José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – març de 2017


La revolució política i social: del Comitè de Milícies Antifeixistes al consell municipal

per  José Fernando Mota Muñoz


Sumari del capítol 1

1.1. Els primers dies: el domini del Comitè de Milícies Antifeixistes

1.2. La reorganització del govern municipal: el nou ajuntament

1.3. Repercussions a Sant Cugat dels fets de maig de 1937

1.4. L’altre "fet de maig": el motí del dia 24.

1.5. El nou ajuntament després de l’eliminació del POUM

1.6. Les alcaldies de la CNT

1.7. Reunió de les Corts republicanes al Monestir

1.8. La fi de Pins del Vallès


1.1. Els primers dies: el domini del Comitè de Milícies Antifeixistes

El 19 de juliol l’esclat de la guerra agafa per sorpresa al poble. Poc a poc s’estén la notícia que hi ha enfrontaments armats a Barcelona, davant d’això alguns veïns es dirigeixen a l’estació cercant notícies, mentre els més agosarats s’encaminen a Barcelona. A Sant Cugat tant els vuit mossos d’esquadra com els cinc carrabiners que hi ha destinats es mantenen fidels a la República. Aviat comença a notar-se moviment de camions i vehicles amb gent armada per les carreteres que travessen el poble.

A Sant Cugat el mateix 19 ja apareixen armes que les organitzacions obreres tenien amagades. A la tarda homes armats disparen contra la rectoria. El rector intenta fugir, però és aturat. Els armats l’obliguen a treure’s la sotana i a obrir la porta de l’església. Un grup puja fins al campanar on pengen una bandera republicana [1]. Després d’aquest episodi el capellà Anton Guilló es va amagar.

El dia 20 la vaga general, decretada per la CNT, és total a Sant Cugat. Els trens que connecten Sant Cugat amb Barcelona funcionen amb irregularitat, onegen banderes vermelles i passen a estar dirigits per un comitè revolucionari CNT-UGT. No tornaran a funcionar amb normalitat fins al matí del dia 24 [2]. Com escrivia el Full: Immediatament d’iniciada la sublevació feixista, a Sant Cugat, es mobilitzaren les forces proletàries i d’esquerra per contrarestar les forces dels militars traïdors [3]. Militants armats de les organitzacions obreres controlen el pas de vehicles als Quatre Cantons i fan rondes de vigilància pel poble. El dia 21 la vaga continua. Els camperols que tracten d’anar a treballar les seves terres són obligat a tornar cap a casa. Als carrers es viu un cert caos. El pagès Joan Pahissa escriu al seu diari el dia 22 de juliol: regna un estat gran d’anarquia, colles armades s’emporten el que els don la gana de les tendas [sic], no es pot treballar, el blat es farà malbé pels camps [4].

El dia 23 la situació tendeix a normalitzar-se. En aquest dia Joan Pahissa escriu: la situació ha millorat molt, han fet una crida que a les nou del vespre fóssim tots els pagesos a la Unió per rebre ordres, han dit que demà tots a treballar, a defensar de la mort les plantes que tans cuidados [sic] han de menester i aquests dies les hem deixades abandonades. A més es fa una crida a tot els pagesos perquè passin per Casa la Vila a allistar-se per treballa agermanats i amb garanties de seguretat.

Les organitzacions republicanes i obreres convoquen una reunió a la Sala Tadeo on es crea un Comitè de Defensa Local format pel Centre Republicà Federal, el POUM, la CNT i la Unión de Rabassaires. Amb els dies aquest Comitè donarà pas a un Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat (CMAF) més ample, constituït per tres elements de la C.N.T., tres de la U.G.T., tres del P.O.U.M., tres de l’Esquerra i Federals, tres rabassaires i tres de la F.A.I. [5]. Estan presents, doncs, l’hegemònic Centre Republicà Federal, adherit a ERC, representat pel seu sector més esquerrà; el Sindicato Único de Artes y Oficios, la CNT local, encara la sindical majoritària; el recent creat Sindicat d’Oficis Varis de la UGT; el crescut POUM local; la important Unió de Rabassaires local i la FAI, ara dominant a la CNT, que a Sant Cugat estaven agrupats a l’Ateneu Obrer Cultural. A diferència del Comitè Central que funcionava a Barcelona, quedaven fora el PSUC, encara en període d’organització a Sant Cugat i representat pels membres de la UGT i ACR, que a Sant Cugat tenia un perfil massa dretà. [6]. Aquest Comitè anirà prenent protagonisme amb el temps, ja que en un primer moment cada organització actuava pel seu compte, i passarà a tenir la seva seu a Cal Barbany als Quatre Cantons.

També es forma un comitè, relacionat amb el de Sant Cugat, a Valldoreix. Aquest comitè confisca el Casino de Valldoreix, on situa la seva seu, i algunes torres d’estiuejants com la del publicista i advocat Francesc Manich Illa, president d’Acció Catòlica i monàrquic, on s’emplaça una escola, o la de Manuel Borràs Ventura, principal promotor immobiliari de Valldoreix, que s’aprofita com a magatzem per la Col·lectivitat de Paletes. Entre els dirigents d’aquest comitè figuren el carreter Emilio Gómez Pérez, del PSUC i la UR, i el paleta Agustí Carreras Tixeire, membre d’UGT [7]

A més, a l’Arrabassada va funcionar l’anomenada patrulla de Pelegrín, que actuà tant a la banda barcelonina com la santcugatenca del Tibidabo [8].

En aquests primers dies el CMAF tracta de controlar els punts neuràlgics de la vila. Posa vigilància a les entrades del poble i l’estació, controla la centraleta telefònica -que havien pres militants del POUM acompanyats d’un carrabiner [9]- i organitza una milícia local dirigida per Jaume Cussó, substituït per Ramon García, també del POUM, que vetlla per l’ordre públic i que, com veurem, inicia la repressió dels elements dretans de la població. També funciona un Subcomité de Milicias Antifascistas CNT-AIT-FAI. El CMAF ordena l’escorcoll de cases de persones benestants, de torres d’estiuejants i d’enemics polítics en busca d’armes, diners, valors financers i objectes religiosos. A més, en aquests primers dies són detinguts personas de dudosa significación republicana y de matiz abiertamente derechista [10]. En total seran una vintena de militants d’organitzacions de la dreta local, que són tancats a l’ajuntament sota la vigilància dels carrabiners [11]. Com veurem aquests presoners serien alliberats davant dels intents de patrulles d’altres localitats d’emportar-se’ls, el que va impedir la milícia local. La majoria d’aquests dretans s’amagarien o fugirien, encara que algun seria assassinat més endavant. Després del bombardeig de Roses pels franquistes, el 30 d’octubre, i com a represàlia serien detinguts disset dretans locals, sent alliberats poc després [12]. En aquests primers dies també es produeixen els primers assassinats polítics, dels que es parla més endavant.

