José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juliol de 2017


L’empitjorament del nivell de vida

Augment de preus i mercat negre

per  José Fernando Mota Muñoz


Ja hem vist com per racionalitzar les vendes i evitar els acaparaments i abusos de preus l’octubre de 1936 s’imposa la carta de proveïment familiar, una mena de targeta de racionament. Aquesta mesura es prenia després dels intents de frenar la sortida d’aliments cap a Barcelona per mitjà de prohibicions o impostos. Aquesta targeta no evita que comencin a faltar productes, sobretot pa, i la pujada dels preus, amb la formació de cues davant el mercat molt abans d’obrir-se i altercats d’ordre públic, que obliguen a posar guàrdia en el mercat. Aquests problemes eren comuns a tota Catalunya. En l’intent per controlar el comerç d’aliments l’Ajuntament prohibeix la sortida de carn del municipi, obliga a demanar un permís als que vulguin vendre vi a Barcelona i imposa un preu únic, a més també prohibeix la venda d’aviram, conills i ous sense el coneixement de la Comissió de Proveïments. Amb aquestes mides comença també el contraban i les confiscacions de productes, que eren lliurats a la Comissió de Proveïments, d’Assistència Social o Defensa.

El Sindicat Agrícola també es mobilitza. Nomena a Ignasi Mas Colomer delegat con unas funciones que consistían en intervenir en las carreteras el paso de los camiones y carros que fueran cargados con productos hotícolas para proceder, si no llevaba guía de circulación, a su incautación y envío del género transportado al Sindicato [1]. Els productes decomissats eren venuts al Sindicat Agrícola a preu taxat.

El desembre es prohibeix fer cues i vendre pa a forasters, però això no impedeix que hi hagi veïns que es quedin sense i que apareguin problemes amb la qualitat. El mateix mes es sol·licita permís per importar aliments de França.

Ja hem vist com el 1937 s’inicia amb una manca d’aliments que porta a l’Ajuntament a imposar el pagament de deu ptes. per inscrit en la targeta de racionament com préstec per adquirir blat i altres productes. Encara que hi ha problemes aquests primers mesos de guerra, sobretot entre els aturats, no es passa gana, ja que la collita és gran, sobretot de blat i patates, de les que s’havien sembrat una gran quantitat, lliurades amb l’única condició que es tornessin la mateixa quantitat de sembrades a la intendència militar. A més s’inicien intercanvis de vi, ciment, cordes, claus, etc. per blat amb l’exèrcit i amb pobles de l’Aragó, i així 18 tones de blat procedents d’aquests intercanvis són repartides per l’Ajuntament entre els refugiats i els obrers sense terra a raó de 250 g. per cap. El problema era més aviat l’acaparament i el mercat negre que anava creixent i feia pujar els preus, sobretot del pa, que cada vegada és més racionat. La població del municipi no para d’augmentar, sobretot de barcelonins que fugen dels bombardeigs i de refugiats. A més les mobilitzacions de lleves han deixat la producció a càrrec de vells, dones i nens, el que fa que es vagi reduint a nivell de subsistència.

Les mides preses d’autoritzar a la Comissió de Proveïments d’anar a buscar farina i blat fora del poble amb el préstec de 30.200 ptes. que l’havia fet el consistori, havien pal·liat durant els primers mesos de l’any la situació, però poc a poc es fa més difícil. Malgrat tot els preus segueixen pujant i l’Ajuntament obliga als venedors a exposar-los en un cartell, a la vegada que s’augmenta el control i s’imposen multes. Ja al gener Ramon Mas havia denunciat públicament irregularitats del Comitè de Proveïments, ja que afirmava que comprava conills a tres ptes. i els venia a deu [2]. Dins d’aquest augment del control del mercat negre l’abril l’Ajuntament obliga als comerços a presentar les factures dels queviures venuts i comprats i a deixar un romanent a compte per efectuar compres a França. També es prohibeix la venda particular de vi.

Les mides no impedeixen la puja dels preus, més greu en el pa, que a l’abril arriba a una pta. i vint cèntims el quilogram. La situació és tan greu que fins i tot hi ha discussions sobre com es reparteixen les despulles del blat molt. Les cues davant les fleques es formen a mitja nit i comencen els primers robatoris. Davant d’això es fan les primeres requises i s’obliga a determinats camperols a lliurar sacs de blat. També s’envien anuncis a la premsa dient que a Sant Cugat no hi ha més queviures, ni cases per ocupar. Però, com hem vist, la situació esclatarà el dia 24 de maig de 1937 amb una protesta de dones -un motí de subsistència- davant l’ajuntament per la falta de pa, amb aldarulls al poble i l’actuació de forces d’ordre que practiquen algunes detencions.

A finals de juny, amb l’arribada de la collita de blat, baixen els preus del pa, fins als 90 cèntims i de les patates, convertits ja en el principals aliments de la població, però en canvi pugen els de la llet i la carn. A l’agost l’Ajuntament es veu obligat a racionar el pa, la carn de porcí i l’oli i és tal la falta de farina que es desestima el projecte de municipalització dels forns per falta de matèria primera.

