Exposició: Dones Afganistán, por Gervasio Sánchez i textos de Mònica Bernabé

Centre Cultural La Nau-Sala Acadèmia

Data: De 25 de setembre de 2015 a 14 de febrer de 2016.

Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius, de 10 a 14 hores. Entrada lliure.

 Organitza: Universitat de València

Vicerectorat de Cultura i Igualtat

Centre Cultural La Nau

ASDHA

 Col·labora: Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de València

Fundació General Universitat de València

Photon

 Autoria: Gervasio Sánchez / Mònica Bernabé

L’exposició “DONES. AFGANISTAN Gervasio Sánchez” és una exposició amb retrats del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez, especialitzat en conflictes armats. L’autora dels textos és Mònica Bernabé, única periodista de l’Estat espanyol que informa permanentment des de l’Afganistan. La mostra posa de manifest que la violència contra les dones a l’Afganistan és una violència endèmica i estructural, un problema social potenciat per la guerra, l’existència d’una impunitat generalitzada al país, la falta d’educació, la instrumentalització de la religió i les lleis masclistes.

L’exposició, formada per més de 150 fotografies es divideix en sis blocs. Les principals temàtiques tractades són el matrimoni forçat i infantil; la fugida; la drogodependència; el suïcidi; els avenços legals i la realitat; i les conseqüències de la impunitat i la guerra. També s’hi mostren dones contra corrent, dones que malgrat el seu context han trobat la manera de fer-se escoltar en aquest ambient d’hostilitat o de tenir presència en l’àmbit públic, tan restringit als homes a l’Afganistan.

Per portar a terme aquest projecte han calgut sis anys. Les primeres fotografies es van fer l’any 2009 i les darreres l’any 2014. Han estat necessaris vuit viatges de llarga durada a l’Afganistan per part del fotògraf i la participació de Mònica Bernabé, que porta quasi 8 anys vivint a l’Afganistan, com també el suport de l’única entitat espanyola que treballa a l’Afganistan, ASDHA.

Gervasio Sánchez defineix la situació de l’Afganistan d’aquesta manera: “En els darrers anys he realitzat projectes molt durs sobre els mutilats per les mines antipersones, les víctimes de les desaparicions forçoses i les brutals conseqüències dels conflictes armats. No m’espante fàcilment. Però he de reconèixer que a l’Afganistan m’he trobat el pitjor de l’ésser humà: la seua incapacitat per sentir empatia i pietat cap a les víctimes, i uns graus de violència i impunitat difícils de presenciar en altres països”. El projecte –afirma Mònica Bernabé– ajuda a aprofundir en les causes de la violència contra les dones i els problemes que genera, més enllà de judicis de valor simplistes o superficials basats en clixés, com ara l’ús del burca o el vel islàmic. La periodista remarca que també reivindica la importància de la pau, la justícia i l’educació perquè es produeixen canvis socials, i parla del paper clau que juguen les noves generacions: la joventut, ells i elles.

Gervasio Sánchez és periodista des de 1984. Els seus treballs es publiquen en Heraldo de Aragón i La Vanguardia i col·labora amb la cadena SER i la BBC. És autor de diversos llibres fotogràfics, entre els quals Kosovo, Niños de la guerra, Sierra Leona.Guerra paz, La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet, Latidos del tiempo, Desaparecidos/Víctimas del olvido, Vidas minadas i Sarajevo 1992-2008 (publicats per Blume). Ha estat mereixedor dels premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Prensa, Andalucía de Cultura, Derechos Humanos de Periodismo, Liber Press, Javier Bueno i Joan Alsina de Casa Amèrica Catalunya; les institucions aragoneses li van concedir la Medalla d’Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit Professional. El 2008 va obtenir el premi Ortega y Gasset per la fotografia de Sofia Elface Fumo amb la seua filla Alia i el 2009, el Premi Nacional de Fotografia. A l’abril de 2011 va rebre el Premi Internacional Julio Anguita Parrado per «la seua independència, la seua excel·lència periodística i per ser capaç de mantenir una clara consciència cívica i un permanent compromís cívic». El jurat també va voler «reconèixer en la seua figura el valor del treball dels reporters gràfics». Al maig de 2011 va rebre la Gran Cruz de la Orden Civil de la Solidaridad Social. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.