Index | Palestina 2009
Actualidad
PALESTINA

Palestina

 

Llamamiento cristiano palestino por el fin de la ocupación

Patriarca Michel Sabbah, Obispo Dr. Munib Younan, Arzobispo Theodosios Atallah Hanna, Rev. Dr. Jamal Khader, Rvda. Dra. Yohana Katanacho, Sra. Nora Kort y diez firmas más

Un grupo de cristianos palestinos, representantes de iglesias y organizaciones relacionadas con iglesias, ha hecho un llamamiento de carácter espiritual para que se ponga fin a la ocupación de Palestina por parte de Israel

CSCA

Jesús checkpoint

 
Un grup de Cristians Palestins representant a diverses esglésies i  organitzacions de església han emès una crida perque s’acabi la ocupació de Palestina per Israel. La crida, feta l’onze de desembre en una trobada a Betlem, arriba en un moment en que molts Palestins creuen que s’ha arribat a un punt mort.  Planteja qüestions a la comunitat internacional, als líders polítics de la regió i a les esglésies de tot el món sobre la seva contribució a la recerca del poble Palestí de la seva llibertat. . Fins i tot enmig de la “nostra catàstrofe” la crida es descriu com una paraula d’esperança i amor.

Anomenat  “The Kairos Palestine Document” (El Document del Kairos –o moment just- Palestí) la crida es fa ressò de una demanda similar emesa per les esglésies Sud-africanes a meitats del 80 en el moment culminant de repressió contra el règim de l’apartheid. Aquella crida va servir per a galvanitzar les esglésies i els ciutadans en general en un esforç concertat que al final va portar la fi de l’apartheid.

Els autors del “Kairos Palestine Document” són entre d’altres, el Patriarca Emèrit Michel Sabbah del Patriarcat Llatí de Jerusalem, el Bisbe Luterà de Jerusalem Munib Younan, i l’Arquebisbe Theodosios Atallah Hanna de Sebastia del Patriarcat Ortodox Grec de Jerusalem, que han aixecat el desafiament de la urgència per la pau amb justícia al líders religiosos i polítics de la societat Palestina i Israeliana, a la comunitat internacional i al “nostres germans i germanes Cristians de les Esglésies” de tot el món. Creuen que els esforços actuals de l’Orient Mitjà estan confinats a mantenir la crisis més que a trobar les solucions pertinents i duradores a la crisis.

Denunciant les promeses buides

Expressant el seu dolor, els signataris de la crida denuncien que les promeses i pronunciaments sobre la pau a la regió estan buits. Recorden al món el Mur de separació aixecat en territori Palestí, el bloqueig de Gaza, com els assentaments Israelians assolen la seva terra, la humiliació en els punts de control militars, les restriccions de llibertat religiosa i l’accés controlat als llocs sagrats, la situació del refugiats esperant el seu dret al retorn, els presoners llanguint a les presons Israelianes i el flagrant menyspreu de la llei internacional, així com la paràlisi de la comunitat internacional en vista de aquesta tragèdia.

Rebutjant les justificacions Israelianes per les seves accions pretesament de autodefensa, declaren sense ambigüitat que si no hagués ocupació, “no hi hauria resistència, ni por, ni inseguretat.”

Diuen: “Déu ens va crear no per què participéssim en lluites i conflictes sinó perquè tots junts construíssim la terra amb amor i respecte mutu. La nostra terra té una missió universal, i la promesa de la terra mai no ha estat un programa polític, sinó més aviat el preludi per a completar la salvació universal. La nostra connexió a aquesta terra és un dret natural. No és només un tema ideològic o teològic.” Ells rebutgen que s’utilitzi la Bíblia de manera que es legitimi o es doni suport a accions polítiques i postures que estan basades en la injustícia.

Declarant que la ocupació de la terra Palestina és un pecat contra Déu i la humanitat, s’adhereixen fermament als signes de esperança tals com el “centres locals de teologia” i “nombroses trobades per a diàleg interreligiós”, reconeixent que aquests signes donen esperança per a resistir la ocupació. A traves de la lògica de la resistència pacífica, la resistència es tant un dret com un deure i té el potencial de apropar el temps de la reconciliació

Assegurant que aquest és un moment en el que s’ha de demanar perdó per les accions passades, tant per utilitzar l’odi com a instrument de resistència o la voluntat de ser indiferents i absorbits per posicions teològiques defectuoses, el grup fa una crida a la comunitat internacional i als Palestins per a la fermesa en aquest temps de prova. “Veniu i veureu [perquè us podem fer conèixer] la veritat de la nostra realitat”, és el que demanen.

De manera commovedora, conclouen, “en absència de tota esperança, fem una crida per a cridar a la esperança. Creiem en Déu, bo i just. Creiem que la bondat de Déu finalment triomfarà sobre el mal de l’odi i la mort que encara persisteixen a la nostra terra. Nosaltres veurem ací ‘una nova terra’ i ‘una nova humanitat’, capaç de elevar l’esperit per a estimar a cadascun dels seus germans i germanes.”

Els autors són:

• Patriarca Michel Sabbah
• Bisbe Dr. Munib Younan
• Arquebisbe Theodosios Atallah Hanna
• Rev. Dr Jamal Khader
• Rev. Dr. Rafiq Khoury
• Rev. Dr. Mitri Raheb
• Rev. Dr. Naim Ateek
• Rev. Dr. Yohana Katanacho
• Rev. Fr. Fadi Diab
• Dr.  Jiries Khoury
• Sra. Sider Daibes
• Sra. Nora Kort
• Sra. Lucy Thaljieh
• Sr.  Nidal Abu Zulof
• Sr. Yusef Daher
• Sr. Rifat Kassis – coordinador de la iniciativa

Traducció: Comunitat Palestina de Catalunya