José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – febrer de 2019


Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

per  José Fernando Mota Muñoz


Davant de la convocatòria d’eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 les forces polítiques es van anar definint. Els federals del Centre Republicà Federal havien ofert a Acció Catalana entrar en una Candidatura Administrativa de Coalició, però aquests es van negar criticant la poca coherència ideològica de dita candidatura, on es barrejaven els federals amb elements diversos, com veurem.

Acció Catalana per boca de Pau Muñoz oferia col·laboració "amb la sola condició de no anar del bracet amb certs homes (...) que políticament no ens mereixen cap confiança" i demanaven presentar-se com a republicans i no com administratius [1].

De fet la Candidatura Administrativa de Coalició era una heterogènia aliança formada contra els salistes que havien dominat l’Ajuntament durant la Dictadura, on figuraven republicans federals de perfil moderat com Roc Codó, Joan Serraboguñà, Josep Boldú, Martí Vilaró o Ramon Sagalés, però també els rectors de l’Ajuntament durant la Dictablanda, com l’alcalde Anton Sallés i el seu germà Pere Sallés, antics republicans, que havien estat un dels impulsors el 1921 de la Cooperativa Agrícola, el primer tinent d’alcalde, constructor i tradicionalista Tomàs Musella, cunyat de Sagalés, o Manuel Borràs Ventura, propietari de terrenys i promotor d’urbanitzacions a Valldoreix. També donaven suport a la candidatura catòlics com Marcel·lí Sangés, jutge municipal des de 1930, o Lluís Juanola Almar, gendre de Musella.

En el seu manifest electoral la candidatura prometia tornar el crèdit, acabar l’escola, eliminar el monopoli de les pompes fúnebres, etc. però, sobretot, es presentaven com la candidatura anticaciquil. Aquesta candidatura disposava des del dia 30 de març del setmanari Aurora, que venia a substituir a El Sembrador, que es va publicar durant 1930 [2].

JPEG - 166.6 kB
Capçalera d’Aurora

Mentre dins del Centre Republicà Federal, malgrat les pressions que rebien dels federals sabadellencs per fer una llista conjunta republicana, també hi havia recels a pactar amb Acció Catalana per la presència de "individuos que son casi familia de los ex dictadores" [3].

Davant de la candidatura administrativa i d’Acció Catalana es presentava una dita candidatura governamental d’exmembres de la Unión Patriótica, a la que se li dóna un aire renovador presentant a gent més jove i no tan senyalada, a fills i familiars dels cacics tradicionals. Per exemple, a la llista figuraven Eduard Rodó, fill de l’antic alcalde i destacat salista Martín Rodó; Pere San Mestre, viatjant de 28 anys, fill de l’exsecretari Joan San; el cansalader Josep Villadelprat Muxinach, gendre de Francisco Cahís Juliana; Joan Soler Julià, propietari d’una fusteria de 27 anys i fill de l’arrendatari del Parque, a més de Jaume Martí Farrés i Teodoro Martí Pujol, Doro, propietari agrícola i venedor de vi, jutge i fiscal municipal durant la Dictadura. Aquesta candidatura havia estat organitzada pels salistes del poble, amb el suport del mateix Alfonso Sala, al que havien estat fidels durant els anys vint.

Finalment, el dia 5, es van proclamar vint-i-sis candidats de tres candidatures: els salistes, presentats com a candidatura governamental, que presentaven deu candidats, la Candidatura Administrativa de Coalició, que agrupava a membres del Centre Republicà Federal coalitzats amb elements oposats als cacics, que incloïa a carlins, i que presentava dotze candidats i, per últim, Acció Catalana que presentava només quatre candidats [4].

El dia 10 va tenir lloc el míting de propaganda electoral de la Candidatura Administrativa de Coalició al local de la Unió Santcugatenca, que es va omplir per l’ocasió, on van participar els candidats Modest Casadesús, Magí Bartralot, Pere Sallés, Roc Codó, Ramon Sagalés i Ramon Mas. Al míting es va criticar la mala gestió econòmica de l’ajuntament de la Dictadura, l’emprèstit, el monopoli de pompes fúnebres, els casos de corrupció, i especialment van mencionar el cas de Joan San, l’antic secretari de l’Ajuntament, al que acusaven d’enriquiment sospitós. La Candidatura Administrativa de Coalició es van presentar com a única sortida al caciquisme.

