dimarts, 18 de juny de 2024 
Menú principal
Notícies

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
CNT-AIT Catalunya
Manifestació en solidaritat amb Kurdistan, 27 de gener 19h PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 22 de gener de 2016 19:10

 

El proper dimecres 27 de  gener es commemora el primer aniversari de l’alliberament de Kobane. En aquesta ciutat al nord de Síria les milícies populars de les YPJ/YPJ van resistir durant mesos l’atac de Daesh (ISIS en anglès) i en van sortir victorioses. El que defensaven no era sols una ciutat, defensaven un nou model de societat nascut de la lluita del poble de Rojava (Kurdistan de Síria) per alliberar-se del jou del dictador Al-Assad. Aquest nou model de societat es basa en l’alliberament de la dona, en una democràcia radical i horitzontal amb el poder de decisió a les bases, en una economia ecològica al servei del conjunt de la societat… Mentrestant els seus germans del nord, a Bakur (Kurdistan de Turquia) també lluiten per alliberar-se del jou del govern de Turquia, que està duent a terme una guerra brutal i salvatge contra tota forma d’oposició i concretament contra els kurds. Centenars de persones han mort a Turquia en els darrers mesos a conseqüència de la repressió de l’estat turc, s’han empresonat milers de persones, s’han censurat mitjans de comunicació, cessat del seu càrrec a fiscals i jutges no afins al règim i s’ha posat sota setge ciutats senceres amb l’objectiu de sotmetre a la població.

Es per això que cal que sortim al carrer, exigint el respecte als kurds i a la resta de pobles que lluiten al seu costat. I també per solidaritzar-nos amb la revolució social que estan duent a terme. Sortim al carrer per dir que no estan soles, que som moltes les que no tolerarem el genocidi que està perpetrant el govern de Turquia i que no ens quedarem de braços creuats veient com s’intenta esclafar tot un poble que frisa per ser lliure, que està lluitant cada dia per trencar amb les cadenes imposades pel Capitalisme, pel Patriarcat i per l’Estat.

Per això convoquem el proper dia 27 de Gener a les 19h a concentrar-nos davant del consolat de Turquia, per mostrar el nostre rebuig al govern encapçalat per Erdogan i per mostrar el nostre suport al poble kurd.

 

 

Crida a la solidaritat amb Kurdistan

A finals de l’estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat al nord de Siria va ser atacada per Daesh (ISIS en les sigles en anglès), però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: no passaran. El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge de Daesh. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces gihadistes, un baluard de llibertat en mig del caos i la destrucció de la guerra de Siria. Aquesta victòria va crear un creixent interès de tot el món per Rojava, encara que el projecte de democràcia radical que allà s’hi desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d’autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds respecte al règim siri de Al-Assad.

A les muntanyes del Kurdistan porten dècades, sinó segles, lluitant per aconseguir una vida més justa per a un poble que viu tradicionalment oprimit. La divisió del seu territorinatural en 4 Estats (Turquia, Iran, Iraq y Siria) a mans d’occident, va dibuixar unes fronteres amb l’objectiu de mantenir el control per part dels Estats imperialistes, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. La seva identitat els fou negada, la seva cultura reprimida i la seva dignitat trepitjada. Tot i així (o potser degut a això) foren capaces de generar un moviment social i un projecte polítiques que no poden ser ignorats. Les seves dures crítiques a l’imperialisme i al capitalisme, la crueltat dels règims que els han reprimit i l’experiència d’una organització revolucionaria com el PKK (Partit dels Treballadors de Kurdistan) amb casi 40 anys d’història, els han portat a desenvolupar un nou paradigma polític, inspirat en l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari de Murray Boockchin, entre d’altres. La cerca d’autonomia i la construcció d’una estructura social des de baix cap a dalt, on les comunes i consells territorials són la base d’un projecte revolucionari de transformació social, està trencant motlles tant a l’Orient Pròxim com al món sencer.

