|
Plataforma Catalana per l'Aixecament
de les Sancions a l'Iraq
 Valoració de la campanya de
recollida de material escolar per als infants d'iraq (2000-2001)
(CSCAweb, 19 d'octubre, 2001)
Perquè aquesta campanya?
L'Iraq està sotmès a embargament econòmic
des d'agost de 1990. Aquest fet provoca carències molt
greus que afecten, de forma directa, a la població civil,
i molt especialment als sectors més vulnerables, com els
infants, els malalts o la gent gran.
Serveis dels que abans de l'embargament podia gaudir gran part
de la població, ara han esdevingut un luxe; parlem, per
exemple, de coses tan bàsiques com l'accés a l'aigua
potable, el subministrament elèctric, disposar de medicaments
bàsics o completar els estudis.
I és en aquest context que vàrem decidir encetar
una campanya que servís, principalment, per donar a conèixer
la situació dels infants a l'Iraq. Recordem que el Comitè
de Sancions de les Nacions Unides considera el llapis com un
producte de doble ús, és a dir, susceptible d'ús
militar, degut a la seva mina de grafit. També considera
com a no essencials les pissarres, guix, quaderns o paper. El
preu d'un llapis al mercat representa un 2% d'un sou mitjà.
Tot plegat esdevé un atemptat contra el més bàsic
dret a l'educació.
Abans, el Ministeri d'Educació subministrava gratuïtament
als escolars el material escolar i els llibres de text en tots
els trams educatius. Ara, amb l'embargament, manté el
limitat compromís de repartir cada curs 50 milions de
llapis i 50 milions de llibretes (en dos lliuraments, al setembre
i al febrer).
Les organitzacions socials de diversos països europeus i
àrabs que venim denunciant l'impacte humanitari de les
sancions sobre la població iraquiana, hem triat aquesta
campanya com a símbol de solidaritat amb la població,
i en especial amb els infants, principals víctimes d'un
embargament que viola de forma flagrant la normativa internacional
de protecció dels drets de la infància. Hem pres
aquest compromís en la defensa del dret a l'educació
i la cultura a un país on va néixer a Mesopotàmia,
fa 5.500 anys una de les primeres formes d'escriptura.
Valoració de la campanya
La campanya, començada a mitjans del passat mes de
setembre, ha tingut una molt bona acollida: s'han implicat més
de 40 centres d'ensenyament i 14 ajuntaments, a més d'una
trentena de col·laboracions amb d'altres col·lectius
(com ara casals, entitats, partits i sindicats, o persones a
nivell particular) Aquesta participació s'ha materialitzat
en recollida de material, en actes informatius, i en aportacions
econòmiques.
A Catalunya, la campanya ha estat coordinada per la Plataforma
Catalana per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq. A nivell
estatal, totes les iniciatives han estat coordinades per la Campaña
Estatal por el Levantamiento de las Sanciones a Iraq (CELSI).
Les comunitats on s'ha fet campanya han estat:, Andalusia, Balears,
CastillaLa Mancha, Catalunya, Comunitat Valenciana, Euskadi,
Extremadura i Madrid.
El material recollit s'ha fet arribar per carretera al magatzem
de València, des d'on sortirà, via marítima,
cap al port jordà d'Aqaba, i a partir d'allà es
transportarà, per carretera, fins a Bagdad. Amb les aportacions
econòmiques recaptades a Catalunya s'han afrontat les
despeses derivades del transport del material recollit, i a més,
juntament amb aportacions d'altres comunitats, s'han comprat
dos milions de llapis que porten escrit, en àrab Campanya
per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq - Estat espanyol
La distribució del material als escolars iraquians es
farà a través del Ministeri d'Educació,
considerat per les Agències de l'ONU com una instància
solvent, eficaç i no discriminatòria.
A més del material i les aportacions recollides, la campanya
ha permès de fer diversos actes informatius, i mostrar
l'exposició gràfica d'Iraq. Els llocs on s'ha fet
actes, o bé han tingut l'exposició, han estat:
Abrera, Biblioteca Central de Terrassa, Capellades, Casal de
Joves de Prosperitat (Nou Barris), Cerdanyola del Vallés,
Facultat de Ciències de l'Educació, de Filosofia
i Lletres, i al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma
de Barcelona, L'Hospitalet, Rubí, Santa Coloma de Gramenet,
Santa Perpètua de Mogoda. També s'han fet intervencions
a diversos programes de ràdio (Ràdio Florida, Ràdio
L'Hospitalet, Ràdio 4, Ràdio Estel), televisions
(Televisió de l'Hospitalet, espai d'ONG del Telenotícies
cap de setmana de TV3) i premsa local.
