José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juliol de 2017


Personal polític dels ajuntaments santcugatencs, 1931-1941

Alcaldes i regidors

per  José Fernando Mota Muñoz


Sumari

1. Personal polític de l’Ajuntament revolucionari i dels dos escollits en les eleccions municipals de 1931 i 1934

2. Regidors gestors 1934-1936

3. Consellers de l’Ajuntament des del 14-10-1936 fins al final de la guerra

4. Personal que va formar la primera Junta Gestora franquista

5. Personal que va formar la segona Junta Gestora franquista


1. Personal polític de l’Ajuntament revolucionari i dels dos escollits en les eleccions municipals de 1931 i 1934

- Josep Aguilar Serra (1894- ?)
Regidor pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Rabassaire. El 1931 era vicepresident del Sindicat Agrícola de Sant Pere, de 1933 a 1935 va ser president del Sindicat Agrícola Sant Medir, propietari del Celler Cooperatiu. Durant la guerra el 1938 seria president interí del Sindicat Agrícola unificat. El 1943 figura com prohom de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.

- Josep Alemany Prats (Sant Cugat 1901-?)
Regidor per la coalició del Centre Bloc Republicà de 1931 a 1934. Era xofer de professió. Va ser membre del Centre Republicà d’Esquerra i malgrat ser escollit en una coalició amb els radicals era un ferm nacionalista català. El 1932, després de la dissolució del CRE es va passar a Acció Catalana, de la que arribaria a ser president el 1934. El 1932 va ser escollit president de Nosaltres Sols!. Durant la guerra seria xofer de la Junta de Seguretat Interior.

- Magí Bartralot Auladell (Sant Cugat 1892-1980)

- Josep Boldú Auladell
Regidor pel Centre Republicà Federal a l’Ajuntament revolucionari. Era rabassaire i membre del Sindicat Agrícola La Unió. Havia estat en el moviment cooperativista els anys vint.

- Martí Bruix Sogas (Sant Cugat 1885-)
Regidor pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Rabassaire acomodat. Tresorer del Sindicat Agrícola La Unió.

- Roc Codó Serra (Súria 1882-Sant Cugat 1961)

JPEG - 3.4 kB
Roc Codó

Membre fundador del Centre Republicà Federal. Alcalde durant tota la República excepte el període de les gestores. Vivia a Sant Cugat des del 1888 i era espardenyer. Durant la Dictadura de Primo de Rivera la seva botiga era un centre de debat i d’oposició al caciquisme. Escollit alcalde republicà l’abril del 1931. Encapçalant la candidatura del CRF guanyaria les eleccions repetides de maig de 1931 i les de gener de 1934. Durant el seu mandat s’inauguraria la nova escola], la nova seu de la Casa de la Vila i una biblioteca. Seria detingut arrel dels fets d’octubre i condemnat a 6 mesos i un dia. L’octubre de 1936 deixaria l’alcaldia. Malgrat no tenir cap paper rellevant durant la guerra seria denunciat pel Servicio de Información y Policía Militar el juliol i detingut l’agost de 1939 per la policia de Sabadell. Jutjat en consell de guerra el març de 1942 serà condemnat a dotze anys i un dia de presó. No va sortir en llibertat provisional de la Model fins el febrer de 1943 [1].

- Miquel Duran Jané
Regidor pel Centre Republicà Federal en l’Ajuntament de 1931-1934. Era jardiner i rabassaire. Els anys vint havia estat a l’Agrupació de Cultura Racional. Membre de la Junta del Sindicat Agrícola Sant Medir. Detingut al finalitzar la guerra, passaria per les presons de Madrid i la Model, essent condemnat a dotze anys i un dia, sortint en llibertat provisional el 1943.

- Jaume Fàbregas Sallés (Sant Cugat 1860-1967)
Primer tinent d’alcalde pel Centre Republicà Federal en l’Ajuntament de 1931 a 1934 i 3r tinent al de 1934 i el reposat de 1936. Era mestre d’obres. El 1931 havia estat a la Junta de la Unió i durant la guerra seria el director tècnic de la Col·lectivitat de la Construcció.

- Josep Garrell Casamitjana (Sant Cugat 1892-1973)
Regidor de la Lliga Catalana el 1934 i 1936 escollit a la llista de Conjunció Catalanista. Treballador de la central elèctrica i propietari d’una botiga d’electricitat. Després dels fets d’octubre no va voler col·laborar amb els radicals i va abandonar la Lliga. El novembre de 1936 va estar detingut i alliberat posteriorment. Va ser el delegat de Governació a la segona Junta franquista. Militant de FET de las JONS (n. 14.464) i delegat d’investigació i informació. Tornaria a ser regidor de 1945 a 1947.

- Tomàs Grau Mercé “magarola” (Sant Cugat [1909]- ?)
Regidor pel Centre Republicà Federal de 1931 a 1934. Era rabassaire i membre de la Unió de Rabassaires. Havia estat a la Junta de la Unió Santcugatenca el 1931 i del seu Sindicat Agrícola, així com vicepresident el 1931 del de Sant Medir. El novembre de 1933 substitueix a Ramon Mas a la Comissió Arbitral del Districte de Terrassa com a representant dels rabassaires. El 1934 era el president del CRF i es nomenat procurador municipal. Detingut arrel dels fets d’octubre. Davant l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat va marxar a França, tornant pocs dies després. Va ser denunciat per la propietària de Can Fatjó dels Xiprers per les confiscacions de vi fetes el 1936 i va ser detingut el maig de 1939. Seria empresonat. Jutjat en consell militar el març de 1942 junt amb Joan Andreu Cañellas seria condemnat a 12 anys. Va sortir en llibertat provisional el febrer de 1943. [2]

- Josep Grau Rodó "pepet" (Sant Cugat 1901-?)
Segon tinent d’alcalde pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Rabassaire. Va ser president de la Unió Santcugatenca i de la Cooperativa Vitivinícola. Després de la guerra es va afiliar a FET de las JONS.

- Jordi Magriña Lludríguez (Altafulla 1893-Sant Cugat 1952)
Regidor el 1934, independent escollit a les llistes de Conjunció Catalanista. Portava Sant Cugat des de 1910. Era propietari de Can Bellet. Després dels fets d’octubre s’aproparia a la CEDA. Després de la guerra va ser membre de la primer Junta franquista, com a encarregat d’instrucció pública i va ser l’únic membre de la primera Junta que va seguir en el segona.

- Alfons Massana Sallés (Sant Cugat 1891-?)
Escollit regidor de Conjunció Catalanista com a independent el 1934. Serà nomenat alcalde gestor després dels fets d’octubre de 1934 fins 1935. Era mestre d’obres. Els anys vint havia col·laborat amb els federals en el moviment cooperativista.