Es pot aprendre molt d’aquesta extraordinària lluita, que ha estat capaç de reconduir els seus esforços i estratègies incloent una amplia majoria social. Diverses estructures han catalitzat un procés revolucionari perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient. El seu ampli suport popular es cristal·litza en els milers de comunes, assemblees i organitzacions que conformen aquest projecte. Entenen que l’alliberament de la dona ha de ser una prioritat en tots els aspectes de la societat, buscant allunyar-se així de les estructures patriarcals de dominació que ens imposen els models de estat-nació. El compromís amb el territori, forjat a les muntanyes, es vincula amb la lluita ecologista i el respecte pel medi ambient. En oposició al sistema de producció tecnoindustrial i a la modernitat capitalista, proposen una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme. L’organització en zones autònomes brinda la possibilitat per crear models replicables a escala global, buscant així eixamplar i compartir els aprenentatges d’aquest experiment polític. I és a Rojava, a la Siria que viu la massacre i l’autoritarisme de Daesh, on es busca portar al terreny pràctic un marc teòric que, a l’occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia. Ens demostren així queun altre món és possible, un món on hi càpiguen molts mons, un món construït dia a dia des de la praxis.

Però no hem de fixar-nos només en Rojava, a tot el Kurdistan es lluita per la construcció de l’autonomia i del Confederalisme Democràtic. A Bashur (Kurdistan de Irak) de forma incipient front al nacionalisme neoliberal representat pel clan Barzani, a Rojhelat (Kurdistan de Iran) tot i la repressió de la dictadura teocràtica la resistència perviu i sobretot a Bakur (Kurdistan de Turquia) podem veure com es desenvolupa el mateix moviment, tot i l’enorme presencia militar per part de l’Estat Turc, pont entre Orient i Occident, hereu de l’Imperi Otomà.

El procés polític que va causar la pèrdua de la majoria absoluta de l’AKP, el partit amb el que Erdogan governa Turquia, va se el resultat d’un enorme treball institucional de les organitzacions pro-kurdes i de l’esquerra turca. L’aliança electoral coneguda com HDP va sacsejar el panorama polític del bastió de la OTAN a l’Orient Pròxim, i tot i l’aparença democràtica de l’estat turc, la resposta de l’aspirant a sultà va ser militar. Amb el pretext de combatre el terrorisme es va iniciar una sagnant campanya contra el moviment kurd; bombardejos, atemptats, tocs de queda… La majoria absoluta recuperada per l’AKP el dia 1 de novembre, després d’unes eleccions molt qüestionades per diferents grups d’observadors internacionals, ha donat via lliure a que els atacs contra la població kurda no deixin d’augmentar. Centenars de civils han perdut la vida en els últims mesos, i davant la necessitat d’autodefensar-se la població ha accelerat la creació d’unitats de defensa civil. El Moviment d’Alliberament de Kurdistan treballa per aconseguir un procés de pau i una solució política al conflicte, però no dubta a prendre les mesures necessàries per a defensar-se de l’ocupació militar i dels assassinats indiscriminats i les massacres de l’estat turc, promovent un dels pilars fonamentals del moviment: el dret a l’Autodefensa.

Considerem necessari donar suport a la lluita dels pobles de Kurdistan, creant una xarxa de solidaritat que permeti reforçar els processos que s’estan vivint. Molts dels col·lectius i organitzacions veiem en aquesta lluita una oportunitat per aprendre,compartir i unir esforços per crear una societat millor. Els processos revolucionaris que s’estan vivint són una crida a la solidaritat internacionalista entre pobles oprimits. ElConfederalisme Democràtic és una proposta capaç de marcar la diferencia davant el panorama polític futur, però necessita créixer i consolidar-se.

Per tot això exigim que es respectin els drets humans i realitzem les següents demandes en consonància amb les diverses campanyes d’àmbit internacional:

-L’apertura d’un corredor humanitari a Kobane i el fi de l’embargament econòmic que pateix Rojava.

-L’aturada de les activitats repressives de les forces de seguretat turques contra el moviment pro-kurd.

-L’alliberament d’Abdullah Öcalan i la fi del seu aïllament. L’alliberament de tots els presos polítics de Turquia, especialment dels malalts greus la vida dels quals corre un gran perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

-El suport actiu al poble kurd, en forma de col·laboració econòmica y política.

