Canvis en l’educació

En educació les primeres mesures preses pel nou poder municipal són ampliar els llocs escolars, "puix que de mil infants de la vila, en quedaven cinc-cents sense escola". Des d’un primer moment es va descartar la construcció d’una nova escola per la despesa econòmica i el temps que es trigaria en tenir-la construïda. La solució triada va ser habilitar el convent de les franciscanes, fugides al juliol, com escola, ja que era "de factura moderna i fàcilment adaptable per onze aules". Les obres van suposar una forta càrrega per l’Ajuntament, que va haver d’assumir el cost de l’obra en no poder "obtenir les 12.000 pessetes que l’Estat concedeix per cada grau" i va acabar demanant la subvenció o préstec de 50.000 ptes. a la Generalitat, amb la idea de convertir l’escola en un grup escolar de deu graus.

Els temes educatius els va portar la delegació local del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). El CENU va ser creat per decret de la Generalitat de 27 de juliol de 1936 amb l’objectiu de portar els canvis revolucionaris també al món de l’educació. Es tractava de crear una escola nova: gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana. Com explicaven al Full de Sabadell, els objectius de la delegació local eren "dotar als 1.300 escolars de Sant Cugat dels mitjans adients per cultivar les intel·ligències que fagin [sic] dels homes de de demà, dignes i fervents defensors de la civilització que avui amb les armes a la mà disputem en lluita a mort, a les forces retrògrades i criminals d’una Espanya sense vergonya i sense dignitat" [1]”.

Els professors contraris als plantejaments de la CENU van ser cessats en els seus càrrecs. A Sant Cugat es va cessar a Juan Moreno Escaned i a Esperanza Rabanal Florez [2], que com hem vist s’havia enfrontat a l’ajuntament en diverses ocasions per negar-se a ensenyar el català. Per suplir aquests i ampliar la plantilla es van nomenar nous professors provisionals, que el novembre de 1936 sumen deu, arribant el 1937 a ser 22. Dins de les mateixes mides es va tancar l’escola privada Azqueta i es va intervenir tot el material escolar. A més es demana a la Generalitat la creació d’una llar d’infants en els antics locals de l’Institut de Cultura Femenina. Per la seva banda la CNT va impulsar la creació d’una escola racionalista, l’Institut Lliure, que va ocupar el local de l’Institut de Cultura Infantil. També Valldoreix es va obrir una escola nova a la torre ocupada al dretà Francesc Manich, al passeig Castanyer.

L’arribada de refugiats augmenta la població escolar, així el juny de 1938 trobem inscrits a la Cooperativa Escolar de Pins del Vallès, Graduat núm. 1, nova denominació del col·legi, 58 nens refugiats. També cal destacar la feina feta entre els adults, amb cursets de cultura popular, que el juliol de 1937 tenien 76 alumnes.

<—Capítol anterior: Presència militar a Pins del Vallès ---- Capítol següent: El procés revolucionari en l’economia—>