- Pau Muñoz Castanyer (Sant Cugat 1901-1979)
Hereu de Can Castanyer va ser regidor per Acció Catalana a l’Ajuntament revolucionari. Organitzador dels moviments catòlics juvenils a Sant Cugat, ell mateix havia estat membre dels Pomells de Joventut a Rubí. Director de Garba, el 1932 es va passar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Pau Muñoz estaria present al primer congrés d’UDC, on va actuar com secretari escrutador i el setembre de 1933 entraria en la Junta Directiva. Com a membre d’UDC va signar el pacte Galeusca l’agost de 1933. Durant la guerra col·laboraria primer amb Socorro Blanco, per passar-se després al bàndol franquista. Després de la guerra seria alcalde de Sant Cugat de 1947 a 1949, però sense assumir la jefatura de FET de las JONS. El 1951 entraria com a regidor pel terç familiar.

- Gabriel Pahisa Canals (San Cugat 1899-?)
Regidor pel Centre Republicà Federal de 1931 a 1934 i reelegit el 1934. Era rabassaire i membre de la Unió de Rabassaires i de la Junta de la Unió Santcugatenca i del seu Sindicat Agrícola. Va estar detingut després dels fets d’octubre de 1934.

- Pere Pahissa Massana (Sant Cugat 1884-1956)
Regidor per Acció Catalana a l’Ajuntament revolucionari. Era mestre d’obres de professió i havia estat president de la Societat de Paletes de Sant Cugat el 1915. El 1931 era el president de l’Agrupació local d’Acció Catalana i membre actiu de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català.

- Manuel Pujol Tortosa “salero” (Sant Cugat 1889-1936)
Regidor per Acció Catalana al primer Ajuntament. Va ser vicepresident d’ACR el 1933 i corresponsal del diari La Publicitat, a més de redactor de Garba. Era paleta. Seria assassinat el 1936.

- Francesc Ribas Corbella (Sant Pere de Torelló 1904-?)
Conseller d’ACR el 1934 i 1936 com a membre de la Conjunció Catalanista i durant tota la guerra, com a cap de proveïments. Vivia a Sant Cugat des de 1923, havia estat membre de la junta del Sant Cugat Sport F.C. i era dibuixant als Tapissos Aymat. Havia estat president de Nosaltres Sols! el 1932 i més endavant formaria part d’Estat Català. Es va negar a participar als ajuntaments gestors. Condemnat després de la guerra a dotze anys de presó. Va sortir en llibertat provisional el 1940.

- Ramon Sagalés Bartralot “perla” (Sant Cugat 1882-1967)
Regidor pel Centre Republicà Federal als dos primers consistoris. Era propietari de l’estanc i de família republicana. Les seves postures crítiques amb l’equip de govern el porten a deixar el CRF i la 2a tinença d’alcaldia i a ser recusat pels votants. Era cunyat del carlí Tomàs Musella i cosí del republicà Magí Bartralot. (Més informació al capítol 4 de la II part).

- Joan Serraboguñà Serra “gatxet ric” (Sant Cugat ?)
Membre del Centre Republicà Federal i regidor en els 2 ajuntaments escollits i 1r Tinent d’alcalde en el revolucionari. Era un rabassaire acomodat. Membre de la Junta de la Unió Santcugatenca i president del Sindicat Agrícola La Unió. Durant la guerra va ser membre de la Junta del Sindicat Agrícola.

- Pere Vila Trabal “bal” (Sant Cugat ?)
Regidor per Acció Catalana a l’Ajuntament revolucionari. Era propietari d’una benzinera. Molt lligat als moviments catòlics es va passar a Unió Democràtica de Catalunya.

- Martí Vilaró Castañé (Sant Cugat 1901-?)
Regidor pel Centre Republicà Federal de 1931 a 1934 i conseller del 18-8-1937 al final de la guerra, encara que està absent un temps el setembre de 1937. Era mecànic i va ser membre de l’Agrupació de Cultura Racional els anys vint i president del CRF el 1935. També va exercir de jutge suplent municipal i titular a partir de setembre de 1938 al ser mobilitzat Ramon Mas.

- Anton Vilaseca Aymerich (Sant Cugat 1870-?)
Regidor pel Centre Republicà Radical de 1931 a 1934. Paleta de professió. Era un històric republicà de la vila. Havia estat dirigent de la Societat de Paletes a principis de segle. Era militant radical des de 1918 i fundador del CRR fins que va dirigir l’escissió de Fraternitat Republicana Radical amb el grup més anticatalanista i obrerista del CRR.

- Francesc Viñeta Raurell (Terrassa 1880-?)
Primer tinent d’alcalde pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Era una rabassaire acomodat. El 1936 va ser escollit president del Sindicat Agrícola Sant Medir i vicepresident del Celler.


2. Regidors gestors 1934-1936

- Joan Altés Bargalló (Sant Cugat 1892-1936)
Alcalde gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Era corredor de finques i pintor. Havia estat membre de la Junta del Centre Republicà Federal el 1930 però es va passar el 1931 al Centre Republicà Radical del que era president des del 1933. Acusat d’irregularitats després del seu mandat. Va ser assassinat el 1936.

- Miquel Auladell Farrés
Primer tinent d’alcalde gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Era un petit propietari rural. Havia estat president del Centre Republicà d’Esquerra el 1931 fusionat el 1932 amb el Centre Republicà Radical del que era tresorer.

- Joan Campmany Sitges (Sant Cugat 1885-?)
Regidor gestor el gener de 1936. Petit propietari agrícola. Militant de la Lliga Catalana, després s’aproparia a la CEDA. En la primera Junta franquista serà el conseller de Sanitat i Auxili Social.

- Josep Cañameras Grau (Sant Cugat 1876-1954)
Regidor gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Era membre del Centre Republicà Radical i havia estat vicepresident el 1932-1933.

- Jaume Català Pahissa
Regidor gestor del gener al febrer de 1936. Membre de la Lliga Catalana

- Josep Clemente Segarra (Cartagena 1895-?)
Regidor gestor des de maig de 1935 a gener de 1936. Era tintorer a la Pelleria i havia estat a la Junta del Sindicat Lliure tèxtil el 1929. Membre del Centre Republicà Radical .

- Josep Colomé Badia (?-Sant Cugat 1959)
Regidor gestor independent des de maig de 1935 gener de 1936. Treballava al camp. Va ser membre de la Comissió Revisora de Comptes al Sindicat Agrícola unificat el 1936.

- Jaume Deupí Rocarias
Regidor gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Es manifestava com republicà independent associat al Centre Republicà Radical .

- Josep Ferrando Fabre
Regidor gestor des de maig a juny de 1935. Era membre del Centre Republicà Radical . Va ser substituït pel Governador General Interí el juny del mateix any [3].

- Miquel Jané Obiols (Sant Cugat 1888-1967)
Regidor gestor el gener de 1936 com a membre del Centre Republicà Radical. Era mestre d’obres. Havia estat dirigent de la Societat de Paletes el 1915-1918. Durant la guerra va estar amagat. Després de la guerra seria membre de la primera Junta franquista com a encarregat de Treball.

- Pere Junyent Redó (Barcelona 1881- Sant Cugat 1958)
Regidor gestor el 1935-1936 i 2n tinent el 1936. Era empleat a un comerç. Membre de la Junta de la Lliga Catalana. Després de la guerra seria el delegat d’Hisenda en la segona Junta franquista.