Col·laboracions:
Abrera Solidària
Ajuntament d'Abrera
Ajuntament de Cambrils
Ajuntament de Manlleu
Ajuntament de Mollet del Vallès
Ajuntament de Montcada
Ajuntament de Palafrugell
Ajuntament de Premià de Mar
Ajuntament de Reus
Ajuntament de Rubí
Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Tortosa
Ajuntament del Prat de Llobregat
Aportacions de particulars
Associació de dones de l'Hospitalet-Centre
AVALOT Joves d'UGT
Biblioteca central de Terrassa
Casal de barri Prosperitat (Nou Barris)
Col·lectiu de Solidaritat de Capellades
Col·lectiu d'estudiants progressistes de les Pitiüses
(Eivissa)
Esquerra Unida i Alternativa
Federació Catalana d'ONGD
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Fundació AKWABA
Fundació Josep Comaposada
Grupo 0,7 % Trabajadores de Electra Molins
ONG Juan Ciudad
ONG SETEM
Parròquia Santa Engràcia (Prosperitat Nou
Barris)
Rubí Solidari
Sala Barradas de l'Hospitalet
Santa Perpètua Solidària
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Girona
Escoles
Escoles d'Abrera
Col.legi l'Estonnac (Barcelona)
Escoles de Capellades
Escola Infantil Tàndem (Cerdanyola del Vallès)
Escola Cerveto (Granollers)
Col·legi Ntra. Sra. del Carme (Llagostera)
Escola Lacustària (Llagostera)
Escola Sagrada Família (Masnou)
Escoles i Institut de Rubí
Col.legi Pompeu Fabra (Salt)
CEiP Joan Juncadella (Sant Vicenç dels Horts)
CEiP La Vinyala (Sant Vicenç dels Horts)
CEiP Sant Antoni (Sant Vicenç dels Horts)
CEiP Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts)
Col.legi La Immaculada (Sant Vicenç dels Horts)
Col.legi Sant Vicenç (Sant Vicenç dels Horts)
Escola d'Educació Especial Iris (Sant Vicenç dels
Horts)
Escola Bressol Municipal (Sant Vicenç dels Horts)
IES Frederic Mompou (Sant Vicenç dels Horts)
IES Gabriela Mistral (Sant Vicenç dels Horts)
CEiP Antoni Ubach (Terrassa)
CEiP Josep Ventalló (Terrassa)
CEE Verge de la Cinta (Tortosa)
CEiP Campedró (Tortosa)
CEiP Daniel Mangrané (Jesús - Tortosa)
CEiP Ferreries (Tortosa)
CEiP Font de Quinto (Tortosa)
CEiP La Mercè (Tortosa)
CEiP Temple (Tortosa)
CEiP Vinallop (Tortosa)
Col·legi Consolació (Tortosa)
Col·legi d'Educació Especial Sant Jordi (Jesús
- Tortosa)
Col·legi Teresià (Tortosa)
Escola Sagrada Família (Tortosa)
CEiP Serralavella (Ullastrell)
Resultats de la campanya
a) Material recollit:
25.163 llapis
27.010 colors i rotuladors
1.281 llibretes grans
4.222 llibretes petites
1.682 paquets de guix
41.700 folis i fulls de recanvi
15.007 bolígrafs
3.438 gomes d'esborrar
1.099 carpetes
Altres materials que, tot i no demanar-se explícitament
per a la campanya, també s'han enviat, com ara sacapuntes,
tisores escolars, estoigs, regles o ceres.
b) Aportacions econòmiques: 1.747.426 ptes.
recollides.
Donem les gràcies als companys i companyes de la
Fundació AKWABA, per la cessió del magatzem, al
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per
la difusió de la campanya i a la Federació Catalana
d'ONGD, pel seu suport. I, com no, a tots els que heu fet possible
aquesta campanya: escoles, entitats, institucions, col.lectius
i particulars.
A tothom, moltes gràcies.
Breu ressenya sobre la situació
a l'Iraq
Volem recordar, aprofitant aquesta valoració, quina
és la situació de l'Iraq , i més concretament
quines estan essent les conseqüències de l'embargament
sobre la població:
Iraq alberga les segones reserves petrolíferes del planeta.
Tot i això, els danys ocasionats al país durant
la Guerra del Golf (segons les NNUU, 22.000 milions de dòlars)
i més de 10 anys de sancions han enfonsat la població
en la misèria. Segons l'ONU, Iraq ha passat de ser un
país de desenvolupament mitjà a situar-se en el
lloc 42 dels 77 més pobres del món (veure referències):
El PIB s'ha reduït al nivell de 1949, abans de l'inici
de les exportacions de petroli. La renda per càpita era,
l'any 1989, de 3.508 dòlars; avui, el programa humanitari
de l'ONU destina només 252 dòlars per persona a
l'any.
El 60% de las fàbriques han tancat; la resta funciona
a una capacitat del 10%. L'atur afecta a més del 50% de
la població activa.
