en castellano

INFORME AL COMITÉ NACIONAL DEL PCPV

(10-09-2005)


Marc internacional

Quan després de la caiguda del mur i la desaparició dels països socialistes europeus la globalització capitalista es va erigir com el paradigma del benestar i l'estabilitat i el liberalisme es va convertir en la guia econòmica, social i política dels governants; quan bona part de l'esquerra es mirava a si mateixa incapacitada per a respondre a moltes qüestions del passat i del futur, pocs s'atrevien a augurar que tot just dues dècades després aquest capitalisme globalitzat es mostraria incapaç de solucionar les necessitats bàsiques de la societat, i la guerra, l'atur, la precarietat, la marginació i la desigualtat, les agressions al medi, l'empobriment dels més pobres, les malalties, l'explotació i la mortalitat infantil i la fam, serien un espectacle quotidià de la nostra realitat.

L'huracà Katrina, el desastre en els estats nord-americans del Golf de Mèxic –especialment la ciutat de Nova Orleans- està mostrant les conseqüències de les polítiques neoliberals del govern més poderós del món on la guerra i la suposada lluita contra el terrorisme s'han situat com prioritats polítiques i pressupostàries, deixant a una regió considerada pels científics com d'alt risc mediambiental sense fons suficients per a prevenir les conseqüències d'aquestes catàstrofes naturals, abandonant als ciutadans i ciutadanes a la seua sort i iniciativa personal, que, quan han hagut d'engegar-se, s'ha evidenciat la profunda divisió de classes i el racisme latent condemnant al perill de mort i a la mort mateixa, fonamentalment, a les minories afroamericanes i hispanes.

Les prioritats en la intervenció de l'exèrcit anteposant la seguretat dels béns, és a dir, la propietat privada, enfront del rescat de les víctimes, revela l'escassa sensibilitat social del govern dels EEUU.

No deixa de ser paradoxal que aquest país, que gasta 5.600 milions de dòlars al mes en la invasió de L'Iraq i que va vendre 12.400 milions en armes l'any passat, no tingui plans ni recursos per a evacuar i socórrer als seus habitants; però més revelador és, encara, que recursos humans i materials que haurien d'haver-se emprat de forma immediata estiguessin situats a L'Iraq. Contextualitzant la resposta, ressaltar que Cuba, assotada per aquest tipus de fenòmens i infinitament més pobre, té establerts sistemes d'alarma, protecció i evacuació que fa que el nombre de víctimes sigui el mínim i la reconstrucció immediata.

Ens preocupa el tractament racista donat a la fam per alguns mitjans, quan el robatori comès pels ciutadans negres eren actes de pillatge i les comeses pels blancs, necessitat d'alimentar a les seues famílies. Com ens preocupa que el negoci de la reconstrucció no asseguri habitatges per a la gent, sobretot els més pobres, o que l'especulació amb el petroli posi el seu preu a l'altura de l'assolit en 1970 en les albors de la gran crisi mundial provocada per la pujada dels preus del cru, que va dur a una importantíssima recessió amb la ruïna de milers d'empreses i un augment alarmant de l'atur.

Però l'huracà Katrina, com altres fenòmens atmosfèrics “anormals” que el planeta pateix, amaga altre perill: l'escalfament global. La sequera, els incendis, les ones de calor i pluges intenses…, revelen un desequilibri propi del Canvi Climàtic denunciat per milers de científics en tot el món. Els 2000 científics que assessoren a l'ONU ja han advertit que l'equilibri climàtic només podrà recuperar-se amb una reducció del 70% en el consum de carbó i petroli. El compliment de Protocol de Kioto, del que EEUU fa cas omís en claríssima protecció als interessos de les companyies petrolieres, es fa avui més necessari que mai sota pena de continuar augmentant el nombre de morts provocats per les catàstrofes naturals i d'avançar inexorablement cap a l'infart planetari.

La guerra s'ha convertit en un element estructural de la globalització capitalista. La guerra preventiva, l'ocupació militar, adquireixen una importància extraordinària com instruments per al control dels recursos vitals del planeta. L'era Bush reflecteix amb contundència aquest plantejament: és el poder militar qui li converteix en la potència central del domini polític mundial. La multilateralitat en la resolució dels conflictes internacionals i la cooperació no tenen cabuda en aquest món unipolar, que, encara que matisat per la presència de la UE i Japó, no resten l'hegemonia polític-militar als EUA

L'ocupació de L'Iraq per EUA i els seus aliats, lluny d'avançar cap a la pacificació social, provoca cada dia més violència social i més morts. La sortida dels exèrcits d'ocupació és una premissa fonamental per a resoldre les dissensiones internes. Malgrat l'oposició creixent de la ciutadania nord-americana al manteniment dels soldats a L'Iraq, el Govern Bush busca mantenir allí la seua hegemonia militar i política per a controlar el petroli del subsòl –objectiu fonamental de la invasió- sense que fins a la data ho hagi assolit.