- Gabriel Montanyà Estapé (Sant Cugat 1905- 2003)
Regidor gestor i delegat d’Abastaments i Transports. Modest propietari de terres. Havia estat president del Casal Català, adherit a la Lliga Catalana, regidor després dels fets d’octubre i alcalde del 27 de gener al 17 de febrer de 1936. El juliol de 1936 es va amagar, aconseguint passar a la zona franquista l’octubre del mateix any. A Burgos es va afiliar a FET de las JONS rebent el número de militant 308. Es va presentar com a voluntari falangista sent enviat al front de Madrid on va restar 9 mesos. El 1938 passaria a residir a Pamplona, retornat a Sant Cugat el 1939 [4]. Després de la guerra, era el delegat local de la CNS. Després tornaria de regidor del 1958 al 1964.

- Tomàs Serra Sagalés (Sant Cugat 1906-?)
Regidor gestor des de maig de 1935 al febrer de 1936. Era mecànic. Membre de la Lliga Catalana com a vocal de la Junta. Anteriorment havia estat membre del CRE. Després de la guerra seria jutge municipal suplent.

- Joan Serra Santamaria (Sant Cugat 1877-?)
Segon tinent d’alcalde gestor des de maig a juny de 1935. Corresponsal a Sant Cugat d’El Progreso. Era membre del Centre Republicà Radical. Va ser substituït pel Governador General Interí el juny del mateix any [5].

- Llorenç Tomàs Renau (Sant Cugat 1893-?)
Regidor gestor des de juny de 1935 gener de 1936. Es manifestava com republicà independent. Era constructor. Va ser detingut el 1936 però alliberat poc després. En la primera Junta franquista seria l’encarregat d’Obres Públiques i Cementiri.

- Bartomeu Tortosa Farreras (Sant Cugat ?-1936)
Regidor gestor des del maig de 1935 a la seva mort el 1936. Era vicepresident del Casal Català, adherit a la Lliga Catalana. Era propietari de terres i d’una fusteria. Havia estat regidor el 1922

- Miquel Vila Torelló
Regidor gestor del gener al febrer de 1936. Membre de la Lliga Catalana com a vocal de la Junta.

- Lluís Xaxo Tomasa (Sant Cugat ?)
Regidor gestor des de juny de 1935 gener de 1936. Era propietari d’una botiga d’electricitat. Era membre del Centre Republicà Radical.


3. Consellers de l’Ajuntament des del 14-10-1936 fins al final de la guerra

- Antonio Abenza Almaida
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) de 13-3-1937 a 18-8-1937 que s’incorpora a files, essent durant aquest període vocal d’agricultura. Era dirigent la Col·lectivitat Camperola i en el moment d’entrar en el consistori era el president del Sindicat. Va ser president de la CNT local els primers mesos de 1937

- Joan Andreu Cañellas ’misaire’ (Sant Cugat, 1908-1996)
Conseller per la Unió de Rabassaires des del 14-10-1936 al 14-7-1937 que dimiteix del seu càrrec de cap d’Agricultura. Era un rabassaire de Can Canyameres, encara que havia treballat també a la Pelleria, de paleta i de barber. Es va incorporar al cos de carrabiners. Fet presoner a la batalla de l’Ebre va ser enviat al camp de concentració de Miranda de Ebro, passant al Batallón de Trabajadores núm. 21 on passaria quatre mesos fins que va ser llicenciat. Tornat a Sant Cugat va ser denunciat per la propietària de Can Fatjó dels Xiprers per les confiscacions de vi fetes el 1936 i va ser detingut el maig de 1939. Tancat a les presons de Terrassa, Poble Nou i la Model no seria jutjat en consell militar fins al març de 1942 junt amb Tomàs Grau Mercè seria condemnat a 12 anys. [6]]. Va sortir en llibertat provisional a finals de 1942 i seria definitivament indultat el 1947.

- Firmo Arnau Comas (Sabadell 1880-Sant Cugat 1960)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 29-10-1938 fins al final de la guerra. Era paleta i havia estat dirigent de la Societat de Paletes al 1918 i del cooperativisme de consum local per aquells anys.

- Francesc Arnau Solà (Sant Cugat 1912- ?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 14-10-1936 a 13-1-1937, com a vocal de proveïments, dimitint per problemes de salut, per tornar del 21-4-1937 a 18-8-1937. Era fill de Firmo i també paleta. Militant de la CNT des de 1931. Havia estat detingut arrel de la seva participació als fets de Ripollet el 1933. Condemnat per la causa 5/1933 no serà alliberat de la presó fins al novembre de 1933. Era secretari del Sindicat a principis de 1937. Signava com Fratern Arnau Solà

- Magí Bartralot Auladell (Sant Cugat 1892-1980)

- Ramon Batet Farrés (Sant Cugat 1913-1999)

JPEG - 8.1 kB
Ramon Batet

Conseller pel Centre Republicà Federal, cap de cultura i vocal d’economia del 14-10-1936 al 18-8-1937 que s’incorpora a files. Era paleta per compte propi i també va treballar de comptable i xofer. Malgrat ser de família carlina el 1931 ingressarà en el Centre Republicà Federal, passant després al Bloc Obrer i Camperol, essent un dels seus fundadors a Sant Cugat. El 1934 tornaria al Centre Republicà Federal. Col·laborador de L’Avenir. President el 1933 de la Joventut Esportiva Proletària i el 1936 vocal del Centre Republicà Federal. Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat. El 1938 va entrar al cos de guàrdies d’assalt, sent destinat al 132 Companyia del 33è Grup, a Agramunt i Balaguer. Després de la guerra seria condemnat a 30 anys, ingressant a la Model el març de 1939 [7]. Destinat a treballs forçats el 1943, sortiria poc després en llibertat provisional.

- Juan Belman Sánchez (Lorca (Múrcia) 1897-Sant Cugat 1966)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 3-5-1938 al final de la guerra. Era rajoler de professió.

- Domingo Belman Sánchez ’el cojo de Lorca’ (Lorca 1904-Barcelona 1957)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) com a vocal d’agricultura del 18-8-1937 al 3-5-1938 que passa a les brigades de fortificació. Durant 1938 serà l’encarregat de sanitat i assistència social a la Comissió de Govern. Era carreter, per passar a l’inici de la guerra a presidir la Col·lectivitat de Camperols. Vivia a Sant Cugat des del 1921. Curiosament després de la guerra no serà represaliat i inclús se’l vendran propietats de la Col·lectivitat. El maig de 1955 va ser detingut per l’assassinat de Félix Centeno l’abril de 1954 a Sant Gervasi i va confessar que el 17 de juliol de 1939 també havia matat a Francisco Pahisa Castañer, propietari de ’les timbes’, la finca de Sant Cugat on treballava, perquè no el denunciés pel seu passat cenetista. Belman va llançar el cadàver a un pou. El 1957 seria condemnat a mort [8]. Es suïcidaria a la Model el mateix any.

- Josep Bertran Moya (Barcelona 1904-?)
Conseller pel PSUC del 19-4-1938 al final de la guerra. Era ferroviari dels FFCC de Sarrià, en el càrrec de sotcaporal d’Estació.

