Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > Diego García

Diego García

Bala Perduda (juliol-agost 2007)

dimecres 4 de juliol de 2007, per  remenaire

DIEGO GARCÍA

Des de l’aire, l’illa anomenada Diego García, pertanyent a l’arxipèlag de
les Chagos, en realitat un atol·ló coral·lí ancorat al bell mig de l’Oceà
Índic, s’assembla a un bell gargot rodejat de milers de gammes de blau. Ens
recorda, també, una emprenta: l’emprenta de la llibertat, segons la
denominació del Pentàgon. Llibertat... per a qui?

La bellesa d’aquest atol·ló ha de contrastar-se amb les dades històriques.
L’Imperi Britànic va expulsar els seus dos mil habitants als anys seixanta,
mitjançant la força i els enganys: fins i tot difonent malalties. No és
demagogia: el Tribunal Suprem del Regne Unit ha reconegut recentment els
fets i també el dret de retorn dels seus antics habitants a la seva terra
d’origen. És aquesta la tercera sentencia guanyada pels chagosians –David
contra Goliat- a l’Estat Britànic.

Continuant amb aquest revival dels seixanta, l’Imperi, ja a les seves hores
baixes, va llogar l’atol·ló al nou poder mundial que feia temps que havia
emergit, amb el desallotjament previ dels indígenes. Com a contrapartida,
Washington va fer-li un preu d’amic a Londres a les seves exportacions
d’armes. L’estratègica ubicació de Diego García esdevingué la seva maldició:
colonitzada aquesta vegada per soldats i civils, va prendre una importancia
fonamental durant la guerra freda. La seva condició de portaavions immòbil
ha permès als Estats Units d’utilitzar-la com a base d’enviament de les
seves tropes a qualsevol lloc del món: Afganistán, Iraq o Àfrica li són
pràcticament equidistants.

Ara, amb la guerra global permanent o “guerra contra el terrorisme”, una
altre estat de guerra convenient que promet d’allargar-se tant com la guerra
freda, Diego García ha multiplicat encara més la seva importància. Es diu
que fins i tot la CIA hi ha localitzat una de les seves presons secretes
succedànies de Guantánamo. Sempre en nom de la llibertat (en abstracte).

La natura enfrontada a la història: una de les pàgines més negres de la
humanitat sembla condensar-se en aquell gargot de l’Índic, amb una
superfície de 170 kms. quadrats. És difícil trobar exemples millors per
aquest inextricable nuament que es dóna entre militarisme i etnocentrisme (o
racisme, directament). Diego García ha acabat sent una mena d’indicador de
la precària situació del món o, el que és el mateix, de l’avanç del
militarisme.

FHH (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0