Acció Catalana va fer el míting central el dia 4 davant unes dues-centes persones i parlaments de Francesc Pineda, Tomàs Fàbregas i Joan Giménez. Els candidats van explicar el seu programa i les raons per les quals no anaven amb els federals, presentant-se com l’única candidatura netament republicana i catalanista [5].

Durant la campanya van circular fulls criticant a alguns candidats. Les eleccions es presentaven tenses, així l’alcalde demana al governador civil l’enviament de tres parelles de la Guàrdia Civil per al dia de les eleccions "viendo el estado actual de los ánimos de los diversos bandos que se enfrentan en la lucha, a fin de prevenir y evitar posibles alteraciones del orden público" [6].

A les eleccions s’havien d’escollir onze regidors, cinc pel districte primer i sis pel districte segon. El dia 12 d’abril, data de les eleccions, es va desenvolupar amb tranquil·litat, encara que amb la lògica incertesa, i amb una alta participació, un 75% dels 843 electors censats.

L’endemà es van conèixer els resultats, que van ser ajustats. Al districte 1 van guanyar els administratius que van treure tres regidors -Roc Codó, Tomàs Musella i Manuel Borràs- per dos regidors dels monàrquics -Jaume Martí i Josep Villadelprat-, però en canvi al districte 2 es van imposar clarament els elements salistes amb cinc regidors -Joan Soler Julià, Eduard Rodó, Eugeni Auladell Tortosa, un paleta de 33 anys, Pere San Mestre i Llucià Sala- per només un administratiu -Joan Serraboguñà.

En nombre de vots es va imposar la candidatura monàrquica per un 47.7% dels vots davant el 46.6% que va obtenir la Candidatura Administrativa de Coalició, mentre els candidats d’Acció Catalana no arribaven al 5% dels vots. És a dir que s’estava davant d’una victòria per la mínima dels monàrquics, fins i tot hi ha rumors de què el nou alcalde seria Jaume Martí Farrés. A pesar del seu èxit electoral els monàrquics mai prendrien possessió dels càrrecs de regidors. Aquests resultats diferencien Sant Cugat de la majoria dels pobles de la comarca on s’havien imposat les candidatures republicanes i demostren la resistència de les xarxes caciquils. Segons els federals aquesta victòria dels "hereus dels cacics" havia estat possible per "les coaccions, amenaces i el temor en que tenien sotmès el poble" [7].

Resultats de les eleccions locals (12 d’abril de 1931)

Districte 1Districte 2
Candidats Vots Candidats Vots
Tomàs Musella 145 Joan Soler 213
Manuel Borràs 144 Eduard Rodó 210
Roc Codó 123 Eugeni Auladell 208
Josep Villadelprat 116 Pere San 205
Jaume Martí Farrés 114 Llucià Sala 197
Teodoro Martí Pujol 111 Joan Serraboguñà 168
Josep Boldú 79 Martí Vilaró 167
Pere Pahissa 18 Joan Català 166
Manel Pujol 15 Pere Sallés 155
Miquel Rodó 21
Pere Vila 19
Fonts: Aurora, 4 (13-4-1931), La Vanguardia, 14-4-1931, Las Noticias, 15-4-1931 i El Correo Catalán, 16-4-1931. La Vanguardia xifra la participació en un 90% i Crónica Social en un 85%.
JPEG - 56 kB
Plaça de la República amb la seu de l’Ajuntament des d’on es va proclamar la República

El dia 14, a primera hora de la tarda, arriba al poble la notícia de la proclamació de la República a Barcelona. Els dirigents del Centre Republicà Federal es posen ràpidament en contacte amb els seus correligionaris del Círcol Republicà Federal de Sabadell per demanar consell. Aquests, que havien format part de la candidatura republicana que havia guanyat les eleccions a la ciutat vallesana, els informen que a Sabadell han proclamat la República a les quatre de la tarda. Els republicans sabadellencs autoritzen als santcugatencs a què formin un comitè local republicà.

Els republicans de la vila es reuneixen. El federal Roc Codó és nomenat alcalde i Magí Bartralot -president del Centre Republicà Federal- i Pere Pahissa Massana -president d’Acció Catalana- són escollits membres del comitè provisional republicà a l’Ajuntament [8]. Aquest comitè republicà, encapçalat per Roc Codó, es desplaça a la plaça Octavià, a la casa de l’encara alcalde Anton Sallés, a buscar la vara de batlle. Sallés, aliat dels federals a les recents eleccions, els hi cedeix sense cap resistència. Cada vegada es congrega més gent.