El moviment per la pau ha de fixar-se especialment en aquesta zona on –després del canvi de govern a Iran i la seua negativa a frenar les investigacions nuclears- EUA pot veure's temptat a desestabilitzar o envair, o el cas de Síria i les seues relacions amb el Líban. Comencen a ser alarmants les nombroses declaracions que en aquest sentit han fet importants mandataris nord-americans.

Les tropes espanyoles han de retirar-se d'Afganistan. La presència espanyola allí decidida pel govern d'Aznar i ampliada pel del PSOE adopta una aparent finalitat humanitària i de garant d'un procés electoral “democràtic” en un país, la República Islàmica d'Afganistan, on les dones segueixen duent el burka i tenen prohibit sortir en TV. i on l'articulació nacional del territori i les seues gents és pràcticament inexistent. Reduïda a un mosaic d'agrupacions tribals i sobretot de narcotraficants, Afganistan en aquest període s'ha convertit en el principal productor d'opi mundial (70%). Mentre, les petrolieres nord-americanes han assolit el dret de pas d'un oleoducte que l'anterior règim li havia posat massa car. Les tropes espanyoles no han de seguir legitimant amb la seua presència i les seues morts –ja són 81- la destrucció d'aquesta nació a les mans d'EUA, els mateixos que van propiciar el passat règim talibà. En tot cas han de ser organismes internacionals civils els que ajudin al poble afganès a normalitzar el procés democràtic.

La lluita per l'autodeterminació del poble saharaui cobra en aquests dies una nova dimensió. La resposta des de l'interior del Sahara a l'ocupació marroquina i la solidaritat organitzada amb mobilitzacions en l'Estat espanyol exigeix que l'ONU doni definitivament llum verda a la consulta popular amb garanties democràtiques. El nostre suport a la lluita del Front Polisario passa avui per la llibertat als detinguts en les passades mobilitzacions i l'exigència al govern del PSOE que adopti una postura decidida en favor del dret d'autodeterminació del Sahara.

El PCPV saluda la sortida dels colons jueus de Gaza i ho valora com un èxit del poble palestí i de la solidaritat internacional i desitgem, malgrat els interessos del Govern de Sharon, que aquest procés continuï amb el desallotjament dels colons de Cisjordània, la retirada d'Israel a les fronteres d'abans de la Guerra dels Sis Dies i la capitalitat de Jerusalem, en el camí cap a la constitució de l'Estat Palestí.

Una vegada més constatem que la lluita mundial per la pau i la solidaritat és, en el context actual especialment, absolutament necessària per a l'assoliment dels objectius polítics d'aquells pobles que lluiten per emancipació i l'avanç social.

Les forces més reaccionàries europees pretenen donar un nou impuls a la Directiva Bolkestein i la relativa a la jornada laboral, malgrat la contundent manifestació contra el Tractat Constitucional europeu a França i Holanda. Directiva, que d'aplicar-se, precaritzará més l'ocupació i impulsarà a la baixa els drets socials dels treballadors i treballadores europeus i desregularà la jornada laboral i la negociació col·lectiva.

El PCPV donarà suport a les mobilitzacions contra la Directiva Bolkestein convocades per al mes d'octubre per organitzacions sindicals, socials i polítiques a Europa, alhora que la campanya per l'ocupació amb drets que IU i EUPV van a llançar aquesta tardor en una aposta clara de lluita contra la precarietat laboral.

El PVPV condemna l'atemptat perpetrat en el metre de Londres. Altra vegada són els treballadors els principals afectats per ser els principals usuaris d'aquest tipus de transport. La nostra condemna d'aquest acte terrorista no pot passar per alt la responsabilitat de Toni Blair per la seva decidida intervenció en la invasió de L'Iraq i el manteniment de les tropes. La lluita contra el terrorisme no dóna butlla per a cometre qualsevol arbitrarietat, com va ser la mort en mans de la policia del ciutadà brasiler al confondre-li amb un terrorista. L'error, ocultat per la pròpia policia, revela l'avanç del caràcter autoritari, antidemocràtic i policial de l'actuació dels aparells de l'estat i la reculada de les llibertats i garanties democràtiques d'aquesta societat cada vegada més jerarquitzada i repressiva.

Marc Estatal

L'estiu es tanca amb l'inici d'importants debats: els pressupostos generals del 2006, el model de finançament, especialment el sanitari, la futura reforma laboral, les possibles negociacions a Euskadi per a la seva pacificació, els drets de les víctimes del franquisme i, també, el cas Roquetas.

El cas Roquetas, amb la mort a les mans de la Guàrdia Civil d'un ciutadà, exigeix la destitució del seu Director General. Una vegada més s'han posat al descobert mètodes propis del règim dictatorial encara vigents en alguns aparells policials i militars. És necessària la desmilitarització alhora que es regula per Llei l'ús de la força i es controla des del Congrés periòdicament les denúncies i investigacions per a prevenir l'abús policial.