L'any 1990, 1 dinar iraquià corresponia a 3 dòlars;
avui, 1 dòlar són 1.800 dinars. La inflació
va arribar al 140% l'any 1999.
El cost d'una caloria alimentaria s'ha multiplicat per més
de 500; el salari mitjà d'un funcionari s'ha devaluat
en un 80% (el seu sou mensual és, ara, d'uns 3 dòlars).
Més de la meitat de la població viu per sota del
llindar de la pobresa (menys de 9 dòlars/mes/família)
: 4,5 milions de persones viuen en la més extrema pobresa.
Només el 44% de la població té accés
a l'aigua potable (en 1990, el 92%). Això afavoreix l'expansió
de malalties infeccioses que, combinades amb la malnutrició,
ha triplicat els casos de mortalitat en menors de 5 anys (5.000
al mes)
L'esperança de vida s'ha reduït de 66 a 57 anys.
La cartilla governamental d'aprovisionament no ha pogut evitar
la fam. Les 2.030 calories diàries no cobreixen les necessitats
nutricionals. La malnutrició infantil és comparable
a la de l'Àfrica Subsahariana, afectant al 60% dels infants.
Les carències alimentaries i la mala salut provoquen fracàs
escolar i abandonament dels estudis.
A les ciutats, els talls de llum oscil·len entre 10 i
16 hores al dia; al camp, el subministrament pot ser només
de 3 a 6 hores.
En l'àmbit educatiu, la situació s'ha
degradat com a conseqüència de les sancions. Al 1974/75
el govern iraquià declara gratuïts tots els nivells
educatius, des de pre-escolar als estudis de postgrau a l'estranger,
en un sistema d'ensenyament mixt i no confessional. Un any després
es declara obligatori l'ensenyament primari. Els anys successius,
s'aconsegueix la plena equiparació de gènere a
primària, i molts positius percentatges a nivells educatius
mitjans i superiors. El treball infantil queda prohibit.
Iraq és el primer país de la regió, l'any
1980, en reconèixer per llei els drets socials dels discapacitats
(l'any 1990 hi havia al país 43 centres d'educació
especial). L'any 1989, destinava el 6,4% de la despesa nacional
a educació. Entre 1975 i 1988 el número d'estudiants
universitaris i d'escoles tècniques superiors es va incrementar
fins a un 52%.
Segons assenyalava el Secretari General de l'ONU, Kofi Annan:
"Als decennis de 1970 i 1980, gràcies a la combinació
de reformes educatives, lleis d'ensenyament obligatori i campanyes
per tal de disminuir l'analfabetisme de la població adulta,
es va crear [a Iraq] un sistema educatiu de gran prestigi que
regia de manera uniforme a tot el país. A mitjans del
decenni de 1980, les taxes de matriculació, el coeficient
alumnes/professor i la qualitat de l'ensenyament eren dels millors
de la regió." (Informe S/1999/481 davant del CS sobre
la situació humanitària a Iraq, abril de 1999,
pàg. 26.)
Degut a la destrucció ocasionada durant la Guerra del
Golf, i després de 10 anys de sancions, els retrocessos
al sector educatiu són evidents, una situació que
l'anterior coordinador de l'ajuda humanitària de l'ONU
a Iraq, Hans von Sponeck, ha qualificat "d'embargament
intel·lectual" sobre les generacions que hauran
de regir el país al futur. La qualitat de l'educació
està afectada per la greu carència de material
bàsic i mobiliari escolar (la meitat dels infants han
de seure a terra), manca de llibres, llibretes, material de laboratori,
guix, llapis, pissarres...
Un informe d'UNICEF de l'any 1998 presenta aquesta realitat:
"[El deteriorament educatiu] inclou la falta dels més
bàsics subministraments, com ara pissarres, guix, llapis,
llibretes i paper, inaccessibilitat a qualsevol mena d'aigua
i sanejaments inexistents o inutilitzables. Alguns infants, privats
a les seves llars d'aigua i menjar abans d'anar a l'escola, no
han desenvolupat la necessitat d'utilitzar un servei; d'altres
retornen a casa per poder fer les seves necessitats. Degut a
la mancança, fins a quatre infants poden tenir assignat
un mateix pupitre: el dia que han de seure a terra, alguns pares
no els envien a l'escola. No hi ha pressupost públic per
al manteniment dels centres. Finestres trencades, teulades amb
goteres i latrines i lavabos fets malbé resten sense reparar.
Fins i tot quan hi ha subministrament elèctric, els nens
aprenen a una atmosfera de llum ombrívola, escassa ventilació,
amb aigua que goteja pels sostres de les aules. Les amenaces
a la salut i la seguretat a les escoles i al veïnat inclouen
cables elèctrics nus, escombraries, insectes i rates i
aigües estancades provinents del desbordament i trencada
de canonades del clavegueram. La majoria de les escoles no te
farmaciola de primers auxilis."
