José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – agost de 2019


Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República

per  José Fernando Mota Muñoz


Sumari del capítol 2

2.1. Les candidatures

2.2. La campanya electoral

2.3. La jornada electoral i la breu victòria monàrquica

2.4. La proclamació de la República

2.1. Les candidatures

El 29 de març de 1931 veia la llum el primer número d’Aurora, «un semanario informativo de la vida local, en el que pueden colaborar todos, sin distinción de clases ni ideas» [1]. La publicació, amb el seu català prefabrià, es feia ressò del clima polític a la població, després de la convocatòria d’eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931:

«Sant Cugat està vivint aquests dies una vida d’activitat política insospitada. Després de tants anys de no haber-hi el·leccions, després de tants anys qu’el poble ha estat callat, suportant-hu tot amb patriarcal resignació, are desperta del somni forçat en que vivia y es disposa a fer valdre els seus drets a les urnes a fi de portar a la Casa Gran als seus verdaders representants» [2].

JPEG - 166.6 kB
Capçalera d’Aurora

Davant de la convocatòria d’eleccions municipals les forces polítiques locals s’havien anat definint. En aquest primer número d’Aurora ja es parla de què s’han concretat tres candidatures. Recordem que el 1930, després de la marxa de Primo de Rivera, havien aparegut al poble dues agrupacions polítiques republicanes, Acció Catalana i el Centre Republicà Federal. A més, de cara als comicis, es van organitzar els gestors de l’Ajuntament durant la Dictadablanda, que governaven el consistori des de febrer de 1930, i, per altra banda, els antics administradors municipals durant la Dictadura de Primo de Rivera, els salistes, que havien dirigit la Unión Patriótica local, i eren acusats per la resta de grups de representar el vell caciquisme [3].

El Centre Republicà Federal va pactar una heterogènia aliança, la Candidatura Administrativa de Coalició, amb els rectors de l’Ajuntament en aquell moment per evitar el retorn del caciquisme salista. En la candidatura figuren republicans federals de perfil moderat com l’espardenyer Roc Codó, el seu amic Ramon Sagalés Bartralot, el mecànic Martí Vilaró Castañé, Joan Català Rodó o els rabassaires Joan Serraboguñà Serra i Josep Boldú, a més del catalanista Modest Casadesús, propietari d’un magatzem de material de construcció, que s’havia destacat en les protestes contra el monopoli de les pompes fúnebres i havia estat l’impulsor de la revista El Sembrador.

Però en aquesta mateixa candidatura administrativa també hi són candidats el primer tinent d’alcalde, constructor i carlí Tomàs Musella, cunyat de Ramon Sagalés, que en el passat havia tingut durs enfrontaments amb el sindicat de paletes; el parent d’aquest Medir Sangés Sagalés; Manuel Borràs Ventura, propietari de terrenys i promotor immobiliari a Valldoreix, membre del Consell d’Administració de Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, S.A. [4]; o el regidor Pere Sallés Borrell, propietari de la botiga de queviures i cansaladeria El Siglo del Vallès, a la plaça Major, que ja amb anterioritat havia estat regidor entre 1909 i 1912, i que era germà de l’alcalde Antoni Sallés. Els dos germans Sallés havia format part de Fraternitat Republicana el 1903 i havien estat impulsors el 1921 de la Cooperativa Agrícola. També donaven suport a la candidatura catòlics com Marcel·lí Sangés, un altre antic simpatitzant de Fraternitat Republicana, propietari de la Fonda Tadeo i jutge municipal des de 1930, o el fuster Lluís Juanola Almar, casat amb l’Antònia Musella Sobregrau i, per tant, gendre de Tomàs Musella.

