José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – setembre de 2019


La milícia local i la presència santcugatenca a les Patrulles de Control de Barcelona

per  José Fernando Mota Muñoz


Una de les primeres mides del Comitè de Milícies Antifeixistes (CMAF) va ser la creació d’unes patrulles de control o milícia antifeixista local encarregada de l’ordre públic, la repressió política i social i el control de les carreteres. Aquesta milícia volia acabar amb les patrulles que cada organització havia format espontàniament i que fins llavors actuaven sense cap coordinació.


La milícia organitzada pel Comitè de Milícies Antifeixistes deuria tenir una trentena de membres i disposava d’almenys dos vehicles que havien confiscat a estiuejants barcelonins. Formaven part d’ella militants de les organitzacions integrades en el Comitè de Milícies Antifeixistes, sobretot membres de la Unió de Rabassaires, POUM, CNT i, en un primer moment carrabiners. La milícia es finançava amb el que s’obligava a pagar a industrials i persones benestants. L’encarregat de dirigir-la era el poumista Ramon García Cobacho, que va substituir a Jaume Cussó quan aquest va ingressar al PSUC.

Aquesta milícia també es va encarregar de vigilar l’estació i les carreteres, instal·lant tres controls, un a l’entrada venint de Barcelona, un a la de Rubí i un altre als Quatre Cantons. Aquests controls es van mantenir fins que va arribar el fred. També participa en escorcolls de cases i en les detencions dels dretans del poble, en col·laboració amb els carrabiners.

Amb la reorganització de l’Ajuntament també es reestructura la milícia, que passa a dependre de la Comissió de Defensa de l’Ajuntament, que presideix el mateix Ramon García Cobacho. El primer que es fa és reduir-la de trenta membres a vint-i-tres [1]. A finals de novembre es deixa en només dotze milicians i un xofer, als que se’ls dota d’un distintiu i als que s’encarrega també de la formació premilitar dels mossos de les quintes que van sent cridades. Amb la reducció l’Ajuntament passava de pagar més de 2.000 ptes setmanals en sous a pagar 780 ptes, però malgrat la reducció el manteniment segueix sent molt costós per les debilitades finances municipals. És per això que l’Ajuntament reclama a la Generalitat que Sant Cugat torni a tenir els cinc carrabiners i vuit mossos d’esquadra que tenia abans de la guerra.

L’octubre la Generalitat ordena a la Comissió de Defensa el lliurament de les armes. Finalment, com ja hem vist, el març de 1937 la Generalitat dissolt les comissions de defensa municipals i confisca les armes, el que a Sant Cugat, i altres pobles, es fa amb l’oposició de POUM i CNT.

Després de la dissolució de la milícia s’encarregaran de l’ordre públic els carrabiners i mossos enviats, a més dels set serenos nomenats per l’Ajuntament. Aquesta vigilància es reforçarà al març de 1938 amb quatre guardes rurals, encarregats de fer front a l’augment de robatoris en el camp.

JPEG - 12.7 kB
Tomàs Fàbregas

També hem d’assenyalar la presència d’un nucli de santcugatencs en les Patrulles de Control de Barcelona pel fet que un santcugatenc, en Tomàs Fàbregas, formava part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Barcelona com a representant d’ACR. Tomàs Fàbregas va accedir a aquest lloc perquè el 19 de juliol es trobava a Barcelona i va participar en la detenció de Manuel Goded, això i haver arribat a sotsoficial durant el servei militar el van servir per a esdevenir el representant d’ACR. En el Comitè de Milícies Antifeixistes s’encarregaria, junt amb el cenetista José Asens, del secretariat de les patrulles de control. Després de la dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes passaria a formar part de la Junta de Seguretat Interior com a delegat de les Patrulles de Control [2]. Des d’aquest lloc va possibilitar l’entrada de santcugatencs en les patrulles, sobretot companys seus d’ACR i Nosaltres Sols, ara integrats en Estat Català, com per exemple Josep Alemany Prats i Josep Guix Gurri, xòfer de la Vasconcel, que van ser nomenats agents-conductors del Parc Mòbil de la Comissaria General d’Ordre Públic de Seguretat Interior [3] Bonaventura Bartralot, germà de l’alcalde, i Lluís Sala Roda [4]

També van ser col·locats el desembre de 1936 a les Patrulles els santcugatencs Tomàs Puigoriol Grau, Ramon Colomé Badia i Andreu Casals Boldú, que estaven a les ordres directes de Fàbregas, els dos primers com ordenances i el darrer com a porter, a la seu de la Secretaria General de les patrulles a la Gran Via de les Corts Catalanes 617, on tenia el seu despatx Tomàs Fàbregas [5]. Alguns d’aquests santcugatencs participaran en els fets de La Fatarella com a membres de les patrulles. De fet, Fàbregas l’encarregat de presentar un informe sobre el cas al Secretariat de les Patrulles [6]. Un altre santcugatenc que va formar part de les Patrulles de Control de Barcelona va ser Francesc Pahissa Cañameras, que després de la dissolució passaria a ser guarda d’Assalt [7].