La violència també es va desfermar contra l’Església i, a més de l’assassinat dels dos rectors, el de Sant Cugat i el de Valldoreix, el dia 21 seria assaltat el Monestir. A quarts de nou del matí es van presentar a la plaça Octavià dos vehicles amb milicians, segurament provinents de Cerdanyola, i van omplir els bidons que portaven a la benzinera que hi havia a la mateixa plaça, dirigint-se, tot seguit, cap el Monestir [13]. Aviat es van afegir veïns santcugatencs. Els assaltants van treure totes les talles, objectes litúrgics i el mobiliari de l’interior del temple i la Casa Rectoral. Com va passar a molts altres pobles, amb tots aquest materials es va fer una gran foguera just front la porta de l’església, en una espècie de ritual "sacrofòbic", i davant l’atenta mirada d’una munió de veïns que s’havien congregat per veure l’espectacle. Allà, a més de bancs, cadires i taules, van cremar l’altar gòtic i les talles del segle XVI de sant Cugat i sant Pere. La milícia local va impedir l’incendi de l’interior del Monestir i va deixar una guàrdia perquè la gent no s’emportes el que no havia estat cremat. Més endavant, i com a forma de preservar-lo de futurs atacs, el Monestir seria utilitzat pel Sindicat Agrícola com a magatzem. Com veurem durant els dies següents continuaria aquesta destrucció de símbols religiosos i també serien saquejades i incendiades totes les ermites del municipi i aterrades les creus de terme.

El CMAF, a mesura que va aconseguint coordinar a totes les forces antifeixistes, es va convertint en el veritable poder local. Aviat s’organitza en comissions i departaments. La CNT, amb Josep Presas Llenas, assumeix el Departament d’Economia; Ramon Mas de la Unió de Rabassaires porta el Departament d’Agricultura; el POUM s’encarrega del Departament d’Informació i Investigació, del que depèn la milícia local; la Comissió de Proveïments recau en els republicans. Veiem que en el Comitè tenen més pes les organitzacions obreres, per sobre de les republicanes.

Durant aquest període s’iniciarà el procés revolucionari al camp, amb la confiscació de finques i el repartiment de terres, i a les indústries, controlades o dirigides pels obrers. A més el CMAF crea menjadors col·lectius per a les famílies necessitades (...) convenientment assistides amb els objectes requisats de les torres dels senyorets feixistes, requisa locals i torres per les entitats polítiques proletàries d’esquerra i les entitats culturals obreres, i, com hem vist, inicia la repressió d’elements de la dreta local, en una labor d’higienització. També s’envien trenta milicians al front, es mobilitza a les dones en la confecció de prendes d’abric per als combatents antifeixistes, s’imposa un impost de guerra als acabalats de la vila, i s’habiliten les escoles confessionals pels instituts de la Cultura Popular [14].

L’ajuntament es reuneix per primera vegada des de l’esclat del conflicte el dia 29 de juliol per destituir, d’acord amb el decret de la Generalitat, als regidors que no fossin d’una organització integrada al Front d’Esquerres. Això suposava el cessament de Massana, Garrell i Magriña, mantenint-se de la minoria només Francesc Ribas d’ACR, encara que de fet aquests regidors feia temps que no anaven als plens. Aquests regidors són substituïts pels tres suplents de la llista del Centre Republicà Federal (CRF), Joan Català Rodó, Evarist Feliu Roma i Magí Bartralot Auladell.

Aquest ajuntament té una actuació pràcticament nul·la, ja que les decisions importants, com hem vist, les pren el CMAF, que, fins i tot, nomena els nous funcionaris municipals i autoritza i dóna el vistiplau als pagaments que l’ajuntament ha de fer. L’ajuntament va intentar oferir una petita resistència a les ordres del CMAF. Per exemple, en un primer moment es va negar a cessar cinc funcionaris que el CMAF considerava poc fiables adduint que l’ajuntament no acatava cap ordre que afectés a l’administració municipal. Al dia següent el CMAF els anuncia que si no segueixen les seves indicacions se’ls considerarà també a ells facciosos: Davant d’aquesta amenaça el consistori es fa enrere i, després de recordar al CMAF que els havien estat empresonats pels fets d’octubre, diuen que tot és un malentès i que el problema és que el CMAF no aclareix com s’han de substituir els funcionaris cessats. Finalment, tres dies després, el CMAF nomena als cinc substituts, tots militants d’organitzacions obreres, ordre que acata, aquesta vegada sense cap resistència, l’ajuntament [15]. Aquest petit enfrontament demostra qui governa realment el poble. Entre els cessats estava el metge Nicolás Villar Recio, serà Josep Presas, del departament d’Economia del CMAF, i no l’Ajuntament el que el 9 d’octubre es dirigeixi al metge anarquista Javier Serrano Coello, en aquells moments cap dels serveis tècnics del Departament de Sanitat i Assistència Social, per demanar un médico que además de ser competente en medicina, tenga un amplio criterio de las cuestiones sociales [16]

El 31 de juliol el segon tinent d’alcalde, Josep Grau, s’entrevista a Barcelona amb la Comissió General d’Ordre Públic i el conseller de Governació, segurament per demanar ajuda per controlar al CMAF.

1.2. La reorganització del govern municipal: el nou ajuntament

La situació canviaria el 14 d’octubre quan, convocat pel jutge municipal Ramon Mas, es formi el nou ajuntament seguint les directrius marcades pel decret de la Generalitat de 9 d’octubre de 1936. Aquest decret atorgava sis regidors a ERC -a Sant Cugat representat pel Centre Republicà Federal-, sis a la CNT, quatre al PSUC i dos per cadascuna de la resta d’organitzacions amb representació: el POUM, ACR i Unió de Rabassaires. Aquesta composició seguia la mateixa proporció en què estaven representades les diferents forces obreres i republicanes al govern de la Generalitat i, per tant, no reflectia el pes real de cadascuna de les organitzacions a Sant Cugat, que es pot veure millor pel repartiment de responsabilitats. Així, la CNT presidirà les comissions d’Economia i Serveis Públics, el Centre Republicà Federal la de Proveïments i Cultura, a més de l’alcaldia, el POUM Governació i Defensa, el PSUC Obres Públiques i Treball junt amb Sanitat i Assistència Social, la Unió de Rabassaires la d’Agricultura i ACR cap. Com veiem, les organitzacions antifeixistes continuen dirigint les mateixes àrees que ja governaven dins del CMAF i de fet, en la majoria dels casos, seran les mateixes persones, ara com a consellers municipals, les que portin aquestes comissions al nou consistori.