Els federals del Centre Republicà Federal havien ofert a Acció Catalana entrar en la Candidatura Administrativa de Coalició. El 29 de març de 1931, F. Pineda i Verdaguer, vicepresident d’Acció Catalana, deixava clares les raons per les quals rebutjaven l’oferta. L’Agrupació «no podia ella formar part, ni donar suport a certa candidatura, com havia estat invitada, puix el caràcter administratiu que se li vol donar no ofereix cap garantia ni expressa cap contingut polític», en uns moments en què encara hi ha exiliats i empresonats «fora d’un oportunisme insensat actuar deixant de banda ideologies» i «lamentà el fet que malgrat l’esforç fet per l’Agrupació, una part del republicanisme federal, obsessionats per la victòria, possible en l’orde electoral, s’ajuntessin amb elements que, si bé foren d’oposició als actuals cacics, gran part d’ells el que volien era obtenir de la Dictadura el passar a ésser els que detentaven la representació popular i depradaven la hisenda comunal». Acabà afegint que donarien suport si es presentés algun republicà «de convicció», però «que negarien al que havia fet confessions que per actuar al Municipi necessitaven la direcció d’un determinat element carlí», referint-se a Tomàs Musella [5].

Segons Pau Muñoz Castanyer, es va oferir la col·laboració d’Acció Catalana «amb la sola condició de no anar del bracet amb certs homes (...) que políticament no ens mereixen cap confiança» i demanant «presentar-se com a republicans i no com administratius» [6].

També dins del Centre Republicà Federal, malgrat les pressions que rebien dels federals sabadellencs per fer una llista conjunta republicana, hi havia recels a pactar amb Acció Catalana per la presència de «individuos que son casi familia de los ex dictadores» [7]. Així que finalment Acció Catalana va decidir presentar candidats propis per minories.

Davant de la candidatura administrativa i d’Acció Catalana es presentava una dita candidatura governamental amb exmembres de la Unión Patriótica, a la que se li dóna un aire renovador presentant a gent més jove i no tan senyalada, a fills i familiars dels cacics tradicionals. Per exemple, a la llista figuraven Eduard Rodó, fill de l’antic alcalde Martí Rodó; Pere San Mestres, viatjant de 28 anys, fill de l’exsecretari Joan San; el cansalader Josep Villadelprat Muxinach, antic jutge municipal suplent i gendre de l’exalcalde Francisco Cahís Juliana; Joan Soler Julià, propietari d’una fusteria de 27 anys i fill de Joan Soler Aymerich, exregidor i arrendatari del Parc Municipal; Eugeni Auladell Tortosa, un paleta de 33 anys, fill de Miquel Auladell Farrés, antic republicà fusionista i després regidor entre 1906 i 1910; Teodoro Martí Pujol, Doru, un antic republicà que havia passat breument per la presidència de la Unió Santcugatenca, propietari agrícola i comerciant de vins, president de la Creu Roja i fiscal municipal durant la Dictadura; Jaume Martí Farrés jutge municipal durant la Dictadura i Francesc Torrens Vilarasau, secretari municipal i un dels principals artífex de la llista, junt amb els salistes del poble i amb el suport del mateix Alfonso Sala.

Finalment, el dia 5 d’abril, la Junta Municipal del Cens Electoral proclama vint-i-sis candidats de tres candidatures: els salistes, presentats com a candidatura governamental, que presentaven deu candidats, la Candidatura Administrativa de Coalició, que presentava dotze candidats i, per últim, Acció Catalana que presentava només quatre candidats [8].

2.2. La campanya electoral

Les eleccions, com escrivia l’Aurora, es presentaven «renyides, molt renyides» i la campanya intensa. La publicació va entrevistar a alguns dels candidats.

El primer va ser Teodoro Martí, que a pesar de presentar-se amb els salistes afirmava que «he sigut i segueixo sent de l’oposició», però afirma que «no vaig poguer dir que no. Sols vareix exigir que tots els que anessin en candidatura fossim nous a casa la Vila». Parla de millorar l’enllumenat i de l’«encauçament del torrent de la bomba».

Amb Pere San Mestres es reuneixen a la seva casa del carrer Major, on el periodista queda enlluernat pels diplomes del seu pare, en Joan San, que va ser trenta anys secretari municipal, titllat per l’oposició de cacic, i que era Fill predilecte de Sant Cugat, Cavaller de l’Ordre del Mèrit Militar i de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Pere San parla obertament què és en la llista perquè «el secretari actual [Francesc Torrens] em digué que era necessari per bé del poble qu’em presentés» i, seguint segurament el pensament paternal, afirma que el «secretari és l’ànima del poble i el més indicat per orientar-nos a tots els concejals».