Les reformes dels Estatuts d'Autonomia i les seues contradiccions constitucionals estan obrint de fet un procés constituent sense que el Govern del PSOE tingui definit i molt menys pactat un model d'Estat A partir d'aquí les negociacions estatutàries es plantegen “a la carta” sent la força i capacitat negociadora de les parts –a més dels interessos polítics en joc- el que està determinant el seu resultat. Les negociacions de la reforma a Catalunya disten en molt del projecte estatutari de la “Comunitat Valenciana” i en ocasions aquest s'ha utilitzat per a frenar les aspiracions del Govern Català.

Igual succeeix amb el model de finançament. Sense una clara delimitació i avaluació de les competències estatals, autonòmiques i locals aquest model fa aigües. L'avaluació financera de les competències determina les necessitats de finançament i les seues fonts, el seu repartiment i la seua gestió.

Des de la nostra aposta republicana, solidària i d'esquerres hem d'abordar la definició del model d'estat i el seu finançament entenent que aquesta ha de garantir:

No és de rebut la reclamació de majors partides pressupostàries que estan fent els Governs del PP per al seu finançament, quan paral·lelament estan legislant a la baixa en el sistema impositiu com ho demostra la desaparició de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i a Madrid la rebaixa de la part autonòmica de l'Impost sobre el Patrimoni.

Actualment la despesa sanitària espanyol representa el 6% del PIB, col·locant-nos en el tretzé lloc dintre de la UE. És necessari un esforç destinat a incrementar els ingressos de la Sanitat Pública més encara si tenim en compte l'augment de la població i de les patologies que comporta, que supera les possibilitats dels equips d'atenció primària dimensionats per a la població dels anys 80 i que satura, al seu torn, l'atenció hospitalària.

Respecte a la proposta de finançament realitzat pel govern socialista considerem imprescindible incrementar la nostra despesa sanitària en percentatge sobre el PIB finançant-lo amb els impostos directes: aquells que es relacionen amb el nivell de renda i progressius; qui més guanye més pague.

Som contraris al finançament basat a través dels augments dels impostos indirectes, per la penalització que suposa per a les rendes més baixes com és la proposta de l'impost sobre l'electricitat i la gasolina, de consum generalitzat, que, a més, podria implicar efectes inflacionistes no desitjats.

El pilar bàsic que suposa la Sanitat en l'Estat del Benestar requereix enfortir el sistema públic sanitari blindant-lo contra la intenció del PP de privatitzar parcial o totalment el sistema sanitari des de les CC.AA. on governa.

El PSOE també utilitza en aquest tema les negociacions “a la carta” per a intentar ampliar la seua majoria parlamentària i eludir els seus compromisos amb forces que plantegin polítiques pressupostàries de caràcter social i transformador com és IU, d'acord amb les receptes neoliberals del Vicepresident Solbes.

Rebutgem la política pressupostària d'equilibri basat en el dèficit zero i justificada per la convergència europea, que ha dut a la reducció de les despeses socials en general, i en particular el de sanitat.

En aquest sentit, el PCPV dóna suport i fa seua la proposta de Punts Bàsics per als Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2006 que ha aprovat la Comissió Permanent d'IU i que es distribueix en la documentació annexa.

El PCPV advoca per una sortida negociada a la violència a Euskadi. Saludem els esforços encaminats a obrir camins d'enteniment i diàleg, desitjant que IU i Esker-Batua juguin un important paper en l'impuls de la via negociadora propiciant trobades i enteniments entre les diferents forces polítiques tant euskaldunas com estatals, sobre la base de l'abandó de les armes per part d'ETA, l'exigència a tots els protagonistes del respecte a les regles democràtiques i la derogació de la Llei de Partits. Denunciem la demagògia i falta d'esperit democràtic que estan demostrant els i les dirigents del PP en aquest tema.

El 12 d'octubre se celebra a Salamanca la Cimera Iberoamericana, acompanyada dels actes paral·lels de denúncia –“La Contra-Cimera”- al que ha estat i segueix sent un expoli i explotació centenari, i també de suport als processos revolucionaris dels qui construeixen el socialisme en condicions adverses (Cuba), dels qui han iniciat una via sobirana d'emancipació (Veneçuela) i de tots aquells moviments que reivindiquen el control dels seus recursos i l'abandó de la seua explotació per les multinacionals. Sabem que camarades i amics estaran presents en la Contra-Cimera. Des d'aquí desitgem èxit en els seus treballs que sens dubte van a convertir els actes de denúncia en una autèntica manifestació de solidaritat i suport als moviments revolucionaris llatinoamericans.

Amnistia Internacional ha publicat un informe sobre la justícia cap a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. Les i els comunistes contem entre aquestes víctimes a milers de camarades, unes executades i altres represaliades. D'aquestes últimes encara tenim entre nosaltres a bastants camarades.

És de justícia exigir el reconeixement de la dignitat i justícia de la seua lluita defensant la legalitat republicana i un futur d'emancipació.

