José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – abril de 2019


La hisenda municipal durant la guerra

per  José Fernando Mota Muñoz


La pèssima situació financera de l’Ajuntament durant la República s’agreujà amb la guerra. L’Ajuntament de Sant Cugat, com els de tot Catalunya, ha de buscar procediments especials per aconseguir recursos líquids amb els que compensar l’augment de despeses en defensa, assistència social, manteniment de refugiats, etc., la indisciplina fiscal i la disminució de la base tributària. Aquestes necessitats van portar als ajuntaments catalans a dictar exaccions i impostos de guerra, demanar crèdits i subvencions a la Generalitat i finalment a editar paper moneda propi.

L’Ajuntament de Sant Cugat, pressionat pel Comitè de Milícies Antifeixistes, inicia una política de contribucions especials, tant per aconseguir finançament, com per donar feina als aturats en obres públiques. Es comença amb la construcció de voreres, que l’Ajuntament cobra als veïns dels carrers urbanitzats seguint els càlculs que fa el Comitè de Milícies Antifeixistes.

En un principi era el propi Comitè el que imposava els cobraments especials, però les queixes rebudes pel Comitè de Milícies Comarcal, amb seu a Sabadell, van fer que aquest recordés que només els ajuntament podien cobrar impostos [1].

Durant aquests primers mesos el Comitè de Milícies Antifeixistes obligava a pagar contribucions forçoses a propietaris i persones benestants del poble, a coneguts dretans i, fins i tot a exregidors del Centre Republicà Federal acomodats, ja sigui en metàl·lic o en espècie. Les quantitats demandades oscil·laven de les 20 a les 500 ptes. setmanals segons la capacitat econòmica que es calculava al pagador. A algunes d’aquestes persones se’ls amenaçava amb donar-los "un passeig per l’Arrabassada" si no pagaven, com van denunciar alguns després de la guerra. Els reporters del Full ho explicaran així: "Els acabalats de la vila, estan obligats a satisfer un import de guerra, d’acord i proporcionat a llurs possibilitats econòmiques i que passa a engruixir la suscripció [sic] voluntària pro-lluita contra el feixisme" [2]. Tenim un exemple de la nota que s’enviava, que deia:

"A l’objecte d’atendre les despeses de les milícies organitzades per a sufocar el moviment feixista i altres necessitats d’organització i abasteixement [sic] a conseqüència de l’actual anormalitat produïda pel moviment sediciós contra la legalitat republicana, serveixi’s passar pels baixos de la Casa Consistorial demà de 8 del matí a 2 de la tarda per a satisfer la quantitat de ______" [3]

JPEG - 190.8 kB
Arxiu Farreras. Imatge cedida per Domènec Miquel

L’Ajuntament de Sant Cugat crearà nous impostos i una vegada es produeixi la reorganització del consistori, amb la CNT dirigint la Comissió d’Economia, continuarà la política del Comitè de Milícies Antifeixistes i mantindrà els repartiments extraordinaris per atendre les despeses en defensa i atur. La comissió, per valorar qui i quan s’havia de pagar decideix tenir en compte "els signes exteriors de riquesa". Un primer impost aprovat és sobre les cases de Valldoreix, guanyant la proposta de la CNT de fixar un 7% sobre el líquid imposable de la contribució urbana, davant del 2.5% que proposaven ACR i ERC. Al novembre s’acorda un repartiment extraordinari de 16.707 ptes., el que suposa un 2.2% mensual sobre la base imposable de la contribució urbana. Aquests pagaments es van convertir en una font important d’ingressos durant els primers mesos.

A més, s’ingressen en comptes municipals, tal com demana la Unió de Rabassaires, els comptes del fugits i considerats facciosos. Malgrat tot, les finances no van millorar, i això que, com veurem, el desembre es retiren els crèdits a les col·lectivitats i el gener de 1937 s’obliga a totes les persones inscrites a la tarja de racionament a ingressar 10 ptes. en concepte d’avançament per comprar blat i altres productes, amenaçant al que no pagués amb anul·lar la seva tarja.

Com hem vist, la majoria del consistori decideix retirar les competències financeres a la Comissió d’Economia, dirigida per la CNT, i crear a partir de març una Comissió de Finances, amb representants de totes les forces, que s’encarregui del tema hisendístic i de portar a terme el decret de la Generalitat del 8 de gener de 1937 en què es dicten mesures per eixugar els dèficits municipals i contenir la despesa, com ara la prohibició de gastar en defensa i atur i el passi del manteniment dels refugiats a la Conselleria de Finances de la Generalitat.