També entrevisten als administratius Tomàs Musella, primer tinent d’alcalde, i Pere Sallés, regidor, que expliquen que el seu objectiu és la «continuació del nostre treball», retornar la meitat de l’emprèstit, per reduir el pagament d’interessos, venent-se «els solars del “quatre cantons”» i «estalviar las 180.000 ptes qu’es volen gastar fent l’Ajuntament nou (...) i trasladar-lo a la plaça de Barcelona, ja que amb 60.000 ptes es té en més bon punt». També parlen de la instal·lació al poble d’una caixa d’estalvis, realitzar una nova contracta de la llum i anul·lar el de la funerària i «portar a cap el trasllat del cementiri qu’es un perill per la salut pública». No obliden criticar al secretari, factòtum de la candidatura salista, i diu que evitaran «qu’els empleats es passin el dia recorrent les cases de pagès i les del poble buscant vots» i afirmen que «els empleats municipals no poden fer politica, i are n’hi ha un que en fa (...) [i] cobra un sou fabulós i no s’el veu mai per casa la vila». Resumeixen: «i en fi, treurer el caciquisme» [9].

En el número següent l’interrogat és Pere Pahissa Massana, candidat d’Acció Catalana que afirma que «les grans coses es fan per ideals, per romanticisme, mai per tot el que es ve dient pels partidaris de l’administradorisme a seques» i rebla «crec que tots els que, tant d’una banda com de l’altra, es presenten amb el caràcter d’administratius haurían estat al seu lloc 50 anys enrera. Avui no». Carrega contra l’Ajuntament, «si dintre del Municipi de Sant Cugat hi havés hagut una petita idealitat catalana no ens trobaríem en el cas de que en les plaques dels carrers, per exemple, les de vint anys enrera siguin en català i les d’avui en dia es facin en castellà». Proposa fer una plaça als Quatre Cantons, una nova Casa de la Vila a la plaça de Barcelona, ja que sosté «que l’edifici anomenat el Rhin és el més adequat i el que surtiria més barato», municipalitzar el servei d’aigües i millorar la urbanització del poble [10].

Precisament els d’Acció Catalana van fer el 4 d’abril el seu primer míting «de proclamació de candidats i afirmació de l’ideari nacional català». A l’acte, presidit per Francesc Pineda i al que assisteixen dues-centes persones, prenen la paraula Tomàs Fàbregas, que demana el vot del jovent «i qu’el poble santcugatenc desperti de l’«encefalitis letárgica» en qu’està sumit desde fà trenta anys». El segueix l’advocat Josep Punyet, del Comitè de Propaganda d’Acció Catalana, que a més de carregar contra la dictadura i la monarquia, carrega contra la Lliga i adverteix que s’ha de fugir de les candidatures «que sota el caràcter d’administratives o populars, amaguen ideals de vegades inconfessables». També ataca la monarquia Joan Giménez, que afirma que és el moment d’estar «amb el Rei o contra el Rei». Tanca els parlaments el doctor Jaume Valero Ribes, que «analitza l’ànima catalana a través de la història, per concloure que els catalans eren, per temperament tradicional, liberals i demòcrates, ideals que s’havien de dur a l’administració» i «incità el poble a seguir la lluita que ha de finir amb l’alliberació de Catalunya».

Pineda resumeix el míting: «els d’AC són enemics dels dos sectors qu’es presenten a les urnes, sobretot del vell caciquisme, encarnat en les persones del Alcalde i Secretari que es dedican a cercar vots en profit propi» i demana «fer prevaler el criteri republicà d’esperit catalanista». Acció Catalana es presenta, doncs, com l’única candidatura netament republicana i catalanista [11]. L’11 d’abril tornarien a repetir míting, aquest cop amb el candidat Pere Pahissa, de nou Tomàs Fàbregas i F. Pineda i Verdaguer i Josep Riera i Puntí, de Barcelona, repetint arguments.

