Venedors de guerra

És ben probable que quan esteu llegint aquestes línies ja s’hagi constatat l’anunciat fracàs de la cimera entre els líders israelià i palestí que havia de tenir lloc als Estats Units a finals de novembre. Les arrogants condicions prèvies imposades per la diplomàcia israeliana i l’endèmica feblesa de la contrapart àrab fan difícil imaginar un altre desenllaç. La inoperància de la política exterior europea i el suport quasi incondicional dels Estats Units a una de les dues parts en conflicte dificulten encara més les possibilitats d’arribar a un acord raonable.

Cal no perdre de vista, però, la manera en què aquest últim país ha posat el seu granet de sorra al manteniment de la inestabilitat de la regió: a principis d’agost, la seva secretària d’Estat, Condoleeza Rice fa fer una gira pel Pròxim Orient, dins la qual va vendre material militar per valor de 46.000 milions d’euros a vuit estats de la zona. D’aquesta venda d’armament, els principals beneficiaris van ser Israel, que va signar compromisos per 22.000 milions i l’Egipte, que ho va fer per 9.530 milions. Els altres 14.630 se’ls van repartir els països del Golf. Per fer una mica més entenedores aquestes xifres, us direm que el cost total de la venda suposa cinc vegades el pressupost espanyol anual de Defensa, despesa que els antimilitaristes d’aquest país ja considerem absolutament vergonyant. Els redactors d’aquesta columna no entenem gaire de estratègia político-militar, pero se’ns fa molt costa amunt estar d’acord amb aquesta exportació de maquinària de guerra, encara més si el venedor vol actuar després com a mediador en un cada vegada més improbable acord de pau.

Més aviat tendim a pensar que aquestes joguines bèl·liques contribuiran a l’augment de la tensió, a la vegada que quedaran a l’abast de ser usades per dirigents polítics en hores baixes de popularitat o interessats en trobar una fòrmula patriòtica de tapar les seves corrupcions. Una mal auguri per a les perspectives d’un futur en pau entre palestins i israelians i, això sí, una excel·lent notícia per a empreses com ara Boeing, Lockeed Martin o Raytheon, integrants del famós complex militar-industrial americà, les accions de les quals van experimentar un important augment a Dow Jones coincident amb la finalització de la gira de Rice.

AM (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)