La comitiva puja pel carrer Major donant visques a la llibertat i la República, fins a la seu de l’Ajuntament, a la llavors plaça Major (avui Sant Pere). Tampoc troben cap resistència a la casa consistorial. El comitè surt a la balconada de l’edifici i proclama la República a Sant Cugat. Es despenja la bandera monàrquica, que es cremada al mig de la plaça, i s’hissa la bandera tricolor, l’ensenya republicana. Són les sis de la tarda. La notícia s’escampa i molta gent surt al carrer a celebrar l’esdeveniment. Fins i tot, algunes fàbriques i tallers donen la resta de la tarda lliure al seu personal.

Antoni Gimós, sotscaporal dels Mossos d’Esquadra de Sant Cugat, informa per telefonema al comandant del cos:

“Comité republicano local proclamado república a las 18.00 horas poniendo banderas apoderándose ayuntamiento y manifestación pública. Orden completo detalles correo.” [9]

PNG - 439.6 kB
Telefonema Mossos d’Esquadra de Sant Cugat a Mossos d’Esquadra de Barcelona, 14 d’abril 1931. Arxiu Nacional de Catalunya, Fons President Francesc Macià

El dia 15 va arribar a l’estació una banda de música, que junt amb la coral de la Unió Santcugatenca es va traslladar a l’Ajuntament on els federals amb millor oratòria, com Magí Bartralot o Ramon Mas, van fer discursos des del mateix balcó del dia anterior. Després d’aquest acte es van ballar sardanes, ballades que es van repetir a la tarda en haver estat proclamat dia festiu [10].

<—Capítol anterior: Antecedents polítics: Sant Cugat del Vallès, 1800-1931 ---- Capítol següent: L’Ajuntament revolucionari i els fets del 24 de juny—>

Notes

[1La Publicitat, 31 març 1931 i Garba, núm. 1 (6 setembre 1931), p. 1-2 i núm. 12 (5 juny 1932), p. 1.

[2El Diluvio, 7 abril 1931 i El Matí, 5 abril 1931 i 9 juny 1931. Aurora només durarà del 30 de març fins al juny, sembla un òrgan preparat per les eleccions.

[3El Diluvio, 23-4-1931.

[4Els candidats són pels governamentals: Teodoro Martí Pujol, Jaume Martí Farrés i Josep Villadelprat Muxinach (per majories al districte 1), Francesc Torrens Vilarasau (per minories), Pere San Mestre, Joan Soler Julià, Eugeni Auladell Tortosa, Llucià Sala Reixach i Eduard Rodó Enrich (per majories al districte 2), Francesc Torrens Vilarasau i Antoni Ballvé Jornet (per minories). Per la Candidatura Administrativa de Coalició: Manuel Borràs Ventura, Josep Boldú Auladell, Tomàs Musella Castañé i Roc Codó Serra (per majories al districte 1), Medir Sangés Sagalés, Ramon Sagalés Bartralot (per minories), Pere Sallés Borrell, Joan Serraboguñà Serra, Joan Català Rodó i Martí Vilaró Castañé (per majories districte 2) i Modest Casadesús Costa (per minories). I per Acció Catalana Pere Pahissa Massana, Manuel Pujol Tortosa (pel districte 1), Miquel Rodó Matalonga i Pere Vila Trabal (pel districte 2). Actes municipals, Aurora, núm. 3 (12-4-1931), La Publicitat 11-4-1931, El Diluvio, 7-4-1931 i 11-4-1931, Las Noticias, 9-4-1931.

[5Aurora, núm. 3 (12-4-1931).

[6Llibre de registre de sortida de documents, 1930-1932, 6 abril 1931. AMSC.

[7L’Avenir, núm. 2 (maig 1932), p. 1.

[8ANC, Fons President Francesc Macià, Carta de Roc Codó a Francesc Macià, 15 d’abril 1931

[9ANC, Fons President Francesc Macià, Telefonema Mossos d’Esquadra de Sant Cugat a Mossos d’Esquadra de Barcelona, 14 d’abril 1931.

[10La Vanguardia, 16-4-1931 i El Diluvio, 16-4-1931.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Sitio desarrollado con SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License