El dia 10 havia estat el torn del míting de la Candidatura Administrativa de Coalició, que es realitza en una Unió Santcugatenca, «plena d’una multitut [sic] enardida d’entusiasme». Obre l’acte el candidat Modest Casadesús, que dóna pas a Magí Bartralot, el millor orador dels federals, que desgrana la funesta administració municipal durant la Dictadura. Afirma que van gastar «37.000 ptas. per afavorir uns terrenys del alcalde i 35.000 ptas. pel camp de fut-bol, deixant St. Cugat sense higiene», critica «l’àpat qu’es fèu en el Parc, que costà 1.316,75 ptes. per convidar a un dirigent de la mateixa, àpat qu’es pagà dels cabals municipal», referint-se a l’acte organitzat per la Unión Patriótica per beneir la seva bandera i al que va assistir Josep M. Milà i Camps, comte de Montseny, que era el president de la Diputació, i ataca a dues bèsties negres dels anticaciquils, a Francesc Torrens, «el secretari actual [que] segueix les petxadas de l’altre i que com éll, vol confeccionarse ajuntaments a mida com si fos un trajo», referint-se a Joan San Vilaseca, secretari municipal anterior i pare del candidat Pere San. Recorda l’entrevista de l’Aurora a Pere San, on es parlava dels diplomes del seu pare, Bartralot afirma que «el principal no l’ensenya i son les finques i propietats que té. Com les ha obtingut?» pregunta insidiosament, rebent grans aplaudiments. I és que els opositors sempre van acusar Joan San d’haver-se enriquit des del seu càrrec. Magí rebla l’atac afirmant que el fill es presenta «per poguer defensar les deu pessetes de “retiro” que cobra el seu pare i les sis ptes. de lloguer de la casa la Vila, puig sab que si perden els cacics, li perillan», referint-se a la pensió que cobrava l’exsecretari, considerada excessiva pels administratius, i al lloguer que cobrava a l’Ajuntament, que tenia la seu a la plaça Major en una propietat de Joan San. Acaba censurant l’emprèstit demanat per l’ajuntament de la Dictadura, un altre cavall de batalla de l’oposició en el seu dia, i demanant el vot «puig votant-la anireu contra l’emprèstit, contra els cacics que tenen dominat St. Cugat».

A continuació parla Pere Sallés, encara regidor i germà de l’alcalde, que defensa de l’obra feta els darrers mesos i de nou carrega contra Francesc Torrens, del que diu cobra com a secretari 8.000 ptes, el mateix que el d’una població molt més gran com Granollers, i contra el comptador, que cobra 5.000 «i no s’el veu mai per casa la vila» i a més «are els dos es dedican a cercar vots per les cases de pagès». També parla del Grup Escolar inacabat i de l’estat lamentable del claustre.

Segueix el federal Roc Codó que «ataca el monopoli de “Pompas fúnebres” que tant funest es pel poble», traient a col·lació així un altre tema polèmic del temps dictatorial. Després Ramon Sagalés torna a atacar als cacics, als secretaris antic i actual i l’alcalde Martí Rodó, afirmant que si el mercat es va fer a la plaça Major, va ser per interessos econòmics d’aquests. També aprofita per demanar el vot als socis de la Unió. Tanca l’acte un altre bon orador, el rabassaire Ramon Mas, que de nou fixa l’atenció al polèmic monopoli de les pompes fúnebres, recorda de nou l’àpat del 8 de setembre de 1928 i demana el vot «per derrocar el règim de panxas grosas [i] caps d’estopa». La Candidatura Administrativa de Coalició es presentava com «la única salvación para poder desterrar al caciquismo» [12].