El nou ajuntament està format, doncs, pels representants provinents del CMAF, i és significatiu que cap dels regidors del CRF escollits el 1934 resta a l’ajuntament, ni tant sols l’alcalde Roc Codó, el que no impedirà que després de la guerra passi uns anys a la presó. Aquest canvi es deu a que la direcció del CRF és assumida ara pel sector més esquerrà, mentre el sector més moderat prefereix retirar-se. Fins i tot algun exregidor federal és obligat a fer contribucions especials. El nou ajuntament suposa l’arribada d’una nova generació al poder local, ja que la mitja d’edat dels quaranta-vuit consellers que passen per l’ajuntament durant els anys de la guerra està per sota dels 35 anys i això tenint en compte que els últims anys, per la mobilització de lleves, es tenen que nomenar representants de més edat. A més suposa l’arribada al poder de la classe treballadora. Seran obrers, sobretot paletes, manobres i rajolers, els que, junt amb rabassaires, ocupin ara els càrrecs de regidors.

El nou alcalde serà Magí Bartralot, del CRF, que és elegit a proposta de la CNT i per aclamació de tots els membres del nou ajuntament. Bartralot, com ja hem vist, era el líder del sector més obrerista del CRF, era un bon orador i tenia experiència municipal, ja que havia estat regidor entre 1931 i 1934. Com a segon alcalde el PSUC proposa a Isidoro Checa de la CNT i per a tercer i quart alcalde el CRF proposa a Lluís García del PSUC i Joan Puig del POUM, tots ells escollits també per aclamació. Aquestes votacions demostren el clima d’unitat que es dóna en aquest moment entre totes les forces antifeixistes, una unitat que s’anirà diluint a mesura que avanci el conflicte. Davant la nova composició de l’ajuntament el CMAF es dissoldrà el novembre, mantenint-se només un comitè d’enllaç a nivell sindical entre la CNT i la UGT. El 30 d’octubre el nou alcalde visitarà al president de la Generalitat, al que, com hem vist, ja coneixia d’abans [17].

Una de les primeres mides d’aquest nou ajuntament fou el canvi del nom de la població. Ja des del començament del conflicte hi havia alguna col·lectivitat que signava com Cugat del Vallès, sense el sant davant, però el canvi oficial es produeix el dia 19 d’octubre en què tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa es decideix canviar el nom de Sant Cugat del Vallès pel de Pins del Vallès, ja que aquests arbres són una de les característiques més remarcables tant pels veïns com pels forasters de la població [18]. El canvi de topònim l’havia demanat en el ple ACR i sembla que el nom el va proposar el POUM. Aquest canvi, anàleg al que es dóna en altres poblacions amb noms d’origen religiós, seria ratificat per la Generalitat l’1 de gener de 1937.

L’ajuntament també pren mides en els seus inicis per normalitzar la milícia local, de la que parlaren més endavant.

També s’anuncia la implantació a l’octubre de la targeta de proveïment familiar, a l’igual que passa a Barcelona, com a forma de racionalitzar les vendes i evitar els acaparaments i abusos de preus. Malgrat aquest anunci el procés de la seva instauració serà llarg. Malgrat tot, aviat s’inicien problemes de subministrament que analitzem en l’apartat del nivell de vida.

Aquest ajuntament inicia un seguit de mides encaminades a minvar el problema de l’atur, que en la construcció local afectava l’octubre a 255 treballadors. S’inicien obres públiques a voreres, clavegueres i dependències municipal i es creen brigades per treballar en els boscos. També es legalitzen, el novembre, les imposicions sindicals, una pràctica que ja havien posat en funcionament els aturats de la construcció d’altres poblacions el 1931 [19], consistent en obligar a tots els propietaris de finques urbanes a tancar els solars, fer voravies i arreglar les cases amb l’advertiment que de no efectuar-ho els respectius propietaris en el terme de cinc dies, ho realitzarà l’ajuntament amb càrrec als mateixos [20].

En la lluita contra l’atur també van ajudar les subvencions rebudes per obres de clavegueram i voravies. Són subvencions que en el seu dia havia gestionat l’ajuntament gestor radical i algunes noves que s’aconsegueixen ara. La subvenció atorgada en el seu dia era de 460.000 ptes, però no havia arribat, ja que l’ajuntament havia d’aportar el 50% restant i la situació de les finances locals no permetia fer aquesta despesa. El novembre es demanen 50.000 ptes a la Conselleria de Finances per arranjar el carrer Valldoreix, que són denegades adduint que hi ha concedides 100.000 ptes per la Delegació de Serveis Hidraúlics del Pirineu Oriental només a l’espera de completar els tràmits legals [21]. Això ens demostra el caos que eren els comptes municipals en aquells moments. Són amb aquestes 100.000 ptes, i altres 4.000 que arriben per fer voreres, que s’inicien moltes obres [22]. Malgrat aquests esforços l’atur continua augmentant. El febrer de 1937 els treballadors de la construcció només treballaven tres dies a la setmana. L’ajuntament va tornar a demanar ajuda a la Generalitat, a la vegada que es facilitava l’entrada d’alguns dels aturats a la Col·lectivitat de Camperols.

Durant aquests primers mesos alguns regidors del PSUC i la CNT de Sant Cugat passen a càrrecs a Barcelona, provocant canvis en el consistori. El més significatiu és el cas de Josep Presas, de la CNT, que passarà a ocupar-se de les finances dins del Consell d’Economia de Catalunya.

Aviat apareixen diferències polítiques a l’ajuntament. La primera és sobre el grau d’autonomia de les diferents comissions, que la CNT demana sigui àmplia, com passava en el CMAF. El PSUC s’oposa, encara que de moment triomfa la proposta cenetista, i així els funcionaris municipals són directament assignats a les comissions. Això produirà conflictes, per exemple, entre la Comissió de Serveis Públics i la d’Economia que es disputaran el control sobre la brigada municipal. També hi ha enfrontament perquè algunes comissions aproven comptes sense passar pel ple municipal. Però les diferències més grans, que es donaran entre les forces partidàries de profunditzar la revolució social i les que pretenen estabilitzar la situació, comencen arrel de la retirada, el desembre, dels crèdits municipals a les col·lectivitats, obrint així un debat sobre el paper d’aquestes, tema que, com veurem, seguirà sent polèmic als plens de l’ajuntament durant 1937. Després arribaria el conflicte per la dissolució -el març de 1937- de la Comissió de Defensa, instal·lada al carrer Rius i Taulet 11, en una propietat del fugit Tomàs Musella. El POUM i la CNT van considerar aquesta mesura una punyalada a la revolució. I més tard per la divisió de la Comissió d’Economia, que estava controlada per la CNT. La comissió va ser acusada de mal funcionament i ERC, ACR, Unió de Rabassaires i PSUC van decidir, amb l’oposició de POUM i CNT, la creació d’una Comissió de Finances, amb representants de totes les forces polítiques, que restava competències a la d’Economia. D’aquesta manera després d’eliminar-se Defensa, controlada pel POUM, es limitava Economia, controlada per la CNT, dues àrees bàsiques. Un altres petit conflicte va sorgir quan el ple va aprovar la incompatibilitat moral del consistori amb Capel, conseller de la CNT que va assassinar a Jaume Barbany per qüestions personals. També aquesta vegada POUM i CNT van votar en contra, ja que consideraven que aquest assumpte no tenia que parlar-se en el ple.

