Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Montjuïc per la pau?

Montjuïc per la pau?

Bala perduda juny 2008

dimarts 1 de juliol de 2008, per  atom

A mitjan juny, la ciutat de Barcelona (amb la seva corporació municipal al capdavant) va cel·lebrar el retorn del castell de Montjuïc pel seu ple ús i gaudi, lluny de les servituds militars que el van tenir segrestat durant, pràcticament, tota la seva història. L’esdeveniment, però, deixa un regust agredolç a aquells sectors pacifistes que durant dècades l’havien fet paradigma del militarisme a la ciutat. Efectivament, els insubmisos i objectors van assenyalar mitjançant ocupacions, manifestos, tancaments i d’altres accions pròpies de la praxis antimilitarista l’obscenitat d’un museu que glorificava no només el poder de les armes (així en genèric) sinó molts episodis en què el castell va servir per aixafar les ànsies de canvi social o nacional dels barcelonins a qui en teoria havia de defensar. Les figures d’Espartero, Prim o l’infaust procés en què va ser condemnat Companys estan indissolublement lligades als seus murs centenaris. Curiosament, i d’això també s’ha de deixar constància ni que sigui en aquest raconet del “Catalunya”, els discursos oficials i el seguiment mediàtic que se n’ha fet han oblidat aquesta contribució a la definitiva desaparició d’aquest color caqui que emboirava l’sky-line barcelonès.

Tot i que la premsa ha recollit algunes veus que apostaven pel manteniment d’aquesta instal·lació amb el pretext que la història militar també forma part de la nostra història (i no els falta raó, però si algun dia s’ideés un museu de l’esclavisme, difícilment la finalitat del seus comissaris fóra la d’enaltir les seves virtuts) i altres –inefable Gabriel Cardona- recordessin els afusellats pel poder republicà durant la Guerra Civil (com si aquestes morts indignes justifiquessin les que estaven por venir... se n’ha de ser ben poca-solta), cal felicitar-se de la desaparició d’aquesta càrrega just damunt dels nostres caps i, això sí, vigilar, i de ben a prop, que el seu ús futur tingui present l’esperit rebel i alliberador que alguna vegada va caracteritzar els habitants que van patir les seves canonades i, especialment, que tots aquells mercenaris que avui dia estan a sou de les diferents institucions al servei de la pau (i que, pel que sembla, seran els seus principals beneficiaris), tinguin present la ignomínia del seu passat per a poder considerar-se dignes usufructuaris.

AM (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

Veure en línia : Reportatge fotogràfic del 2006

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0