Durant la campanya electoral va haver joc brut i, com explicava l’Aurora, «s’han repartit dugues fulles clandestines que contenen forts conceptes atacant a alguns futurs regidors». El criticat era Pere Sallés. La jornada electoral es presenta, doncs, tensa. L’alcalde demana al governador civil l’enviament de tres parelles de la Guàrdia Civil per al dia de les votacions «viendo el estado actual de los ánimos de los diversos bandos que se enfrentan en la lucha, a fin de prevenir y evitar posibles alteraciones del orden público» [13].

A l’edició d’El Diluvio d’aquell mateix matí dia 12 és pot llegir, a més de la crònica entusiasta de l’acte dels administratius, una darrera diatriba del seu corresponsal, Antonio Serra, contra el secretari Francesc Torrens «que si se presenta, es al solo objeto de poder tener una intervención directa en la elección» i del que diu «que no descansa ni un solo momento con el fin de que salga triunfante la candidatura que a él le interesa, o sea la dictatorial». Per finalitzar el llarg article, afirmant que «el pueblo de Sant Cugat no quiere ni por un momento más soportar tal caciquismo, clama venganza para los cómplices del famoso empréstito (...), clama venganza sobre los firmantes del ruinoso monopolio de las Pompas Fúnebres, clama venganza al fin por todos aquellos que directamente han contribuido a la ruina de esta villa», contra els «que solo ven con buenos ojos todo aquello que puede ser un lucro personal» i es mostra optimista en que seran derrotats [14]. S’equivocava.

2.3.La jornada electoral i la breu victòria monàrquica

A les eleccions s’havien d’escollir onze regidors. A les set del matí, es constitueixen les tres seccions electorals, la del districte 1, que tria cinc regidors, al carrer Martorell i les dues del districte 2, que n’elegeix sis, la secció primera al col·legi de la plaça Major i a secció segona al col·legi de nens situat als claustres del Monestir.

La jornada es desenvolupa amb tranquil·litat, encara que amb la lògica incertesa. A les quatre de la tarda tanquen els col·legis, es registra una alta participació, Aurora parla de què tres quartes parts dels 843 electors censats han anat a votar, La Vanguardia exagera quan xifra la participació en un 90%. L’endemà es van conèixer els resultats, que van ser ajustats. Al districte 1 van guanyar els administratius que van treure tres regidors -Roc Codó, Tomàs Musella i Manuel Borràs- per dos regidors dels monàrquics -Jaume Martí i Josep Villadelprat-, però en canvi al districte 2 es van imposar clarament els elements salistes amb cinc regidors -Joan Soler Julià, Eduard Rodó, Eugeni Auladell Tortosa, un paleta de 33 anys, Pere San Mestre i Llucià Sala- per només un administratiu -Joan Serraboguñà.

En nombre de vots es va imposar la candidatura monàrquica per un 47.7% dels vots davant el 46.6% que va obtenir la Candidatura Administrativa de Coalició, mentre els candidats d’Acció Catalana no arribaven al 5% dels vots. És a dir que s’estava davant d’una victòria per la mínima dels monàrquics. Així ho anuncia l’Aurora en un full extra el 13 d’abril on destaca el triomf de la «candidatura governamental». En el que serà el seu darrer número, la publicació santcugatenca fins i tot es fa ressò dels rumors que situen a Jaume Martí Farrés a l’alcaldia. Però a pesar del seu èxit electoral els monàrquics mai prendrien possessió dels càrrecs de regidors.

Aquests resultats diferencien Sant Cugat de la majoria dels pobles de la comarca on s’havien imposat les candidatures republicanes i demostren la resistència de les xarxes caciquils. Segons els federals aquesta victòria dels "hereus dels cacics" havia estat possible per "les coaccions, amenaces i el temor en que tenien sotmès el poble" [15].

