El dimarts 16 de gener, al voltant de les 4 de la vesprada, em trobava junt al mostrador del Centre de Salut de Carrús, demanant un volant per a una consulta "no demorable" amb la meva metgessa, quan una dona al meu costat va demanar una consulta per al seu metge, que en eixe moment estava passant consulta. Els celadors [1], com sempre fan, preguntaren "Que li passa?" per decidir si li donaven el volant per a la consulta -primera qüestió: la seva formació sanitaria és nula, quina qualificació tenen per a decidir si les persones que demanem accedir a la consulta ho necessitem realment?- i la dona va respondre que volia que el seu metge li receptara la píndola del dia després. Els celadors decidiren que:
això era prescribir un medicament i no es donen consultes no demorables per demanar receptes,
això no era una urgència,
que havia d’anar al dia següent al Centre de Planificació Familiar
... i que per tant no podia accedir a la consulta.
Jo vaig intervindre per recolzar el dret de la dona a una assistència ràpida, al meyns el mateix dia en que la demana, i vaig dir als celadors que:
això no podien decidir-ho ells, que haurien de consultar al metge si la dona podia o no accedir a la seva consulta
que al menys haurien d’informar la dona on demanar la recepta eixa mateixa vesprada.
La reacció dels celadors va ser d’irritació amb mi, que amb la meva intervenció els havia complicat el seu treball, que era tan simple com dir-li a la dona que això no era allí, sino en un Centre que treballa de dilluns a divendres pel matí.
Com és sabut la eficacia de la contracepció postcoital (píndola del dia després) depén del temps que haja passat entre el coït i la presa de la píndola, per la qual cosa situacions com aquesta impedeixen l’accés de les dones a aquesta prestació que ha de estar garantida per l’administració. Buscarem les responsabilitats.
Si coneixes altres casos d’obstacles als drets reproductius dins del sistema sanitari valencià, pots fer-los públics per mig del foro del article o per un email.