1.3. Repercussions a Sant Cugat dels fets de maig de 1937

Els enfrontaments que se succeïren entre el 4 i el 7 de maig del 1937 a Barcelona, coneguts com fets de maig s’iniciaran per l’intent del comissari d’ordre públic, militant del PSUC, de controlar la Telefònica, col·lectivitzada per la CNT. Aviat comencen els enfrontaments a tota la ciutat entre les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de militants del PSUC, de la UGT i d’Estat Català, contra militants de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Els fets de maig tenen a Sant Cugat una repercussió immediata, amb la declaració d’una vaga, promoguda per POUM i CNT, però aviat s’imposa la calma. [23]. Reclutes del campament militar de situat al poble van ser mobilitzats pel govern, però portats a Sabadell i Barcelona. Arrel d’aquests esdeveniments el ministre de Governació va dictar un ban prohibint la possessió d’armes en la rereguarda per ciutadans o organitzacions polítiques i sindicals. El dia 22 de maig arriben forces d’ordre públic a Sant Cugat. Venen a la recerca d’armes. Escorcollen cases particulars i seus polítiques. Al final del dia han recollint vint-i-dos carrabines -sis d’elles inservibles-, dinou escopetes de caça, un sable, dos baionetes, quatre bombes de ma i setanta-set bales. Aquest material es va lliurar al Camp d’Instrucció de Can Mora [24]. No serà l’última vegada que les forces d’ordre públic cerquin armes a Sant Cugat. A l’agost, en un d’aquests periòdics escorcolls, troben armes a casa d’Isidoro Checa, conseller d’economia de l’ajuntament, dirigent de la CNT local. Checa és empresonat a Terrassa. Aquesta detenció i les freqüents visites policials al poble són criticades pel consistori, ja que es fan sense el permís de l’autoritat local. Isidoro Checa seria posat en llibertat al desembre, perquè les armes trobades, un mosquetón antiguo, así como municiones y un escopeta y varias armas antiguas, es consideren inservibles. El cas serà sobresegut el gener de 1938 [25].

El 30 d’agost es produeixen les detencions, per guàrdies d’assalt vinguts de Sabadell, de Ramon García Cobacho i Joan Puig Pla, els dos representants del POUM a l’ajuntament, i de Josep Colom, dipositari del consistori i membre també del POUM.

JPEG - 11.2 kB
Credencial de Josep Colom

Els detinguts són portats a Sabadell i d’aquí a la Jefatura de Policia de Barcelona, on són interrogats, per a finalment ser empresonats a Montjuïc i la Model. El POUM, amb una forta implantació a Sant Cugat, no havia sofert fins llavors conseqüències polítiques derivades dels fets de maig, encara que els domicilis dels principals dirigents havien estat visitats per la policia, però els seus consellers havien continuat assistint al ple amb normalitat. Les detencions provoquen la convocatòria, el mateix dia 30, d’un ple extraordinari. Allà l’alcalde afirma que l’únic que sap és que les ordres de detenció provenen de Sabadell. La Unió de Rabassaires i la CNT denuncien el caràcter polític de les detencions i amenacen amb retirar-se de l’ajuntament si no s’esbrinen les causes en vint-i-quatre hores. A més denuncien que alguns funcionaris municipals venien fent política contra el POUM i que haurien de ser acomiadats per aquesta activitat. Cal tenir en compte que tant dins de la Unió de Rabassaires, com de la CNT hi ha una important minoria de militants del POUM. Finalment el consistori acorda formar una comissió, formada per un membre de cada organització present al consistori, per esbrinar les causes de les detencions i l’estat dels empresonats. El dia següent, en un nou ple extraordinari, la comissió informa que les detencions s’han fet per denúncies d’un tinent coronel i s’acorda, per unanimitat, inclòs el PSUC, enviar una carta demanant l’alliberament dels detinguts. En la carta s’afirmava que els tres detinguts:

han demostrado sus hondos sentimientos antifascistas, habiendo actuado con tanta voluntad y entusiasmo por la causa, que han puesto a prueba su abnegación e incluso desprecio de su seguridad personal, por lo que este Ayuntamiento ha quedado extraordinariamente sorprendido de que se efectuaran dichas detenciones, significando que vería con gran satisfacción que se pusieran en libertad a los referidos compañeros.

 [26]

En el ple del dia 1 la CNT presenta un escrit ofensiu contra el POUM trobat a les dependències municipals i el PSUC proposa que s’investigui. El 16 de juny el govern central declara il·legal al POUM. Malgrat això, el 15 de setembre es reincorpora al ple Ramon García. El regidor poumista havia estat reconegut a la presó per un coronel d’aviació, sotssecretari de defensa, amb família a Sant Cugat, que el va avalar com antifeixista perquè fos alliberat. Poc després serà també posat en llibertat Josep Colom, empresonat a Montjuïc [27]. Ramon García agraeix les gestions fetes per l’ajuntament, que havia anat en ple, inclòs el PSUC, a visitar-lo a Montjuïc. L’octubre el consistori envia una altra carta demanant la llibertat de Joan Puig, que es troba a la Model acusat davant el Jutjat Especial núm. 5 del Tribunal d’Espionatge de València, que s’encarrega del judici de diferents dirigents del POUM. Malgrat totes les gestions Puig no seria posat en llibertat fins el maig de 1938 [28].

El 13 d’octubre arriba el decret de la Generalitat que eliminava al POUM dels consistoris i concedia dos consellers més al PSUC. El POUM, davant d’aquest decret, abandona el consistori sense esperar la formació del nou, demanant el reconeixement de la seva tasca. La CNT manifesta, en la constitució del nou consistori, que lamenta aquest decret, ja que afirma que el POUM sempre ha lluitat al costat seu. També l’alcalde fa un elogi de la tasca del POUM al consistori i es compromet a seguir lluitant per l’alliberament de Joan Puig.

