Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > H. Filosofia > Filosofia Medieval > Hildegard von Bingen (1098-1179)
Hildegard von Bingen (1098-1179)

La Sibil·la del Rhin: filosofa, metgessa, poetessa, miniaturista, mística i compositora. Segle XII

per filosofem | 21/02/2010


Versión en Castellano: Hildegard von Bingen (1098-1179)

Biografia

  • En Mètode.cat. 2006: Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana... [1]

Galeria d’imatges

  • La maternitat la qual procedeix de l’Esperit i de l’Aigua, Scivias II, 3.

Obres

  • Filosofia i teologia
    • Scivias Domini, 1141-1151. Teologia dogmàtica. Tracta sobre la creació de món i de l’ésser humà; l’ésser i el desenvolupament de l’Església fins la seva perfecció, la història de la humanitat, el seu desviament de Deu i el seu retornament al Pare.
    • Liber vitae meritorum, 1158-1163. Teologia moral. Tracta sobre el comportament de l’ésser humà qui, en ser lliure, ha de decidir contínuament a qui serveix i què fer. El seu missatge és: "¡Home, fes-te humà!"
    • Liber divinorum operum, o De operatione Dei, 1163-1174. Cosmologia, antropologia i teodicea. Descriu la Creació com una obra d’art, i l’ésser humà com un microcosmos que l’integra dins del seu si.
  • Medicina
    • Liber simplicis medicinae o Physica (Llibre de la medicina senzilla o Física). Sobre les propietats curatives de les plantes i els animals des d’una perspectiva holística
    • Liber compositae medicinae o Causae et curae (Llibre de la medicina complexa o Causes i remeis). Sobre l’origen de les malalties i el seu tractament des d’un punt de vista teòric

      Les dues escrites entre el 1151 i el 1158. Després de la mort d’Hildegard foren parcialmente reunides en un volum amb el títol Subtilitates diversarum naturarum creaturarum (Les propietats de les diverses criatures de la naturalesa)

  • Altres obres
    • Explanatio Regulae S. Benedicti (Explicació de la Regla de S Benedictí), aprox. 1053-65.
    • Explanatio Symboli S. Athanasii (Explicació del Símbol de S Atanasi), aprox. 1065. És una explicació de la Trinitat, generalment amb visions al·legòriques. L’obra compara l’ànima amb el foc i diu que Deu és foc present en cada criatura. L’ànima és foc, vivifica tot el cos i li dona l’alè de la racionalitat. Hildegard conclou assegurant que qui vulga salvar-se, ha de creure’l.
    • Vita S. Disibodi (Vida de S. Disibodi), 1170.
    • Vita S. Ruperti (Vida de S. Rupert), aprox. 1150.
    • Lingua Ignota per simplicem hominem Hildegardem prolata (Llengua desconeguda), aprox. 1150. Llengua les paraules de la qual contenen en sí l’essència de les coses. Sembla que Hildegard la utilitzà per escriure les seus visions . És, probablement, la primera llengua artificial de la història d’occident.

      Litterae ignotae

      Sobre Lingua Ignota podem llegir l’article de Raúl Vallejo "La Lingua Ignota de Hildegard Von Bingen" (2008) i també la web de l’Associació Hildegardiana

    • Solutiones XXXVIII questionum (Respostes a 38 preguntes), 1178. Respostes de Hildegard a les preguntes dels monjos del monestir de Villers.
    • Expositiones evangeliorum (Explicacions de l’Evangeli)
  • Música gregoriana

    Per Hildegard, la música és una reminiscència de la saviesa divina i un dels pocs nexes que encara uneixen la humanitat amb les realitats espirituals. La música li alleugera l’aclaparament de veure’s lluny de l’harmonia celeste i desterrada del paradís.
    Podem veure la discografia completa d’Hildegard en la web de Medieval Music & Arts Foundation. (anglés)

    • Symphonia armonie celestium revelationum (Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestials. 1140 – 1150. Són 77 peces musicals destinades a la comunitat de Rupertsberg (43 antífones, 17 responsoris, 8 himnes, 1 Kyrie, 1 peça lliure i 7 seqüències per la missa.
    • Ordo Virtutum (Ordre de les Virtuts), 1150. Auto sacramental sobre les virtuts. És una representació al·legòrica de la moralitat composada per 82 melodies monofòniques que descriuen la lliuta entre dèsset virtuts i el dimoni per la conquesta d’una ànima.


    • Interpretació d’algunes de les seues obres musicals
      • O Vis Aeternitatis:



      • Spiritus Sanctus


      • Ordo virtutum (Ordre de les virtuts)

Cites

  • "La dona es semblant a la Llar de la Saviesa" Liber vite meritorum, I, 82
  • "L’anima és simfònica; i així com la paraula designa el cos, així la simfonia designa l’espèrit, perquè l’harmonia celeste proclama la divinitat, i la paraula publica la humanitat del Fill de Deu" (Scivias)

Webs sobre Hildegard

  • Hildegarda de Bingen. Lloc patrocinat per la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Católica Argentina "Santa María de los Buenos Aires". (castellà)

Pel·lícules sobre Hildegard


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge