diumenge, 6 d'octubre de 2024 
Menú principal
Notícies

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Comunicado de CNT-AIT ante el 1º de mayo de 2020 PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 26 d'abril de 2020 19:44

cnt-ait 1 mayo 2020cnt-ait 1 mayo 2020

 

EL PEOR VIRUS EL CAPITALISMO;

LA VACUNA:

ORGANIZACIÓN Y LUCHA

-Comunicado de CNT-AIT ante el 1º de mayo de 2020-

“El Estado nos protege”,” los empresarios son los que crean la riqueza”, ‘’protejamos el Estado del bienestar’’, ‘’tenemos que remar en la misma dirección’’.

 

Desde los medios de propaganda del Poder y los poderes económicos y políticos escuchamos consignas como estas una y otra vez, alentando a una unidad interclasista de toda la sociedad, buscando un consenso ciudadano que legitime su sistema y sus crisis. Sin embargo, las crisis cíclicas del sistema capitalista en general, y la crisis del COVID-19 en particular, demuestran que la clase obrera es la que saca adelante la sociedad -servicios sanitarios, transportes, cuidados, producción y distribución de alimentos...-,y que es la que crea la riqueza con su esfuerzo tanto físico como intelectual, y que a pesar de eso, los medios de producción y los bienes de consumo no están al servicio de la humanidad, sino que son utilizados por la burguesía para enriquecerse, de forma miserable y egoísta, protegidos y legitimados por el Estado.

 

El capitalismo es a las trabajadoras y al planeta lo que un virus para el organismo, un sistema basado en la explotación de una clase social sobre la otra, en la división sexual del trabajo y los -aun- invisibles cuidados. Es un virus que genera violencia, desigualdad, guerras, migraciones y desastres naturales. Un virus que cuando no nos mata nos debilita y nos empuja a una vida precaria y de miseria. Es evidente que no podemos esperar nada de la clase política, ya que su función es vendernos falsas soluciones y servir a la clase dominante, legitimando de esta manera las desigualdades sociales.

La crisis sanitaria que estamos viviendo a nivel mundial dará paso a una crisis económica de una magnitud enorme y cuyas consecuencias, recaerán una vez más, y como no puede ser de otra manera, en la clase obrera: precarización del empleo, desahucios, millones de personas desempleadas, mujeres compaginando trabajo domestico no remunerado con trabajo precario...  Además, el Estado de Alarma dará paso a una normalidad más controlada y a un rearme autoritario del Estado, que aprovechará para recortar en derechos y libertades. ¿Nos suena, verdad? Paro, represión, desahucios, torturas, cárcel, control social, etc.

Pero no todo está perdido; ante el eje Estado-Capital tenemos la única vacuna posible: la organización y la lucha.

En un momento de absoluta desmovilización y de desorganización generalizada, es necesario que tomemos consciencia de la capacidad y fuerza que tenemos para transformar la sociedad, buscando un modelo donde la justicia social, el trabajo cooperativo y el reparto del bienestar y la riqueza triunfen ante la competitividad, el individualismo y la opresión que fomenta la burguesía capitalista. Hay que organizarse y organizarse de verdad, sin medias tintas, y como se decía antes, ir a por el todo. Desde abajo, sin concesiones y articulando organizaciones fuertes, que no queden en movimientos ambiguos y fácilmente manipulables por el poder. El anarcosindicalismo debe de ser un muro de contención ante la que se nos viene, pero debemos de ir más allá, no podemos ni debemos quedarnos en contener las contradicciones, no seamos los servicios sociales del sistema. Debemos de construir una alternativa real que consiga movilizar en la calle y que busque frentes colectivos de lucha. El anarcosindicalismo, en definitiva, debe ser una alternativa revolucionaria.

Hagamos memoria, recordemos como lucharon compañeras y compañeros antaño y como las grandes conquistas de la clase trabajadora han sido alcanzadas históricamente mediante la organización y la contundencia, dejemos los acomodos de creernos clase media y luchemos por salir de esta realidad que nos aliena, tomemos consciencia de que es desde el pensamiento y la acción colectiva, antiautoritaria y de clase, desde donde hay que cambiar radicalmente nuestra realidad.

Por todo ello, este 1º de Mayo hacemos un llamamiento a la clase trabajadora para que salga de ese confinamiento ideológico y cultural en el que se encuentra sumida, y tome consciencia de que solo una clase obrera organizada y consciente podrá plantar cara a la tiranía.

O damos muerte al capitalismo o este da muerte a la humanidad.

Volveremos a las calles.

