Els partits no acaben fins el minut 90

L’eliminatòria, al contrari del que seria desitjable i just, fa temps que es juga a partit únic. Sempre es juga a casa de l’equip guanyador i l’àrbitre sap què pot xiular i què no. El nombre de gols és el de menys,
tan sols importa que l’equip local segueixi invicte i condemni els visitants al pou de la 2ª divisió. L’alineació dels de casa és la de sempre: El Banquer a la porteria, protegit per una barrera defensiva
formada per l’Exèrcit, l’FMI, el Banc Mundial i els Mitjans de comunicació. Per distribuir joc (o que ho sembli) compta amb la Unió Europea i el Lliure Mercat. Les floritures per decorar aquest joc gris
les deixen a mans de la Declaració dels drets humans i les Nacions Unides. De les passades de gol se n’encarrega la CIA. L’OTAN, que juga de “9” clàssic, tan sols ha de rematar a boca de canó. Si l’ordre i la
seguretat no funcionen per controlar la situació, l’àrbitre ja sap que ha d’aprofitar el mínim contacte per xiular penal i afusellar el porter local.

El guió s’acompleix
La millor manera de guanyar és jugar des de la situació de campió vigent. No obstant, i com tothom sap, en el futbol no hi ha res escrit, al jugar 11 contra 11 unes vegades es guanya i unes altres es perd i no
hi ha equips fàcils... L’equip visitant està cansat de perdre i de les injustícies arbitrals. Cansat també que els directius de l’equip de casa no posin a la seva disposició suficients entrades per animar els seus. Tot sembla dat i beneït.

Quan no hi ha res a perdre i molt a guanyar
Els favorits, però, tenen en contra el factor de la pressió. Ser favorit fa que s’hagi de guanyar cada diumenge, sense excuses. Pel contrari, l’equip visitant juga desacomplexat pensant que sinó és aquesta setmana, ja arribarà el seu dia. Segur.

Amb la Dignitat a la porteria i una defensa expeditiva formada per la Voluntat, la Justícia, la Democràcia popular i la Igualtat, es conjuren per no rebre cap més gol. Un mig del camp innovador, en què destaquen la Memòria històrica i l’Autocrítica, però també la necessària Solidaritat, intenta abastir de pilotes la potent davantera: Als extrems Cuba i Bolívia, i en punta, una jove golejadora de solvència contrastada: Veneçuela.

Fins el minut 90 els partits no estan decidits. Les ratxes poden ser llargues, però tard o d’hora s’han d’acabar.