Arrel de la web > Comunicats > Assemblea Antimilitarista de Catalunya > L’imperialisme dels míssils

L’imperialisme dels míssils

Bala Perduda (juny 2006)

diumenge 4 de juny de 2006, per  remenaire

L’IMPERIALISME DELS MÍSSILS

Els i les alumnes d’història comtemporània, de polítiques i, fins i tot, de periodisme estan d’enhorabona si paran atenció a l’actual projecte Bush de desplegar un escut antimíssils a l’Europa Oriental. La idea és establir bases de míssils a tota la frontera est -Bulgària, Romania- capaços d’interceptar d’altres de tipus intercontinental llençats pel govern d’Iran, dotats possiblement amb caps nuclears, cas de que els aconsegueixin. Si no per als actuals estudiants, per a qui ja obríem els periòdics a principis dels vuitanta el projecte recorda massa al dels famosos Euromíssils, plantats a l’actual “Vella Europa” -Rumsfeld dixit- per a disuadir un hipotètic “atac preventiu de la URSS” amb armes atòmiques: potser aquesta cançó sí que els hi sona, degut al revival musical d’aquells temps que estem patint.

Els ingredients d’ambdós projectes són els mateixos i així, en comparar-los, els nostres alumnes tindran una oportunitat inmillorable per a entendre de què anava allò dels Euromíssils en l’assignatura corresponent de la “guerra freda”. Primer, un enemic convenientment demonitzat: abans el comunisme soviètic, ara l’Iran terrorista-islamista. Segon, una mentida gegantesca construida per la CIA i el Complexe Militar-Industrial. Cap novetat, sobretot després del que ha passat amb les armes de destrucció massiva d’Iraq. Si durant la guerra freda la URSS es reservava milions de soldats per a atacar Europa Occidental -després es va veure que prou en tenia amb reprimir els seus satèl.lits-, ara Ahmadineyan prepara el consabut atac nuclear contra Europa Oriental.

I tercer i fonamental, l’objectiu del montatge: del que es tracta no és en realitat de combatre l’espantall, sigui aquest vermell comunista o verd islàmic, sinó d’utilitzar-lo com a pretexte per a controlar políticament el pressumpte aliat de torn. Abans, als vuitanta, tocava Gran Bretanya, els Països Baixos i Alemanya, amb els primers BALBUCEOS de la Unió Europea. Ara és el moment dels antics satèl·lits, la Nova Europa. D’aquesta manera podem extreure la conclusió per als nostres estudiants: rera l’armamentisme i la industria militar s’amaga sempre la política exterior manipuladora, impositiva, intervencionista... ¿imperialista? ¿Ens atrevirem a rescatar aquest paraulot dels manuals d’estudi?

FHH (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0