dimarts, 8 d'octubre de 2024 
Menú principal
Notícies

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
CNT-AIT Catalunya
JUICIO APLAZADO PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 15 de gener de 2016 19:22

APLAZADO JUICIO A L@S ENCAUSAD@S POR LA DEFENSA DE COLLSEROLA

 

El Juicio penal contra 8 vecinos de Esplugas que se habría de celebrar el 18 y 19 de enero ha quedado aplazado para el 18 y 19 de Abril.


 
Ni muts ni a la gabia PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 15 de gener de 2016 08:50

 

Judici penal els propers 18 i 19 de gener contra 8 veïns d’Esplugues de Llobregat per defensar Collserola

 

La gent que des de 1991 hem desobeït la imposició del pla Caufec-Porta Barcelona tornem a enfrontar-nos a un judici els dies 18 i 19 de gener de 2016. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha citat a 8 veïns en defensa de Collserola acusats per la Fiscalia de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic. Total: 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.

Ara que la desobediència està de moda esperem que amb aquests mèrits ens facin un lloc al futur Ministeri de Desobediència, Defensa del Territori i Lluita contra la Repressió. Si no, de moment ens conformem amb una retirada de càrrecs, una disculpa pública de tot l’entramat públic-privat que impulsa el pla Caufec i la derogació de tot projecte que pretengui cimentar Collserola. Ja només amb la primera condició el poder s’estalviaria una altra campanya de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ que tot just comença de nou.

Els fets pels quals se’ns jutja ara no són cap novetat, i n’hem parlat uns quants cops. Es tracta d’una protesta el 18 de març de 2009 a causa del llavors imminent empresonament d’un opositor al pla Caufec. Unes 300 persones entren a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat durant la celebració d’un ple municipal amb crits de «No al pla Caufec» i «Insubmissió a les penes-multa». La policia local ho intenta evitar de males maneres —i amb pèssima pràctica i eficiència— just el dia que estrena material antidisturbis. Allà es repeteix el modus operandi al qual ens han acostumat: ni durant ni després dels fets (suposadament taaaaaan greus) hi ha cap identificació ni detenció; mesos després les persones de sempre (els mateixos que ja vam ser jutjats i absolts fa un any —i detinguts, multats i jutjats en dotzenes d’ocasions anteriors per la nostra oposició a la política espluguina del totxo—) som notificats del procediment judicial en contra.

Fa anys que denunciem el capitalisme especulador a Esplugues de Llobregat i l’ús de la repressió com a model de gestió de la protesta popular. Les accions contra el pla Caufec i les seves conseqüències sempre han estat públiques i noviolentes amb l’objectiu de cridar al màxim l’atenció de la població i els mitjans de comunicació per tal de difondre els arguments de la lluita. Tres dels veïns que serem jutjats tenim risc real d’ingrés a presó amb demandes fiscals de 3 anys de condemna a més dels 11 mesos i 20 dies en penes-multa que acumulem entre tots.

Fixeu-vos si la cosa se surt de mare que malgrat el govern local estigui darrere les acusacions el Ple Municipal d’Esplugues va aprovar per unanimitat el juny de 2012 una declaració institucional de suport als encausats que qualifica de «desproporcionades les condemnes que potencialment poden ser imposades». Des de febrer de 2013 membres de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ ens hem reunit amb representants municipals per tal de proposar un acostament i possible acord extrajudicial amb els agents de la Policia Local que varen participar en el desallotjament del ple de l’Ajuntament i que van elaborar l’atestat que va donar lloc al procés penal. L’objectiu era avançar un procés de mediació, figura legal que el Departament de Justícia promou per tal de resoldre conflictes abans d’arribar a judici i així estalviar despeses i alleugerir la saturació de diligències als despatxos. Avui dia no hi ha cap avenç malgrat que PSC, ERC, ICV i CiU van ratificar al ple del 18 de juny de 2014 que aniran a Fiscalia amb un escrit que consensuaran. Seguirem insistint fins al mateix dia del judici.

Com ja hem dit repetidament, l’oposició al pla Caufec forma part d’un conflicte polític iniciat el 1991 que no es pot tractar penalment. Sempre hem buscat solucions i mediar amb l’ajuntament de diferents maneres: les manifestacions i accions al carrer així com aquests processos penals són les conseqüències d’una mala gestió política del conflicte. Entre els anys 2004 i 2009 més de 70 persones vam acumular unes 200 causes a jutjats per accions en contra de l’edificació del pla Caufec. Ara, set anys després d’uns fets emmarcats en la protesta per la repressió associada a la nostra lluita veïnal i noviolenta, ens tornen a citar. No cal dir que la desobediència —de fet o de pensament— ens pot portar a la presó (com sempre ha estat). No cal dir que seguirem desobeint les seves imposicions.

#NiMutsContinua


http://nimutsnialagabia.org/ara-que-la-desobediencia-esta-de-moda/


>>> Tota la informació del cas a http://nimutsnialagabia.org/

Darrera actualització de divendres, 15 de gener de 2016 19:32
 
Readmisión despedida en el Bar-Cafeteria MONTIS PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 2 de desembre de 2015 19:22

El pasado mes de octubre, acudió a nuestro sindicato, una compañera que acababa de ser despedida . Esta compañera, camarera de un restaurante situado en una esquina del edificio de “ la campana” de Karcelona, recibía de manos del patrón, el despido tras haber estado dos días de baja médica. Este explotador y usurero, acostumbrado a imponer su concepto sobre como deben de ser las relaciones laborales y contractuales, no acepta la ausencia de ningúnx empleadx aunque ésta sea para resolver algún asunto propio, menos aún por enfermedad. Éste hecho y no otro, fue la razón por la que nuestra compañera se vio en el punto de mira. Además, como es habitual en el ramo de la Hostelería solo le cotizaba 4 horas diarias, y le pagaba 800´- € al mes por 9 horas de lunes a viernes. Todo un lince de los negocios, gana con la caja del bar, con la estafa a la seguridad social y con el sueldo de miseria que le paga a las trabajadoras, así puede presumir de tener un “Jaguar”

 

Darrera actualització de dimecres, 2 de desembre de 2015 20:15
Llegiu-ne més...
 
XIº Congreso de la CNT. ¿El final del anarcosindicalismo? PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 2 de desembre de 2015 19:40

Tras las últimas desfederaciones y escándalos internos, en vísperas del XIº Congreso, la CNT debería asumir que sólo volverá adquirir la importancia que tuvo en nuestra sociedad si acepta el carácter federalista de la Organización y heterodoxo de su militancia y si es capaz de entender que cayendo en planteamientos reformistas sólo conseguirá disipar sus objetivos de emancipación.

 

Darrera actualització de dimecres, 2 de desembre de 2015 20:11
Llegiu-ne més...
 
19a MARXA CONTRA LES PRESONS I EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES PRESES PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 23 de desembre de 2015 20:25

 

19a Marxa contra les presons i en solidaritat amb les persones preses


Dijous 31 de desembre

 

Que els nostres crits facin tremolar els murs!


MARXA A LA PRESÓ DE DONES (WAD RAS)

  • A les 11.00 h: Esmorzar vegà

  • A les 11.30 h: Marxa

C/ Doctor Trueta 76-98, Bogatell L4


DINAR & XERRADA (CSOA LA TEIXIDORA)

  • A les 14.00 h: Dinar vegà popular

  • A les 16.30 h: Taula rodona “Migrants i criminalització”

(Amb la participació de membres de Te Kedas Donde Kieras, Sindicat Popular de Manters, Tanquem els CIES, Documental sobre el Cas Dixan i més.)

Hi haurà distri i espai d’escriptura a presos.

C/ Marià Aguiló, 35 Poblenou L4

 

MARXA NOCTURNA (PRESÓ MODEL)

  • A les 23.00 h: Marxa de torxes

Saludem el nou any manifestant-nos per la llibertat!

