Franco i las hijas de la caridad

FRANCO I LAS HIJAS DE LA CARIDAD

No és gens difícil d’imaginar la cara que van posar moltes de les dones supervivents de les presons franquistes quan van llegir la notícia de la concessió de l’últim premi Príncipe de Asturias de la Concordia a l’orde religiós de Las Hijas de la Caridad. Un orde francés que, des que es va instal·lar a Espanya el 1790, ha merescut el reconeixement per la seva "excepcional labor social i humanitària en suport dels més desfavorits", i a més també per la seva defensa durant tot aquest temps dels "valors de la justícia, la pau i la solidaritat".

Potser poca gent sàpiga que aquest orde va governar amb mà de ferro les galeres, o antigues presons de dones durant un llarg període del segle XIX i començaments del XX, fins a la seva expulsió per Victòria Kent al 1931, que les va substituir per un cos de funcionàries especialitzades. Acabada la guerra, el dictador Franco va tornar a recórrer a elles com a escarcelleres en establiments d’infausta memòria com, per exemple, la presó barcelonesa de Les Corts, la de Palma, la de Màlaga, la de València, i tantes altres, tal i com ha estat ressenyat a diverses obres historiogràfiques per autors com Ricard Vinyes, Mirta Núñez, Matilde Eiroa, David Ginard i qui escriu aquestes ratlles.

D’una altra banda, no va ser l’únic orde religiós femení que es va posar a disposició de Franco. Les seves companyes, Las Hijas del Buen Pastor, varen administrar la tristament famosa presó de Ventas, la més poblada de la història d’Espanya, de la qual van sortir les famosas Trece Rosas per a ser afusellades a l’agost de 1939. I la de Las Cruzadas Evangélicas va continuar dirigint la presó de dones de la Trinitat de Barcelona fins el ...1978!

Pot explicar-me algún quina relació té la favorable actitud de l’actual govern socialista envers el procés de recuperació de la memòria històrica de les víctimes del franquisme amb la concessió d’aquest premi? Cosa que ens porta també a reflexionar sobre el paper que està jugant l’Esglèsia en tot aquest procés de rememoració col·lectiva. Fins quan pensa seguir fent-se la distreta i ignorant les seves responsabilitats a la postguerra i al franquisme? Talment sembla que, al contrari del que fa amb els beatificats màrtirs de la República, aquesta és una història que no li agrada recordar. I que, a més, prefereix maquillar, tal i com es desprén del premi en qüestió.

FHH (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)