La nova Llei sobre la Memòria Històrica que el Govern del PSOE s'ha compromès a elaborar a instàncies de les pressions de les distintes plataformes en defensa de la MH ha de contar per a la seua elaboració amb el PCE ja que va ser l'organització que va sofrir entre les seues files la major repressió de la dictadura franquista. Hem d'exigir que la Llei contempli mesures per a la rehabilitació i reparació a les víctimes que incloga:

Amnistia Internacional en el seu informe “Més enllà del paper“ analitza l'aplicació de la llei i els seus resultats en l'atenció a dones maltractades: els recursos d'acollida no responen a les necessitats de les sobrevivents; manca cohesió social i territorial per a una distribució igual dels recursos i dels serveis; manca assistència a les dones que pateixen violència psíquica; gran permissivitat davant el trencament de l'ordre així com una falta de supervisió del compliment; poc suport financer a les mesures de coeducació i de prevenció de la violència de gènere en l'àmbit educatiu; no es reconeix la diversitat social, el que suposa no donar resposta a sectors de dones amb una especial vulnerabilitat; per tant des del PCPV sol·licitem una aposta clara en tots els àmbits i seriosa amb recursos suficients, a més d'altres mesures complementàries que abordin les relacions estereotipades i la infravaloració i subordinació d'un gènere sobre l'altre.


Marc Nacional

Les polítiques neoliberals i el balafiament pressupostari que han caracteritzat aquests vuit anys de govern de Partit Popular, han tingut efectes negatius per al conjunt dels treballadors i treballadores, per a la qualitat de vida, per als drets socials conquistats i ha redundat en una falta de cohesió social, en l'augment de la pobresa i de l'exclusió en el País Valencià.

Una mà d'obra barata, sotmesa a altes taxes de temporalitat (35%), precarietat i sinistralitat laboral (270 accidents laborals i malalties professionals diaris de mitjana en 2004, 74 casos de conseqüències mortals), amenaçada per l'atur (actualment del 10,13%) a causa de la crisi del model de producció imperant, on la indústria tradicional del calçat, tèxtil, joguina i fusta se situa a la vora de la fallida per la rapinya d'un empresariat que no ha invertit en investigació, disseny i innovació, que ha mantingut la seua activitat sobre la base de la sobreexplotació de la mà d'obra i l'augment continuat dels preus, i que ara es veu incapaç de competir internacionalment si no és sobre la base d'una aposta clara per les pitjors pràctiques de la globalització capitalista, com la deslocalització productiva, la fragmentació dels processos productius en països de producció a baix cost, o el comerç a escala planetària de mercaderies barates, com va ser el cas del megabuque xinès amb 8.200 contenidors rebut el passat mes de maig amb honors en el port de València i que no era altra cosa que milers de mercaderies comprades per les grans comercialitzadors (Zara, Mango, INDITEX…) per a distribuir en el mercat trencant preus i arrasant amb la competència del petit comerç.

Però també l'amenaça de l'atur ve per la crisi del camp i per l'inici del declivi en el sector de la construcció –en els últims temps, autèntic motor de l'economia- que fa témer una recessió molt greu si explota la “bombolla immobiliària”.

Les dades relatives a l'atur en el mes d'agost són reveladors: mentre que en el mes d'agost l'atur es redueix en un 1,5% , en el País Valencià augmenta el 3,4%. L'aposta del Govern del PP pel suport al capital especulatiu i els guanys ràpids enfront del capital productiu, aboca al desmantellament del teixit industrial i sumeix en la incertesa a milers de treballadors i treballadores. Són ja 10.000 els llocs de treball destruïts en la indústria en l'últim any.

El PP ha convertit en nous jaciments de diners per a l'empresariat el que han estat drets conquistats com la sanitat, ensenyament i altres serveis socials bàsics (atenció a majors, joves, dones, i dependències en general) a través de la seua política de privatitzacions i concerts que ha donat un dur cop a la qualitat dels mateixos en un nou intent de fer desaparèixer els Serveis Públics; ha agreujat els problemes de la dona, dels jubilats, de les minories i dels immigrants, sotmesos a tot tipus de marginació sense igualtat real en drets. Amb això s'han engrossit les borses d'exclusió i pobresa.

Esment especial mereixen els i les joves que sotmesos als pitjors contractes, sense estabilitat en el treball, i amb l'habitatge contemplat com un impossible, veuen allunyar-se la seva perspectiva d'emancipació

El govern del PP està desvertebrant el País Valencià, territorial i culturalment. Amb agressions contínues al medi ambient (transvasament Xuquer-Vinalopó, Albufera, Sierra Calderona, Porxinos etc..,) –en ocasions amb complicitat del PSPV- moltes vegades de conseqüències irreparables, especialment les derivades d'un model urbanitzador depredador blanquejador de diner negre, que després de destrossar gran part del patrimoni costaner, amenaça amb desplaçar-lo a l'interior posant en perill zones de gran valor paisatgístic i zones protegides; amb una política de transports al servei de les grans urbs i zones d'expansió; desviant a zones deprimides abocadors, incineradores i indústries contaminants, conformant, en definitiva, un PV dual, amb importants zones despoblades i desertitzades, alhora que grans concentracions urbanes i de serveis que són avui negoci lucratiu per als grans grups immobiliaris que sustenta la GV del PP. Cobra avui una rellevància extraordinària la defensa del nostre territori, el nostre medi contra l'especulació de les grans promotores, que emparades en un sense fi de PAIs pretenen suculents beneficis sobre la base de projectes insostenibles.