El programa humanitari de l'ONU de la Resolució 986
(Petroli per aliments) destina a l'educació menys del
4% de la quantitat que Iraq pot ingressar per l'exportació
limitada del seu petroli (72 milions de dòlars des de
que va entrar en vigor, al gener de 1997, davant dels 5.500 milions
de dòlars en concepte d'indemnitzacions de guerra) Aquesta
xifra no cobreix ni el 10% de las necessitats bàsiques,
i ha de dedicar-se, majoritàriament, a la recuperació
infraestructural dels edificis. Tal i com indica la Unicef (1998)
"l'embargament ha significat que molts materials necessaris
per a les reparacions no han pogut ser importats més que
mitjançant l'ajut humanitari, i el seu ús és
estrictament supervisat. Com que el Comitè de Sancions
ha d'aprovar l'importació de qualsevol material o equipament,
el sistema per a la seva arribada és farragós i
lent, i mentrestant, la degradació de les escoles s'incrementa
enormement".
El deteriorament de les condicions en què s'imparteix
l'ensenyament es combina amb la crisi econòmica abans
apuntada, determinant la reducció dels índexs d'assistència
a classe a tots els nivells educatius. Així, tot i el
seu caràcter obligatori, la incorporació a l'escola
(l'etapa de primària va dels 6 als 11 anys) s'ha reduït
del 92,4% l'any 1992 al 68,8% al curs 1996/97, mantenint-se l'equiparació
de gènere (UNICEF, 1998). Als trams educatius posteriors
s'estima que un de cada quatre estudiants (el 21%) abandona els
estudis per ajudar a l'economia familiar (100.000 estudiants
l'any): avui, és habitual veure a ciutats i carreteres
joves treballant o demanant, tot i que l'absentisme escolar afecta
de diferent forma a un i altre sexe.
Així, l'abandonament dels estudis per contribuir a l'economia
familiar sembla recaure més en els nois que en les noies.
Però l'increment de les tasques domèstiques, la
despesa escolar (que abans finançava l'Estat), el desànim
pel deteriorament de les instal·lacions i la devaluació
de l'educació com a valor social estan invertint la tendència
de la dècada anterior a la equiparació de gènere
als diferents trams educatius, amb descensos en las taxes femenines
de matriculació i assistència, més intensament
al medi rural (UNICEF, 1998).
Per tal de compensar aquesta tendència, el Ministeri d'Educació,
en col·laboració amb l'UNICEF i la Federació
General de Dones Iraquianes (FGMI), va posar en marxa un programa
anomenat "d'educació no formal" adreçat
a nenes d'entre 10 i 14 anys que haguessin abandonat els seus
estudis. El programa animava les nenes a tornar-se a incorporar
a l'escola normal després d'aquest període d'adequació.
Malgrat el seu èxit (va aconseguir atendre la demanada
de 12.000 nenes i noies adolescents) l'any 1996 el Ministeri
va haver de paralitzar el programa per manca de fons. Un programa
similar (anomenat Escoles Yafeen) procura la recuperació
de nois de més edat que no hagin completat els seus estudis
primaris per haver començat a treballar.
Els nivells de matriculació femenina i equiparació
de gènere en estudis superiors es mantenen gràcies
a l'impuls que hi va haver en la promoció educativa femenina
abans de les sancions, tot i que amb una clara tendència
a la baixa, com indica l'avaluació de les taxes entre
els cursos 1991/92 y 1995/96 (UN, 1999): reducció del
percentatge de matriculació femenina (fins al nivell de
1980, un 31%) i de graduació (33.653 dones al 1995/96),
però increment als estudis de post-grau. El retrocés
educatiu general i la disparitat de gènere afecten, d'igual
forma, la població adulta i les seves taxes d'alfabetització.
L'any 1977 el Govern iraquià va posar en marxa una campanya
d'eradicació de l'analfabetisme (que aleshores afectava
a 600.000 homes i 2,5 milions de dones) En una dècada,
el percentatge d'analfabetisme femení es va reduir del
62,4% al 25,2%, y el masculí del 24,4% al 13%. Iraq va
rebre, per això, cinc premis de la UNESCO, i un premi
més l'FGMI per la seva tasca específica d'alfabetització
femenina.
L'any 1995, l'analfabetisme afectava el 42% de la població
adulta (arribant fins el 65% entre les dones) Aquest percentatge,
tot i ser similar al regional, il·lustra de forma clara
la regressió que ha patit l'educació (UN, 1999).
Segons estimacions del Ministeri d'Educació, la taxa d'analfabetisme
al país s'incrementa anualment un 5% des de l'inici de
les sancions.
|
