"Teoría e Historia de la Revolución No-violenta" de Jesús Castañar Pérez.

Jesús Castañar Pérez (1974)

Conegut com Chuchi Zamarra, és Llicenciat en Sociologia, i Diplomat en
Estudis Avançats del Conflicte Polític. Té una tesina sobre els moviments
noviolents a Sri Lanka. Actualment està ultimant una tesi doctoral sobre
els factors que incideixen en l’èxit dels moviments no-violents en entorns
de conflicte armat.

Durant més de deu anys ha militat en el ja desaparegut Grup
Antimilitarista de Carabanchel, on a més de participar en nombroses
protestes no-violentes ha exercit com a tallerista per a l’acció directa
no-violenta .

La seva militància antimilitarista l’ha portat també a participar en
accions i seminaris en països tan diferents com Colòmbia, Palestina,
Filipines, Sri Lanka, Bèlgica, França, Grècia o Austràlia.

També és conegut per les seves activitats en el món de la música
tradicional de la seva zona d’origen, la comarca extremenya de la Vera, i
ha publicat diversos discos de folklore o inspirats en els sons
tradicionals.

Teoría e Historia de la Revolución Noviolenta (VIRUS Editorial)

Les discussions dins l’esquerra revolucionària sobre la legitimitat de
l’ús de la violència i sobre l’eficàcia de les estratègies no-violentes
travessen tota la història del moviment obrer i dels moviments socials. A
l’Estat espanyol aquesta discussió es va veure renovada i potenciada amb
la irrupció d’un potent moviment antimilitarista i la campanya
d’insubmissió, en els anys vuitanta i noranta.

La capacitat de mobilització, així com la creativitat i originalitat de
les seves accions van ajudar a renovar completament les eines d’acció i
agitació dels moviments socials i el seu llegat segueix estant molt
present en les mobilitzacions com les del 15M, les campanyes per la
sanitat i l’educació públiques, i, especialment, en les accions de la PAH:
la insubmissió del segle XXI.

Malgrat les discussions que segueix provocant la no-violència entre els
seus partidaris i detractors, pocs coneixen l’intricat camí que han seguit
les idees de la no-violència, i els diferents corrents de les que ha begut
i que s’han anat forjant a partir de les experiències històriques i les
discussions teòriques de múltiples protagonistes.

Darrere del concepte de no-violència s’amaga una riquíssima tradició
teòrica. Aquest llibre ens fa partícips de les discussions i discrepàncies
existents entre els corrents defensores de la no-violència, a l’hora de
definir què s’entén per acció no-violenta i quins són els seus límits (el
sabotatge o destrucció de béns, la pressió psicològica o la coacció, la
violència a nivell simbòlic) i ens presenta la no-violència com una eina
eficaç de la qual s’han apropiat nombrosos moviments polítics al llarg de
la història.