L’abril la situació financera és qualificada per la Comissió de Finances de gravíssima, ja que l’Ajuntament té un dèficit de 15.600 ptes i només hi ha a caixa 3.400 ptes. A més la Comissió diu "que el més greu no és pas el dèficit existent sinó que no hi ha cap perspectiva per a obtenir cabals per cap concepte tota vegada que ja no es cobren impostos extraordinaris i els arbitris de caràcter ordinari (...) gairebé han deixat d’existir" [4]. Davant d’això la Comissió proposa una política d’estalvi i una reorganització de l’Ajuntament. La CNT proposa, per disminuir despeses, reduir els consellers "a la mitad con la misma base proporcional", el que no és acceptat per la resta de grups.

Finalment s’inicia una política d’estalvi i s’exigeix a les col·lectivitats el retorn del crèdits. També contribueix a millorar les finances locals la municipalització de l’habitatge i els nous arbitris imposats sobre la venda de carn i altres productes alimentaris a partir de 1937. A més, el nou Ajuntament deixa de pagar l’amortització i els interessos del crèdit del Banco de Crédito Local, malgrat els requeriments que rep d’aquesta entitat.


També el juliol de 1937, per a finançar la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, són posats a la venda segells de cinc cèntims per gravar la correspondència. Porten com a motiu una evocació de les jornades de juliol de 1936. El novembre es posarien en circulació 10.000 segells de 25 cèntims i 20.000 de 10 cèntims. En aquest cas van il·lustrats amb un dibuix de tres pins pinyers, del que ara donen nom al municipi.

El desembre es comença a debatre el pressupost de l’exercici i la carta financera per a 1938. Com hem vist, aquesta qüestió serà una de les causes de la dimissió de Magí Bartralot. Segons el decret de 9 de gener de 1937 la carta financera era una proposta de noves exaccions amb l’objectiu d’incrementar els ingressos del pressupost de 1938 en la quantitat necessària per anivellar-lo i eixugar els dèficits dels dos exercicis anteriors. La carta financera havia d’estar aprovada per la meitat més un dels consellers. A Pins del Vallès el dèficit a eixugar dels exercicis 1936 i 1937 es calculava en 150.465 ptes. Els nous impostos es fixaran sobre tot allò considerat de luxe o diversió. Així en la carta financera aprovada el 8 de gener es fixaven arbitris sobre cafè, licors i altres serveis de bar -excepte el vi comú-, sobre articles de perfumeria i bijuteria, sobre articles de pastisseria i confiteries, sobre entrades a espectacles públics i balls, sobre hotels i fondes, cases de luxe o recreatives. Inicialment també es fixaven exaccions sobre l’exportació d’articles elaborats, manufacturats o fabricats a Sant Cugat. Aquest últim punt seria modificat després de consultar a la Generalitat. La carta seria finalment aprovada per la Generalitat el març de 1938 [5].



Una altra qüestió que s’ha de resoldre des de Finances és la manca de monedes de menys valor, les de cèntims i una pesseta. Davant d’aquest problema alguns comerciants e industrials havien començat a expedir vals. Per solucionar aquestes "dificultats amb que es topa a l’efectuar tota mena de transaccions i operacions monetàries en aquesta vila, amb motiu de l’escassetat de moneda fraccionària" el maig de 1937 s’aprova l’emissió de paper moneda local. El 29 de maig es van posar en circulació 20.000 bitllets de pesseta i altres 20.000 de 50 cèntims. Els bitllets portaven dibuixat al dors l’escut local i en el revers una panoràmica del poble amb una màquina del Ferrocarrils de Catalunya en primer terme. Els dibuixos eren obra del pintor i cartellista Àngel Pallarès Torruella. El mateix Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat, va felicitar l’Ajuntament de Pins del Vallès pel disseny d’aquests bitllets. Aquestes emissions començarien a retirar-se a partir de febrer de 1938, acordant-se la retirada definitiva el 7 de març. El setembre un inspector d’Hisenda es va encarregar de fer la liquidació definitiva [6].

<—Capítol anterior: Els canvis en l’administració municipal ---- Capítol següent: La milícia local i la repressió a la rereguarda—>

Notes

[1Full Oficial del Comitè Local de Defensa[Sabadell], núm. 19 (8 d’agost de 1936).

[2Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[3Còpia de l’original al Fons Joan Auladell (AMSC.). També a l’Arxiu Farreras.

[4Informe de la Comissió de Finances, [abril 1937] (AMSC)

[5DOGC, núm. 63 (4-3-1938)

[6’Proposició de la Comissió de Finances’, 12-5-1937 (AMSC). Una descripció acurada dels bitllets a Turró, A. El paper moneda català 1936-1939. Barcelona: L’Avenç, 1982, p. 454-455.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License