CNT-AIT

EL PITJOR VIRUS EL CAPITALISME;

LA VACUNA:

ORGANITZACIÓ I LLUITA

−Comunicat de CNT-AIT davant el 1r de maig de 2020−

"L'Estat ens protegeix", "els empresaris són els que creen la riquesa", '' protegim l'Estat de benestar '', '' hem de remar en la mateixa direcció ''.

Des dels mitjans de propaganda del Poder i els poders econòmics i polítics escoltem consignes com aquestes una vegada i altra. Tracten d'encoratjar a una unitat interclassista de tota la societat, busquen un consens ciutadà que legitime el seu sistema i les seues crisis. No obstant això, les crisis cícliques del sistema capitalista en general, i la crisi de la COVID−19 en particular, demostren que la classe obrera és la que tira endavant la societat −serveis sanitaris, transports, cures, producció i distribució d'aliments ...−, i que és la que crea la riquesa amb el seu esforç tant físic com intel·lectual, i que tot i això, els mitjans de producció i els béns de consum no estan al servei de la humanitat, sinó que la burgesia els fa servir per enriquir-se, de forma miserable i egoista, protegida i legitimada per l'Estat.

El capitalisme és a les treballadores i al planeta el mateix que un virus per a l'organisme, un sistema basat en l'explotació d'una classe social sobre l'altra, en la divisió sexual de la feina i les -encara invisibles- cures. És un virus que genera violència, desigualtat, guerres, migracions i desastres naturals. Un virus que quan no ens mata ens debilita i ens empeny a una vida precària i de misèria. És evident que no podem esperar res de la classe política, atès que la seva funció és vendre'ns falses solucions i servir a la classe dominant i, d'aquesta manera, legitima les desigualtats socials.

La crisi sanitària que vivim a escala mundial donarà pas a una crisi econòmica d'una magnitud enorme i les conseqüències de la qual recauran, un cop més, i com no pot ser d'una altra manera, en la classe obrera: precarització de l'ocupació, desnonaments, milions de persones aturades, dones que compaginen treball domèstic no remunerat amb treball precari... A més, l'Estat d'Alarma donarà pas a una normalitat més controlada i a un rearmament autoritari de l'Estat, que aprofitarà per retallar en drets i llibertats. Ens sona, veritat? Atur, repressió, desnonaments, tortures, presó, control social, etc.

Però no tot està perdut; davant l'eix Estat-Capital tenim l'única vacuna possible: l'organització i la lluita.

En un moment d'absoluta desmobilització i de desorganització generalitzada, cal que prenguem consciència de la capacitat i força que tenim per transformar la societat, cal que busquem un model en el qual la justícia social, el treball cooperatiu i el repartiment del benestar i la riquesa triomfen davant la competitivitat, l'individualisme i l'opressió que fomenta la burgesia capitalista. Cal organitzar-se i organitzar-se de veritat, sense mitges tintes i, com es deia abans, anar a totes. Des de baix, sense concessions i amb l'articulació d'organitzacions fortes, que no queden en moviments ambigus i fàcilment manipublables pel poder. L'anarcosindicalisme ha de ser un mur de contenció davant tot allò que s'esdevindrà i ens perjudicarà, però hem d'anar més enllà, no podem ni hem de quedar-nos a assumir les contradiccions, no serem els serveis socials de el sistema. Hem de construir una alternativa real que aconseguisca mobilitzar el carrer i que busque fronts col·lectius de lluita. L'anarcosindicalisme, en definitiva, ha de ser una alternativa revolucionària.

Fem memòria, recordem com van lluitar les companyes i els companys d'antany i com les grans conquestes de la classe treballadora s'han aconseguit, històricament, mitjançant l'organització i la contundència. Deixem de banda la creença de ser classe mitjana i lluitem per eixir d'aquesta realitat que ens aliena. Prenguem consciència que és des del pensament i l'acció col·lectiva, antiautoritària i de classe, des d'on cal canviar radicalment la nostra realitat.

Amb tot, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d'aquest confinament ideològic i cultural en què es troba sumida, i prenga consciència que només una classe obrera organitzada i conscient podrà plantar cara a la tirania.

O donem mort al capitalisme o aquest mata la humanitat.

Tornarem als carrers.

CNT-AIT

 

Darrera actualització de diumenge, 26 d'abril de 2020 20:00
 
Calendari
<<  Octubre 2024  >>
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
   1  2  3  4  5  6
  7  8  910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

© 2024 CNT-AIT Catalunya
Joomla! is Free Software released under the GNU General Public License.