Resultats de les eleccions locals (12 d’abril de 1931)

Districte 1Districte 2
Candidats Vots Candidats Vots
Tomàs Musella 145 Joan Soler 213
Manuel Borràs 144 Eduard Rodó 210
Roc Codó 123 Eugeni Auladell 208
Josep Villadelprat 116 Pere San 205
Jaume Martí Farrés 114 Llucià Sala 197
Teodoro Martí Pujol 111 Joan Serraboguñà 168
Josep Boldú 79 Martí Vilaró 167
Pere Pahissa 18 Joan Català 166
Manel Pujol 15 Pere Sallés 155
Miquel Rodó 21
Pere Vila 19
Fonts: Aurora, núm. 4 (13 abril 1931), La Vanguardia, 14 abril 1931, Las Noticias, 15 abril 1931 i El Correo Catalán, 16 abril 1931..

2.4. La proclamació de la República

El dia 14, a primera hora de la tarda, arriba al poble la notícia de la proclamació de la República a Barcelona. Els dirigents del Centre Republicà Federal es posen ràpidament en contacte amb els seus correligionaris del Círcol Republicà Federal de Sabadell per demanar consell. Aquests, que havien format part de la candidatura republicana que havia guanyat les eleccions a la ciutat vallesana, els informen que a Sabadell han proclamat la República a les quatre de la tarda. Els republicans sabadellencs autoritzen als santcugatencs a què formin un comitè local republicà.

JPEG - 56 kB
Plaça de la República amb la seu de l’Ajuntament des d’on es va proclamar la República

Els republicans de la vila es reuneixen. El federal Roc Codó és nomenat alcalde i Magí Bartralot -president del Centre Republicà Federal- i Pere Pahissa Massana -president d’Acció Catalana i antic dirigent de la Societat de Paletes, que va presidir el 1910 i el 1915- són escollits membres del comitè provisional republicà a l’Ajuntament [16]. Aquest comitè republicà, encapçalat per Roc Codó, es desplaça a la plaça Octavià, a la casa del qui era encara alcalde, l’Antoni Sallés, a buscar la vara de batlle. Antoni Sallés, aliat dels federals a les recents eleccions, els hi cedeix sense cap resistència. Cada vegada es congrega més gent.

La comitiva puja pel carrer Major donant visques a la llibertat i la República, fins a la seu de l’Ajuntament, a la llavors plaça Major (avui Sant Pere). Tampoc troben cap resistència a la casa consistorial. El comitè surt a la balconada de l’edifici i proclama la República a Sant Cugat. Es despenja la bandera monàrquica, que es cremada al mig de la plaça, i s’hissa la bandera tricolor, l’ensenya republicana. Són les sis de la tarda. La notícia s’escampa i molta gent surt al carrer a celebrar l’esdeveniment. Fins i tot, algunes fàbriques i tallers donen la resta de la tarda lliure al seu personal.

Antoni Gimós, sotscaporal dels Mossos d’Esquadra de Sant Cugat, informa per telefonema al comandant del cos:

“Comité republicano local proclamado república a las 18.00 horas poniendo banderas apoderándose ayuntamiento y manifestación pública. Orden completo detalles correo.” [17]

PNG - 439.6 kB
Telefonema Mossos d’Esquadra de Sant Cugat a Mossos d’Esquadra de Barcelona, 14 d’abril 1931. Arxiu Nacional de Catalunya, Fons President Francesc Macià

El dia 15 va arribar a l’estació una banda de música, que junt amb la coral de la Unió Santcugatenca es va traslladar a l’Ajuntament on els federals amb millor oratòria, com Magí Bartralot o Ramon Mas, van fer discursos des del mateix balcó del dia anterior. Després d’aquest acte es van ballar sardanes, ballades que es van repetir a la tarda en haver estat proclamat dia festiu [18].

<—Capítol anterior: Antecedents polítics: Sant Cugat del Vallès, 1800-1931 ---- Capítol següent: L’Ajuntament revolucionari i els fets del 24 de juny—>

Notes

[1La petició per publicar el setmanari Aurora la fa Juan García Malo de Molina y Rodríguez, que a més assumeix el càrrec de director. Es publicava a la impremta d’Alfons Vidal Esteve al carrer Gorina 1. Carta de Juan García Malo de Molina a l’alcalde. Correspondència. AMSC.

[2Aurora, núm. 1 (29 març 1931).

