Alt i clar

ALT I CLAR

Hi ha noticies de premsa que cauen pel seu propi pes. Així, malament pot acabar una que porti per titular “La Armada inicia este verano la compra de sus 24 primeros misiles Tomahawk por 72 millones” d’euros afegeixo jo.. Aquest titular de El Pais descrivia a les seves línies internes com “La adquisición del Tomahawk supondrá un salto cualitativo para la Armada española” i que es podran fer servir “sin necesidad de arriesgar a sus pilotos desde la seguridad de un barco o un submarino situado lejos del alcance de una eventual represalia.” No només no es posarà en perill cap baixa militar pàtria, sinó que a més, aquests míssils estan preparats per possibles errades ja que, es poden “reprogramar en vuelo o elegir entre 15 blancos alternativos”. Poc deu importar als militars espanyols el que “la selección de blancos estará en manos de EE UU” tot i que “España quiere contar con un listado de blancos, al margen de los facilitados por EE UU (...)aunque se perdiera en precisión.” Com que no arriscarem als nostres pilots i estarem lluny de qualsevol represàlia...

Aquesta noticia va ser la celebració del passat Dia Mundial d’Objecció de Consciència per part del govern socialista, és la descripció militarista del talante del president Zapatero: la constatació de l’obvietat que tothom pot ser enemic mentre ho sigui dels EEUU, que els míssils són de sucre i que els danys colaterals, si ho són en missions de pau, són baixes insurgents, talibans o terroristes. Si ens traguem les mentides que ens passen a prop, les que succeeixen a 3000 quilometres.... De totes formes, tal i com acabava la noticia aludida "cualquier posible agresor debe ser plenamente consciente de que España cuenta con una capacidad militar tal que los riesgos que conllevaría iniciar un conflicto sobrepasan con creces cualquier posible beneficio". Alt i clar.

AAC (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)