IV PART: L’inici de la dictadura franquista (1939-1941)

11 Articles : 0 | 5 | 10

• Conseqüències demogràfiques de la guerra

  per José Fernando Mota Muñoz

  Tant la guerra, com la repressió i fam posterior, així com l’exili van motivar una disminució en la població de Sant Cugat de la postguerra. El 1936 Sant Cugat tenia 6.083 habitants que, com hem vist, van arribar a uns 12.000 durant la guerra per l’allau de refugiats arribats. El primer trimestre de 1939 l’alcaldia informa que hi ha 5.860 habitants, encara que el cens de 1939 es registra una població de 6.900 habitants. Cal tenir en compte que aquest primer cens no és (...)

    Segueix
  

• L’exili santcugatenc

  per José Fernando Mota Muñoz

  Vegeu-> L’exili santcugatenc <—Capítol anterior: La repressió dels vençuts ---- Capítol següent: Conseqüències demogràfiques de la guerra—>

    Segueix
  

• Ocupació militar de Sant Cugat a la postguerra: guàrdies civils i legionaris

  per José Fernando Mota Muñoz

  Vegeu-> Ocupació militar de Sant Cugat a la postguerra: guàrdies civils i legionaris <—Capítol anterior: La Central Nacional-Sindicalista ---- Capítol següent: El paper d’Antoni Griera i l’Església—>

    Segueix
  

• La Central Nacional-Sindicalista i la Hermandad Sindical de Labradores

  per José Fernando Mota Muñoz

  També s’organitza ràpidament la Central Nacional-Sindicalista (CNS), el sindicat vertical franquista. A Sant Cugat es nomenat delegat local de la CNS el falangista Gabriel Montanyà Estape, antic dirigent de la Lliga i alcalde gestor el 1936, que durant la guerra s’havia passat a l’Espanya franquista on es va afiliar a FET.
  La CNS enquadra sindicalment a treballadors i empresaris industrials, sindicats agrícoles i organitzacions de propietaris, el seu objectiu és reunir (...)

    Segueix
  

• La segona Comissió Gestora franquista

  per José Fernando Mota Muñoz

  El dia 9 de març de 1940 es rep a la Casa Consistorial un telegrama del governador civil de Barcelona destituint a la Junta que fins llavors havia regit l’Ajuntament i nomenant una de nova. Aquesta segona Junta Gestora va suposar una renovació total respecte a l’anterior, només un conseller va continuar de l’etapa precedent. A més, és una renovació generacional, ja que la mitjana d’edat dels regidors es situa en nou anys menys que l’anterior, i sobretot és una (...)

    Segueix