 |
CPS Catalunya |
|
CPS Catalunya |
Publiquem
aquesta carta adreçada pel nostre company Jaume Botey Vallés als que han
acollit immigrats a les parròquies.
Als rectors de les parròquies que durant aquest mes han acollit als immigrats i a les respectives comunitats Parroquials; especialment a l´equip de capellans de El Pi i a la comunitat Parroquial de El Pi; i més especialment encara, a la figura emblemàtica de tot aquest procés, Mn. Vidal Aunós: GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES.
Heu assumit el repte de posar en pràctica allò repetit per Mn. Vidal tantes vegades durant aquests dies: que la Llei de l´Evangeli està per sobre i és anterior a la Llei d´estrangeria, i amb això heu fet el miracle d´un signe net i diàfan enmig d´un món poc net i poc diàfan i en un problema tan complex. Quin patir durant aquest mes tan llarg! Per nosaltres tristesa i vergonya pel fet en si, el de formar part d´un món ric que rebutja als que ens semblen diferents i són pobres, però també angúnia per vosaltres, per la càrrega que acceptàveu.
I ara hem de donar-vos-en les GRÀCIES. Perquè ho heu fet amb transparència i humilment, perquè no demanàveu ni esperàveu res a canvi, perquè us en vàreu fer càrrec amb tots els riscs, probablement amb dubtes i inseguretats que us superaven i fent vostres els dubtes i inseguretats de les vostres comunitats, amb la por de no saber ni com ni quan s´acabaria. S´ha posat en pràctica la paràbola del samarità: GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES.
GRÀCIES també per l´altre miracle: quina felicitat durant aquests dies sentir-se cristià! I anar pel carrer, a la feina o a les reunions i trobar-te aquells amics allunyats de nosaltres i que et deien amb una certa enveja: "tu també ets dels cristians que acullen". Ens ho deien a nosaltres però n´éreu vosaltres els destinataris. GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES.
Heu estat constructors de pau. I heu fet com qui no fa res...acollint amb serenitat als sense papers sense demanar papers ni distingir colors, sembrant la pau entre col.lectius tan diversos i amb problemes greus i sovint enfrontats. Quantes ajudes i solidaritats amagades s´han concitat i quantes paraules importants s´han dit durant aquests dies amb normalitat i sense grandiloqüència, paraules que semblen esperança i construeixen el futur. Recordes Mn. Vidal., just ahir mateix, les paraules d´aquell alt dirigent sindical confesant que ja seria hora de signar la reconciliació entre l´Església i l´anarcosindicalisme?
Heu fet el miracle de l´ecumenisme. I gràcies al vostre signe hem entés que el veritable ecumenisme no és el del debat de les idees, no comença pel cap, sino pels peus i molt a ras de terra: acollint, repartint flassades, donant sostre i aigua, rentant mudes de roba interior. Recordes també, Mn. Vidal, la confesió d´aquell indi de la barba llarga i turbant blau a la reunió d´aquest dilluns passat, dia 19 al vespre? Vaig anotar-ho per poder-ho retenir per sempre: "hem notat que Déu ens estima -deia- perquè hem estat acollits per persones de Déu, perquè el vostre Déu és el meu. Passi el que passi amb nosaltres mai no us oblidarem".
Tampoc nosaltres ho oblidarem mai. Perquè durant alguns dies pakistanesos, búlgars, del Magreb, subsaharians, rusos, de Túrquia, de Bangladesh, equatorians, indis, parts, medes, elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l´Àsia, de Frígia i de Pamfília, de l´Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirena, tots, tan jueus com prosèlits, cretencs i àrabs en sentit i entés en les seves pròpies llengües les grandeses de Déu. Perquè ho han entés amb les paraules dels fets, l´únic llenguatge que entenen totes les llengües.
Heu fet crèixer l´Església, aquests dies, en profunditat i en amplària, en capacitat de diàleg cap en dins i cap enfora, en maduresa, com un signe d´esperança. Però, més important encara que això, heu fet crèixer el Regne, que va més enllà de l´Església i que és Regne de bondat, de justícia i de pau. GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES.
Barcelona, 24 de febrer de 2.001
Jaume Botey Vallés.
Al
nostre correu electrònic està arribant moltes informacions sobre els fets de
Palestina, com per exemple...
7 abril:
BARCELONA
EN SUPORT AL POBLE DE PALESTINA.
Les organitzacions a sota signants, membres de la PLATAFORMA EN SUPORT AL
POBLE DE PALESTINA i d'altres, davant la situació que està patint el poble
de Palestina, convoquem la societat catalana a una gran MANIFESTACIÓ en
solidaritat amb el poble de Palestina, per reclamar el seu dret a
l'existència i parar l'agressió de l'exèrcit i del govern d'Israel.
DIA 7 D'ABRIL DE 2002, A LES 12 HORES DES DE PLAÇA CATALUNYA-RONDA SANT
PERE FINS A PLAÇA SANT JAUME.
PER UNA PAU JUSTA, PROTECCIÓ INTERNACIONAL PER A LA POBLACIÓ PALESTINA.
ATUREM EL GENOCIDI CONTRA EL POBLE PALESTÍ.
RECONEIXEMENT INMEDIAT DE L'ESTAT PALESTÍ PER PART DE LA UNIÓ EUROPEA.
EXIGÈNCIA DE SANCIONS CONTRA L'ESTAT D'ISRAEL.
SOLIDARITAT AMB EL POBLE DE PALESTINA.
Signem a Barcelona, el 2 d'abril de 2002.
PLATAFORMA DE SUPORT AL POBLE DE PALESTINA.
