José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – agost de 2019


Conseqüències demogràfiques de la guerra

per  José Fernando Mota Muñoz


Tant la guerra, com la repressió i fam posterior, així com l’exili van motivar una disminució en la població de Sant Cugat de la postguerra. El 1936 Sant Cugat tenia 6.083 habitants que, com hem vist, van arribar a uns 12.000 durant la guerra per l’allau de refugiats arribats. El primer trimestre de 1939 l’alcaldia informa que hi ha 5.860 habitants, encara que el cens de 1939 es registra una població de 6.900 habitants. Cal tenir en compte que aquest primer cens no és gaire creïble, ja que encara no s’havien registrat molts dels morts a la guerra i dels exiliats, ja fos per la por dels familiars a fer-ho, ja fos per la negligència administrativa. També cal notar que alguns dels burgesos que havien fixat la residència a Valldoreix o La Floresta durant la guerra, van decidir fer d’aquests barris la seva residència definitiva i que alguns dels refugiats d’altres províncies encara no havien tornat. Així, segons informes municipals, el 1942 Valldoreix tenia 286 habitants, La Floresta 277 i el nucli de Mas Fuster 61, és a dir uns 125 habitants més que abans de la guerra.

El padró de 1940 comença a ser més creïble, recull 6.089 habitants de dret i 5.904 de fet. El de 1941 rebaixa una mica les xifres, 6.050 veïns de dret i 5.844 de fet. La diferència que observem entre veïns de dret i de fet demostra que molts familiars no havien donat de baixa als seus familiars morts o exiliats per por a la repressió. A mesura que avançaven els anys el cens s’adaptava a la realitat, així al de 1944 les xifres s’aproximaven encara que es mantenia una significativa diferència entre els 5.997 de dret i els 5.895 de fet. De fet, alguns veïns morts durant la guerra no seran donats de baixa del cens fins a la fi del règim franquista.

En resum podem dir que el Sant Cugat de 1940 havia perdut uns dos-cents habitants respecte al de 1936. Entre aquest dos centenars de veïns perduts hi serien la setantena de morts al front , la quinzena de morts a la rereguarda durant la guerra, els quatre afusellats pels franquistes a Catalunya, els altres quatre assassinats o morts a presons de fora de Catalunya, els que encara estaven tancats a diferents presons i camps de concentració, els desterrats en ser alliberats de les presons i els exiliats.

<—Capítol anterior: L’exili santcugatenc ---- Capítol següent: Nivell de vida—>


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License