Javier Solana, el apacible guerrero atlantista
Higinio Polo
A principios de los años ochenta del siglo pasado, cuando el PSOE consiguió acceder al gobierno español con Felipe González, y el país creyó que llegaban tiempos de cambio, Javier Solana, compañero suyo en la dirección del partido y en el gobierno socialista, parecía, aún, un joven rebelde, barbado, casi contracultural, alejado de los fastos del poder, cercano a los ciudadanos, cabalgando a veces en una motocicleta el Madrid que (...)
Arrel de la web > Notícies
Notícies
Darrer afegit : 21 d’abril de 2014.
Articles d’aquesta secció
-
Javier Solana: l’últim fitxatge dels nostres "veïns" d’ESADE1ro de febrero de 2010, por -
Un ’Rambo’ la arma en el instituto27 de enero de 2010, por
Els porten de petits a l’estand dels militronxos al Saló de l’Ensenyament i és el que passa.
-
¿”Yankees go home” en Haití?20 de enero de 2010, por
Isaac Rosa
Hay que ver lo desconfiados que somos los del antiamericanismo primario. Manda Obama diez mil soldados a Haití, y ya estamos sospechando segundas intenciones. Pero díganme, con la mano en el corazón: ¿acaso el Pentágono ha dado alguna vez motivos para tal desconfianza? ¿Es que la política exterior norteamericana durante el último siglo justifica tales recelos?
Siempre recuerdo una viñeta del genial Chumy Chúmez en Diario 16. En ella, una calavera goyesca anunciaba: “Las (...) -
Periodistes de Sant Cugat reclamen l’arxivament del cas ’Egunkaria’23 de desembre de 2009, perEl grup de periodistes i estudiants de periodisme Sant Cugat amb Egunkaria considera que el judici contra cinc treballadors i executius del diari basc no té cap base judicial i en demana l’arxivament. A través d’un manifest, el grup qualifica el procés d’atac a la llibertat d’expressió, mostra la seva confiança en la innocència dels encausats i reclama la derogació de la Llei Antiterrorista. Prop d’una seixantena de periodistes i estudiants de la ciutat (...)
-
3.000 kms de mur28 de novembre de 2009, per
Fa uns dies hem rememorat que fa 20 anys va caure un mur, un mur de vergonya i ressentiment. I aprofitant aquesta efemèride se’ns ha recordat que encara queden altres murs per enderrocar. Alguns ens queden molt lluny i en som més o menys corresponsable per omissió, per no exercir la pressió necessària per enderrocar-los.
Però hi ha un mur del que si que en som responsables directes. Ho som per raons històriques i per la desídia actual dels nostres dirigents. Aquest mur s’estén (...)
0 | ... | 35 | 40 | 45 | 50 | 55 | 60 | 65 | 70 | 75 | ... | 115
RSS 2.0