Arrel de la web > Cultura de Resistència > Les coses pel seu nom > Any nou, crisi nova

Any nou, crisi nova

capítol 2

dijous 8 de gener de 2009, per  camarada totximinh

Risc i benefici
El motiu pel qual ens han dit sempre que l’empresari té dret a apropiar-se de la plusvàlua dels treballadors és el risc que corre a l’hora d’invertir. Com que se suposa que no sempre es guanya, es premia aquest "esperit emprenedor" amb l’apropiament de bona part del fruit del treball dels altres.

Això devia ser al principi del nostre estimat sistema capitalista, perquè avui en dia tinc la sensació que els empresaris ja ni tan sols corren aquests riscos. Quan baixen els beneficis acomiaden treballadors i llestos. ERO és l’eufemisme que se sol utilitzar. Els governs, d’esquerres o de dretes, acostumen a signar, car s’ha de cuidar els empresaris que aixequen el país.Delphi, Sharp, etc

Sembla que l’ERO de Delphi s’ha aturat i que de moment els treballadors no sortiran malparats. No vull ser pessimista, però la crisi ni tan sols ha començat, i si a aquestes alçades ja estan retallant, d’aquí uns mesos la situació pot ser dramàtica. Els empresaris que de manera tan altruista han tirat endavant Catalunya, seguiran contribuint a mantenir
els 828 acomiadaments diaris al nostre país. Com sempre, la crisi la pagaran aquells que menys tenen i que d’un dia per l’altre es quedaran sense feina. Mentrestant, els governs dels països capitalistes que t’han han predicat el lliure mercat i la no intervenció estatal, es gasten els diners de tots salvant la banca i pretenen que, a sobre, ens sembli normal.

Alguna cosa no rutlla
El que està clar és que quelcom falla quan 1800 milions de persones sobreviuen amb un euro al dia perquè el món occidental pugui mantenir el seu estil de vida opulent i insostenible. No són xifres de cap diari d’esquerres aixafa-guitarres (d’aquests que no paren de parlar de coses desagradables que no ens deixen concentrar en la lliga BBVA), són de l’ONU. L’ONU, organització creada després de la 2ª guerra mundial per tal de
garantir el manteniment de la pau, té una característica que la fa única: Els 5 països que prenen les decisions per vetllar per aquesta pau mundial (els que tenen dret a veto: EUA, França, GB, Rússia i Xina) són els 5 màxims fabricants i venedors d’armes a nivell mundial. I així van les coses...

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0