- Manuel Capel Vázquez (Jabalí Viejo (Múrcia) 1901-Barcelona 1940)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 14-10-1936 al 7-4-1937 com a vocal d’obres públiques. Sembla que era taverner i tintorer, vivia a Sant Cugat des del 1919 i havia estat fundador de Fraternitat Republicana Radical, al 1933 figura com a organitzador d’un míting del Partit Comunista Català. El març de 1937 va assassinar a Jaume Barbany per problemes personals, essent cessat per això del seu càrrec. Seria detingut i ingressat a la Model el març de 1939, condemnat a mort seria executat el 18 de maig de 1940 a Barcelona.

- Joan Cantós Torregrosa (Agost (Alacant) 1894-?)
Conseller pel Centre Republicà Federal del 11-8-1937 al final de la guerra, com a vocal de governació i després membre de la Comissió de Govern, encarregat de serveis públics, cultura i treball. Era cambrer de professió. Es va exiliar a França.

- Antonio Carrasco Navarro (Aguilas (Múrcia) 1910-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 14-10-1936 al 17-3-1937 com a vocal d’agricultura. Era rajoler de Torcuat Morales i vivia des del 1918 a Sant Cugat. Després de la guerra seria detingut a Terrassa i condemnat a 12 anys i 1 dia, aconseguint la llibertat provisional el juny de 1943.

- Bonaventura Casanovas Auladell ’ventura’ (Sant Cugat 1894-1986)
Conseller pel Centre Republicà Federal del 14-10-1936 al 24-2-1937 com a vocal de governació. Era un petit propietari agrícola i barber. Els anys vint havia participat a l’Agrupació de Cultura Racional. president del CRF el 1930. Era cunyat de Roc Codó.

- Esteve Casas Corral (Cartagena 1899-?)
Conseller pel PSUC del 19-4-1938 al final de la guerra. Era ajudant electricista a Riegos y Fuerzas del Ebro i vivia a Sant Cugat des del 1935.

- Ismael Castelló Vicedo (Agost (Alacant) 1904-Barcelona 1996)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 12-1-1938 al 19-4-1938 i alcalde des del 19-4-1938 al 3-5-1938 que dimiteix per ser cridat a les brigades de fortificació. Era paleta i vivia Sant Cugat des del 1911. Als anys vint va figurar a la junta del Sant Cugat Sport F.C. Els primers mesos de la guerra havia marxat voluntari al front com a milicià del POUM al front d’Osca. Era membre també del POUM i seria president de Amics de Mèxic el 1937. Després de la guerra no seria represaliat i inclús faria fortuna com a constructor

- Isidoro Checa Valero (Jaen 1890-Agen (França) 1956)

JPEG - 4.9 kB
Isidoro Checa

Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 14-10-1936 fins a la seva detenció l’11-8-1937, primer com a cap cap de serveis públics i després d’economia. Es reincorporarà al ple el 12-1-1938 i és escollit alcalde el 3-5-1938, sent per tant l’últim alcalde republicà de Sant Cugat. Era electricista dels Ferrocarrils, i vivia a Sant Cugat des de 1923. Membre del sector faista del sindicat local, secretari de l’Ateneu Obrer Cultural, on es reunia aquesta tendència. Amb l’inici de la revolució va formar part del Comitè de Control de la col·lectivització del Ferrocarrils i va ser secretari de la Cooperativa Unitat Obrera. Detingut l’11-8-1937 per tinença il·lícita d’arma de foc, seria traslladat a la Model el setembre on restaria fins al 17 de desembre del mateix any. Després de la guerra s’exiliaria a França, instal·lant-se a Agen. En l’exili mantindria la seva vinculació a la CNT, sent membre de la Federació Local d’Agen i secretari local de Solidaridad Internacional Antifascista.

- Lluís Claveria Zapater (Velilla Cinca (Osca) 1905-?)
Conseller de la UGT, des del 29-10-1938 al final de la guerra, ocupant el lloc cedit pel PSUC. Era ferroviari del FFCC de Sarrià.

- Joan Cortadelles Segura (Sta. Coloma de Queralt (Tarragona) 1901-?)
Conseller per Acció Catalana Republicana des del 14-10-1936 fins el 10-10-1938 que és cridat a files. Estava encarregat de l’assistència social. Era propietari d’una fusteria i vivia a Sant Cugat des de 1907. Havia estat president d’Acció Catalana el 1932-1933. Es va exiliar a França però tornà mesos després, sent condemnat a dotze anys i un dia, commutada per sis anys i sortint el 1942, malgrat que els informes deien que era “el que menos destacó como marxista, pero separatista”.

- Mateu Cortés Feliu "Floretes" (Sant Cugat (1905)-?)
Conseller pel Centre Republicà Federal durant tot el conflicte, com a cap de proveïments. Era lampista, amb un taller propi, membre del sector més esquerrà del CRF, del que va ser president el 1937 i tresorer del Corn Enciclopèdic. El 1938 va ser escollit president de la Unió Pinenca. Fugit a França va demanar poder tornar el 1942.

- Jaume Cussó Junyent (Sant Cugat 1907-Terrassa 198?)
Conseller pel PSUC des del 14-10-1936 al 19-4-1938 que s’incorpora a files, cap d’obres públiques i urbanisme i més tard segon alcalde. Era paleta, treballava per Miquel Casamitjana, i havia estat bibliotecari de la Unió Santcugatenca i un membre destacat del Bloc Obrer i Camperol i la CNT fins al 1936 que passa a dirigir la UGT i el PSUC. Detingut arran dels fets d’octubre de 1934 passaria uns mesos empresonat. Membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i dirigent del Comitè de Defensa local. El 1938 va ingressar en el cos de carrabiners, en la 1ª Companyia, Batalló 51, Brigada 179. Fet presoner a Almatret (Lleida) pels franquistes el desembre de 1938 va ser ingressat al camp de concentració de Santoña. Els informes desfavorables rebuts de FET, la Guàrdia Civil i l’alcalde va fer que fos empresonat a la Tabacalera de Bilbao l’abril de 1940. Seria acusat d’actuar com a patruller a Sant Cugat i de ser un dels líders destacats del poble. Va ser condemnat en consell de guerra, el març de 1942, a trenta anys de presó. [9]Seria destinat a treballs forçats a diferents indrets d’Espanya, aconseguint la llibertat condicional el 1946.

- Pere Cussó Junyent (Sant Cugat 1896-?)
Conseller pel Centre Republicà Federal durant tot el conflicte com a vocal de serveis urbans. Era manyà de professió i també treballava a la Unió Santcugatenca.

