El pes del safrà

El pes del safrà

Ha tornat a succeir. Gràcies a les grans agencies d’informació, el mon s’ha assabentat de la desgraciada vida d’un percentatge de població mundial. Millor dit, ens hem assabentat que, una part d’aquesta petita part de gent desgraciada, s’ha rebel·lat contra la desgraciada vida que els han imposat tenir. No es nova aquesta situació, ni en aquest país que ha saltat a la llum publica, ni en altres. Simplement ells han tingut la “sort” que s’han ajuntat una sèrie de factors que han portat alguna llum i els nous taquígrafs mundials a la seva desgracia.

Parlem de l’antiga Birmània, ara Myanmar. No se si a desembre tindrà més de una noticia breu a la setmana en els diaris, però als mesos de setembre i octubre ha donat l’oportunitat de donar a conèixer al mon com funcionen la majoria de països dels que anomenen subdesenvolupats.

No és nou, ni innovador, ni diferent el model repressor birmà: govern militaritzat, gran dependència econòmica d’una potencia mundial (econòmica i estratègica), en aquest cas la Xina, i poca projecció informativa a la resta del mon, diguem-ne poques noticies exportables al mon desenvolupat. Un paradís repressiu que hauria continuat així ( tal com va passar l’any 1988, quan la policia va assassinar 3000 manifestants en les revoltes d’aquell any), si els monjos budistes birmans no haguessin sortit dels seus monestirs i s’haguessin negat a agafar el menjar i donacions que els militars i la seva dictadura els hi aporten des de fa més de 40 anys.

No se si serà per l’estranyesa de veure a uns monjos renunciant a prebendes, per veure’ls manifestar-se públicament, o pel color de les seves túniques, però la seva actitud ha facilitat que les grans agencies, que gestionen l’ informació mundial, ubiquessin a Myanmar en el seu mapa informatiu. I que l’ONU hagi enviat un delegat a veure que passa, que EEUU hagi demanat la pau i el fi de la repressió, que Europa s’hagi afegit als desitjos nord-americans i que els xins i els russos estiguin marejant perdius per veure com passa la tempesta i torna tot a l’ordre. Els gestors mundials de les crisis humanitàries tindran solucionada aquesta anomalia democràtica abans que el foc olímpic s’enceti a Pekín, no ho dubteu.

Llavors s’haurà acabat una nova funció del que s’anomena el “teatre o escenari d’operacions”,un territori empobrit, espoliat o per espoliar, on les potencies mundials mostren el seu poder geopolític, estratègic i militar. On mesuren les forces, on afilen les falses diplomàcies per fer veure el que poden ser, on escenifiquen els seus “estira i arronsa” dites potencies.

Ens temem que un cop equilibrat de nou el desordre mundial d’aquestes potencies, el militars birmans continuaran maltractant i desgraciant una gran part de vides del país, els monjos retornaran al seus monestirs i continuaran vivint de les prebendes de la junta militar, i les agencies d’informació posaran els seus focus en un altre escenari o teatre d’operacions que sigui mes vistós que les túniques de color safra dels monjos birmans. La revolució safrà serà cosa d’imatges d’arxiu, la població morta i desgraciada, lamentablement, no.

TÀ. Assemblea Antimilitarista de Catalunya