El moviment camperol, entre el govern i l’oligarquia

Els mitjans tracten la situació actual limitant-se a mostrar la resistència de les associacions de productors i exportadors agropecuaris davant l’increment impositiu que el govern aplica a les exportacions, majoritàriament de soja transgènica. Les accions de protesta s’han organitzat en dues onades. La del març es va centrar en el bloqueig de carreteres per impedir el pas dels camions que portaven aliments a la capital i al port. Aquests bloquejos, que alguns diaris han anomenat piquets blancs (en oposició als piquets negres de desocupats que reclamen llocs de treball), es van perllongar durant 21 dies i van deixar la capital, el melic del país, en una situació alimentària complicada.

Fracassada la treva-negociació, “l’agro” ha tornat a les carreteres. Ara els piquets només retenen productes destinats a l’exportació i són puntuals i propagandístics, per no generar antipaties a la ciutat, on durant els piquets del mes de març el preu d’alguns productes va patir un increment que no s’ha revertit. És conegut per tothom que els piquets són organitzats pels latifundistes, tot i que qui talla la circulació són els peons: mentre una part d’ells talla la ruta, els altres continuen treballant camp endins, collint i emmagatzemant la soja que comercialitzaran
a un preu més alt quan acabi el lockout.

Foto protesta piquetera

L’alternativa popular. Trencant la dicotomia entre les diferents branques de l’oligarquia, hi ha moviments camperols que defugen els debats tendenciosos del poder i que, alhora, resisteixen l’embat del capitalisme ferotge que pretén desforestar per fer créixer les hectàrees destinades
al monocultiu transgènic. Les veus que no volen estar amb el govern ni amb l’oligarquia agrària són silenciades no només als mitjans, el seu extermini és condició necessària per continuar creixent. Una d’aquestes veus és la del Moviment Camperol de Santiago del Estero (Mocase), que pateix en primera persona la persecució i la impunitat del caciquisme. La setmana passada van alliberar un camperol detingut il·legalment durant més de vint dies que va patir amenaces, vexacions, tortures i negació d’atenció mèdica.

En el marc de l’actual crisi, el Mocase ha fet públic un pla d’acció: la recuperació de les terres robades des del darrer cop d’estat de 1976. De moment han localitzat 6.000 hectàrees, on projecten reubicar 10.000 famílies víctimes de la reapropiació per part dels membres de l’òrbita colpista. Asseguren que durant el 2009 anunciaran la primera d’aquestes recuperacions, en la qual hi ha mil famílies implicades, que actualment malviuen a les perifèries urbanes. El Mocase fomenta les comunitats de base mitjançant l’agrupació d’unitats productives. El grau d’autonomia i de construcció de la pròpia història beu de la força de la Teologia de l’Alliberament dels anys setanta, reformulada amb els moviments dels pobles originaris i amb militants anarquistes de sindicats ferroviaris com La Fraternitat.

Font: Setmanari Directa (secció internacional)

Foto: Berta Alarcó per la Directa.