Acció BBVA sense armes

pancarta bbva

Hem emmarcat aquesta acció en la campanya de la Objeció Fiscal, que va començar el passat dijous amb una xerrada al Casal de Joves de Torreblanca. Aviat farem més accions per denunciar la Indústria de Guerra, així com per consolidar una massa crítica capaç de fer-la decréixer.

És possible que tant des des perspectives més vanguardistes de la transformació social, així com des de posicions més posmos properes a la fi de la història es pensi que perdem el temps. Volem recordar que unes de les iniciatives a les que ens vam acollir en "aquells temps de la lluita contra la guerra" d’ara fa 5 anys va ser la campanya de Boicot Preventiu. Potser això contesta la pregunta: ¿Per què el BBVA?

Sant Cugat del Vallès, 20 d’abril de 2008.

<itheora200>

Algunes informacions complementàries de la Campanya BBVA sense armes

Ara fa un any, les entitats que iniciaven la campanya van esmenar una incorrecció en les dades ofertes en un primer informe. Un article interessant es va publicar a la web del Grupo Tortuga, en el que es denunciava l’opacitat en les dades i el dinamisme propi del mercat financer: una empresa pot fundar-se en qüestió de dies, i la compra-venda de participacions està a l’ordre del dia.

DADES DE LA CAMPANYA Font http://bbvasensearmes.org

Informacions d’indústries militars que en el passat van tenir connexió amb BBVA:

 Fins a l’abril de 2006, GAMESA Aeronàutica, fabricant per a EADS de fuselatges, ales d’avió A400M i pales de helicòpters. Indirectament a través d’IBV un 25,78% (un 50% és de BBVA, és a dir controla un 12,89%) Indirectament a través d’Iberdrola un 17% (un 6,01% és també del BBVA)
 IBV anuncia la compra del 5,26% d’Amper (El País 17/1/07). IBV ven el 5,26% de Amper (Cinco Días 1/2/07)
 Adicionalment, fins 1998 BBVA tenia -a través del IBV- el 2% de Industrias y turbopropulsores (ITP), participant en la creació de l´Eurofighter

El BBVA va finançar, el 2006, exportacions d’armes italianes per un valor de més de 53 milions d’euros -entre els destinataris, figuren països com Israel i Malàisia-

El BBVA ha destacat a Itàlia per:

 1. Ser una de les principals entitats financeres de les exportacions d’armes italianes. De fet, l’any 2002 va ocupar el primer lloc de la classificació per volum de finançaments.
 2. Finançar, el 2006, exportacions d’armes a països que no compleixen amb el Codi de Conducta de la Unió Europea, entre els quals destaquen Israel o Malàisia.
 3. Finançar, el 2006, exportacions d’armes italianes per un valor de més de 53 milions d’euros (més de 9.000.000.000 pessetes)

Principals banques exportadores d’armes italianes any 2002:

Banc (ordenats segons valors de 2002)	Valor exportacions (milions d’euros)				% total 2002
	2001	2002	2003	2004
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria	46,7	216,0	5,2	16,2	29,60
Banca Nazionale Lavoro	104,6	137,8	69,7	71,6	18,88
Unicredito Italiano	55,6	99,6	31,9	20,2	13,65
Capitalia	190,9	98,4	229, 8	396,1	13,48
Gruppo Bancario San Paolo Imi	48,9	80,6	91,8	366,1	11,05
Banca Intesa	78,3	56,8	97,4	23,2	7,78
Barclays Bank	27,2	31,3	22,7	28,1	4,29
Banca Antonveneta	-	6,9	13,3	121,0	0,95
Cassa di Risparmio della Spezia	-	2,3	34,1	50,9	0,32
Banco Santander Central Hispano	19,7	-	-	-	-

Font: Beretta, Giorgio, “Banche e armi: un bilancio a sei anni dalla Campagna”, gener 2006.

País de destinació	Divisa	Import	Nímeros de referència (de l’autorització Ministeri Afers Exteriors italià)
Espanya	Euro	37.772.173,80	12894, 13430, 13731, 13732, 13774, 13776, 13812
Líban	Euro	14.442.100,00	13075
Malàisia	Dòlar	700.000,00	12745
Singapur	Dòlar	499.700,00	13741
Mèxic	Dòlar	435.167,00	13841
Israel	Euro	329.066,00	12967
Brasil	Dòlar	94.924,51	12045, 13139
	Euro	31.306,08	13094
TOTAL	Euro	52.574.645,88

Font: Riepilogo per Istituti di Credito relativo al periodo 2006. Ministero dell’Economia e delle Finanze

