• L’excessiu control policial -amb actuacions indiscriminades com les de la darrera edició- que porta a la criminalització del lleure juvenil i a crear la falsa sensació d’estar fent quelcom il·legal pel fet de celebrar la festa major.

• També volem remarcar -i denunciar un cop més- la pressió exercida pels cossos policials envers les persones migrades que acudeixen a la festa, on són sotmeses a constants identificacions i molèsties ’per la cara’.

• La tendència a convertir el recinte de barraques en una gran garjola amb el pretext de potencials incidents, quan tothom sap qui són i on viuen els grupets que es dediquen a rebentar la festa. Com va quedar clar en les edicions de 2006, 2007 i 2008 "l’efecte camp de concentració" només és una molèstia que no soluciona res, i aporta malestar al necessari lleure.

• Com ja hem expressat altres vegades, entenem que Sant Cugat no te perquè acceptar uns valors aliens, com l’obsessió per aparentar ordre, calma i seguretat. Sant Cugat no és ni ha estat mai un aparador on només hi tinguin accés les persones maques amb els seus cotxes macos i els seus diners macos.

• Durant la preparació de les festes hem estat víctimes d’un procés de manipulació de les decisions col·lectives. Com ja hem dit, subscrit o afirmat públicament i notòria, l’Ajuntament de Sant Cugat s’aprofita de la bona voluntat de l’associacionisme: l’Ajuntament delega la seva oferta en BRRQ, alhora que BRRQ mai rep allò que demana, no es valora el treball assembleari. La feina i decisions preses entre tots es poden veure alterades, modificades o manipulades per l’Ajuntament sense diàleg previ.

• Estem cansats de la hipocresia de l’Ajuntament que s’omple la boca de festa major i promou un lleure purament consumista i massiu, en què l’esperit crític queda aïllat i marginat davant la política institucionalitzada d’allò que l’Ajuntament considera correcte.

• Ja fa molts anys que des dels moviments socials hem assumit que el valor de l’autogestió és cabdal per poder seguir en el camí de l’emancipació. Per autogestió entenem tant l’autonomia econòmica i política, com la capacitat de decidir com, amb qui i a on ens volem divertir sense que l’Ajuntament ens hagi de tutelar ni controlar.

Fins aquest any no s’han pogut celebrar unes Festes Alternatives. Esperem que aquesta primera edició sigui l’inici d’unes festes majors alegres i combatives, a les quals es posi de manifest que ni volem ni necessitem cap mena d’entitat ni autoritat que ens controli ni ens digui què podem fer i què no.

Salut i autoorganització als barris i als pobles!

CASC Juny 2009

Articles relacionats

• Massa policia, poca diversió. (Manifest col·lectiu barraques 2007)
• Barraques de Sant Cugat 2006 (Col·laboració al Setmanari La Directa)
• Teoria/Llei del iogurt (reflexions d’organització col·lectiva 2006)
• El carrer crema (reflexions després del botellon del 17 de març de 2006)
• Dinamisme social, participació... i d’altres demagògies per a justificar la hipocresia. (els inicis de la burorepressió comiunicat del 2004)

Pots deixar comentaris seguint aquest enllaç