Articles d’història i d’altres històries
Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.
*******************************************************************************************************************************************************
Artículos de historia y otras historias
Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.
José Fernando Mota Muñoz – setembre de 2024
El camp d’instrucció de Can Mora i altres casernes
per
5.1. El Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya
5.2. L’Escola de Comissaris de Guerra de Pins del Vallès
5.3. Altres instal·lacions militars
A més d’aquest campament militar, a Sant Cugat durant la guerra hi haurà diferents instal·lacions militars i casernes:
Una secció del 39 Batalló del Cos de Carrabiners. Una trentena de soldats que primer van ocupar el claustre del Monestir i l’antic Casino de la Rabassada, i que el setembre de 1938 es traslladarien a la parròquia de Valldoreix i dos cases del poble. En aquest batalló trobarem destinats bastants santcugatencs.
El 8º Batallón de Transporte Automóvil de la 6ª Compañía del Servicio de Tren del Ejército, aquarterats a prop de l’estació, a la Torre Maristany.
L’Escola de Transmissions de l’Exèrcit, instal·lada el setembre de 1936 i a càrrec de Felipe Vizcarrondo, major de Milícies i "funcionari de Telègrafs i oficial de complement de marina, el qual va improvisar manipuladors, banderes, aparells de llums i heliògrafs per dotar al front d’especialistes del ram" [1]. El setembre de 1938 seria traslladada al Castell d’en Bori (Samalús).
L’escola del XIV Cos d’Exèrcit Guerriller o Escuela Militar de Especialidades, que ocupava el Casino de Valldoreix. On es formaven guerrillers per actuar a l’altre banda de les línies enemigues [2]
Oficines de la Subsecretaria d’Aviació, que ocupaven la Torre de l’Alemany i Casa Bertrand.
A més el novembre de 1938, a l’edifici conegut com la Casa Generalife, es van aquarterar membres de les Brigades Internacionals, retirats del front en compliment dels acords d’octubre. Aquests aquarteraments estaven sota control de la Societat de Nacions.
Molts dels oficials d’aquestes companyies residien en cases particulars del poble, on eren ben acollits, ja que aportaven menjar. També molts mossos santcugatencs van demanar l’ingrés a aquests cossos com a voluntaris poc abans de que fos cridada la seva quinta per no allunyar-se de casa.
[1] Guarner, Vicenç. L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya, 1936-1939. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980, p. 170
[2] Un testimoni a: Pi i Cabanes, Pere. Vivències d’un guerriller, voluntari a la Guerra Civil, del 1936 al 1939. [en línia].[La Roca: s.n., 2002].<http://www.laroca.cat/arxiumemoria/...> . [Consulta: 8 juny 2012].