José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juny de 2019


La reposició de l’Ajuntament democràtic: del 17 de febrer al 19 de juliol de 1936

per  José Fernando Mota Muñoz


Com ja hem vist al capítol sobre eleccions generals, durant tot gener s’havien celebrat mítings de les diferents forces polítiques agrupades, de cara a les eleccions del 16 de febrer, en dos blocs, la dreta en el Front Català d’Ordre i l’esquerra en el Front d’Esquerres. La campanya electoral, una vegada més, va ser tensa. El dia de les eleccions a Sant Cugat "hi hagué petits incidents, però en general, la tònica fou de normalitat absoluta" [1]. La victòria, amb una participació propera al 80% va ser clara del Front d’Esquerres, amb el 61.7% dels vots, deixant al Front d’Ordre en un 38.3%.

JPEG - 21 kB
front d’esquerres

La victòria a les eleccions de l’esquerra provoca la immediata dimissió de l’ajuntament gestor. El mateix dia 17 al vespre Roc Codó reassumeix l’alcaldia, ja que les autoritats gestores s’absenten de la vila. La reposició de l’Ajuntament escollit el gener de 1934 es fa en mig de les celebracions dels esquerrans i molta població que es reuneix davant de la Casa de la Vila. Aquell mateix dia Roc Codó envia un telegrama al president Companys i la resta de consellers encara empresonats al Penal del Puerto de Santa María:

"Ajuntament popular Sant Cugat del Vallès al possessionar-se dels seus legals càrrecs us tramet la seva adhessió [sic] incondicional com a President i Consellers de la Generalitat de Catalunya" [2]

El 18 de febrer són reposats de forma oficial en els seus càrrecs l’alcalde i els consellers escollits el 1934. L’únic que en principi no accepta és el regidor de la minoria Josep Garrell que en carta a l’alcalde informa que "com no vaig voler col·laborar amb els radicals seguint ordres del partit em trobo en la impossibilitat de continuar com a particular independent" [3]. Garrell havia abandonat la Lliga en desacord amb la col·laboració amb els radicals. Més endavant tornarà. També es produeix la dimissió del secretari municipal Enric Tudó, que és substituït provisionalment per Tomàs Castellví fins al març, en què es nomena, també de forma interina, a Santiago Pallarés. La primera mesura de l’ajuntament serà suspendre totes les obres autoritzades per l’anterior consistori.

El dia 25 es fa l’acte oficial de reposició de l’Ajuntament. Per l’ocasió s’engalana l’edifici i Roc Codó dirigeix unes paraules al públic que s’ha congregat, aprofitant per fer una crida a la calma i a no deixar-se portar per les passions de revenja [4].

El març es nomenarà secretari interí a Santiago Pallarés. La primera mesura de l’ajuntament reposat és suspendre totes les obres autoritzades per l’anterior consistori.

Aquest mateix mes són amnistiats tots els presos. El 10 de març se celebra un acte a la Unió en homenatge als empresonats arran dels fets d’octubre, organitzat de forma conjunta pel Centre Republicà Federal, la Unió de Rabassaires i el POUM, al que assisteixen 1.500 persones. Van parlar Joan Puig per homenatjar els caiguts el dia 6 d’octubre; Lluís González, condemnat a mort que explica els horrors viscuts al penal de Pamplona; Joan Giménez; Magí Bartralot, que es felicita del triomf esquerrà a les eleccions; José Martínez, un altre condemnat a mort; Joan Arjuna, que avisa dels perills del feixisme, i tanca l’acte Ramon Mas, que oferí el seu càrrec de jutge per fer justícia. En l’acte s’aproven unes demandes adreçades a l’Ajuntament reclamant responsabilitats per als delators i per als que han usurpat càrrecs públics durant la repressió, la depuració dels estaments oficials, indemnització per danys i pèrdues als empresonats i la confiscació i clausura dels locals feixistes [5].

L’Ajuntament es dóna per assabentat però no sembla que emprengués cap acció en la direcció exigida. El govern municipal en canvi dóna suport a la petició de Centre Republicà Federal, Unió de Rabassaires i POUM demanant a Riegos y Fuerzas del Ebro la destitució del seu representant a Sant Cugat, i antic jutge municipal, Marcel·lí Sangés, per haver estat un dels acusadors després dels fets d’octubre.

