José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juliol de 2019


Primers dies de Franquisme

per  José Fernando Mota Muñoz


Com hem llegit, el santcugatenc Joan Pahissa apuntava el 26 de gener en el seu diari: «comença el dia d’avui amb un silenci que casi fa por. No se sentia res al matí, al fer-se més de dia es tornen a sentir alguns tirs de metralladora i per fi a dos quarts de dotze entren a Sant Cugat les victorioses tropes de Franco entre entusiastes aclamacions del poble, dirigint-se seguidament a Barcelona» [1].

Efectivament, el 26 de gener de 1939 a les 11.30 h. les tropes franquistes entren a Sant Cugat. Els primers, com avantguarda, són els regulars, que saquegen algunes cases i torres. Vénen seguits d’una companyia de carros italians del Corpo Truppe Volontarie. Darrere el gruix de les tropes, pertanyents al Cuerpo de Ejército de Navarra. El poble quedava així oficialment “liberado”.

Els militars franquistes, com ja hem dit, només han trobat alguna petita resistència [1]. Aquell dia són recollits als voltants de Sant Cugat 15 cadàvers. Són els cossos de dotze militars republicans -del que només coneixem el nom de Miguel Soria Aparici, la resta apareixen indocumentats-, uns morts en combat durant la darrera resistència i altres, uns ferits que estaven al poble recuperant-se, assassinats per les tropes franquistes. A més, es comptabilitzen tres civils morts durant els combats per bales perdudes, el nen Pedro Boada Elvira -a la zona de Can Gatxet-, Narciso Margarit Ràfols i Miguel Pintor Garro [2].

L’arribada de les tropes, com escriu Joan Pahissa, és rebuda «entre entusiastes aclamacions del poble». Molts santcugatencs omplen els carrers per victorejar als militars franquistes. També surten dels seus amagatalls alguns dels veïns amagats durant la guerra per les seves idees dretanes o per haver desertat de l’Exèrcit republicà. Mentrestant, persones que havien tingut responsabilitats polítiques i sindicals durant la guerra i familiars seus que no han pogut o volgut fugir cap a França s’amaguen als boscos pròxims. En el poble es torna a obrir l’església al culte i s’imposa el toc de queda des de les set de la tarda.

Al poble no hi ha llum, ja que les tropes fugitives han destrossat amb la seva fugida les línies d’alta tensió. El dia 27, a la tarda, se celebra una missa de campanya a la plaça d’Octavià, el primer acte litúrgic públic des de juliol de 1936. L’encarregat de l’ofici és Gabriel Canas Padrós, de cal Adroguer, un mossèn fill del poble [3].

El dia 28 arriba al poble Francisco Torrens Vilarasau, l’antic secretari de l’Ajuntament durant la Dictadura de Primo de Rivera, nomenat en propietat el maig de 1927, i cessat en proclamar-se la República per considerar-lo desafecte al nou règim, ja que l’abril de 1931 s’havia presentat pels dos districtes a la candidatura monàrquica. La seva casa serà atacada amb pintades. Com vam veure, finalment es traslladarà a viure un temporada a Rubí, on faria de mestre particular i on serà detingut el 5 de juliol de 1938 pel SIM per la seva relació amb el grup falangista clandestí San Fernando. El 27 de setembre serà condemnat pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció. Va passar per la txeca de Vallmajor, el vaixell-presó Argentina i la Model, era per tant excautivo. Torrens, veritable factòtum a l’Ajuntament, s’encarregarà de reorganitzar l’administració municipal.

La situació al poble continua sent difícil. "Sembla que estiguem en un desert, no ve cap diari, el telèfon no va, com tampoc el tren, i des de que són els nacionals no tenim llum", escriu Joan Pahissa al seu diari el primer de febrer. Fins al dia 10 no tornarà una certa normalitat.

El 3 de febrer l’Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación nomena una comissió gestora, que el dia 7 es reuneix per primera vegada, presidida pel nou alcalde León Berbis Bosque.

<—Capítol anterior: Voluntaris, quintes, desercions i morts al front ---- Capítol següent: La primera Junta Gestora franquista—>

Notes

[1Diari de guerra de Joan Pahissa Villadelprat.

[2Entrevista a Altet a Viure a Sant Cugat, 13 (1989) p. 38-41. Al Registre Civil de Sant Cugat figura un soldat mort el 26 de gener de 1939, Miguel Soria Aparisi, vegeu Registre Civil, volum 27, fol. 21. A l’informe de la Causa General, a més de Miguel Soria, s’explica que el 26 de gener es van recollir onze cadàvers més de soldats republicans i tres de civils morts durant els combats (el nen Pedro Boada Elvira, Narciso Margarit Ràfols i Miguel Pintor Garro). També a l’Arxiu de la Creu Roja de Sant Cugat figura la recollida de tres cadàvers, dos soldats i un civil.

[3Diari de guerra de Joan Pahissa Villadelprat


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License