A més d’aquesta declaració de mínims, els adherents considerem que tots podem participar en el suport a la lluita del poble kurd de diferents formes. Ajudar a compartir aquesta informació és una feina imprescindible. També considerem necessària i crucial la participació i suport en els diferents actes que es vagin convocant, així com el suport econòmic a les campanyes de recollida de fons i la implicació en grups i col·lectius de solidaritat amb aquest moviment. Aquestes són només algunes de les formes, sempre pots trobar la teva.

Com responen des del moviment kurd en preguntar com se’ls pot donar suport:

“La millor solidaritat és lluitar per la revolució allà on siguis.”

 

 

Darrera actualització de divendres, 22 de gener de 2016 19:35
 
ANTOINE NIETO, PRESO ANARQUISTA: LIBERTAD PDF Imprimeix Correu electrònic
dissabte, 14 de setembre de 2019 16:40

libertad galindo

 

ANTOINE NIETO, PRESO ANARQUISTA: LIBERTAD

Antoine está preso en la cárcel de Murcia. Lleva 40 años y aunque parezca inverosímil, esa es la cifra. Toda la vida entre rejas. El 3 de enero de 2020 cumple su condena en España, pero por medio de una orden de detención europea pretenden trasladarlo a Francia bajo supervisión de la Audiencia Nacional.

Darrera actualització de dissabte, 14 de setembre de 2019 16:47
Llegiu-ne més...
 
[México] La Reforma laboral y el sindicalismo oficial PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 9 de gener de 2013 14:43

La Reforma Laboral ha sido impulsada por los principales partidos de la burguesía, el PRI y el PAN; salvo algunos matices, los dos partidos están de acuerdo en los fundamental en el reforma: en modificar la forma de contratación y despido, la política salarial y atacar los derechos laborales.

 

Darrera actualització de dijous, 10 de gener de 2013 01:02
Llegiu-ne més...
 
o de despedir a los jefes ha devenido en una fantasmada? pedir apoyo a la población para pedir cuatro perras es de vergüenza. PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 26 de febrer de 2012 23:01

Aun no he parado de blasfemar, insultar y demás. Los trabajadores de TMB dejan sola a la población en su lucha contra las subidas, la corrupción y la privatización (que no lloren si les montan un ere y a la peña se la sude). Nos llamaron a apoyar su lucha y la abandonan por cuatro perras. Reconociendo a los compañeros que siguen apoyando la huelga dentro TMB, pienso que a todo trabajador de dicha empresa se le tendría que caer la cara de vergüenza por por pesetero y reprimo mi mala hostia para no escribir una antología del insulto. Aun no entendemos como se permite a cierta gentuza entrar en un comité de huelga, pero tras tantos años defendiendo la táctica de los comités de empresa por parte de gente que se autoproclama anarcosindicalista no han servido para mucho mas que derrotas.

Darrera actualització de diumenge, 4 de març de 2012 13:44
Llegiu-ne més...
 
Per una solució global i digna a l'exclusió social dels assentaments PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 5 de juliol de 2013 20:05

CNT-Catalunya, s'adhereix al manifest i a la convocatòria per una alternativa digna para les Naus del Poblenou

A Barcelona malviuen almenys 700 persones en assentaments, la majoria ubicats al Poblenou, veïns i veïnes nostres. La majoria són africans, però també hi ha magribins, romanesos, llatins i autòctons, que pateixen les polítiques injustes del FMI i BM en els seus respectius països. Són espais que serveixen d’habitatge, lloc de treball o les dues coses a la vegada. No reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat, sense aigua ni llum. Les persones que hi ha allí  es mantenen de la recollida de ferralla o activitats artístiques. Una quantitat important no tenen papers de residència o de treball, fet que augmenta la seva situació de vulnerabilitat. Des del mes de gener s’han desallotjat sis naus, acció promoguda per l’Ajuntament, que ha justificat les “intervencions” per raons de seguretat, que han afectat prop de 100 persones que s’han hagut de buscar la vida en altres espais o redistribuir-se entre els ja existents.

Darrera actualització de divendres, 5 de juliol de 2013 20:29
Llegiu-ne més...
 
<< Inici < Anterior 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Següent > Final >>

Pàgina 12 de 88
Calendari
<<  Abril 2023  >>
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
       1  2
  3  4  5  6  7  8  9
10111213141516
17181920212223
24252627282930

© 2024 CNT-AIT Catalunya
Joomla! is Free Software released under the GNU General Public License.