Articles d’història i d’altres històries
Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.
*******************************************************************************************************************************************************
Artículos de historia y otras historias
Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.
José Fernando Mota Muñoz – novembre de 2024
per
El present treball és una nova edició, revisada, ampliada i il·lustrada, del meu llibre publicat ja fa anys [1]. Posteriorment he anat trobant més informacions que m’ha fet matisar alguna de les explicacions i ampliar d’altres. Han estat notícies de premsa, la consulta de nous documents a arxius, noves referències a la bibliografia recent i, fins i tot, algunes rectificacions degudes a correus de familiars de santcugatencs citats al llibre.
Durant aquests anys el volum de producció historiogràfica sobre Sant Cugat ha anat creixent, sobretot gràcies a l’esforç del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès (GEL) i la publicació de la seva revista Gausac, però molt poc en el període narrat aquí.
Com deia a la introducció del llibre, el cas de Sant Cugat presenta "uns trets especials, ja que era un poble rural, i per tant amb moltes de les seves característiques, però proper a la gran ciutat, a Barcelona, i per tant influït pels esdeveniments barcelonins".
El treball està estructurat en quatre parts. Una primera tracta de situar el Sant Cugat dels anys 30 pel que fa als aspectes demogràfics, econòmics, socials i associatius. La segona part està dedicada a estudiar l’evolució política i social del període 1931-1936, l’actuació dels diferents consistoris, la conflictivitat social -sobretot la qüestió rabassaire i l’atur-, els fets d’octubre del 1934 i les seves repercussions. La tercera part tracta el període de la Guerra Civil, fent-se una descripció de l’evolució política de 1936 a 1939 i aturant-nos a l’anàlisi de la repressió a la rereguarda, l’experiència revolucionària en l’economia, el nivell de vida, etc. Per últim, la quarta part està dedicada al període 1939-1941, en que actuen les dues primeres Juntes franquistes, i s’analitza el paper d’aquestes, així com la creació de la delegació de Falange i totes les seves seccions, el paper de l’Església, la repressió i el nivell de vida d’aquest període. En annex es fa una anàlisi del personal polític que va passar pels ajuntaments de Sant Cugat de 1931 a 1941.
Per a la realització de la investigació es va consultar a fons la documentació custodiada a l’Arxiu Municipal de Sant Cugat (AMSC), sobretot la del període 1930-1942, així com diversos fons i expedients de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona (AGCB), sobretot per qüestions associatives, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, l’Arxiu Històric de Sabadell, l’Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. També van fer servir documentació d’altres petits arxius locals com el parroquial o el de l’Assemblea de la Creu Roja.
Pel que fa a les hemeroteques he utilitzat sobretot l’Ardiaca (Institut Municipal d’Història de Barcelona) per la consulta dels diaris de l’època, especialment els que tenien corresponsal a Sant Cugat com El Matí, El Diluvio, La Vanguardia i DIC, a més de Solidaridad Obrera, La Humanitat, La Batalla i altres. També la Biblioteca de Catalunya, on es conserva la col·lecció completa del mensual local Garba (hi ha una còpia a l’AMSC) publicat per Acció Catalana, i la publicació rubinenca Endavant, amb algunes notícies de Sant Cugat. A l’AMSC vaig poder consultar l’altre mensual local L’Avenir, publicat pel Centre Republicà Federal i Unió de Rabassaires, del número 1 al 27, de juny de 1934, que sembla l’últim, i els quatre primers números d’Aurora publicats entre març i abril de 1931. Per últim vaig fer servir l’Arxiu Històric de Sabadell i la Biblioteca Palet de Terrassa per la consulta de la premsa comarcal. Aquestes consultes documentals es van complementar amb la realització d’algunes entrevistes [2].
Agraeixo a Xabier Araujo tota l’ajuda rebuda a l’hora de poder penjar aquest treball en la web.
[1] Mota Muñoz, José Fernando. La República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001. 367 p. ISBN 8484153134.
[2] Les entrevistes realitzades van ser: Joan Auladell Serraboguñà (Barcelona, 7 febrer 1991), Joaquima Cahís Canals (Barcelona, 23 gener 1991), Ismael Castelló Vicedo (Barcelona, 23 gener 1991), Josep Colom Cañellas (Sant Cugat, 23 abril 1992 i 1998), Tomàs Juanola (Sant Cugat, 22 gener 1991), Josep Llunell Llunell (Sant Cugat, 3 desembre 1990), Pere Martínez (Sant Cugat, 9 gener 1991) i Ramon Mas Colomer (Sant Cugat, 10 novembre 1990). També em van ser d’utilitat les sis que van fer Eugenio Borao i Joan Troyano per la revista Viure a Sant Cugat amb motiu del cinquantenari de l’inici de la Guerra Civil.