Biografia

Poc és el que se sap de la vida de Trotula. Es diu que va viure a Salern (...), entre els segles XI i XII (els historiadors marquen un o un altre indistintament), on va ocupar la càtedra de medicina en l’Escola de Medicina, en la qual moltes dones van ser estudiants i professores d’aquesta ciència [1] (...) Va morir en 1097.

La seua obra, amb teories mèdiques increïblement avançades, es centra en els problemes mèdics de les dones de la seua època, tot incloent la menstruació, la concepció, l’embaràs, el control de la natalitat i el part. Era partidària, en contra de la lleis i de la religió, de donar-li opiacis a les dones durant el part per a reduir el seu dolor. [2]

Trotula va exercir extensament la medicina i la docència, i se li atribueix el més famós tractat d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Edat Mitjana: De Pasionibus mulierum curandorum , conegut com Trotula Maior, van ser textos en les escoles de medicina fins al segle XVI. L’obra s’imprimeix, per vegada primera, a Estrasburg l’any 1554 i en aquesta edició el text apareix dividit en seixanta capítols en els quals Trótula diserta sobre les diverses tècniques quirúrgiques, preconitza realitzar una eficaç protecció perineal, aconsellant practicar les oportunes sutures en el cas de produir-se esquinçaments del perineo en el transcurs del part. No oblida tampoc als lactants donant normes respecte a la cura del xiquet en els seus primers mesos de vida.

Unes altres de les obres que se li atribueixen a Trotula porta per títol: De Aegritudium curatione o de Ornatu mulierum (Trotula Minor). En aquest últim títol Trotula recomana les dones de la seua època cuidar de la higiene diària, exercici físic regular, massatges amb olis i una dieta equilibrada i saludable. I completa aquestes recomanacions amb unes simples i curioses receptes de cosmètica femenina.

Amb el descobriment de la impremta per Gutenberg, l’obra de Trotula és impresa per vegada primera a Estrasburg l’any 1554. La seua obra la va convertir en la dona de major prestigi en Obstetrícia i Ginecologia de l’Edat Mitjana. Malgrat els corrents misògins en la història, el rol de Trotula és important i poderós, el d’una dona i metgessa amb carisma, intel·ligència i dots especials de mestra i innovadora [3].

Les seues teories mèdiques van ser increïblement avançades, parlant del control de la natalitat, de les causes i tractaments de la infertilitat va assenyalar que és "igualment freqüent que la concepció es veja impedida per un defecte de l’home com de la dona". Va acabar amb el prejudici de l’època en relació al fet que els efectes de la menstruació en la dona les convertia en “verinoses”, ja que des de temps d’Aristòtil fins al segle XVII, les malalties de la dona es relacionaven amb la menstruació, fent ja les primeres descripcions d’açò, Hipòcrates.

Trotula va liderar el grup de dones mèdiques, (...) Trotula va gaudir de molta fama durant l’Edat Mitjana... No obstant açò, grans historiadors de la medicina van considerar que els seus llibres eren massa profunds per a la ment d’una dona i van tractar d’eliminar-la de la història.

En el segle XII, alguns copistes van començar a atribuir els seus llibres al seu marit, fins que el seu nom va ser definitivament substituït per la seua forma masculina: Trottus.

En el segle XV ja es negava la seua existència i en el XVI els historiadors alemans Karl Sudhof i Charles Singer afirmaven que el tractat de Ginecologia portava aquest nom perquè era un nom molt freqüent entre les dones de Salern, a més al·legaven que el tractat era una obra d’erotisme disfressada de ginecologia i que Trottus li havia donat un nom de dona, per a ocultar la seua naturalesa pornogràfica. Desgraciadament gaudien de tal prestigi com a historiadors de la medicina que fins a les feministes de llavors es van mostrar poc inclinades a contradir-los. No obstant açò els historiadors italians de la medicina, han sostingut l’autenticitat de Trotula i l’existència de mèdiques Salernites en els segles XI i XII, afirmaven que indubtablement hi havia hagut dones entre els estudiants de la Universitat i que els mestres més importants que va tenir l’escola de medicina en els seus començaments, van ser dones.