C/ Entença 155, Entença L5

 

«Una societat que necessita engarjolar i humiliar és, en si mateixa, una presó»

Anònim.

Som a 31 de desembre i aquesta nit acomiadem l'any amb la lluita infinita contra les presons i el món que les necessita. I us preguntareu, per què cada any ens obstinem a manifestar-nos davant d'aquests edificis lletjos, de murs i barrots, que pretenen ser infranquejables?

Primer de tot, perquè no creiem en la suposada funció rehabilitadora que representen. Les presons parteixen vides i no aporten cap solució a una societat cada cop més desigualitària, individualista i fragmentada.

Entenem que la principal finalitat dels cossos de seguretat de l'Estat i de les presons és protegir la propietat privada, les fronteres i els cànons de conducte autoritaris i patriarcals, així com castigar a la dissidència política que els hi planta cara.

Si donem un cop d'ull a la població reclosa, podem observar com aquesta és un mirall de la pobresa i de les excloses socials, d'aquelles que no encaixem i que provem de buscar-nos la vida com podem.

Per què serveix la presó?

Al contrari del que volen fer-nos creure, la presó no ha estat creada per protegir a les persones. La realitat demostra que les reixes només castiguen i persegueixen la violència que molesta l'Estat i aquells comportaments que posen en perill les estructures del sistema que ens domina. D'aquesta manera, les pitjors violències (com els desnonaments, la destrucció a gran escala del planeta, el racisme i la insolidaritat, el control cap a les dones i la seva sexualitat, l'explotació infrahumana de treballadores i les guerres per l'espoli dels recursos d'un territori...) són legals i els seus responsables no són considerats criminals.

Les lleis i el sistema penitenciari són la culminació paternalista de l'Estat criminal per establir quines conductes són acceptades i quines intolerables.

Qui va a la presó?

Ens diuen que la llei és igual per totes. No obstant això, les presons estan plenes de persones sortides de la pobresa, de migrants i de filles de la classe treballadora, empresonades per «delictes contra la propietat» o per «delictes de tràfic de drogues», és a dir, per accions estrictament vinculades a la seva necessitat d'obtenir diners.

En el cas de les dones privades de llibertat, trobem que una gran majoria estan recloses per «delictes contra la salut pública», vinculades al tràfic de drogues, i solen complir condemnes molt llargues (entre 7 i 9 anys). Aquestes condemnes es tornen més angoixants si, a més, estàs tancada en una presó lluny del teu país d'origen i dels teus éssers estimats, patint un doble aïllament. La situació és encara més vulnerable si no parles el mateix idioma i, a més, no t'informen de les opcions legals que disposes per a la teva defensa, ni de les opcions que tens per complir condemna. A més a més, no hem d'oblidar totes les agressions sexuals que es produeixen molt sovint dins dels murs, les quals gairebé sempre són invisibilitzades i són difícilment denunciables per la reclosa violada o vexada sexualment.

També ens diuen que els CIE's (Centres d'Internament per Estrangers) no són presons, sinó llocs on et tanquen temporalment per retornar-te al teu país d'origen. És obvi que l'Estat no vol més immigrants, un cop satisfeta la demanda de mà d'obra barata dels mercats. El cert però, és que totes sabem que la Llei d'Estrangeria i els CIE's criminalitzen la immigració i castiguen una «falta administrativa» (la no-regularització) amb l'empresonament.

