Les morts violentes per arma de foc al Brasil

Aritz García

Davant les negociacions per assolir un tractat internacional respecte al comerç d’armes de foc, és interessant mostrar la situació al país més gran de l’Amèrica Llatina. Quines són les tendències en funció de l’edat, el territori, el color de la pell o la classe social dels brasilers?

Al Brasil el problema de les morts violentes per armes de foc es va agreujar de manera particular a finals dels anys 70 i a principis dels 80. Així, varem passar de 8.710 morts per arma de foc l’any 1980 a 38.677 morts l’any 2010. Això representa un augment d’un 346,5%, quan la població en aquest mateix període va créixer un 60%.

Quan desgranem les dades per tipus de mort violenta amb arma de foc trobem que els morts per accident van disminuir un 8,8% i els suïcidis van augmentar un 46,8%. El gran augment es produeix en els homicidis, un 502,8%. Si encara focalitzem més el nostre anàlisi observem que el gran augment s’ha produït entre els joves. Els homicidis de joves entre 15 i 29 anys van augmentar un 591,5%.

Un indicador diferent és la taxa de mortalitat per arma de foc (morts per cada 100.000 habitants). Aquí observem com aquest ha passat de 7,3 l’any 1980 a 20,4 l’any 2010, i la taxa entre els joves de 15 a 29 anys ha passat de 12,8 a 44,2. És interessant observar com aquesta taxa, que va arribar al seu màxim l’any 2003 amb 22,2 a la població en general i 46,5 entre els joves, va disminuir una mica posteriorment, i podria ser que s’hagués estabilitzat durant els anys següents, amb la campanya de desarmament. Tot i això, l’estudi de Mapa da Violência, Mortes matadas por armas de fogo[1], no s’atreveix a relacionar l’estabilització directament a la campanya perquè durant els anys posteriors hi ha oscil·lacions importants.

Aquest mateix estudi apunta a focus de violència en zones determinades:

 Nous pols de creixement interior. Zones d’alta inversió econòmica, que van atreure grans quantitats de població, que van desbordar els serveis públics de seguretat.

 Municipis de frontera. Situats als límits fronterers estratègics, on hi ha contraban d’armes, drogues i altres productes

 Municipis de l’arc de desforestació amazònica. On els fazendeiros i mineradores fan la seva pròpia "llei", per damunt de la legalitat pública i el silenci de polítics còmplices, amb pràctiques violentes com el treball esclau, la "desocupació" de terres i extermini de comunitats indígenes o el tràfic il·legal de fustes tropicals.

 Municipis de turisme massiu. Situats a la franja costera, amb un turisme de cap de setmana, propers a grans ciutats com São Paulo, i que tenen uns elevats índexs de violència armada relacionats amb aquesta població de cap de setmana.

 Municipis de violència tradicional. Com el triangle de la "maconha" a Pernambuco o zones de clientelisme polític, fenomen anomenat "coronelismo", on els fazendeiros violents controlen estrictament la població.

A més d’aquests apunts per edat i territorials, també són importants les diferències de sexe i color de la pell. Així, trobem que el 93,3% dels morts per arma de foc són homes. A més, la meitat dels assassinats de gènere es realitzen amb arma de foc; de les 4000 dones assassinades cada any al Brasil, 2000 ho són per arma de foc.

I un altre apunt interessant és el del color de la pell, que pot anar en paral·lel al de la classe social. Els morts per arma de foc de negres l’any 2010 van ser el doble que els de blancs. Aquest procés de victimització pel color de la pell s’ha incrementat. Des que tenim estadístiques públiques dividies pel color de la pell[2] (2002), trobem que la relació de morts va passar de 9.710 blancs per 16.083 negres l’any 2001, a 6.503 blancs per 19.840 negres l’any 2010. La relació entre morts de blancs i negres, o victimització, que era, l’any 2001, del 65,8% més de negres que de blancs, va passar al 205,1% l’any 2010. Aquesta estadística s’accentua a estats com Alagoas o Paraíba on arriba al 1700%, estats on el "coronelismo" i la relació classe/color són més accentuats.

També cal assenyalar que el 72% de les armes de foc utilitzades en homicidis a Rio havien estat robades, i el 28% provenien del tràfic il·legal d’armes[3].

I per últim cal destacar els possibles acords no públics amb grups criminals. En aquest sentit, els dos principals grups criminals són el Comando Vermelho a Rio i el PCC a São Paulo. A l’article Vinte anos de PCC en São Paulo: o espaço entre governo e crime, publicat a Le Monde Diplomatique Brasil, Gabriel de Santis Feltran[4] apunta cap a l’acord/desacord entre el govern i el PCC per la reducció dels homicidis a São Paulo després del període de "guerra" de l’any 2006 i de l’últim trimestre de l’any 2012 a l’Estat de São Paulo. Aquesta reducció no s’observa a Rio, on sembla que els plans de pacificació mitjançant operacions espectaculars d’ocupació militar de les faveles a través de les Unitats de Policia Pacificadora només han traslladat els grups violents des dels morros del centre a les faveles de la perifèria en preparació de les olimpíades i la bombolla urbanística[5].

Notes

[1] Waiselfiz, Julio Jacobo. Mortes matadas por armas de fogo. Mapade violencia 2013. Centro Brasileiro de Estudos Latino-Americanos, FLACSO. Podéis encontrarlo en: http://mapadaviolencia.org.br/mapa2013_armas.php

[2] Waiselfiz, Julio Jacobo. A cor dos homicídios no Brasi. Mapa da violência 2012. Centro Brasileiro de Estudos Latino-Americanos, FLACSO. Podéis encontarlo en: http://mapadaviolencia.org.br/mapa2012_cor.php

[3] http://veja.abril.com.br/idade/exclusivo/armas_fogo/contexto_armas.html

[4]De Santis Feltran, Gabriel. Vinte anos de PCC en São Paulo: o espaço entre governo e crime. Le Monde Diplomatique Brasil, fevereiro 2013.

[5] Machado Da Silva, Luiz Antonio. O controle do crime violento no Rio de Janeiro. Le Monde Diplomatique Brasil, fevereiro 2013.