<—Capítol anterior: La hisenda municipal durant la guerra ---- Capítol següent: La repressió a la rereguarda—>

Notes

[1Els 23 membres eren: Maties Brocal, Pere Bayo, Lluís Vall Abella, Benet Gómez, Sebastià Mercader, Francesc Ruiz, Martí Rovira, Domènec Martínez, el pagès Josep Melich Bruch, Llorenç Echevarria, Gaspar Pérez Yañez, Vicenç Salas, Fernando Lorente, Josep Massó Serra, Jaume Florensa, Miquel Oliveras, Josep Duran Jané, Lluís Abadia Peruga i els xofers Mateu Soto, Josep Sánchez i Vicenç Pons. Llista de milícia local de la Comissió de Defensa, 7-11-1936 (AMSC).

[2Tomas Fàbregas Valls, de cal Català, (1903-1969). Nascut a Sant Cugat en el sí d’una família acomodada. Casat el 1930 amb Antònia Català Pahissa, germana del dirigent local de la Lliga. Va ser padrí de la seva boda Joaquim Prou, propietari de Can Volpelleres. Fàbregas havia estat secretari de les agrupacions locals d’ACR i Nosaltres Sols, després integrat en Estat Català. El novembre de 1934 va ser detingut arrel de la seva participació als fets d’octubre. Va representar a ACR en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Barcelona, excepte un petit període substituït per Rafael Tasis, i va signar l’acta d’afusellament de Goded i Burriel, entre d’altres. García Oliver i Joan Pons, membres del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el primer representant de la CNT i el segon d’ERC, han deixat testimoni de la seva actuació. García Oliver diu de Tomàs Fàbregas que "nadie lo conocía antes. Pero Tomas Fábregas resultó ser una persona de facultades excepcionales, fue propuesto, con José Asens, para la organización de las Patrullas de Control, aceptó el cargo y lo desempeñó bien (...) se comportó como si fuera un representante confederal", inclús seria convençut per García Oliver per seguir al seu càrrec quan va voler dimitir davant la fugida de dirigents d’ACR, García Oliver, Juan. El eco de los pasos. Paris : Ruedo Ibérico, 1978, p. 255 i 282. Pons afirma que "és cert, doncs, que van fer espolis, confiscacions i detencions, però també he de dir que Tomàs Fàbregas fou dels homes que va lliurar més valors a la Generalitat", Pons Garlandí, Joan. Un republicà entre faistes. Barcelona: Edicions 62, 2008, p 175. En el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va formar part del Secretariat de les Patrulles de Control i, una vegada dissolt el Comitè de Milícies Antifeixistes, passà a dirigir la Secció de Patrulles de Control de la Junta de Seguretat Interior, on seria també un dels components del Departament d’Investigació. Des del seu lloc també ajudaria a dretans santcugatencs a amagar-se, com al seu cunyat Jaume Català Pahissa, membre de la Lliga. Una vegada mobilitzat va arribar a tinent d’enginyers. Va fugir amagat en un carro dos dies abans de l’entrada dels franquistes. Exiliat al final de la guerra a Mèxic, on arribaria a entrenar equips de futbol com el Irapuato, el Morelia o el Toluca, al que pujaria a primera divisió el 1953. Causa General, informes de 1964, entrevista a Tomàs Juanola, Sant Cugat, 22-1-1991 i entrevista a Joan Auladell a Viure a Sant Cugat, op. cit., p. 45.

[3Diari Oficial de la Generalitat, 1-12-1936

[4Lluís Sala després de la guerra seria condemnat a 30 anys i seria enviat al Colonia Penitenciaria Militarizada de Montijo.

[5Causa núm. 1.916 contra Tomás Puigoriol Grau, Ramón Colomer [sic] Badía, Andrés Casals Boldú i Ramón Batet Farrés.Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero.

[6Lligall 4.207.20. ANC

[7Causa núm. 7271 contra Francisco Pahisa Cañameras. Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Seria condemnat a 30 anys rebaixats després a 12 anys i un dia


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License