Les “Inversions explosives” del BBVA i el BSCH (entitats financeres espanyoles a empreses productores de municions clúster)
"L’informe “Inversions explosives. Institucions financeres i municions clúster”, elaborat per Christophe Scheire, de l’organització belga Netwerk Vlaanderen, fa palesos els vincles entre les entitats financeres i les empreses productores d’armes que fabriquen municions clúster. Aquestes municions són armes que produeixen un dany indiscriminat, ja que no poden distingir entre persones combatents i civils. Quan esclaten, provoquen nombroses víctimes civils. Quan fallen (el 10-30% de les vegades), tenen un efecte similar a les mines antipersona. Malgrat que actualment existeixen diverses iniciatives internacionals que demanen la seva prohibició (com la liderada pel govern noruec), algunes entitats financeres continuen promovent la fabricació d’aquestes armes.

Serveis comercials bancaris de bancs espanyols vinculats amb la fabricació de municions clúster:

Serveis comercials bancaris de bancs espanyols vinculats amb la fabricació de municions clúster:

Empresa productora de munions clúster	Participació entitats espanyoles	Descripció participació
Raytheon	BBVA	El BBVA va participar amb 25 milions de dòlars en una agrupació internacional de 30 empreses financeres que va proporcionar un crèdit de 1.700 milions d’euros per a cinc anys a Raytheon.
Thales	BBVA	Participació en agrupació internacional de 28 bancs per un préstec a cinc anys de 1.500 milions d’euros a Thales.
Unión Española de Explosivos S.A.	BSCH	BSCH controla el 50% de Vista Capital, qui controla el 42,5% de Unión Española de Explosivos, S.A.
EADS	BBVA BSCH	Agrupacio internacional de 36 bancs que van proporcionar un crèdit a set anys de 3.000 milions d’euros a EADS. El BBVA va participar com una de les entitats promotores i va proporcionar 120 milions d’euros. El BSCH també va participar amb 45 milions d’euros

Ressenya de les empreses esmentades:

Raytheon (EUA) produeix la Joint Standoff Weapon (JSOW), una bomba que es llança des de l’aire i que té algunes variants de municions clúster. Per exemple, la versió estàndard AGM154A conté 145 submunicions BLU-97/B. També el míssil de creuer Tomahawk té entre les seves variants submunicions clúster.

Thales (França) produeix, a través de TDA (100% propietat de Thales) míssils, alguns dels quals són municions clúster. TDA va admetre davant del Banc Central de Noruega que produeix la bomba PR Cargo que conté 16 submunicions d’efecte dual. El 2006, Forges De Zeebrugge, 100% subsidiària de TDA, va admetre que estava treballant en el coet de 70mm FZ101 que conté cuit submunicions pel programa de l’helicòpter Tiger de l’exèrcit alemany.

EADS (localitzada als Països Baixos, però de la qual forma part l’empresa espanyola Construcciones Aeronáuticas S.A., CASA) va ser, fins el final del 2005, 50% propietària de TDA (ara 100% de Thales), quan el crèdit va ser concedit per part del BBVA.

Font: traducció de les descripcions proporcionades a l’informe “Inversions explosives”, p.6.

Altres entitats financeres estrangeres amb presència en Espanya que participen en serveis comercials bancaris amb empreses que produeixen municions clúster són ABN Amro Bank, ANZ Bank, Bank of Tokyo-Mitsubishi UFJ, BNP Paribas, Calyon, Citigroup, Deutsche Bank, HSBC, HVB, ING, Ixis, Fortis, JPMorgan Chase, Lloyds TSB Bank, Merrill Lynch, Morgan Stanley, Natexis, Royal Bank of Canada, Société Générale, State Street, Sumitomo Mitsui, UBS, Wachovia Bank y WestLB. Destaca l’entitat britànica Barclays, també present a Espanya, que a més de participar en totes les operacions de serveis bancaris contingudes a l’informe “Inversions Explosives”, és accionista d’empreses que produeixen municions clúster com són (participació entre parèntesi): GenCorp (4,3%), Lockheed Martin (6,67%), Raytheon (3,85%) i Textron (3,09%)

xarxa d’inversions

La web de bbvasensearmes critica també les inversions que té el BBVA en indústries considerades contaminants i que no tenen present que les seves inversions destrueixen la natura.

Per últim aquestes miniatures d’aquí sota, són dades que impliquem d’altres bancs en el comerç d’armes.

Parafrasejant Bertold Brecht sembla més étic atracar un banc que fundar-lo...