Voracitat urbanística a la qual s'uneix la demagògia respecte a l'aigua. Des de la polèmica creada amb el transvasament del Xùquer-Vinalopó i la modificació del seu traçat, la tensió social ha anat en augment.

Afavorida per la GV i la patronal alacantina es convoca una manifestació en aquesta ciutat amb un lema tan aparent com la defensa dels aquífers, quan paral·lelament ajuntaments del PP neguen la possibilitat de construir desaladores que pal·liarien dit problema. El suport del Consell i del President Camps a la manifestació a Alacant aquest dissabte propicia un enfrontament social i polític sense precedents, més quan AVA i la Unió d’Agricultors i Ramaders han arribat a posicions d'acostament i diàleg sobre aquest tema, davant el cabreig no dissimulat del PP. S'imposa establir canals de diàleg entre les forces polítiques i socials per a situar el tema en la via d'un solució racional d'utilització dels recursos hídriccs.

El PP no ha protegit la cultura que ens és pròpia. El valencià no és una eina per a la cultura perquè el foment del conflicte lingüístic amenaça als creadors. La música en valencià no té canals de distribució públics, no existeixen tot just ajudes al teatre, al cinema i l'índex de lectura està per baix de la mitjana. Saludem la creació de el “Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià” i donem suport a les seues propostes per a la promoció i normalització de la música en valencià i la canalització institucional que EUPV està fent de les mateixes.

Pròximament es va a discutir en el Congrés dels Diputats l'Estatut de la “Comunitat Valenciana”. És coneguda la nostra posició contrària al seu contingut, que ni aprofundeix en l'autogovern ni avança en el reconeixement dels drets socials. En tot cas considerem que, com qualsevol proposta aprovada democràticament per qualsevol Parlament Autonòmic, ha de ser remesa a la Comissió Constitucional (i en aquest sentit IU es s'hauria d'autocriticar per la seua actuació en relació a la proposta d'Estatut Polític d'Euskadi) per al seu debat i presentació d'esmenes, en relació a la qual cosa defensem que IU assumeixi les propostes plantejades per la plataforma Compromís per l’Estatut, i que si no es modifica substancialment d'acord a les mateixes vote en contra de la seua aprovació final, ja que suposaria la seua imposició al poble valencià sense cap referèndum referent a això. El suport que el PCPV dóna a la manifestació del 9 d'Octubre i la seua presència en la mateixa, denunciarà el desengany que suposa per als valencians i valencianes aquest projecte d'Estatut.

El debat sobre l'Estat de la Comunitat ha de servir per a evidenciar el caràcter antisocial, antidemocràtic i insostenible de les polítiques del Govern del PP, per a avançar posicions respecte als Pressupostos del 2006 de la GV i per a situar els objectius i principals mesures d'una política d'esquerres democràtica, transformadora, compromesa amb el desenvolupament de la nostra cultura. EUPV ha deu publicitar les seues alternatives, reafirmant el seu perfil polític. L'increment del treball de qualitat, la disminució de la temporalitat, de la precarietat i sinistralitat laboral, la defensa dels Serveis públics de qualitat, la sanitat i educació pública, els serveis a persones depenents, les polítiques d'integració i drets per als immigrants, les polítiques d'igualtat i les mesures adequades i eficaces per a combatre la violència de gènere que aquest estiu es va cobrar la vida de quatre dones en el nostre País (i que ens duu a exigir al Govern del PSOE més mitjos per a la protecció de la dona maltractada perquè la llei tinga una aplicació real, com també Amnistia Internacional ho ha denunciat en el seu informe “Més enllà del paper”) i l'accés a l'habitatge, constitueixen el nucli bàsic de les nostres reivindicacions socials. La defensa i modernització de la indústria valenciana i del camp, l'ordenació racional i sostenible del territori, l'ús racional de l'aigua, l'impuls de les energies alternatives, el tancament de la Central Nuclear de Cofrents, estan en la base d'un nou model de desenvolupament per al País Valencià. I finalment la defensa de la nostra llengua, cultura i Patrimoni i dels drets polítics imprescindibles per a fer real una democràcia profunda i participativa en el PV: el dret a l'exercici del Referèndum, els pressupostos participatius, el dret a vot dels immigrants i la rebaixa de la barrera electoral al 3%.

El passat mes de maig el Consell va presentar l'avantprojecte de “Llei de Participació Juvenil” , un avantprojecte que no ha contat amb la participació de l'associacionisme juvenil. Des del PCPV entenem que qualsevol política dirigida a joves ha de dissenyar-se amb la participació dels propis joves. Per aquest motiu demanem la retirada d'aquest avantprojecte i l'inici de converses entre la GV i les organitzacions juvenils per a elaborar altre text des de l'òptica dels drets de la joventut, i no des d'una visió paternalista i estereotipada de la mateixa, com és el cas.