- Ramón García Cobacho (Balsapintada, Fuente Alamo (Múrcia) 1902-Sant Cugat 198?)
Conseller pel POUM del 14-10-1936 al 13-10-1937, com cap de Governació i Defensa. Era paleta i vivia a Sant Cugat des de 1922. A més tenia una botiga de queviures. Membre de la Unió Santcugatenca i fundador del grup d’esperanto. Havia estat dirigent de la Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) i membre destacat del Bloc Obrer i Camperol. Va participar al Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat com cap de la milícia local. Detingut el 30-8-1937 seria alliberat al setembre en ser reconegut per un militar, poc després seria eliminat el POUM de l’Ajuntament. El 1938 seria escollit vicepresident de la Unió Pinenca. Va marxar a l’exili a França, no tornant fins després de la mort del dictador.

- Lluís García Guillén (Valls 1897-?)
Conseller pel PSUC del 14-10-1936 al 23-6-1937 com a vocal d’economia, va dimitir per problemes de feina i salut. Tornaria a ser regidor des del 19 d’abril de 1938 al final de la guerra com primer conseller de la Comissió de Govern. Participant al congrés de la CNT de Madrid el 1931 com a representant del Sindicat Únic de Llum i Força de Barcelona (CNT), del que serà president des del 1931 fins a maig de 1932. Fundador el 1933 del Bloc Obrer i Camperola Valls i primer president del Comitè local. Expulsat de la CNT el 1933 va fundar el Sindicat Regional de Llum i Força de Catalunya. Era delegat sindical de Riegos y Fuerzas del Ebro i vivia a Sant Cugat des de finals de 1934, on es va traslladar per feina després de ser processat per participar als fets d’octubre de 1934 a Valls, causa per la que va ser condemnat a 6 anys i un dia i va ser detingut. A l’inici de la guerra es va passar al PSUC i a partir d’octubre de 1938 presidirà la UGT local. Es va exiliar a França [10].

- José García Montiel (Lorca (Múrcia) 1911-Saint Etiénne (França) 1953)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 27-5-1938 al final de la guerra. Fou un dels organitzadors del sindicat local el 1931. Membre del l’Ateneu Obrer Cultural. Era tintorer a “La Pelleria” i secretari d’Amics de Mèxic i de l’agrupació local de Solidaritat Internacional Antifeixista. El 1936 era el secretari de la CNT local. El 1939 es va exiliar passant per diferents camps de concentració [11].

- Vicenç Gimferrer Riba (Monistrol de Montserrat 1901-?)
Conseller per la Unió de Rabassaires del 19-4-1938 a 27-5-1938 que s’incorpora a files. Durant maig del 1938 va ser 3r conseller de la Comissió de Govern. Vivia a Sant Cugat des de 1913 i era rabassaire i treballador de la Pelleria. Gimferrer a més de dirigent de la Unió de Rabassaires era militant del POUM i del Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT). Va ser un dels difusors de la vaga de la verema del 1931 i va estar detingut després dels fets d’octubre del 1934. Durant la guerra seria secretari general del Celler. Detingut després de la guerra va ser condemnat a 20 anys. Destinat a treballs forçats al campament penitenciari de Blanes, a la SAFA el 1942, sortint en llibertat provisional poc després.

- Francesc Girbau Valls (Sant Cugat 1905-1966)
Conseller pel PSUC del 27-10-1937 a 19-4-1938 que s’incorpora a files. Era un pagès acomodat. Al principi de la guerra va ser voluntari al Cos de Carrabiners.

- Jaume Grau Mercé “magarola” (Sant Cugat 1897-?)
Conseller per la Unió de Rabassaires del 14-10-1936 a 20-10-1937 com a vocal de serveis públic fins que dimiteix d’acord amb l’assemblea local, tornat des del 19-4-1938 fins al final de la guerra i essent membre de la Comissió de Govern. Era un rabassaire, parcer a Can Fatjó dels Xiprers. Membre del Centre Republicà Federal, del que havia estat president el 1931. També havia presidit la Unió de Rabassaires local des de 1932 a 1939. Havia estat detingut arrel dels fets d’octubre de 1934, essent alliberat el febrer de 1935. El 1936 seria escollit president del Celler Cooperatiu i el 1937 seria nomenat delegat comarcal del Vallès del sindicat rabassaire i membre del Comitè Central. També era vocal de Amigos de México. Va ser detingut l’abril de 1939 a Barcelona, on estava amagat. Processat i condemnat a 12 anys i 1 dia, destinat a treballs forçats el 1942, sortint en llibertat provisional el gener de 1943 [12].

- José López Martínez (Lorca 1908-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 13-1-1937 a 19-4-1938 que s’incorpora a files. Va ser vocal de proveïments. Vivia a Sant Cugat des de 1926 i era manobre de professió, patint llargues temporades d’atur. El 1938 era el president de la CNT local.

Pedro López Martínez (Lorca 1910- ?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) com a cap de serveis públics de 16-12-1936 a 22-9-1937 que marxa a files. Manobre de professió, encara que el 1936 estava aturat. Vivia a Sant Cugat des de 1926. Era president de la CNT el maig de 1936.

- Joan Marimon Rom (Sant Cugat 1909-1937)
Conseller pel Centre Republicà Federal de 24-2-1937 a 10-6-1937 quan va morir assassinat per Josep Farreny quan participava en la seva detenció. Era paleta de professió. Membre del sector esquerrà del Centre Republicà Federal, havia estat directiu de la Joventut Esportiva Proletària, entitat propera al Bloc Obrer i Camperol, partit on militava el seu germà Jaume. Detingut arran dels fets d’octubre de 1934. En el moment de la seva mort era el secretari polític del Centre Republicà Federal [13].

- Francesc Martínez Belda (Callosa de Segura 1888-Sant Cugat 1966)
Conseller del PSUC des del 19-4-1938 al final de la guerra, participant des del novembre a la Comissió de Govern. Vivia a Sant Cugat des de 1930 i era electricista de Riegos y Fuerzas del Ebro.

- Mariano Mercader Gómez (San Javier (Múrcia) 1893-Sant Cugat 1954)

JPEG - 5 kB
Mariano Mercader

Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 27-10-1937 a 12-1-1938 i del 19-4-1938 al final de la guerra. De jove havia treballat a les mines de La Unión. Havia arribat a Sant Cugat al voltant de 1918. Primer va treballar a les obres del tren a Sabadell i més tard entraria com a tintorer, amb la categoria de peó, a la Pelleria. El 1929 serà escollit president del Sindicat Lliure Tèxtil, que passarà en bloc a la CNT el 1931. El 1937 va ser nomenat director de la Pelleria col·lectivitzada. Després de la guerra es va exiliar a França. Va estar al camp d’Argelers fins que va ser mobilitzat pel govern francès per formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers. Capturat pels alemanys, va ser enrolat en l’Organització Todt el maig de 1943 i enviat a treballar a La Rochelle, concretament a les obres de la base de submarins de La Pallice. El març de 1944 retorna a Catalunya, sent condemnat a un mes de presó, que s’allargarà un altre. Seria alliberat el maig de 1944 [14].

- Josep Mirabal Boltor (Quinto de Ebro (Saragossa) 1894-Rubí 1990)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 3-5-1938 a 29-10-1938. A principis dels anys vint havia emigrat del seu poble a Barcelona. Va viure al Raval i es va col·locar d’estibador al port, on va prendre contacte amb l’anarcosindicalisme. El 1933 es trasllada a viure a Sant Cugat, on la seva dona tenia dos germans vivint. Alterna la seva feina temporal al port amb la de peó agrícola. Durant la guerra va ser membre de Junta Municipal Agrària. Segurament va marxar una temporada a l’exili, treballant al port de Marsella, per retornar mesos després a Sant Cugat [15].