El POUM de Sant Cugat venia preparant-se per passar a la clandestinitat des de l’agost. Alguns comunistes havia començat a organitzar una associació cultural per si el partit era il·legalitzat. Quan això va ocórrer, van presentar l’Ateneu Obrer, que té l’acte fundacional oficial el novembre [29]. Aquest Ateneu, com va passar amb altres de tendència anarquista, va ser controlat pel cap de Negociat de Governació de la Generalitat de Catalunya, que els va demanar les dades dels socis de l’entitat [30].

1.4. L’altre "fet de maig": el motí del dia 24

Però a més d’aquests "fets de maig" Pins del Vallès havia viscut un altre "fet de maig" local. El dia 24 d’aquell mes s’havien produït greus aldarulls a la població, però no motivats per qüestions polítiques, sinó per l’agreujament del nivell de vida. Com veurem amb més deteniment més endavant, des de principis de 1937 escassejaven alguns productes de primera necessitat i especialment el pa. L’acaparament, el mercat negre i l’augment de població de la vila no havia fet més que agreujar la situació. Ni la carta de proveïment familiar, una mena de targeta de racionament imposada a l’octubre, ni la compra de farina i blat que havia fet l’ajuntament, frenen la pujada de preus i la falta de pa al municipi. Les cues davant les fleques per aconseguir pa es formen ja a mitja nit.

La situació esclata el dilluns 24 de maig. Tenim el relat d’aquests aladarulls, un veritable motí de subsistències, que ens ha deixat al seu diari Joan Pahissa:

Avui aquí a Pins del Vallès hi hagut una manifestació no gens pacífica de dones degut al escaseix [sic] de pa, doncs fa 8 dies que no n’han donat gens. Han anat a Casa la Vila i al crit de volem pa han obligat a sortir al balcó a l’alcalde (Bartralot) que va ser rebut amb xiulets i crits de lladre!, fora!, no et volem! veient-se obligat a ficar-se a dins a corre-cuita i així tots els que intentaren enraonar. En vista d’això demanaren ajut al camp d’instrucció de can Mora que, però, al venir i veure que tenia raó el poble se’n tornaren; veien ells que si continuava així els tocaria el rebre. Telefonen a la Generalitat dient que enviessin forces tot seguit perquè s’havien alçat els feixistes i volien apoderar-se de l’Ajuntament. Arriben uns 30 guardes que al veure’s enganyats es posen a favor del poble. Las dones al veure que es posen els guardes al seu favor perden la por i es posen a registrar las cases de alguns regidors, trobant alguns queviures, entre ells pa. Augmentà encara l’aldarull que al crit de fora l’alcalde, fora aquests lladres i coses per l’estil durà fins al vespre. Es formà un comitè de dones i acordaren l’endemà fer el que fos menester per treure l’Ajuntament, però les coses no surten de vegades tan fàcils com un pensa, doncs per contes de treure l’Ajuntament; van treure amb elles, és a dir, que van agafar a dit comitè i els van dur cap a Barcelona unes quantes hores i això va fer que tothom es fiqués a casa i quedessin les coses com antes [sic], és a dir com antes [sic] no perquè les cartes valien 1, 2, 3 i hasta [sic] 10 pessetes i ara les han posades a 0.25 ptes [31]

Sembla, doncs, que les detencions, la reducció de preus de la targeta de racionament i la promesa feta per l’alcalde Bartralot de què l’endemà hi hauria pa racionat per a tothom van calmar el motí [32]. El delegat general de la Comissaria d’Ordre Públic, en declaracions a la premsa, va relacionar els aldarulls amb la formació de cues davant dels comerços, incidentes que la fuerza pública ha cortado, deteniendo a los elementos provocadores [33]. Com veurem, malgrat tot, els problemes amb el pa i altres productes de primera necessitat subsistiren en el temps.

1.5. El nou ajuntament després de l’eliminació del POUM

El 27 d’octubre es formalitza el nou consistori, seguint la nova representativitat marcada per la Generalitat: sis consellers d’ERC, sis del PSUC, sis de la CNT, dos d’ACR i dos de la Unió de Rabassaires. Aquests darrers, tal com havia anunciat, i com explicarem més endavant, es neguen a nomenar representants. A més, en un principi, es revoquen dos dels consellers nomenats per la CNT per no estar inscrits al cens local.

En les votacions per alcalde és escollit de nou Magí Bartralot, però aquesta vegada amb caràcter interí, ja que només rep onze vots, davant dels quatre que rep Pere Cussó, representant també d’ERC i germà del líder local del PSUC. Bartralot va tenir que esperar al novembre per ser nomenat alcalde de forma definitiva. Per segon alcalde és elegit Jaume Cussó, representant del PSUC, també amb onze vots, front als tres que rep Pere Puig de la CNT, i per tercer i quart alcalde Pere Puig de la CNT i Joan Cortadelles d’ACR. Aquestes votacions demostren que s’ha acabat el clima d’unitat dels primers mesos de la guerra. En el mateix discurs d’investidura Bartralot denuncia el boicot que algunes organitzacions fan a la seva feina. El dia 3 de novembre s’acorda, amb el vot en contra de la CNT, el funcionament en comissió de govern per tal d’agilitzar la feina.

La negativa de l’assemblea local de la Unió de Rabassaires a nomenar els seus dos consellers venia provocada per les prohibicions que s’havien dictat de treure alguns productes agraris de Sant Cugat i per no atendre la seva demanda de tenir més representants al consistori. L’alcalde lamenta aquesta actitud i diu que la representativitat ve dictada per la Generalitat. Dins de la mateixa Unió de Rabassaires local hi ha rabassaires que mostre el seu desacord amb aquesta retirada del consistori. Es tracta del sector més proper al PSUC, que era el partit que més havia insistit en la necessitat de controlar el mercat d’aliments. Així Narcís Vilaró dimiteix de representant de la Unió de Rabassaires i reapareixerà de nou al ple com a representant del PSUC. Per altra banda és la culminació del distanciament entre Unió de Rabassaires i ERC, sobretot, arrel de les mides de repressió del mercat negre.