El 23 d'octubre se celebra en Santa Cruz de Moya l'homenatge que ja és tradicional als guerrillers que van seguir defensant la legalitat republicana després de la pèrdua de la guerra Civil. L'assistència dels i les comunistes a aquest acte correspon a un deute històric amb aquests companys i camarades, encara alguns entre nosaltres, amb els que van creure que encara la victòria seria possible i van apostar a això la seua vida. Però també un deute polític de comunistes i entre comunistes per l'oblit, la incompressió o la incomoditat del seu reconeixement, que moltes vegades van rebre dels seus propis companys. Els comunistes del PCPV estarem allí defensant la dignitat de la seua lluita en un acte homenatge que ha de ser protagonitzat per ells.

Igualment, el PCPV es disposa a preparar els actes commemoratius del 75 aniversari de la II República, actes propis, amb EUPV i altres forces i plataformes protagonistes directes de les mobilitzacions republicanes dels últims anys.

No obstant això no volem passar per alt la denúncia pública que mereix la GV que després de dos anys des de l'aprovació i publicació de les indemnitzacions de 6.000 euros per a 92 antics guerrillers no ha procedit al pagament d'aquest deute, que ja varis no van a poder cobrar per haver mort ni es contempla que ho facin els seus hereus o familiars.

Novament es posa en evidència la falta d'interès del Govern del PP per solucionar els problemes de l'Escola Pública. La falta de professorat, l'escolarització en barracots, la massificació en les aules, la falta de suport i recursos per a l'escolarització d'alumnes d'altres cultures, l'abandó de l'ensenyament en les zones rurals, són elements que es repeteixen any rere any, cada vegada més agreujats. L'Escola Pública ha de ser dotada per a plantar cara a les necessitats d'escolarització i ha d'engegar-se urgentment una xarxa pública per a l'escolarització infantil de 0 a 3 anys sota pena de que la privada monopolitze el gruix de l'oferta en aquesta etapa.

El PCPV seguirà impulsant la lluita per l'escola pública, laica, democràtica i valenciana, l'augment del seu finançament, l'augment de places, i la congelació dels concerts educatius en la perspectiva de la seua futura desaparició. L'escola pública ha de ser capaç d'oferir una plaça a l'alumnat que ho sol·licite sense que aquest es tinga que veure sotmès a l'acceptació d'idearis que obligadament han d'acceptar en cas de cursar en la privada concertada.

Estem passant l'equador de la legislatura. Arribem a ella amb un PP on membres qualificats del mateix apareixen vinculats a casos de corrupció i amb un greu enfrontament intern entre campsistes i zaplanistes que amenaça la seua unitat i projecta una imatge de caos que li resta credibilitat política davant molts dels seus votants. Igualment, la fallida dels comptes públics, les greus contradiccions abans comentades fa presagiar problemes socials d'envergadura, empitjorament de la qualitat de vida i del nostre entorn ambiental, alhora que la continuïtat de la marginació i opressió per a la nostra llengua i la nostra cultura.

L'oposició realitzada pel partit Socialista no ha posat sobre el tapet, la major part de les vegades, una alternativa creïble contra les polítiques i pràctiques del PP. En primer lloc, perquè ha donat suport a casos d'especulació escandalosos en Ajuntaments del PP (Alacant, urbanització dels terrenys militars de La Rabasa, ), o ha realitzat les mateixes pràctiques en uns altres, per la contradicció de derogar el PHN i seguir donant suport al transvasament Xúquer-Vinalopó fins a fa poc, per donar suport a un Estatut amb dèficits pertot arreu i donar estabilitat a un President que serà el seu contrincant electoral dintre de 18 mesos.

Que el PP ha de sortir de la GV és un fet inqüestionable en el conjunt de les forces polítiques de l'oposició, d'altres grups sense representació parlamentària i d'infinitat de col·lectius socials.

Per a nosaltres, aquesta sortida no pot ser un mer desallotjament, sinó l'inici d'altra política i altre model productiu en favor de les capes més desfavorides, de la millor qualitat de vida i del nostre medi, de la democràcia més plena –representativa i directa-, i de la defensa del nostre patrimoni cultural com instrument identitari d'expressió, de manifestació artística i de convivència, en definitiva, de realització personal i col·lectiva, en la perspectiva d'un PV lliure i sobirà, democràtic, sostenible, solidari i socialista, en el marc de la República Federal i d'una Europa socialista.

Els coquetejos del PSPV amb el PP pactant al costat de l'Estatut la Llei de l'Audiovisual Valencià –que posteriorment el projecte presentat pel PP no ha respost a l'acord-, La Llei de Residus davant la qual el PSPV es va comprometre a no acceptar les incineradores i posteriorment l'Alcalde socialista de Zarra ho va incomplir davant el silenci del seu Partit, i la Llei Urbanística Valenciana (LUV) rebutjada inicialment pel PSPV i rectificada la posició si es retirava la llei del golf de Blasco, no només ha demostrat la ingenuïtat d'aquest partit sinó una falta de criteri, estratègia política i de diferenciació en plantejaments tan importants per a la cultura, el medi ambient i el territori en el País Valencià.