- Inocenci Mora Adalid (Monteagudo de las Salinas (Conca) 1906-?)
Conseller pel PSUC del 27-10-1937 a 19-4-1938. Vivia a Sant Cugat des de 1914. Va ser membre de l’associació racionalista als anys vint i de l’Ateneu Obrer Cultural, proper a la FAI, en els trenta. Era electricista dels FF.CC. de Catalunya. Després de la guerra es va exiliar a França fins al juny de 1948 en què tornaria a Sant Cugat.

- Joaquim Moya Braulio (Ejulbe (Terol) 1900-Gusen (Àustria) 1941)

Conseller per la Unió de Rabassaires del 27-5-1938 al final de la guerra. Va ser conseller de la Comissió de Govern fins octubre de 1938 en què la Unió de Rabassaires es va retirar en protesta per les requises. Havia nascut a Ejulve, a la província de Terol. El tros que tenien al poble no donava per mantenir la família. Primer vam passar algunes temporades treballant de temporers a Lleida durant la collita de l’oliva, però finalment vam decidir emigrar definitivament a Catalunya, on ja tenien família. Amb 17 anys Joaquin Moya va arribar amb la seva família a Sant Cugat. Van aconseguir unes terres en parceria a Torre Negra, vinyes i un hort, d’on sortia la producció que la mare venia al mercat de Galvany, a Barcelona. Més endavant aconseguirien, també a rabassa morta, terres a Can Cabassa i Bellaterra. La família, pares i tres fills, primer van viure a tocar de la plaça del Monestir, per passar, més endavant a viure al carrer Montserrat 16, avui número 56. Joaquín Moya, a més de conrear la terra com a rabassaire, treballava de fogoner a la Ceràmica Alexander, l’horari de tarda al forn el permetia simultaniejar les tasques. Aviat es va integrar a la vida cultural local. Es va fer soci de la Unió Santcugatenca, era cantaire a la Coral de La Unió i membre del seu grup esperantista. També es va interessar per les qüestions polítiques i socials i va ingressar a la Unió de Rabassaires i el Centre Republicà Federal, per passar poc després, com altres esperantistes de la Unió, a militar al Bloc Obrer i Camperol, convertit el 1935 en POUM. Amb l’esclat de la Guerra Civil va marxar voluntari al front, tornant a Sant Cugat setmanes després. El maig de 1938 seria nomenat conseller municipal en representació del sindicat rabassaire. També formaria part de la Comissió de Govern fins octubre de 1938 en què la Unió de Rabassaires es va retirar en protesta per les requises. El gener de 1939, davant la imminent arribada de les tropes franquistes, enfilaria el camí cap a l’exili a França. Abans de marxar va deixar encarregat al seu pare de què es desfés dels seus llibres i les escopetes que hi havia a la casa. El pare va enterrar tot als terrenys que conreaven a Bellaterra. Joaquin Moya va passar pels camps de refugiats republicans a França. Va contactar amb una família francesa que semblava disposada a cridar-lo per treballar les terres, però just en aquest moment va ser mobilitzat pel govern francès i enviat al nord, on seria capturat pels alemanys el maig de 1940 i traslladat a Saint-Dié-des-Vosges, lloc de concentració de presoners de guerra, per ser més tard internat al stalag d’Estrasburg. Seria deportat a Mauthausen, on arribaria el 13 de desembre de 1940. El gener de 1941 seria traslladat al camp de Gusen, on moriria el 15 d’octubre del mateix any [16]

- Antonio Pagan García (Fuente Alamo (Múrcia) 1890-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 22-9-1937 a 12-1-1938 que dimiteix d’acord amb l’organització. Vivia a Sant Cugat des de 1926 i era rajoler. Durant la guerra va ser vocal d’”Amigos de México”.

- Antoni Perarnau Solà (Rubí 1902-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) de 18-8-1937 a 27-5-1938, encara que va estar en suspens del 27-10-1937 a 10-11-1937 per no estar apuntat al cens, malgrat que residia a Sant Cugat des de 1931. Era paleta i dirigent de la Col·lectivitat de Paletes i Peons.

- Josep Presas Llenas (Sant Feliu de Guixols [1904]-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) com a cap d’Economia del 14-10-1936 a 11-11-1936. També havia estat l’encarregat d’economia del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat. El 25 d’octubre havia estat nomenat vocal de la CNT al Consell d’Economia de Catalunya primer com a encarregat de Finances i després de Comerç. Era barber de professió. Després de la guerra va marxar a França.

- Joan Puig Pla (Sant Cugat 1904-2003)
Conseller del POUM com a tercer alcalde i vocal d’obres públiques del 14-10-1937 fins a la seva detenció el 30 d’agost de 1937. No seria alliberat fins al maig de 1938. Era paleta de professió i havia estat vicepresident del Sindicat Lliure de la Construcció el 1929, dirigent del Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) i president del Bloc Obrer i Camperol. Es va exiliar a França.

- Pere Puig Pla (Sant Cugat 1907-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 14-10-1936 a 27-10-1937, tercer alcalde del 27-10-1937 a 26-1-1938 que és nomenat alcalde fins al 19-4-1938 que marxa a files. Al Consell Municipal va ser cap de la CNT, cap d’economia l’agost del 1937. Era rajoler de la Campmany i durant la guerra va ser nomenat delegat-interventor de la Generalitat a l’Agrupament Industrial Rajoler. Membre del comitè de defensa del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat.

- Josep Puiggrós Paloma (Terrassa 1909-?)
Conseller del PSUC del 23-6-1937 a 27-10-1937. Vivia a Sant Cugat des de 1934 i es dedicava al comerç.

- Francesc Puigoriol Grau (Sant Cugat 1892-?)
Conseller pel PSUC del 19-4-1938 al final de la guerra. Era mecànic dels FF.CC. Els anys vint havia participat en el moviment racionalista.

- Tomàs Puigoriol Grau (Sant Cugat 1900-?)
Conseller pel PSUC del 14-10-1936 al 18-11-1936 que passa a responsabilitats a Barcelona. Era paleta. Com el seu germà als anys vint va participar en el moviment racionalista. El 1929 va ser president del Sindicato Libre Profesional de la Construcció de Sant Cugat. Militant del Centre Republicà Federal , amb l’inici de la guerra va passar al PSUC. Era amic de Tomàs Fàbregas, que el va col·locar com a ordenança seu al local de les Patrulles de Controlde Barcelona fins als fets de maig de 1937. Després va ser nomenat guàrdia rural del poble el setembre i al mes següent va ingressar com agent a la policia secreta. Detingut després de la guerra va ser condemnat a dotze anys i un dia [17], sortint en llibertat provisional el febrer de 1943.