Durant l’abril també hi ha mítings del POUM a Sant Cugat -en el que participa Andreu Nin-, de la CNT i el 29 de maig un míting de Socors Roig Internacional a la Unió contra el feixisme i la guerra [6]. Però l’acte més massiu es fa tres dies després, el 31 de maig, en què convocat per les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i el Comitè Català pro Esport Popular se celebra una gran concentració en homenatge als lluitadors i els caiguts a la Rabassada i a Sant Cugat el 7 d’octubre de 1934. L’acte concentra grans quantitats de joves al poble, desplaçats en trens especials des de Barcelona i vinguts de comarques properes, s’organitzen exhibicions esportives a la font de Can Gatxet i desfilen pels llocs dels combats, retent un homenatge a Salvador Echauri, un dels caiguts. Hi ha parlaments de dirigents i diputats i es representen obres de Rafael Alberti i Ramon J. Sender. Es tracta d’un primer acte en la direcció de la unitat socialista-comunista, ja que al míting participen els principals dirigents de la USC, Partit Comunista Proletari, PSOE i Partit Comunista Català, els quatre partits que formarien el PSUC [7].

En abril se celebren també eleccions per a compromissaris, que seran els que després hauran de votar el nou president de la República. A aquestes eleccions només es presenten el Front d’Esquerres i la Lliga, ja que la resta de la dreta fa boicot. La victòria a Sant Cugat és clara pel Front d’Esquerres, amb més del 80% dels vots, però amb una gran abstenció, propera al 70%.

Resultats de les eleccions a compromissaris [8]

ElectorsVotantsLliga CatalanaFront d’Esquerres
1395 426 72-68 356-351
% 30.5% 16.4% 83.6%

El mateix mes d’abril comencen a arribar les sol·licituds davant del jutge municipal, que torna a ser Ramon Mas, demanant la reposició de terres i indemnitzacions pels rabassaires desnonats durant 1934 i 1935. Aquestes reclamacions es fan acollint-se als decrets de la Generalitat del 14 de març i 7 i 26 d’abril i seran recolzades en el congrés que la Unió de Rabassaires celebra el maig, que suposa una radicalització de l’organització rabassaire. La Unió de Rabassaires i el POUM local s’encarreguen de fomentar aquestes reclamacions i prestar ajut legal als demandants. Alguns rabassaires s’impacienten. El maig els germans Antoni i Narcís Vilaró Cahís, fills de l’antic masover que havia estat desnonat de la propietat, reocupen la masia de Can Canyameres. L’ocupació es fa malgrat que el propietari havia advertit que havia venut la casa a un nord-americà. També hi ha reclamacions d’obrers industrials i de la construcció per mitjà de la Comissió Especial de Readmissions d’Obrers Acomiadats.

En l’àmbit administratiu una de les primeres mides del nou Ajuntament és encarregar a la Comissió de Foment la revisió de l’actuació dels ajuntaments gestors. Primer s’examina la subhasta que s’havia fet durant la gestora radical de les taules del mercat i la compra de la cambra frigorífica. Com a resultat d’aquesta investigació, el 25 de març s’anul·la la subhasta de dues taules per haver-se fet sense complir les formalitats legals. La Comissió de Foment també descobreix irregularitats molt greus en l’administració durant el mandat radical, responsabilitzant al secretari Enric Tudó de malversar 58.000 pessetes, que després es rebaixaran a 22.000 ptes. Tudó és denunciat a finals de maig per l’alcalde Roc Codó aquests fets, pocs dies després és detingut el 27 de maig per la Guàrdia Civil, portat davant el Jutjat d’Instrucció de Terrassa i ingressat a la presó [9].

El juny la Generalitat declara il·legals els acords dels ajuntaments gestors posteriors al 6 d’octubre de 1934. El juliol la Comissió de Foment constata que Joan Altés, antic alcalde gestor radical, s’havia extralimitat en les ordres de pagament a què la llei l’autoritzava, en concret es calcula que s’havia excedit en 25.974 pessetes. Aquesta és la quantitat que la Comissió reclama a Altés que torni a la caixa municipal. A més, declara il·legals els pagaments fets per l’ajuntament al mateix Altés i a la Casa Ford. En el mateix mes s’anul·larien també els nomenaments de personal fets per les gestores.

També el reposat ajuntament de majoria federal es va encarregar de tornar algunes coses a l’estat anterior a l’octubre de 1934. El març es va tramitar el reingrés a la Federació de Municipis de Catalunya i es va tornar a concedir la subvenció als cursos d’esperanto, retirada durant els ajuntaments gestors. A l’abril es va tornar a tancar el polèmic pas del Parc Municipal al centre d’oci per mitjà d’un enreixat. Des del 8 de maig l’oposició deixa d’assistir als plens, el que provoca amenaces de sancions per part de l’alcalde.