Els possibles pactes amb el PP en temes tan candents com els exposats col·loquen al PSPV en una posició dolenta davant el futur electoral pel seu distanciament de l'esquerra política i social i hipotequen polítiques futures de sostenibilitat relatives al desenvolupament, el medi ambient i l'harmonització territorial.

La LUV, llei que entrarà a les Corts per a la seua aprovació per tràmit d'urgència mereix el nostre més enèrgic rebuig pel seu caràcter depredador. La solució a la destrucció del territori passa per una moratòria urbanística mentre es dissenya una ordenació racional i sostenible per al mateix.

El desgast del govern del PP i l'escassa credibilitat que com oposició ha transmès el PSOE fa previsible que EUPV tingui molt que guanyar electoralment en les pròximes autonòmiques i municipals, sempre que EU es presente a les mateixes amb una sola veu, unida i amb un missatge clar i nítid cap a la societat, alhora que amb el temps suficient preparar aquestes eleccions i arribar a tots els racons del País.

S'imposa evitar els conflictes interns, bolcar el nostre treball i el de l'organització cap a l'exterior a través del debat programàtic amb els col·lectius socials del nostre entorn, ampliar-la i reforçar-la amb un pla d'organització dirigit a garantir la seua presència en les “zones blanques” que ens permeta presentar llista en un futur, així com recollir les experiències positives de l'Entesa com ha estat la col·laboració amb Esquerra Ecologista i Esquerra Valenciana i el treball amb els col·lectius realment existents de Gent per l’Entesa. Caldria promoure la participació de tots els components de l'actual Entesa en les Assemblees obertes i Àrees d'EUPV i buscar fórmules de vinculació més estreta.

Per al PCPV la suma de vots ha de ser el reflex d'una organització forta amb un programa alternatiu en allò polític, en allò social, en allò econòmic i en allò cultural. Per això, hem d'obrir Esquerra Unida als col·lectius i persones amb les quals estem treballant i convidar-los a que formen part de l'organització que volem construir, impulsant iniciatives de col·laboració i confluència entre els col·lectius, organitzacions i persones de l'esquerra social i política del país.

És important destacar que EUPV és un projecte en permanent construcció, destinada a ser un lloc de trobada de l'esquerra valenciana. Haurà de plantejar una alternativa a curt termini que apunte clarament a la superació del neoliberalisme i a mitjan del capitalisme, presentant-se a la societat com una força coherent que defensa i creu fermament en els seus plantejaments. Així ajudarem a donar un nou impuls a l'esquerra del nostre País, perquè confluïsca en un programa comú fruit de les inquietuds de l'esquerra política i social, que represente a les persones amb les quals treballem diàriament en diversos fronts de lluita, a les necessitats de canvi de milers de treballadors i treballadores, ciutadans i ciutadanes que aspiren a governs honests i polítiques justes, que el treball articule i cohesione la nostra societat, a un canvi de valors on la pau, la justícia i la igualtat en drets siga la base de la convivència, i on la solidaritat i el respecte mutu senten les bases de les relacions entre pobles.

La nostra aposta per EUPV com moviment polític i social de l'esquerra alternativa, com punt de convergència de la mateixa, ens duu a defensar la seua presència electoral en el 2007 amb un perfil nítid i propi, com un projecte plural, útil i de futur, i amb un programa debatut internament i amb el màxim nombre de col·lectius socials.

Per al PCPV, aquest programa, passaria pels següents eixos;

  1. Reducció de la jornada laboral a 35 hores per llei i sense reducció salarial, per a combatre l'atur i fer desaparèixer la temporalitat laboral. Per una redistribució més equitativa del treball domèstic entre homes i dones.

  2. Per una política salarial que garantisca l'increment del poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores. Per un salari mínim que arribe al 68% de la mitjana salarial. Per l'aplicació real del dret d'antiguitat i participació en els beneficis de l'empresa, garantint sempre a igual treball igual salari.

  3. Supressió de les ETT’S i de les hores extraordinàries, excepte els casos excepcionals regulats per l'Estatut dels Treballadors. Cobertura total per atur mitjançant la creació d'un salari social bàsic per a tota la població aturada o sense recursos econòmics suficients.

  4. Per la limitació i control estricte de la pràctica de la subcontractació i la prohibició expressa d'aquesta en les adjudicacions de la Generalitat.

  5. Per la creació de llocs de treball dirigits específicament als joves i l'establiment dels contractes de relleu per a substituir prejubilacions.

  6. Garantir el dret a un habitatge digne, oferint un major nombre d'habitatges de protecció oficial.

  7. Revisió de tots els processos privatitzadors, retornant al sector públic aquelles empreses estratègiques per a l'economia del país. Gestió pública directa de serveis gestionats per empreses privades.