- Francesc Ribas Corbella

- Sever Ribasés Sorosal (Valfarta (Osca) 1885-Sant Cugat 1959)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 19-4-1938 al final i membre de la Comissió de Govern des d’octubre. Vivia a Sant Cugat des de 1923 i era pintor retirat. Durant la guerra va ser escrivent de la Col·lectivitat Camperola.

- Jaume Serra Trabal (Sant Cugat 1901-1992)
Conseller del PSUC i delegat de Proveïments del 18-11-1936 al 29-10-1938 en què va ser mobilitzada la seva lleva. Era oficial pintor. Els anys vint havia estat membre de l’Agrupació de Cultura Racional i havia militat al Centre Republicà Federal, passant-se a l’inici de la guerra al PSUC. Impulsor i dirigent de la col·lectivitat de pintors i president de la UGT local el 1938. Es va exiliar a França, on va ser mobilitzat a les Companyies de Treballadors Estrangers. El gener de 1942 va retornar, sent detingut i processat [18].

- Antoni Vilaró Cahís (Sant Cugat 1904-1967)
Conseller pel PSUC com a cap de Sanitat i Assistència Social des del 14-10-1936 a 19-4-1938 que marxa a files. De gener a abril de 1938 va ser membre de la Comissió de Govern encarregat d’economia. Era rabassaire, membre de la Unió de Rabassaires i havia estat membre del Centre Republicà Federal fins al 1936, que es va passar al PSUC. Detingut arrel dels fets d’octubre de 1934 i desnonat de les terres de Can Canyameres. Va ser representant de la UGT a la Junta Municipal Agrària. El 1938 es mobilitzat. És destinat al 39 Batalló de Carrabiners, aquarterat a Sant Cugat. Va arribar a caporal. El 1939 va passar la frontera amb el seu batalló i va romandre a França, treballant a l’agricultura, fins a l’abril de 1942 en què torna a Catalunya. Va ser detingut a Barcelona als pocs dies. Jutjat i condemnat el 1943 a 12 anys i 1 dia [19]. Empresonat a la Model entre abril de 1942 i març de 1944.

- Narcís Vilaró Cahís (Sant Cugat 1907-?)
Conseller per la Unió de Rabassaires de 14-7-1937 a 20-10-1937 que dimiteix per desacord amb l’organització i pel PSUC del 27-10-1937 a 19-4-1938 que marxa a files, concretament, com el seu germà, al cos de carrabiners. Era rabassaire, desnonat el 1934 i com el seu germà es va passar del Centre Republicà Federal al PSUC. Després de la guerra va marxar a França.

- Jaume Vilaró Castañé “solcuit” (Sant Cugat 1899-1961)
Conseller pel Centre Republicà Federal des del 14-10-1936 al final de la guerra. Militant del CRF des de 1931. Era rabassaire. Després de la guerra no va ser detingut fins l’abril de 1940 perquè es va negar a subscriure la ficha azul de FET i a pagar la quota que l’havien imposat els falangistes. Davant del Jefe Local de FET de las JONS, el delegat de la CNS el va tirar en cara haver estat regidor durant la guerra i Vilaró va contestar que no creia que fos una deshonra haver-ho estat. Per això va ser denunciat i condemnat en consell de guerra a dotze anys i un dia de presó. [20] Va sortir en llibertat provisional el maig de 1941.

- Martí Vilaró Castañé


4. Personal que va formar la primera Junta Gestora franquista

- Josep Alegret Estapé (Sant Cugat 1891-1954)
Regidor encarregat de Governació. Era propietari d’un forn, una pastisseria i una parada al mercat, a més de diferents cases, essent el primer contribuent per riquesa urbana als anys trenta. Entre 1922-23 havia estat segon tinent d’alcalde i de 1924 a 1930 regidor, a més de sotcaporal del Sometent. Havia militat a la Unión Patriótica i era un salista. Havia estat detingut el juliol de 1936, sent alliberat. Es va refugiar a Barcelona, on tenia un càrrec oficial. Li van confiscar les seves propietats.

- León Berbis Bosque [21] (Codoñera (Terol) 1894-Sant Cugat 1946)
Alcalde. Vivia des de petit a Sant Cugat. Era espardenyer i estorer, tenia una petita botiga al carrer Santiago Rusiñol 3. El 1925 forma part de la junta del club de futbol. Va ser membre del Comitè Polític del Partit Radical. Enfrontat amb l’Ajuntament republicà arrel de la disputa d’unes terres al costat del cementiri, que l’Ajuntament deia que eren de propietat municipal [22]. Durant la guerra va ser detingut el 4 d’abril de 1938 por hacer manifestaciones derrotistas y hostiles a la causa antifascista i enviat al Tribunal de derrotisme. Sembla que va fugir a la zona franquista i va lluitar en la Bandera Catalana de Saragossa.

- Joan Campmany Sitges

- Antoni Castañé Vila (Sant Cugat 1893- ?)
Segon tinent d’alcalde. Comerciant de vi i propietari de terres. Antic membre de la Lliga Catalana. Havia estat detingut el 4 de juliol de 1938 acusat de ser falangista i membre de Socorro Blanco, essent condemnat a mort. Va ser alliberat per les tropes franquistes de la presó de Montjuïc i va rebre la Medalla al Sufrimiento por la Patria. Era militant de FET de las JONS i va ser regidor posteriorment a l’Ajuntament de 1947-49. Excaptiu.

- Miquel Jané Obiols

Josep Llahí Subirà (Artoneda (Lleida) 1889- ?)
Regidor encarregat de l’escorxador i la ramaderia. Era propietari d’una vaqueria, essent un dels majors contribuents del poble. Durant la República no es va significar políticament, però en arribar la guerra es va afiliar al Partit Sindicalista. Malgrat això seria detingut el juliol de 1938 acusat de feixista. Com a regidor va dimitir l’agost de 1939 al ser multat per venda a preus abusius. Tornaria a l’Ajuntament al novembre al ser sobreseguda la multa. Posteriorment seria regidor de 1947 a 1955. Excaptiu.

- Jordi Magriña Lludríguez

- Francesc Nogué Segura (Sant Cugat 1891- ?)
Primer tinent d’alcalde i encarregat d’Abastament. Era propietari d’una fusteria. Havia estat membre del Partit Radical i perseguit per dretà durant la guerra.

- Hermenegildo Rodó Rabella (Sant Cugat 1887- ?)
Comerciant. Membre d’una de les famílies salistes del poble, el seu germà havia estat alcalde de 1909 a 1922 i ell havia estat sometenista. Durant la guerra va estar un temps empresonat per les patrulles de control. Al mes de ser regidor va ser cessat en el càrrec per ordre de l’autoritat. Malgrat això se’l va nomenar Síndic i més endavant dipositari municipal, també va ser l’encarregat de dirigir la Comissió de depuració dels funcionaris municipals.

- Llorenç Tomàs Renau

- Antoni Tortosa Tortosa (Sant Cugat 1885-1963)
Encarregat d’Higiene i Neteja. Era un petit propietari agrícola i tractant de llenya. Havia estat membre de la Unión Patriótica i detingut durant la guerra. Després seria primer tinent d’alcalde de 1941 a 1945.