1.6. Les alcaldies de la CNT

L’any 1938 s’inicia amb canvis a l’ajuntament. El debat del pressupost i la nova carta financera provoca un nou enfrontament entre ERC i el PSUC. La CNT recolza al PSUC en la seva oposició al pressupost presentat, el que provoca que Magí Bartralot presenti la seva dimissió com alcalde el 19 de gener. Marxa acusant al PSUC d’obstruccionisme i a la CNT de manca de col·laboració. El debat del pressupost és la culminació de l’enfrontament entre ERC i el PSUC. La política de control del mercat negre, les tensions amb la Unió de Rabassaires, cada vegada més influenciada pels comunistes, i els nous impostos han acabat de distanciar a Magí Bartralot del PSUC, que fins llavors havien estat els seus principals aliats de govern, junt amb ACR. També presenten la dimissió tots els caps de comissions dirigides per consellers d’ERC i ACR. Després d’un viu debat el ple accepta la dimissió de Bartralot i elegeix nou alcalde a Pere Puig Pla, conseller de la CNT. Puig rep onze vots a favor i nou en blanc. A partir d’ara, i fins al final de la guerra, l’ajuntament serà portat per una aliança entre la CNT i el PSUC [34].

El 20 de gener es posa en marxa la Comissió de Govern, formant part d’ella l’alcalde Pere Puig i dos representants de la CNT -Ismael Castelló Vicedo, que dirigeix la Comissió de Proveïments i Cultura, i Domingo Belman Sánchez que ho fa amb la d’Assistència Social i Agricultura- i dos del PSUC -Antoni Vilaró Cahís que assumeix la Comissió d’Economia i Jaume Cussó que s’encarrega d’Obres, Serveis Públics i Treball [35]. La Comissió de Govern tindrà el poder decisori en totes les qüestions, deixant només per al ple l’aprovació dels comptes i el pressupost. Precisament la discussió del nou pressupost elaborat per CNT i PSUC reproduirà de nou l’enfrontament amb els consellers d’ERC i ACR, que s’abstindran en la seva votació. Argumenten que s’han fet canvis sense consultar a la comissió encarregada i que només han tingut un dia per estudiar-lo.

El 19 d’abril es produeix una reestructuració del consistori al ser cridats a files molts regidors i presentar-se como a voluntari el mateix alcalde. S’escull nou alcalde a Ismael Castelló Vicedo de la CNT, que a més portarà economia i finances. Es recupera de nou certa unitat. En la remodelació de la Comissió de Govern entren representants d’ERC i ACR, a més de reincorporar-se la Unió de Rabassaires al consistori, nomenant els seus dos consellers [36]. Cal destacar la presència que encara té el POUM al consistori pinenc, tot i que el Partit havia estat prohibit. Ismael Castelló, nou alcalde de la CNT, era a la vegada membre del POUM; l’anterior alcalde, Pere Puig, era germà de Joan Puig, l’exconseller poumista, llavors encara detingut, i Vicenç Gimferrer, un dels nous regidors de la Unió de Rabassaires, també era militant del POUM.

JPEG - 9.2 kB
Isidoro Checa, darrer alcalde republicà

Les crides a files continuen. Es mobilitzen lleves de més edat per a treballar a les brigades de fortificacions i així, al maig, es té d’escollir nou alcalde al ser cridat Ismael Castelló. És elegit el cenetista Isidoro Checa Valero, que seria el darrer alcalde republicà de Sant Cugat. A més la Unió de Rabassaires entra en la Comissió de Govern tenint així de nou un caràcter unitari el consistori [37]. Però aquest representant rabassaire duraria poc, ja que l’ajuntament, davant de les demandes de la intendència militar i com a mitjà per a combatre l’acaparament i alimentar a la població, opta per requisar per la força els sobrants de les collites de fruita, patates, blat i vi, començant per les cases dels associats al Sindicat Agrícola que no havien declarat la collita. Les requises provoquen resistències camperoles i les protestes del Sindicat Agrícola davant del conseller d’Agricultura de la Generalitat, a més de la retirada de nou de la Unió de Rabassaires del consistori [38]. Això mostra que l’actitud camperola havia anat canviant, l’eufòria pels canvis revolucionaris en la propietat de la terra i el control disciplinat de preus i producció que havia fet el Sindicat Agrícola dels inicis, havien cedit davant el pessimisme pel curs de la guerra i el negoci que suposava el mercat negre, de forma que cada vegada eren menys els camperols que assistien a les reunions del Sindicat Agrícola i els que declaraven la seva collita, el que portà a les requises com a solució.

Davant la crida de noves lleves, les organitzacions polítiques i sindicals es veuen obligades a recórrer a gent d’edat per a consellers. El PSUC substitueix alguns dels regidors cridats per membres de la UGT. La comissió de govern torna a estar formada per CNT i PSUC, més un representant d’ERC. A més els últims consellers proposats per ACR no són acceptats per la Comissió de Govern [39]. Són en aquests mesos quan més santcugatencs moren al front, sobretot a la batalla de l’Ebre.

A partir d’ara la vida municipal continuarà de forma rutinària, sense grans debats i amb les continues acusacions del PSUC a ERC d’obstruccionisme i d’ERC al PSUC de fer populisme.

JPEG - 36.8 kB
Espectació popular davant l’arribada dels diputats

1.7. Reunió de les Corts republicanes al Monestir

El divendres 30 de setembre de 1938 a Pins del Vallès es celebra una sessió de les Corts espanyoles al Monestir de Sant Cugat. Des de 1419, quan el cenobi va acollir unes Corts Catalanes, no es feia a Sant Cugat un acte polític de tanta importància.

L’edifici religiós havia servit fins llavors de magatzem del Sindicat Agrícola. La Subsecretaria de Presidència i la de Comunicacions del govern central es van encarregar de agençar-lo per l’ocasió. El tinent coronel de Carrabiners Enrique Puente s’encarregaria de la seguretat. Una companyia de Carrabiners és destinada al poble per aquell dia. La Vanguardia explicava com es van trobar el Monestir els diputats:

El Monasterio estaba artísticamente adornado con valiosos tapices del patrimonio de la República, flores y banderas de los colores nacionales. En el fondo de la nave central habia sido situado el estrado presidencial; en el centro, los asientos para los parlamentarios; y detrás los destinados a los invitados y cuerpo diplomático. Entre el estrado presidencial y los asientos para los diputados estaban, a la derecha, el banco azul, y a la izquierda, la tribuna de Prensa. (...) A la entrada de la nave derecha del Monasterio estaban colocadas las secretarías, salas para ministros, despacho del Sr. Martínez Barrio y otras dependencias [40]

JPEG - 34.2 kB
Sessió de les Cortes al Monestir

A les 16 hores comencen a arribar al Monestir els diputats dels diferents grups polítics, així com a representants de les central sindicals CNT i la UGT. Una mica abans de les 17:30 h. entra al Monestir Diego Martínez Barrio, president de les Corts, que va ser rebut amb honors per la companyia de Carrabiners. Cap a les 18 hores arribaria el cap del govern Juan Negrín, acompanyat del subsecretari de Presidència i del ministre de Treball. Era el primer contacte del cap del govern amb una vila on poques setmanes després, amb el trasllat del govern central a Barcelona, passaria a residir. El doctor Negrin viuria des d’octubre de 1938 fins al gener de 1939 a la Casa Bertrand de la rambla Can Bell, propietat de l’industrial Manuel Bertrand Girona, que havia fugit a París, per passar després a l’Espanya franquista. Abans de començar la sessió Negrín conversaria amb Julio Álvarez del Vayo, ministre d’Estat, que també triaria més endavant Pins del Vallès com a residència, concretament la Torre Elisenda. També Indalecio Prieto, exministre de Defensa, s’instal·laria a la vila, lluny dels riscos dels bombardejos aeris que patia la ciutat comtal, concretament a Can Munné.

