Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Malalai Joya

Malalai Joya

Bala perduda. Febrer 2008

dimecres 27 de febrer de 2008, per  remenaire

Malalai Joya

Fa uns dies van assassinar a la Benazir Butto. El mètode va ser la bomba adossada a algun cos desesperat. Ni el blindat del cotxe, ni els dispositius de seguretat van poder evitar-ho, inclòs hi ha veus que diuen que ho van facilitar.

Un riu de sang que venia precedit de rius de tinta, avisant de l’enèsima matança de líder polític que deia quelcom que no agradava al poder establert.
El magnicidi de la Butto em va ajudar a visualitzar el miracle que suposa que, algú com la Malalai Joya, continuï viva.

Diputada afganesa al parlament nacional des de l’any 2005, elegida a Farat, la seva província natal, la jove Malalai ha patit quatre intents d’assassinat, pateix constants amenaces de mort i insults freqüents al mateix parlament afganès.

La Malalai va ser votada de forma massiva l’any 2005, quan es van obrir les llistes electorals a les dones. Des de la tribuna parlamentaria ha pogut denunciar la condició mafiosa de la majoris de parlamentaris afganesos, als senyors de la guerra que tenen aquesta condició parlamentària, la injustícia que pateix la majoria de població...

El passat maig la van fer fora d’aquest parlament, traient-li la seva condició de parlamentària, limitant els seus moviments i portant-la a judici. Va tenir l’atreviment de dir al parlament que ”la legislatura afgana es pitjor que un estable d’animals; la majoria dels parlamentaris són responsables de la mort de milers de persones i maltractaments a les dones”. Ja veieu que l’anomenada democràcia acostuma a semblar-se a molts llocs del món.

La Malalai està convençuda del seu assassinat, ella mateixa ho ha dit públicament, tot i que ho intenta evitar per tots els mitjans que te a la seva mà. Paradoxalment un del més eficaç és el burka, “gràcies” a ell pot passar desapercebuda i sense ser reconeguda a l’Afganistan. La Malalai no pot dormir dos vegades seguides a la mateixa casa, fa més d’un any que no veu al seu marit, conviu amb un parell de guardaespatlles que també deuen estar convençuts del seu propi final.

Resulta angoixant esperar el final de la pel·lícula, desitjar que no succeeixi, simpatitzar profundament amb la protagonista i estar d’acord amb la seva lluita i forma de fer i dir. La Malalai és una persona com tots nosaltres, que sent i pateix, que anhela i sospira, que desitja i riu, que estima i plora i que, en canvi, esta tant segura de la seva violenta mort com ho puguem estar nosaltres del valor que te com a veu imprescindible dels que també saben que moriran i no seran escoltats. Penso sovint en la Malalai Joya i en la seva intrèpida lluita contra la guerra, la discriminació, la marginació. Ella, que ha fet una aposta per la vida, està amenaçada per la mort. Tant és, com ella diu: “estic convençuda que un dia em mataran, però no podran apagar la meva veu. Podran acabar amb les flors, però no podran impedir que arribi la primavera”

Mentre tant les tropes espanyoles continuen fent l’ humanitarisme per les terres de la Malalai Joya...

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0