També aprovarà l’Ajuntament federal, després de l’autorització de Governació, un nou pressupost que modificava l’aprovat pels gestors i l’augmentava en un 10%, deixant-lo en 290.000 ptes. El nou pressupost preveia un augment de la recaptació per tot tipus d’impostos, sobretot els d’imposició municipal, i poder així fer front a unes majors despeses en el pagament de crèdits i a la prevista contractació de guardes rurals. També es nomenen en aquests dies tres nous escombriaires i vigilants nocturns i es torna a canviar l’advocat municipal, substituint a Josep M. Pou per Lluís Bernat Argilés.

Pel que fa al tema escolar, els federals van tornar a fer demandes per millorar l’ensenyament. El maig reclama a la Dirección General de Primera Enseñanza que es creï una altra classe per a nois, ja que en aquells moments ja hi ha més alumnes dels que la llei permet. La demanda no va tenir efectes i es va tornar a repetir al juliol.

En el tema de l’atur amb la fi de la repressió i dels ajuntaments gestor els aturats tornen a organitzar-se en un consell. Al març demanen al consistori la posada en marxa d’obres públiques, que s’obligui als contractistes a contractar més treballadors per obra i que almenys la meitat d’aquests siguin de Sant Cugat. L’ajuntament respon dient que s’estan fent gestions i proposa crear una Oficina de Col·locació Obrera per tenir un control exacte del nombre d’aturats. De fet l’ajuntament federal va continuar les gestions començades pels radicals a fi d’aconseguir una subvenció del govern central per realitzar la xarxa de clavegueres. L’abril s’informa què s’han rebut notícies de què seran concedides 460.000 pessetes. En realitat el Consell de Ministres, amb data del 4 de febrer de 1936, havia atorgat 460.085 pessetes per les obres però l’ajuntament s’havia trobat amb la dificultat d’aconseguir les 556.335 pessetes restants per començar el projecte. De moment es va deixar aparcat el projecte. Només va impulsar algunes obres públiques als Quatre Cantons, plantant arbres i tirant a terra la caseta que els carrabiners tenien allà, per tal de construir un parc en el solar que temps enrere s’havia comprat per posar la Casa de la Vila. Aquesta plaça, a proposta de Garrell, passarà a dir-se de Francesc Macià.

La tensió social que hem anat explicant esclatarà definitivament després de l’aixecament militar i les jornades revolucionàries del 19 de juliol, endegant-se, en mig d’una guerra, un procés revolucionari tant al camp com a la indústria i una repressió política que en bona mesura a Sant Cugat vindrà marcada pels fets d’octubre.

<—Capítol anterior: Els ajuntaments gestors ---- Capítol següent: Els canvis en l’administració municipal—>

Notes

[1El Matí, 18-2-1936

[2Correspondència 1936, AMSC

[3Carta de dimissió de Josep Garrell, 18 febrer 1936. AMSC.

[4La Vanguardia, 26 febrero 1936.

[5Carta del Centre Republicà Federal, Unió de Rabassaires i POUM a l’Ajuntament, 10 març 1936. AMSC i La Humanitat, 17 març 1936.

[6AMSC. Carta de Comité Local de Sabadell de Socors Roig Internacional a l’alcalde, 28-5-1936

[7Carta de la JSUC a l’alcalde, 27 maig 1936. Correspondència. AMSC; El Diluvio, 31 mayo 1936; Octubre, 4 juny 1936 i La Vanguardia, 2 junio 1936. Ramon Mas va enviar adhesió a l’acte des de l’Hospital Clínic on estava ingressat.

[8Només són dades del districte 1, les úniques que he pogut localitzar a l’AMSC:

[9Acta municipal, 27 maig 1936. AMSC; La Vanguardia, 28 mayo 1936, El Matí, 7 juny 1936 i El Diluvio, 27 i 28 mayo i 7 junio 1936. . No era la primera vegada. El 1919 Enric Tudó Cots havia estat detingut a Madrid acusat d’haver estafat 20.000 ptes al fill d’un notari de Barcelona, ABC, 25 abril 1919. Després marxaria al Brasil i d’allí passaria a l’Argentina, on el seu fill Enrique Tudó Nieves, nascut el 1933, es convertirà en un reconegut escultor.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License