(llista provisional no tancada).
CCOO de Catalunya-Fundació Pau i Solidaritat, UGT de Catalunya-Fundació
Josep Comaposada, FAVB, PSC (PSC-PSOE), ICV-JEV, EUiA, PCC-CJC, ERC,
PSUC-viu, Federació Catalana d'ONGs per al Desenvolupament, Educació sense
Fronteres, Médicus Mundi, Asociació Catalana per la Pau, Mans Unides,
MON-3, Justícia i Pau, Fundació per la Pau, Entrepobles, Sodepau,
Associació Cultural per a la Cooperació Catalano-Palestina, Associació
Catalunya-Líban, Centre UNESCO, Cooperacció, Fundació Olof Palme, ASOPXI,
Comunitat Palestina a Catalunya.
Del col.lectiu
SOM ESGLÉSIA ens ha arribat via mail el seu butlletí nº 14 del que us vull
destacar...
MANIFEST AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER A L'ORDENACIÓ DE LES DONES
COL·LECTIU DE DONES EN L'ESGLÉSIA
Hem vingut a manifestar-nos
davant de la Catedral, perquè és Seu emblemàtica de
l’Església de Barcelona, per dir:
 |
Que
nosaltres, que som dones, també som plenament església, però el poder
d’aquesta Institució no ens reconeix com a persones amb totes les
capacitats i drets. |
|
Que
la Jerarquia reserva per a nosaltres els llocs del servei: la salut, la
caritat, la catequesi, i no ho reconeix com a ministeri diakonal. |
|
Tot
i que fem aquesta tasca, les dones no podem decidir-ne els continguts. El
nostre pensament i la nostra paraula no compten per a res. |
|
Avui
en la societat, les dones ocupen llocs públics i de responsabilitat. L’església
Jeràrquica no pot ignorar aquesta realitat i dir que vetar el sacerdoci
femení forma part del “ Pla de Déu”. |
|
Si Déu ens ha fet a la seva imatge i ens estima com a filles, per què l’Església Jeràrquica ens discrimina per raó de sexe? Per què gosa limitar la decisió de Déu d'escollir per al seu servei ministerial, part de la seva obra creadora? |
|
Les
dones volem participar com a membres de ple dret del Poble de Déu, en la
construcció d’una Església diferent, paritària, acollidora de totes
les persones, misericordiosa, que respecti la llibertat, i que per sobre
de lleis i tradicions fetes pels homes, estimi, tal com ho va fer Jesús. |
NOTA DE PREMSA. 20 DE MARÇ DE 2002
La
publicació de la nova revista Dialogal obre el diàleg entre religions a
tota la societat
Aquest
matí s’ha presentat en roda de premsa el primer número de la revista Dialogal.
Aquesta nova publicació sobre religions està realitzada per l’Associació
UNESCO per al diàleg interreligiós. Hi han intervingut Fèlix Martí,
director del Centre UNESCO de Catalunya, Ariel Edery, rabí de la
comunitat jueva Atid de Catalunya, Mohamed Chaib,
president de l’Associació Cultural Ibn Batuta i el director de la
publicació Francesc Rovira, de l’Associació UNESCO per al Diàleg
Interreligiós.
En
les intervencions tots han coincidit a destacar que no existeix cap altre
publicació amb les mateixes característiques i que pel seu plantejament plural
Dialogal farà una gran aportació al coneixement i al diàleg entre
les diverses comunitats religioses i la resta de la societat. Alhora, s’ha
destacat que des de les diverses perspectives en què s’afronten els temes de
la revista i el diàleg que promou l’Associació, també s’inclou la tradició
humanística laica o l’agnosticisme. En aquest sentit, també s’ha coincidit
en que no s’ha de limitar el diàleg i el coneixement de les religions a les
persones que formen part d’alguna confessió.
Francesc
Rovira ha destacat que “la societat pateix un dèficit de cultura religiosa
que la revista vol contribuir a evitar”, ja que difícilment els mitjans
de comunicació es fan ressò de la pluralitat religiosa de Catalunya. Per això,
Dialogal és una revista de divulgació i accessible a tots els públics.
Fèlix Martí ha expressat el suport del Centre UNESCO Catalunya a
aquesta nova publicació ja que el diàleg interreligiós s’inscriu en la
voluntat de la UNESCO de promoure la cultura de la pau. Per Fèlix Martí,
Catalunya té molt poca tradició de pluralisme religiós i “en la pràctica
encara cal fer realitat que estem en una societat plural i que l’estat no és
confessional”.
Ariel Edery ha dit que “malgrat que en la història hi ha molt a
millorar en la convivència entre religions, avui està creixent la consciència
que el diàleg entre religions és necessari”. Tot i que la paraula diàleg
s’està posant de moda, cal tenir present que l’objectiu final no és només
el coneixement, sinó el respecte entre les persones, sigui quina sigui la seva
creença o confessió.
Mohamed Chaib ha remarcat que s’ha d’explicar que les religions
serveixen per unir les persones i no per separar-les: “per tal que els
catalans puguin conèixer l’Islam, nosaltres també hem de poder explicar quin
és el missatge positiu de l’Islam. Estem oberts a participar en qualsevol
iniciativa que apropi la gent”.
Més informació: http://www.dialogal.com
ESPAI OBERT
|
E-mail:
somescat@eic.ictnet.es Apartat
de Correus 21003 - 08080 Barcelona |
Desde Lovaina
en Jaume Botey ens envia les seves reflexions a tots els amics i amigues de
Catalunya. (Cliqueu
aquí)