A les 18:10 hores començaria la sessió parlamentària, on el cap del govern Negrín faria un llarg discurs cridant a la resistència, homenatjant a l’Exèrcit Popular i on va mostrar la confiança en l’esdevenir de la República. Finalment, per unanimitat, els diputats voten una moció de confiança en el Govern, aixecant-se a continuació la sessió.

El noticiari Spain today fa fer un petit reportatge sobre la reunió:

Reunió de les Corts Republicanes al Monestir de Pins del Vallès (Sant Cugat del Vallès) from José Fernando Mota on Vimeo.

1.8. La fi de Pins del Vallès

Després d’aquesta sessió el Monestir serviria de caserna per les tropes del Vè Cos de l’Exèrcit, comandat per Enrique Líster, que fixa el seu quarter general a Sant Cugat. Aquesta presència militar i els canvis continus de regidors fan que l’ajuntament vagi cedint poder als militars. L’última reunió del ple se celebra el 30 de novembre. Després d’aquesta data l’única feina en què he trobat presència de l’ajuntament és en la classificació de quintos.

Entretant les tropes franquistes havien avançat ràpidament per Catalunya. El dia 23 de gener s’ubica a Sant Cugat, a una torre a l’entrada del poble, el lloc de comandament de la 11a Brigada Mixta de la 35 Divisió del XVè Cos de l’Exèrcit, que té ordres de cobrir els accessos a Barcelona en la línia entre Castellbisbal i Molins de Rei, frenant a l’enemic al Llobregat. El dia 24 un destacament de cavalleria s’instal·la a l’antiga escola de les franciscanes. Es situa artilleria entre la massa boscosa del Tibidabo i es pensa en armar els entre 6.000 i 10.000 membres de les brigades internacionals que no han pogut sortir, per la negativa de França, i que es troben aquarterats a Sant Cugat. Al poble comença a actuar la cinquena columna, que talla les línies telefòniques d’algunes unitats republicanes instal·lades a Sant Cugat [41]. El dia 25 unitats franquistes prenen la posició de Sant Pere Màrtir i Vallvidrera, les tropes navarres del general José Solchaga enllacen amb el Cos d’Exèrcit Marroquí al sud i amb els legionaris al nord, i disposa a les tropes en dos ales que avancen envoltant Rubí i Sant Quirze. Mentrestant les tropes italianes del Corpo Truppe Volontarie comandades pel general Gastone Gambara, tallen la carretera entre Rubí i Terrassa. S’inicia la retirada de les tropes del Vè Cos de l’Exèrcit i dels Internacionals, el que crea un forat a les línies republicanes de vuit quilòmetres entre Sant Pere Màrtir i Sant Cugat. Finalment s’ordena la retirada de totes les tropes republicanes. Des del poble se senten explosions d’artilleria. Aquella mateixa nit cau Rubí, Papiol i Molins de Rei. El dia 26 a dos quarts de dotze, després de petites resistències d’algunes unitats del XVè Exèrcit que han intentat crear una línia de defensa aprofitant la via del tren, entren a Sant Cugat les tropes franquistes del Cuerpo de Navarra del general Solchaga, amb unitats marroquines i italianes. L’entrada a Sant Cugat està encapçalada pels marroquins, que saquegen cases i torres, essent aquest el primer contacte dels expinencs, ara de nou santcugatencs, amb el Nuevo Estado. A les 13 hores les tropes franquistes han arribat al Tibidabo i baixen cap a Barcelona.

<—Capítol anterior: La reposició de l’ajuntament democràtic ---- Capítol següent: La hisenda municipal durant la guerra—>

Notes

[1Carta de Josep Lozano al Tot Sant Cugat, 9-5-1998 i a Vivó, Pere. Mn. Antoni Guilló i Bernada, Rector de Sant Cugat del 1916 al 1936. Sant Cugat, 1998, p. 9.

[2Treball, 24-7-1936.

[3Full Oficial del Comitè Local de Defensa[Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[4Diari de guerra de Joan Pahissa Villadelprat. Agraeixo a la Maria Pahissa que m’hagi facilitat la seva consulta. He normalitzat el seu català.

[5Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[6Entrevista a Ramon Mas a L’Avenç, núm. 10 (1978), p. 14 i a Viure a Sant Cugat, 9 (1989) p. 35. Ramon Mas dóna una versió diferent, menys plausible, on parla de dos representants per organització i inclou a ACR entre les forces que figuraven al Comitè.

[7Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa contra Juan Torres Serra, Emilio Gómez Pérez, Juan Julià Uxó, Jaime Carreras Tixeire, Agustín Carreras Tixeire y Juan Prat Muntada. En el procés se’ls acusa d’assaltar diferents torres de Valldoreix, així com de denunciar a veïns emboscats. Joan Prat seria condemnat a mort i afusellat de resultes d’aquest procés

[8Segons informes de la Causa General formaven part d’aquesta patrulla, a la que s’acusa d’assaltar torres i d’estar implicats en l’assassinat de Josep Obiols i Arturo Guilló: Gonzalo Pelegrín Guevara, cambrer del Bar Buenavista, que ja havia estat detingut arrel dels fets d’octubre i que seria afusellat a Barcelona el febrer de 1939, Melchor Romero Torres "el reyes", guarda del Casino de l’Arrabassada, que seria condemnat a trenta anys, Juan Martínez Jover, també afusellat, Esteban Bogué, Matías Fernández i Pablo Serrano. AHN. Causa General i La Vanguardia, 13-12-1942.

[9Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 27.728 contra Julio Parra Ponseti.

[10Solidaridad Obrera, 6-8-1936. En aquest article es sortia al pas de insidias y comentarios que criticaven la situació de desgovern del poble en aquests primers dies.