5. Personal que va formar la segona Junta Gestora franquista

- Francesc Busquets Fransi (Sant Cugat 1886- ?)
Delegat de cultura. Propietari de Can Busquets i important rendista, a més tenia algun comerç. Durant la República no es va significar políticament. Va ser president de l’Associació de Propietaris de la Colònia Bosch a La Floresta. Durant la guerra va sofrir persecució i li van expropiar les propietats. Adherit a FET de las JONS (n. 14.675). Seria regidor fins a 1947.

- Vicente Castañé Mauri (Sant Cugat 1911-1994)
Modest propietari agrícola. Políticament no va destacar durant la República. Va lluitar del costat franquista al Regiment d’Infanteria n. 52, essent ferit i va rebre la Cruz de Guerra. Va ser el primer delegat d’excombatents a Sant Cugat. Membre de FET de las JONS. Tornaria a ser regidor de 1947 a 1949.

- Josep Garrell Casamitjana

Lluís Juanola Almar (Serinyà (Lleida) 1905- ?)
Delegat de Foment. Vivia a Sant Cugat des de 1922. Era propietari d’una fusteria i primer contribuent municipal per indústria i comerç. Va ser membre d’Acció Catalana, passant després a Unió Democràtica de Catalunya. També va ser president de l’equip de futbol de Sant Cugat. Al començar la guerra va estar amagat a Barcelona. Descobert i detingut va ser enviat a un camp de treball. Sembla que posteriorment va fugir a França, d’on va passar a l’Espanya franquista. Durant el temps de la guerra la seva fusteria va ser col·lectivitzada i van morir, amagats a Barcelona, el seu cunyat i el seu sogre, el carlí Tomàs Musella. Afiliat a FET de las JONS seria nomenat jefe local el 3 de maig de 1939. Va ser primer tinent d’alcalde.

- Pere Junyent Redó

Josep Maria Magnara Castañé (1911-?)
Delegat de Propaganda i Festes. Fuster. Delegat de Propaganda i Festes. Fuster. Membre de la Federació de Joves Cristians i les joventuts de la Lliga. Durant la guerra va treballar al Camp militar d’entrenament instal·lat al golf. El 1937 va estar detingut acusat de furt i desafecte [23]. Després del seu alliberament, l’agost de 1937, es va amagar.

- Jordi Magriña Lludríguez
En aquesta junta delegat d’Agricultura.

- Joaquim Mata Dalmau (Sant Pere de les Preses (Girona) 1897-Sant Cugat del Vallès 197?)
Delegat de Sanitat i Beneficència. Farmacèutic (llicenciat el 1923) i inspector farmacèutic municipal des de 1929. Vivia a Sant Cugat des de 1926. Va ser cessat del seu càrrec municipal durant la guerra. No havia destacat mai en temes polítics, el seu càrrec es deuria relacionar amb la seva amistat amb Villar Recio.

- Gabriel Montanyà Estapé

- Josep María Rosàs Major
Terratinent, promotor immobiliari i propietari de Can Rosàs (antiga Can Major). Dirigent de l’Associació de Propietaris de Valldoreix. Durant la guerra va ser confiscada la seva propietat. Membre de FET de las JONS va ser jefe local de la delegació de Valldoreix-La Floresta. En aquesta Junta 3r tinent d’alcalde.

- Nicolás Villar Recio (Villasandino (Burgos) 1899-Sant Cugat del Vallès 1986)
Alcalde. Havia nascut a la província de Burgos perquè el seu pare, mestre nacional, havia estat destinat, però va fer tots els seus estudis a Barcelona. Llicenciat en medicina el 1923. El 1926 arriba a Sant Cugat entrant d’ajudant al dispensari municipal. El 1928 aconsegueix la plaça de metge auxiliar de beneficència domiciliària de Sant Cugat. El 1932 és nomenat interí titular i el 1935 aconsegueix la plaça de metge titular. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser membre de la Unión Patriótica. Amb la República va ser soci d’entitats properes a Acció Catalana com l’Ateneu Santcugatenc o la delegació local de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català i catòliques, com l’Institut de Cultura Infantil. Durant la guerra va ser cessat al seu càrrec municipal l’agost de 1936, però va restar al poble. Afiliat a FET de las JONS (n. 17.917), va ser jefe local. alcalde d’aquesta primera Junta i de les següents fins a la seva dimissió al 1947, a l’haver estat acusat d’estraperlista i per un fosc assumpte arrel del monopoli del servei d’aigües [24]. El 1973 seria nomenat Jutge de Pau de Sant Cugat.

Notes

[1Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm 12.855 contra Roque Codó Serra i La Vanguardia, 4-8-1939

[2Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 9.714 contra José [sic] Andreu Cañellas i Tomás Grau Mercet [sic].

[3DOGC, núm. 153 (2-6-1935)

[4Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa contra Joaquín Estrems Casadevalls. Declaració de Gabriel Montañá [sic] Estapé

[5DOGC, núm. 158 (7-6-1935)

[6Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 9.714 contra José [sic] Andreu Cañellas i Tomás Grau Mercet [sic

[7Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 1.916 contra Tomás Puigoriol Grau, Ramón Colomer [sic] Badía, Andrés Casals Boldú i Ramón Batet Farrés.

[8La Vanguardia, 5-5-1955, 28-5-1955, 12-6-1957 i 14-6-1957. Més informació a: https://historiasantcugat.wordpress.com/2014/03/21/cojo-de-lorca/

[9Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 4.981 contra Jaime Cusó [sic] Junyent i La Vanguardia, 24-3-1942.

[10Algunes dades extretes de Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, p. 634.

[11Ibidem, p. 626.

[12Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 6.181 contra Jaime Grau Marcé

[13Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat d’Instrucció de Terrassa, Sumari 50/1937 i L’Humanitat, 12-6-1937 i 13-6-1937 i La Vanguardia, 15-6-1937

[14Entrevista amb Xavier Mercader Mirabal, Sant Cugat, 10 de maig de 2017

[15Entrevista amb Xavier Mercader Mirabal, Sant Cugat, 10 de maig de 2017

[16Entrevista amb Manel Calaceit Moya, Sant Cugat del Vallès, 26 d’abril de 2017 i Calvo Gascón, Juan M. "Deportados a los campos nazis nacidos en la comarca de Andorra-Sierra de Arcos (Teruel), Revista de Andorra, nº 8 (2009), p. 162-166

[17Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 1.916 contra Tomás Puigoriol Grau, Ramón Colomer [sic] Badía, Andrés Casals Boldú i Ramón Batet Farrés.

[18Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa contra Jaime Serra Trabal, La Vanguardia, 7-4-1942

[19Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 29.502 contra Antonio Vilaró Cahiz [sic].

[20Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 1.028 contra Antonio Vilaró Castañé.

[21De vegades als documents figura com León Belvís Bosque

[22L’Avenir, núm 17 (agost 1933), p. 4

[23Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat d’Urgència núm. 1 de Barcelona, Sumari 108/1937.

[24Lluita, 29-8-1948.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Sitio desarrollado con SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License