José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juliol de 2019


La Central Nacional-Sindicalista i la Hermandad Sindical de Labradores

per  José Fernando Mota Muñoz


També s’organitza ràpidament la Central Nacional-Sindicalista (CNS), el sindicat vertical franquista. A Sant Cugat es nomenat delegat local de la CNS el falangista Gabriel Montanyà Estape, antic dirigent de la Lliga i alcalde gestor el 1936, que durant la guerra s’havia passat a l’Espanya franquista on es va afiliar a FET.


La CNS enquadra sindicalment a treballadors i empresaris industrials, sindicats agrícoles i organitzacions de propietaris, el seu objectiu és reunir "en hermandad cristiana y falangista las diversas categorias sociales del trabajo" i "anular la lucha de clases, imposible dentro del Estado Nacional Sindicalista que ha de imponer la Justicia Social".

En aquests primers anys l’afiliació a la CNS no era encara obligatòria i a Sant Cugat no devia ser molt alta, ni tan sols entre els falangistes, ja que des de la Jefatura Local de FET s’ordena, al desembre, als seus militants l’ingrés a la CNS. A més s’integren a la CNS, com a serveis sindicals, les associacions de propietaris de Valldoreix i La Floresta.

La CNS es fa càrrec, el maig de 1940, també del Sindicat Agrícola unificat durant la guerra, que ara passa a denominar-se Sindicato Agropecuario. Aquest Sindicat, que té un miler d’associats, és el propietari del Celler Cooperatiu i de les seves màquines. Després de la guerra els grans propietaris van reclamar les parts que els seus rabassaires no havien pagat entre 1931 i 1938 i així “van trobar totes les facilitats per a despullar el Celler de tota l’anyada de vi dels socis” [1]. En uns temps d’escassetat alimentària i de creixement del mercat negre el Celler es converteix en una font de corrupció i conflictes. En poc temps van ser destituïts el president del Sindicat, el comptador i altres dirigents. Els problemes al Sindicat fa que hagi d’intervenir el mateix governador civil.

El setembre de 1941 es va integrar en la CNS a tots els sindicats agrícoles, cooperatives, caixes rurals i organismes associatius agraris, per tal d’aconseguir una unitat político-sindical al camp espanyol, en la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. A Sant Cugat és el seu primer president Jaume Garriga Vilà, que durant la República havia militat en el lerrouxisme, era on s’enquadraven tots els camperols i ramaders de la vila, ja fossin terratinents, arrendataris, parcers, rabassaires o jornalers, el que suposava en realitat un control per part dels propietaris. La Hermandad es fa càrrec de la direcció del Sindicato Agropecuario, les seves seccions agrícoles, vitivinícoles i mutual i de la gestió del Celler Cooperatiu.

PNG - 882.5 kB
Anunci publicat per la Hermandad Sindical de Labradores de Sant Cugat a la revista falangista "Vértice" núm 49 (octubre 1941).

<—Capítol anterior: La Delegación Local de Falange ---- Capítol següent: L’ocupació militar—>

Notes

[1Mas, Ramon. "El cooperativisme agrari a Sant Cugat (V)". Avui, 16-7-1980.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Sitio desarrollado con SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License