  8. Per un pla de reindustrialització que frene les deslocalitzacions, que aposte pel desenvolupament tecnològic, la inversió i la qualitat, i que contribuïsca a superar models neoliberals d'ocupació de baixa qualitat.

  9. Per la potenciació i ampliació del sistema públic de pensions i la immediata igualació de les més baixes al SMI.

  10. Pel dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, regulada per llei, lliure i gratuïta i a càrrec de la Seguretat Social.

  11. Prevenció dels casos d'assetjament sexual i violència de gènere, adoptant accions sancionadores i penals eficaces quan aquests fets es produïsquen.

  12. Pel reconeixement de tots els drets constitucionals als/els immigrants del País Valencià.

  13. Per una política d'ús racional i sostenible de l'aigua, que prime l'eficiència, l'estalvi, la reutilització i la depuració integral de les aigües. Que els plans urbanístics garantisquen la protecció del patrimoni agrícola valencià, especialment de l'horta.

  14. Establiment d'ecotaxes, sobre el consum energètic, les activitats contaminants, l'ús suntuari de l'aigua i l'activitat turística en el territori. Per una Llei d'Ordenació del territori que pose fi al descontrol territorial, l'especulació, l'edificació desordenada i les agressions al medi ambiente.

  15. Per la pacificació del trànsit urbà, a través de la defensa dels transports públics, tant en la seua gestió com en la seua propietat.

  16. Per la defensa de l'ensenyament de qualitat en una educació pública, democràtica, laica i arrelada al medi. Participació efectiva de tots els sectors de la comunitat educativa en l'adopció de decisions en els àmbits que els afecten.. No als concerts amb l'ensenyament privat,

  17. Defensa i millora de la xarxa sanitària pública i contra la gestió privada dels centres públics.

  18. Per un País lliure i sobirà, no renunciem al dret d'autodeterminació.

  19. Per una autentica reforma de l'Estatut que situe al País Valencià en el lloc que els correspon com nació. Per una llei valenciana de comarcalització.

  20. La defensa del valencià i la dignificació de la nostra llengua en tots els àmbits.

  21. Defensar i estendre la democràcia i la participació ciutadana en tots els àmbits socials. Elaboració de pressupostos participatius. Potenciar i millorar la ILP .

  22. Defensa de la pau i la solidaritat entre pobles.

La convergència política i social en el PV requereix de la unitat d'acció en la mobilització social, en el carrer, per uns objectius programàtics pels que cal lluitar ja, sense esperar al 2007, i per aquelles reivindicacions que estan a l'ordre del dia (treball amb drets i jornada de 35 hores, contra la directiva Bolkestein, defensa del teixit industrial valencià, defensa d'uns serveis públics de qualitat, defensa del territori, medi ambient, agricultura i contra l'especulació urbanística, per l'ús racional de l'aigua, defensa de la cultura valenciana i la unitat lingüística, Estatut d’Autonomia democràtic i federalitzant,..), doncs només aquesta dinàmica pot permetre un acord sòlid amb altres forces.

No és l'hora dels pactes preelectorals, sinó de forjar la unitat d'acció amb quants partits i organitzacions polítiques i socials, a més de col·lectius socials, siga possible, des de la coherència programàtica que plantegem, per a crear el clima adequat que permeta treure al Partit Popular de la Generalitat.

És la mobilització social, la força de les propostes de l'esquerra alternativa i dels comunistes el que assolirà realment el canvi, i un canvi amb garanties.

Un procés així permetrà reconstruir la unitat de l'esquerra política i social en el PV i projectar institucionalment aquesta convergència, així com situar la sortida als grans problemes econòmics polítics, socials i culturals amb els quals avui s'enfronta el PV en un horitzó alternatiu i emancipador.

Després dels processos congressuals arriba l'hora de la veritat. La del treball diari per organitzar el Partit, articular la nostra intervenció en EUPV i actuar coordinadament i amb iniciatives en el conjunt dels moviments socials.

Aquests primers mesos després del nostre Congrés el conjunt de la militància ha de bolcar-se en el treball organitzatiu, entès aquest com l'adequació o creació de Comités i vinculació del conjunt de l'organització als mateixos, nomenament dels diferents responsables i engegada de les secretaries a nivell de País Valencià. Al costat d'això, elaboració de plans de treball, dimensionats per a les nostres forces i periòdicament avaluats han de ser la garantia perquè el Partit creisca, es reforce i amplie la seua influència política.

La direcció del Partit es disposa a debatre amb tota l'organització la posada en peus de les conclusions del Congrés, polítiques i organitzatives, en la recuperació d'un Partit sobirà, organitzat i cohesionat, amb una aposta estratègica en EUPV com moviment polític i social, i una presència decidida en el moviment obrer i sindical, i en els moviments socials.

És un emplaçament en el qual tots i totes ens anem a trobar per a correspondre als desitjos de la nostra militància, manifestats en el X Congrés, de rellançar el Partit per a la defensa dels interessos dels treballadors, dels més pobres, de la nostra terra i la nostra cultura. Pel socialisme i el comunisme.

Comitè Nacional del PCPV

València, 10 de setembre de 2005.