Xarxa Feminista PV

Les Corts Valencianes concenden el Premio del dia de la Dona a Angustias Bertomeu y Cristina Piris

Martes 13 de febrero de 2007

Gusi Bertomeu

Les Corts Valencianes entregaron el Premi del dia de la Dona a Gusi Bertomeu, por su contribución en la defensa de los derechos de las mujeres.

Gusi a través de E.leusis y Arte final ha sido una pionera en el Pais Valencià, a través de las nuevas tecnologías, en la creación de imágenes y reportajes relacionados con las mujeres, también sabemos de su disposición a transmitir sus conocimientos para que todas nos atreviéramos a utilizar estas nuevas herramientas.

Enhorabuena para ella y para todas nosotras

Discurso de Gusi Bertomeu

Molt Excel.lent President de les Corts Valencianes Mesa de les Corts, Senyories i amics

Es un honor para mi recibir este premio de la Institución que representa la soberanía popular, para las personas que por edad tuvimos que luchar hasta conseguir la creación de las instituciones democráticas, estar hoy aquí tiene un valor añadido como ciudadana y como mujer.

Ahora las mujeres sabemos que no estamos solas, porque antes que nosotras, muchas otras han ido ampliando espacios de libertad de generación en generación. Nosotras somos sus herederas.

Y lo han hecho en los espacios domésticos, mujeres poderosas que nos han enseñado la gestión de la vida, aliñada con el afecto y el cuidado.

En mi caso sostenido por la risa, la decisión, el valor, la inteligencia, la mano izquierda de la negociación familiar y el cariño de nuestra madre Angustias, nuestra tía Pilar o mamá grande Nisa que nos han regalado un futuro brillante a las mujeres de mi familia.

También lo han hecho en los espacios públicos, mujeres como Presen Sáez mi querida amiga y maestra, o Pilar López, las diputadas, la Síndica, el movimiento de mujeres de la CV y muchas mujeres anónimas, invisibles que con gestos cotidianos, pero irrenunciables han abierto el camino a otras.

Estoy acompañada por los hombres y mujeres de mi casa, con los sobrinos nacidos en tiempos nuevos de igualdad y libertad, que esta tarde están representados en la sala por Javi y Luis, también me acompañan amigas, compañeros, socias.

Una compañía cómplice, necesaria para dar el salto y crear una empresa de comunicación digital, cambiar la enseñanza con la tiza por la formación con bits, y trabajar desde mi ordenador con la historia y la memoria del saber de las mujeres.

Un saber antes trasmitido en las casas mientras se bordaba, se cantaba, se rezaba, se cosía, se cocinaban con relatos orales las claves familiares, se contaba la intrahistoria de los grupos y las familias, se enseñaba a los jóvenes los códigos de su realidad. Así aprendimos porqué el abuelo José hizo una casa en Guardamar que iluminó nuestra infancia de arena y sal, cómo se hacía un dobladillo mientras supimos porqué llamábamos Lucera y Libertad a los caballos de cartón que nos traían los Reyes, o como batir los claras con el familiar “venga nena no te distraigas, dímelo hilando” mientras nos enseñaban nuestras raíces de Cuenca y que la defensa de los valores te hacen vivir o morir con dignidad.

Hoy las mujeres jóvenes somos las herederas de estas genealogías femeninas, pero ahora trasteamos con el hardware, cocinamos el software, bordamos con píxeles, tricotamos con bits, navegamos sobre megas de fibra óptica para tejer redes familiares, sociales y económicas.

Estamos “Empujado las fronteras” como respondieron a un periodista cuando les preguntó que hacían en aquella sala de computación, las cinco ingenieras que hicieron el ENIAC, el 1º ordenador de la historia y al que llamaron computadora como la tarea que ellas hacían.

Las mujeres aportamos otra mirada del mundo, otra forma de resolver los conflictos, de exigir los derechos, de hacer política o gestionar empresas, una nueva ética para nuevos liderazgos, basada en el diálogo y la negociación. El siglo XX se acuñó como el tiempo de “la Revolución de las mujeres” la única revolución con éxito, sin armas, ni ejércitos, ni víctimas, pero en la que muchas mujeres perdieron la vida en defensa de sus derechos. Como dice Salima Ghezali, las mujeres están elaborando desde su práctica cotidiana una nueva forma de gestionar la humanidad.

Ayer me decía una amiga, contigo nos premian a todas, y es verdad sé que lo recojo en nombre de todas, porque con otras lo he aprendido y entre todas lo hacemos, en compañía de los hombres inteligentes que hacen el camino con nosotras.

Este premio me llena de emoción por lo que representa para mí y para todas las mujeres que buscando la libertad, además hemos encontrado la felicidad del reconocimiento democrático con la reciente aprobación de leyes que ya dibujan como norma legal de convivencia, la igualdad. Porque las cosas de las mujeres no son sólo de las mujeres, son de toda la sociedad.

Las Cortes son la casa común que a todos nos convoca y en la que sólo en igualdad se nos puede representar.

Muchas gracias

Mª Angustias Bertomeu Martínez

Cristina Piris

Les Corts Valencianes entregaren el Premi del 8 de marc de 2.007 a Cristina Piris a título póstumo

Cristina Piris, feminista de vida, organizó por pura convicción y coherencia en la dura dictadura franquista el sindicato de C.C.O.O. en el sector del textil, tan de mujeres, tan de luchadoras.

Participó en todas las movilizaciones del movimiento feminista en el Pais Valencia con su esperanza y energía y fue el alma y la vida de Ca Revolta hasta que, siempre demasiado pronto, su cuerpo dijo basta.