[3També havia sonat el nom d’Antonio Serra Rubies, corresponsal de La Vanguardia i El Diluvio, com a candidat independent, però el mateix ho va desmentir «no es veritat qu’es presenti per concejal», afirma que no té temps per dedicar-s’hi[[Aurora, núm. 1 (29 març 1931) i núm. 2 (5 abril 1931).

[4El seu pare, Joan Borràs Puig, havia comprat la masia de Can Llunell a Valldoreix i la seva finca, havia parcel·lat i tancat el terreny i venia les parcel·les a burgesos barcelonins que s’edificaven la torre per estiuejar, tot seguint el model de ciutat-jardí. Per fer aquests negocis immobiliaris i donar-li’ls serveis a la urbanització va crear, amb els seus fills Manuel i Josep Borràs Ventura i altres socis amb terrenys a Valldoreix, les empreses Urbanizaciones, S.A. -el 1925, en la que també participa Rafael Castañé Llonch, propietari de Can Castanyer-, Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, S.A.-el 1928 i de la que va ser primer president Joan Gassó Vidal de Can Monmany- i Urbanitzacions Borràs. A la mort de Joan Borràs el 1927 van continuar el negoci els fills, que també van ser els impulsors de la vida social d’aquests estiuejants creant el Casino de Valldoreix. Sobre la història de Valldoreix: Cortés García, Juan José. Valldoreix: la voluntat d’un poble. Valldoreix : Entitat Municipal Descentralitzada, 2004 i Lloveras, Quim. Valldoreix: records i converses amb Magdalena Macià. [Barcelona : s.n.], 2019

[5La Publicitat, 31 març 1931

[6Garba, núm. 1 (6 setembre 1931) i núm. 12 (5 juny 1932)

[7El Diluvio, 23 abril 1931.

[8Els candidats són pels governamentals: Teodoro Martí Pujol, Jaume Martí Farrés i Josep Villadelprat Muxinach (per majories al districte 1), Francesc Torrens Vilarasau (per minories), Pere San Mestre, Joan Soler Julià, Eugeni Auladell Tortosa, Llucià Sala Reixach i Eduard Rodó Enrich (per majories al districte 2), Francesc Torrens Vilarasau i Antoni Ballvé Jornet (per minories). Per la Candidatura Administrativa de Coalició: Manuel Borràs Ventura, Josep Boldú Auladell, Tomàs Musella Castañé i Roc Codó Serra (per majories al districte 1), Medir Sangés Sagalés, Ramon Sagalés Bartralot (per minories), Pere Sallés Borrell, Joan Serraboguñà Serra, Joan Català Rodó i Martí Vilaró Castañé (per majories districte 2) i Modest Casadesús Costa (per minories). I per Acció Catalana Pere Pahissa Massana, Manuel Pujol Tortosa (pel districte 1), Miquel Rodó Matalonga i Pere Vila Trabal (pel districte 2). Actes municipals, Aurora, núm. 3 (12 abril 1931), La Publicitat, 11 abril 1931, El Diluvio, 7 i 11 abril 1931 i Las Noticias, 9 abril 1931.

[9Aurora, núm. 2 (5 abril 1931)

[10Aurora, num. 3 (12 abril 1931)

[11Aurora, num. 3 (12 abril 1931), La Publicidad, 4 i 8 abril 1931

[12Aurora, núm. 3 (12 abril 1931) i El Diluvio, 12 abril 1931

[13Llibre de registre de sortida de documents, 1930-1932, 6 abril 1931. AMSC.

[14Serra Rubies, Antonio. «Caciquismo». El Diluvio, 12 abril 1931

[15L’Avenir, núm. 2 (maig 1932), p. 1.

[16ANC, Fons President Francesc Macià, Carta de Roc Codó a Francesc Macià, 15 d’abril 1931

[17ANC, Fons President Francesc Macià, Telefonema Mossos d’Esquadra de Sant Cugat a Mossos d’Esquadra de Barcelona, 14 d’abril 1931.

[18La Vanguardia i El Diluvio, 16 abril 1931.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Sitio desarrollado con SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License