Altres persones recloses en aquestes «noves» presons són les refugiades polítiques. Actualment vivim una situació conjuntural complexa, amb el devastador conflicte de Síria i els milers de refugiades de guerra. Mentre alguns titelles del poder se sumen al lema Refugees Welcome, veiem com es tapa la realitat de les moltes persones que són expulsades de les seves terres i acaben convertint-se en negoci, transportades com si fossin mercaderia. Per començar, han de pagar molts diners per poder creuar les fronteres, al mateix temps que una turista ho pot fer per la dècima part d'aquest preu. Però encara hi ha més obstacles: les fronteres d'Europa s'estan tancant cada cop més i les que aconsegueixen arribar al territori d'acollida van a parar a campaments per refugiades, que no són més que una altra presó camuflada, enreixades per llambrades i vigilades 24 hores. Les que tenen sort es queden allà i, les que no, són traslladades constantment de ciutat en ciutat, fet que els hi impedeix generar cap mena de vincle. En aquest context, els Estats aprofiten per començar a deportar a antics immigrants no regularitzats, amb l'excusa que provenen de països no considerats en conflicte bèl·lic, com està succeint a Alemanya, on alhora que s'acull a persones de Síria, s'està expulsant a moltes migrants provinents dels Balcans.

La presó rehabilita i reintegra?

També ens diuen que les presons ajuden a les delinqüents a rehabilitar-se i reintegrar-se a la societat. Però la majoria de preses, un cop surten en llibertat, es troben les mateixes condicions (i sovint pitjors) que tenien abans d'haver estat tancades.

Alhora, com hem vist als últims anys de mobilitzacions socials constants, les presons també serveixen d'amenaça última contra les idees i les accions de qualsevol que intenti oposar-se als designis d'aquest ordre brutalment injust.

Qui es beneficia de les presons?

A l'Estat espanyol, molts dels serveis als centres penitenciaris ja depenen del sector privat, com el càtering, bugaderia, manteniment integral d'instal·lacions, etc. Actualment, a més, s'està produint la privatització de la vigilància perimetral (càmeres, murs, etc.) dels recintes exteriors de les presons, mitjançant la contractació de vigilants de seguretat privada.

Alhora, la progressiva privatització del sistema penitenciari obre suculentes oportunitats al benefici de les grans empreses, fet que augura que la tendència a la construcció de noves macro presons i la incarceració massiva continuarà incrementant-se als anys que vénen.

Encara confies en les presons?

Finalment, ens diuen que la presó, si no rehabilita, almenys serveix com a força dissuasiva contra la comissió de nous delictes.

Llavors, perquè no para de créixer constantment la població presa? Perquè la legislació i el Codi Penal no paren d'endurir-se més i més, encara que la taxa de criminalitat segueixi mantenint-se igual de baixa?

Òbviament, aquests fets formen part d'un programa social ben definit, consistent en l'augment del control i de la repressió amb l'objectiu de liquidar l'amenaça potencial que suposen tant les pobres com aquelles que decideixen rebel·lar-se contra aquest sistema. Volen eliminar-nos dels carrers i mantenir-nos dòcils sota la por a treure'ns allò que més valorem, la nostra llibertat.

Sabies que...?

A l'Estat espanyol la gran majoria de les condemnes es produeixen per delictes de tràfic de drogues i robatoris (delictes contra la propietat privada). Les condemnes per homicidi o intent d'homicidi, en canvi, representen el 7% del total.

El Codi Penal espanyol és un dels més durs de tota Europa: la condemna més habitual és de 5 a 10 anys, mentre que a la resta de la UE les sentències de presó més comunes s'allarguen d'1 a 3 anys.

«La presó no impedeix que es produeixin actes antisocials. Multiplica el seu número. No millora a aquells que passen darrere els seus murs. Per molt que es reformin, les presons seguiran sent llocs de repressió que faran al pres cada vegada menys apte per viure en comunitat. Les presons degraden la societat, han de desaparèixer.»

Piotr Kropotkin

Fins que la repressió es converteixi en no res,

 

A terra els murs de les presons!

Darrera actualització de divendres, 25 de desembre de 2015 10:19
 
<< Inici < Anterior 81 82 83 84 85 86 87 88 Següent > Final >>

Pàgina 82 de 88
Calendari
<<  Abril 2023  >>
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
       1  2
  3  4  5  6  7  8  9
10111213141516
17181920212223
24252627282930

© 2024 CNT-AIT Catalunya
Joomla! is Free Software released under the GNU General Public License.