Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Memòria històrica

Memòria històrica

Bala perduda, octubre 2008

dilluns 6 d’octubre de 2008, per  atom

No sóc expert en Dret, però sí historiador aficionat, i el tercer gran procés judicial contra les anomenades “estructures de l’entorn d’ETA”, que ha culminat amb la il·legalització de Gestores pro Amnistia –en aplicació de la doctrina Garzón-, m’ha fet recordar macrojudicis d’altres èpoques.

Cito l’abstrús paràgraf de la sentència de l’Audiència Nacional: “Gestoras es una organización terrorista, por cuanto en pro del diseño político que le une en estos términos con ETA, avanza en su desarrollo bajo la dependencia de aquélla para lograr el derrocamiento de España en el País Vasco”. Deixant de banda la sintaxi desballestada, sorgeix la primera inquietud: havíem sentit a parlar d’un govern o un règim derrocat, però... un país? Com s’enderroca un país?

Una altra perla: “Gestoras se encarga de socializar, a través de la sensibilización social lo que el brazo armado por sí mismo no puede acometer”. La pressuposició per part dels jutges de que una associació de ciutadans comparteixi la mateixa finalitat que ETA, entesa aquesta com la “subversión del Poder legítimamente constituido”, és suficient per titllar-la de terrorista. Si anteriorment la víctima havia estat la sintaxi, ara li toca a la lógica. Fa anys jo militava en una associació ciutadana entestada en subvertir l’estat lluitant per l’abolició dels exèrcits –començant per l’espanyol- mitjançant la desobediència civil a les lleis i d’accions de sensibilització social. Vol dir això que estaria formant part d’un altre “braç d’ETA” sense ser-ne conscient? Espero sincerament que no sigui una citació judicial la que m’hagi de treure d’aquest dubte.

Totes aquestes acusacions són suficients per a condemnar vint-i-una persones a penes d’entres 8 i 10 anys de presó per “integració en banda armada”. El règim franquista fabricava també macrojudicis contra desenes de persones amb sentències molt semblants tant ens els aspectes de la sintaxi com en els de la lógica. Quant al delicte, també hi havia similituds: el terme “rebel·lió militar” podia englobar tota mena d’activitats: des de l’acció militar fins al treball en una escola republicana o en un hospital de sang.

Tornen els vells temps. Em temo que el nostre jutge estrella, a través de la difusió de la seva famosa doctrina, s’està prenent massa seriosament la recuperació de la memòria històrica en aquest país a punt, sembla ser, de ser enderrocat.

Fernando Hernández Holgado

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0