[11Després de la guerra hi ha informes de l’Ajuntament franquista acusant a alguns carrabiners de Sant Cugat d’haver participat en les detencions de dretans, concretament s’acusa a Valentín Guerrero Salinas d’haver simpatitzant amb els comunistes l’octubre de 1934 i de participar en les detencions de diferents dretans locals i de controlar el calabós

[12Entrevista a Ramon Mas a L’Avenç, p. 16.

[13Testimoni de Maria Català Pahissa a Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 14.100 contra José Llunell Llunell i diari de guerra de Joan Pahissa Villadelprat.

[14Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[15Cartes creuades entre Ajuntament i CMAF, 19, 20, 21, 22 i 25 d’agost de 1936, també al llibre de registre de sortida de documents, 590, 26-9-1936 (AMSC). Els cinc cessats van ser Antoni Casas, Nicolas Villar, Constantino Serrano, Pere Vila i Jaume Galobardes.

[16CDMH, PS Madrid C513, Exp. 116, Carta de Departamento de Economia del CMAF a Javier Serrano, 9-10-1936

[17La Vanguardia, 31-10-1936.

[18Acta municipal, 19-10-1936 i edicte del 21-10-1936 (AMSC). També a Solidaridad Obrera, 11-11-1936. Sembla que Ramon Mas va proposar com a nom Octavià del Vallès.

[19Ealham, Chris. op. cit., p. 207

[20Edicte municipal, 19-11-1936 (AMSC).

[21Llibre de registre de sortida de documents, 11-11-1936 i llibre de registre d’entrada de documents, 4-12-1936.

[22Per fer-nos una idea de la quantitat d’obres encetades només una mirada al llibre de registre de sortida de documents entre desembre i gener de 1937 ens revela que hi ha obres als carrers Villà, Carme, Santiago Rusiñol, Valldoreix, plaça de l’Estació i al Monestir.

[23Potser també té a veure amb aquests fets l’assassinat de l’exregidor d’ACR Manuel Pujol Tortosa, que va ser trobat mort a l’Arrabassada el dia 4 de maig

[24AMSC, Carta, 22-5-1937.

[25Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat de Guàrdia núm. 1 de Barcelona, Sumari 147/1937.

[26Actes municipals, 30 i 31-8-1937 i carta de l’alcalde al jefe superior de policia, 31-8-1937 (AMSC)

[27Entrevista a Josep Colom, Sant Cugat, 23-4-1992 i 1998.

[28Joan Puig va ingressar a la Model del setembre del 1937 com pres governatiu. El 2 d’’octubre és posat a disposició del Jutjat Especuial núm. 5 i se l’uneix a l’expedient 2847 que encapçala Enric Adroher i quatre dies després passa al Jutjat núm. 2 a l’expedient que encapçala Domènec Bosch Marin. Aquest jutjat el posarà en llibertat, però quedarà retingut pel Núm. 5. Restarà a la Model fins al desembre en què és traslladat al Preventori Judicial de Roses del Llobregat, tornant a reingressar a la Model el març de 1938. Es decreta llibertat el 16 d’abril però tornar a ser retingut pel Jutjat núm. 5- Finalment seria alliberat el 10 de maig de 1938, ja que el Jutjat n. 5 s’inhibeix en el cas. Expedient processal, Lligall 236.01 (ANC) i llibre de registre d’entrada de documents, 9-5-1938 (AMSC)

[29Registre d’Associacions, núm. 17.668. Tenia 42 socis fundadors, tots membres del POUM o familiars seus. Entre els socis fundadors figura el destacat dirigent Josep Oltra Picó, substitut d’Andreu Nin al Consell d’Economia de la Generalitat, que després de tornar del front es va instal·lar a Sant Cugat, on es va casar amb la també poumista Concepció Pla Fàbregas.

[30El Cinturón rojinegro: radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona (1918-1939), Barcelona: Carena : Grupo de Historia José Berruezo, 2004, p. 155.

[31Diari de guerra de Joan Pahissa Villadelprat.

[32Una visió edulcorada a la biografia de Magí Bartralot per Ramon Mas a La Veu de Sant Cugat, núm. 5 (1980) p. 8-9.

[33La Vanguardia, 25-5-1937 i Vertical, 24-5-1937, p. 3.

[34Aquest clima d’entesa entre CNT i PSUC es traslladarà també al món sindical, i així el Sindicat Únic d’Arts i Oficis de Pins del Vallès donarà ple recolzament al programa d’unitat d’acció entre UGT i CNT signat el març de 1938. La Vanguardia, 27-3-1938.

[35AMSC, Acta de la Comissió de Govern, 20-1-1938.

[36Del 19 d’abril al 3 de maig de1938 la Comissió de Govern estarà formada per: alcalde Ismael Castelló Vicedo (CNT) Presidència, Economia i Finances i Governació; 1r conseller Lluís García Guillen (PSUC) Proveïments i Obres públiques; 2n conseller Joan Cantós Torregrosa (ERC) Serveis Públics, Cultura i Treball; 3r conseller Domènec Belman Sánchez (CNT) Agricultura i 4t conseller Francesc Ribas Corbella (ACR) Sanitat i Assistència Social.

[37Des del 3 de maig de 1938 al final de la guerra la Comissió de Govern estarà formada per: alcalde Isidor Checa Valero (CNT); 1r conseller Lluís García Guillen (PSUC) ; 2n conseller Joan Cantós Torregrosa (ERC); 3r conseller Vicenç Gimferrer Riba (Unió de Rabassaires) [substituït el 27 de maig per Joaquim Moya Braulio (Unió de Rabassaires), rellevat el 10 d’octubre per Jaume Grau Mercé (Unió de Rabassaires) i el 31 d’octubre per Sever Ribases Sorosal (CNT)] i 4t conseller Francesc Ribas Corbella (ACR) [substituït del 13 de juny al 10 d’octubre per Joan Cortadelles Segura (ACR) i a partir del 7 de novembre per Francesc Martínez Belda (PSUC)

[38El president i vicepresident del Sindicat Agrícola visiten al conseller d’agricultura Josep Calvet, el 3 de maig de 1938. La Vanguardia, 4-5-1938.

[39ACR primer va proposar a Agapit Papasseit i Carrera i a Josep Franquesa Vidal, i després a Antoni Petit Marsal, pintor de professió, però cap va ser acceptat.

[40La Vanguardia, 10 octubre 1938

[41Mateo Merino, P. Por vuestra libertad y la nuestra. Madrid: Disenso, p. 413 i Galí, Raimon. Signe de contradicció. Vol. 7: L’Ebre i la caiguda de Barcelona. Barcelona: Barcelonesa d’Edicions, 1996, p. 373-342.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Sitio desarrollado con SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License