A més el PSUC, convertit en el màxim vigilant de la legalitat i en denunciant del mercat negre, demana que es prohibeixi l’exportació de verdures i denuncia la sortida de 3.000 Kg. d’aliments de la població i que els camperols no han declarat totes les patates collides. I és que el PSUC había perseguido desde finales de 1937 la gestión de la política de abastecimientos en Catalunya como una de sus opciones estratégicas principales [3] i el seu líder Joan Comorera era des de desembre de 1936 el conseller de Proveïments. Aquests denúncies fa que s’extremin les mides repressores del mercat negre (multes, tancaments de botigues, decomís de productes, etc.). Des del 28 d’agost no es troba pa, a partir de setembre la situació és crítica no es troba a preu taxat ni oli, ni carn, ni arròs, ni mongetes, manca carbó, hi ha altercats d’ordre públic al mercat i s’han d’armar als guardes de les granges municipalitzades.

L’alcalde Bartralot va endurir la seva política i l’octubre va ordenar investigar a tots els pagesos que no havien declarat la seva collita de blat al Sindicat Agrícola o que l’havien venut sense passar pel Sindicat, incomplint el que deia el decret de 9 de juliol. L’alcalde va imposar multes als infractors, una quarantena, de 25 a 300 ptas i va denunciar a la justícia per aquest motiu, com ja hem vist, a Ventura Vilaró Castañé. De fet, hi havia pagesos que no entregaven tota la collita de blat al Sindicat i per saltar-se el seu control batien el cereal a l’era tradicional d’aquesta manera sempre podíem fer córrer algun sac d’amagat, tot i tenir controls d’abastaments i molien el blat a casa amb un molinet de mà [4]

El novembre es redueix, seguint les ordres de la Generalitat, la matança fins a deixar-la en un 60% del que era normal. El desembre l’Ajuntament, davant de l’allau de gent de Barcelona que es desplaça a Sant Cugat a comprar, envia una nova nota a tots els mitjans de comunicació perquè anunciïn que no es vendran aliments als forasters.

A l’Ajuntament se’l presenta, cruament, el problema de com proveir millor al poble d’aliments, per a això ERC i ACR proposen buscar productes fora del poble, encara que sigui a més preu que el taxat, el PSUC s’oposa, ja que diu que això seria entrar en la il·legalitat i que el que cal fer és controlar més als acaparadors i el frau, mentre l’alcalde proposa que es facin requises com durant la revolució russa. Finalment s’acorda facultar a la Comissió de Proveïments per adquirir i portar al poble articles de primera necessitat, sempre que no sigui a un preu excessiu. L’únic que vota en contra és el PSUC, que només aconsegueix la prohibició de treure del poble verdures i vi. Ja hem vist com aquestes prohibicions provoquen la retirada del consistori de la Unió de Rabassaires.

Les mides donen els seus fruïts, i així el 17 de novembre es reparteixen 4.000 litres d’oli i es van a buscar 4.000 litres més i garrofes a Tortosa. El PSUC reitera les seves protestes i insisteix en què aquestes compres són il·legals. A més la Comissió de Proveïments demana autorització per anar a buscar farina i 10.000 kg. d’arròs i aconsegueix carn congelada.També s’autoritza a la granja municipal la venda de 150 gallines.

A més l’abril es comença a treballar en uns menjadors populars i s’instal·len uns benèfics per a infants, demanats pel Front Popular Antifeixista, que entre els seus punts exigeix que se persiga de una manera rigurosa y sin blanduras de ninguna clase a los acaparadores y especuladores.

Davant de l’ocultació de producció i el contraban i la necessitat cada vegada major d’aliments l’Ajuntament reforça la política de multes, que s’imposen per vendre aliments a forasters o intentar treure’ls de la vila, passant a partir de l’abril a fer confiscacions que serveixen per subvencionar la Comissió d’Assistència Social. La falta de blat fa que la qualitat del pa sigui cada vegada més dolenta, ja que s’ha de barrejar amb farina d’ordi i blat de moro

A partir de juliol de 1938 davant de les demandes de la intendència militar s’opta per la requisa, primer entre els rabassaires associats al Sindicat Agrícola que no han declarat les seves produccions i després sobre els sobrants de fruita i de les collites de patates, vi i blat, el que produeix resistències camperoles, protestes del Sindicat Agrícola i la dimissió del regidor de la Unió de Rabassaires.

A més els problemes alimentaris van portar alguns casos de tifus, que va obligar a fer vacunacions i tancar temporalment les escoles.

Els greus problemes en el subministrament d’aliments va ser una de les principals causes de la desmoralització de la rereguarda.

<—Capítol anterior: L’arribada de refugiats i l’augment de la població ---- Capítol següent: Voluntaris, quintes, desercions i morts al front—>

Notes

[1Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 1.485 contra Ignacio Mas Colomer

[2El Dia, 26-1-1937.

[3Martín Ramos, José Luis. ’Pere Ardiaca 1936-1949’. En: Pere Ardiaca: materials per a una biografia. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, 2009, p. 39.

[4Grau Garriga, Tomàs. "El nostre pa en temps de guerra", Tot Sant Cugat, 27 de gener de 2006


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License