Retalls de Myanmar

El 9 de novembre arribem a Yangon en un avió pràcticament buit. Aquesta estranya calma també es respira a l’interior de la ciutat, no es veuen militars ni policia per enlloc, tampoc apreciem cap malestar en els comentaris i les expressions de la gent, més aviat el contrari.

Lo primer que ens crida l’atenció, són les corrues de monjos que cada matí recorren els carrers amb una olla de fang penjant del coll i la seva vestimenta de color safrà per recollir les donacions d’arròs. Formen part del paisatge quotidià d’aquest país, són més de 400.000 en total, un 1% de la població.

La curiositat per saber va creixent a mesura que passen els dies, ningú vol parlar de la situació del país ni del govern, moltes orelles sensibles i ulls on menys t’ho esperes. El control i la repressió que exerceix la junta militar és difícil de percebre. Hi ha militars vestits de civils per tot arreu, informadors que reben compensacions per delatar qualsevol conversa o moviment estrany i sobretot, la gent té por.

La casualitat ens fa ensopegar amb en N, el qual va passar-se tres anys a la presó i ens fa cinc cèntims d’una mica de tot. Asseguts sota un arbre a les afores de Mandalay lluny de curiosos i perdona-vides, la conversa sembla calcada a les entrevistes que fèiem l’estiu passat als ex-presos palestins. Davant de les mateixes preguntes, respostes similars. El delicte comes per ser empresonat fou el de pertànyer al NLD (Lliga Nacional per la Democràcia) i intentar desestabilitzar el govern.

Arrestat de nit per les forces de les SLORC (Consell per la Restauració de la Llei i l’Ordre de l’Estat) va haver de patir l’eufemisme dels interrogatoris, ens ensenya unes cicatrius al cap i a les cames que te com a record d’aquelles tortures. Els 10 primers dies se’ls passa tancat en una cel•la sense finestres, on no tenia espai per posar-se dret ni per estirar-se al terra. La resta de la condemna en cambres de 60-70 persones en lliteres de formigó i l’única companyia d’un llardós llençol per tapar-se. Durant aquells tres anys no se li va permetre cap visita de l’exterior, ni tan sols la de la seva dona o els seus tres fills.

La manca de llibertat també la pateixen en la vida quotidiana. Tothom està inscrit en un lloc de residència on està obligat a passar-hi la nit, si vols dormir a casa d’un parent, amic o qualsevol altre lloc s’ha de comunicar a les autoritats, en cas contrari tant la persona implicada com la persona que l’acull estan cometent un delicte. Natres també estem controlats en tot moment malgrat no ens n’adonem. Els Guest House on ens allotgem cada tarda han de fer 15 o 20 còpies de la gent que hi passarà la nit per entregar-les a les diferents autoritats locals i nacionals. La mestressa d’un d’aquests Guest House ens comenta que cada setmana ha d’informar dels treballadors que s’hi queden a dormir.

El regim també intenta limitar tota comunicació amb l’exterior. La xarxa d’internet disposa d’un sistema que filtra totes les connexions, retenint aquells documents on hi apareixen noms o paraules claus, com una espècie d’Echelon. Radio, televisió i premsa estan sota la supervisió del govern, en un dels tres únics diaris d’informació general que disposa el país, "New light of Myanmar", des del mes de setembre obre amb la mateixa portada i contraportada; "Volem la llibertat i la pau" "Volem un país pròsper"... i tot un seguit de eslògans propagandístics.

Es curiós com el govern vetlla per la economia del país i el poc crèdit que donen a la moneda local, el kiat. Qualsevol contribució dels foranis a l’estat ha de ser en dòlars, així les entrades als llocs turístics, els bitllets de tren, els hotels... s’han de fer en aquesta moneda. Aquests últims tot i ser privats, prefereixen cobrar en dòlars ja que en el moment de passar comptes amb hisenda, tenen d’abonar un 20% de taxes en dòlars.

Aquestes es una de les moltes rareses de la junta militar comandada pel general Than Shwe des del 1989. Prèviament varen canviar el nom del país, el de la capital i molts altres topònims amb el pretext que eren un reminiscència colonialista. Ara també han canviat l’ubicació de l’administració central i la nova capital administrativa, situada al centre del país, es fa dir Nay Pyi Daw que traduït significa palau. Una clara demostració de les intencions del tal Than Shwe d’autoproclamar-se algun dia rei. Com exemple dels rampells de sentit comú d’aquest senyor, un bon dia se li va acudir canviar el sentit de la circulació, i ara tots els vehicles circulen per la dreta quan tenen el volant a la dreta i estan preparats per circular per l’esquerra, com la resta dels països de la zona.

Un altre tema que esta en boca de tothom es la corrupció crònica de l’administració a tots els nivells, que a banda de ser inherent als estaments de poder, també es justifica pel pobre salari que reben tots els funcionaris. Si vols ser mínimament atès en un hospital has d’afluixar diners al metges, infermeres i cel•ladors. Els/les mestres obliguen als alumnes a comprar llibres i llibretes a ells al doble de preu de qualsevol botiga, també accepten suborns per aprovar assignatures... El mateix passa amb els documents oficials que poden demorar-se una eternitat si no hi ha diners sota la taula.

Després de les manifestacions dels monjos al passat setembre, obligaren a la gent a sortir al carrer per cridar contra el NLD i a favor del govern, per després publicar la fotografia a tots els mitjans i que tothom veies que el poble recolçava a la junta. Podies excusar la teva presencia previ pagament d’una multa al cap de torn. També s’obliga a treballar de franc a la gent en la construcció de pagodes (monuments budistes que creixen com a bolets en qualsevol camp, turó o cantonada), en cas contrari s’accepten elevades "donacions".

Algú ens comenta que "viuen a sobre de l’aigua però en canvi no tenen per beure". Myanmar té multitud de recursos naturals i matèries primeres, com gas natural, pedres ornamentals (rubí, safir, jade...), fusta d’alta qualitat com la teca, de la qual el gendre del general Than Shwe és el màxim beneficiari de totes les exportacions. Ningú mes que la seva empresa té autorització per tallar un arbre de teca. També és de destacar la situació geoestratègica del país en la zona i la seva importància en la geopolítica (*), així Xina es el país que més influència exerceix i mes profit en treu, d’aquí que molts l’hagin rebatejat amb el nom de "Xinamar".

De tota manera, la gent esta mínimament esperançada en un canvi a curt termini després del reso mediàtic que ha tingut la seva situació. Estan tan desesperats, que amb qui més confien per fer aquest pas és en l’ONU i els EEUU (**).

Fins aquí quatre coses de les moltes que ens han explicat i vist. Pel qui vulgui saber una mica mes, us he adjuntat un parell d’articles que hem trobat prou interessants.

Au, salut i fins una altra!

(*) http://www.rebelion.org/noticia.php?id=58703
(**) http://www.rebelion.org/noticia.php?id=57472