Ingressen a la presó cinc persones amb penes que varien entre sis i catorze anys, mentre cinc més esperen, en breu, la seva condemna. Així s’hauria d’acabar una història que va començar amb tres dies de manifestacions internacionals contra els plans globals d’en Bush, Berlusconi, Putin i Blair, i tres-centes mil persones manifestant la seva ràbia contra l’ordre global de la guerra, de les especulacions financeres, de la devastació ambiental, de l’explotació generalitzada de l’home sobre l’home i de l’home sobre la dona. Hores i hores caracteritzades per enfrontaments amb la policia per tota la ciutat, accions directes, defensa de la llibertat de poder travessar Gènova, de reapropiar-se de la ciutat i dels seus carrers, intentant recuperar metre per metre als carabinieri, a la policia, al Ministre d’Interior, a les casernes, a la separació de classes, a l’ostentació del malbaratament i del luxe, a les institucions financeres. Tres dies on els protagonistes van ser precaris, estudiants, aficionats, immigrants: noies i nois apropats tant per la militància, com per la ràbia espontània, tres dies multicolors que van ajuntar alemanys i italians, grecs i francesos, americans i palestins. Tres dies inoblidables. Tres dies d’abusos que van fer córrer sang amb l’assassinat d’un company, el terror de l’escola Diaz i les tortures de la caserna Bolzaneto.

Leer más...