Desde Ca Revolta nos facilitó, acogió y allanó el camino para cuantas charlas, comidas, cenas, actuaciones, ciclos de cine y tantas otras cosas quisiéramos las feministas utilizar ese espacio de confluencia, y a ella le debemos el haber sentido Ca Revolta como nuestra, como espacio abierto y ganado para el feminismo.

Porque el reconocimiento, para las mujeres que como ella, sirven de espejos feministas en el que mirarnos y mirarse tantas otras que ahora empiezan, es necesario y un acto de justicia, La Marxa Mundial de Valencia celebra el premio concedido, aunque a título póstumo por Les Corts Valencianes, institución que este 8 de marzo con esa entrega se convirtió en un poco nuestra.

Gracias Cristina.

Parlament de Llum Quiñonero en les Corts Valencianes

Sr. President de les Corts valencianes. Senyores i senyors diputats, senyors i senyores. Bona vesprada.

Ahir em vaig gitar pensant quines nassos podia dir en aquest acte, per al que la gent de Ca Revolta m’ha proposat com el seu portaveu, per a rebre el nomenament de Cristina Piris com a Valenciana de l’any 2007.

Inquieta, desconcertada, em vaig submergir en una son no massa plàcida, he de reconèixer-ho. Cristina Piris, corrosiva, feminista i revoltosa, amant de la vida, divertida, efervescent i amiga meua no se me n’anava del cap.

Cristina Piris, valenciana de l’any 2007. Vaja que no és res, un reconeixement institucional a la seua perseverança, a la seua fortalesa, carall!, també a la seua tossudesa en vèncer dificultats i tirar endavant impossibles.

Una valenciana de l’any 2007 que era càntabra; una valenciana de l’any 2007, que va aprendre valencià per a ensenyar-lo en les escoles i defendre la seua normalització en la societat valenciana.

Una valenciana de l’any, 2007, que allà pels setanta va deixar la Facultat i el seu bon bressol -quina expressió tan desafortunada, hi ha mals bressols?- i es va convertir en treballadora tèxtil a València, per a organitzar des d’allí les comissions obreres, per a defendre les llibertats davant d’una patronal crescuda en els temps de dictadura, per a guanyar la democràcia des de les fàbriques.

Una valenciana de l’any 2007 que va batallar durant dècades pels drets de les dones.

Una valenciana de l’any que es va encabotar a posar en peu, arribada la democràcia, Ca Revolta, una casa amb esperit independent, com el d’ella mateixa, oberta al debat polític i cultural, oberta a la creació artística.

Una valenciana de l’any 2007 que es va morir d’un càncer més cabut que ella, que ja és a dir, quan encara no havia complit els 53 anys.

Encara que vostès no ho creguin, Cristina va vindre anit a veure’m. Tal vegada podria dir que ho vaig somniar, però no n’estic segura. Siga com siga, la veritat és que Cristina estava allí, assentada junt al meu llit, amb els seus ulls enormes, brillants, mirant-me fixament.

— Xe Cristina—, li vaig dir— et van a donar un premi! Imagina’t, el Parlament València... Qui ens ho anava a dir! Cosas veredes Meu Cid, que faran fablar les pedres...

— No t’enrotlles massa— em va dir. —Vés al gra. Digues que la democràcia té el més alt valor per als que estimem la llibertat. Digues que significa pluralitat i que requereix transparència.

Digues que una societat lliure ha d’encoratjar els seus espais per a la creació, per a l’oposició, per al debat. Digues que resulta imprescindible vèncer la por a la controvèrsia, a estar en minoria.

Digues que la vida política requereix d’un ampli espectre d’opinions que reflectisquen la varietat d’interessos de tants com convivim en una societat pròspera com la nostra; una societat que tant hagueren desitjat milions d’homes i dones que ens van antecedir, i als que tant devem.

Dis-los que recorden que som fills i néts dels que es van veure abocats a una guerra terrible, i a viure davall una dictadura que va tractar d’eliminar la dissidència. Digues que som cadascun responsables de defendre el nostre lloc en una societat lliure.

Xe, Cristina- li vaig dir, si ho tens tan clar, per què no vas tu?

— No puc anar, em va dir. No insistisques. Però ni se t’ocórrega explicar que la meua vida va ser un camí d’esforços, sacrificis i renúncies. Digues que vaig viure a consciència i vaig gaudir cada minut perquè la vida és risc i assumir-ho ajuda a créixer, a entendre també el que som quan som vius.

El son s’estava convertint en un malson, perquè no podia abastir el torrent de les seues paraules.

El cas és que quan m’he despertat aquest matí, les meues notes havien desaparegut i ja no recordava bé si les havia escrit o no.

Així que només puc dir-los que Cristina va ser una dona feliç que va viure compromesa amb la gent amb la qual va decidir compartir la seua vida. Que va fer política des d’eixe lloc en el qual militen els ciutadans que estan connectats amb els seus semblants, des del cor.

I que dels que la vam conèixer, molts la vam voler, mentre uns altres probablement només van poder admirar la seua energia per a posar en marxa els seus projectes, que segueixen tan vius, com el seu esperit.

Per Cristina Piris: En nom dels seus amics, de la seua família, moltes gràcies.

Moltes gràcies als que van proposar el seu nom entre les candidates. Moltes gràcies als que la van incloure entre eixes dones imprescindibles en la nostra història. Una història construïda amb la força, la resistència i l’alegria de milions de dones anònimes creadores i recreadores de la vida.

Gràcies.

Comentar este artículo

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0