Propostes per als programes i discursos electorals de les organitzacions polítiques.



Principis.

Democràcia.

La democràcia hauria de ser un sistema d’inclusió que implicara la participació de la ciutadania i arreplegara els interessos i necessitats de totes les persones que convivim en la societat. La dinamització de la participació ciutadana es veuria facilitada a més amb la utilització de consultes populars i referèndum.

Igualtat d’oportunitats

  La igualtat de drets no ha suposat la igualtat d’oportunitats. Seguix havent-hi molts exemples de desigualtat: la desocupació de les dones, l’absència de repartiment del treball domèstic, la feminització de la pobresa i de l’ancianitat, etc. Els canvis legals no s’han materialitzat en polítiques concretes que suposen una modificació real en tots els àmbits de la vida de les dones. Per això, proposem la creació de Regidories i Departaments de la Dona en els Ajuntaments i Diputacions, l’objectiu dels quals serà eliminar la discriminació de què som objecte les dones. Estos organismes no han d’estar adscrits a cap àrea a fi que puguen intervenir en totes elles des del principi de transversalitat, incorporant els nostres interessos i punts de vista a tots els àmbits locals.
  L’eliminació de la desigualtat i la discriminació en tots els àmbits de la nostra societat suposa un treball consensuat, que en el cas de les institucions locals ha de ser proposat des de totes les àrees d’actuació

Principis de Gestió

  Els recursos econòmics locals han de gestionar-se amb criteris racionals i solidaris. El principi de gestió prioritari ha de ser cobrir les necessitats bàsiques de la ciutadania anteposant-les als projectes faraònics. Són necessitats bàsiques: el treball, la vivenda, els servicis socials, l’educació, la salut.

Àrees i propostes.

 

1. PLANIFICACIÓ URBANA, TRANSPORTES I VIVIENDA.

 Ens adherim a la proposta de recuperar la història de les dones per a la ciutadania i proposem donar noms de dones als nostres carrers i places.

PROPOSTES

• 1.  Les noves formes de vida plantegen la necessitat d’una transformació de la vivenda actual. A l’hora de planificar l’espai i la distribució de vivendes és necessari tindre en compte els canvis respectant la diversitat de les necessitats i formes de convivència. Cal incorporar l’heterogeneïtat com a objectiu en el producte final. Açò suposa la construcció de diferents tipus de vivenda en un mateix edifici, que s’adapten a les diferents necessitats d’espai de cada persona. 
• 2.  S’ha de potenciar la vivenda de lloguer, ja que esta s’adapta millor a estes necessitats canviants. Proposem incorporar també la variable sexe a la iniciativa pública de vivendes, tenint a més en compte els diferents cicles de vida de les dones. El foment del lloguer ha de considerar mesures com gravar als propietaris que mantinguen vivendes buides o deteriorades així com la promoció d’un nombre més gran de vivendes de protecció oficial en lloguer. Cal afavorir els concerts entre els organismes socials i ajuntaments, de manera que les dones en situació precària que necessiten un lloc per a viure puguen accedir a una vivenda a canvi d’un xicotet lloguer. En relació al transport, s´ha de tractar de prioritzar a les persones sobre els mitjans mecànics. Açò implica una oposició a la invasió sistemàtica per part dels automòbils dels espais utilitzats per jóvens, xiquets-es, dones i ancianes. Reivindiquem el dret a caminar i a la utilització de les nostres places i calles com a llocs d’esplai, trobada i relació. Proposem implantar transportes col·lectius lleugers, alternatius i adaptats a les necessitats, que eviten la contaminació acústica i de l’aire. És necessari augmentar el número d’aparcaments dissuasoris en els afores, que estiguen ben connectats amb el centre per mitjà de transport públic. Proposem igualment facilitar una bona informació sobre els seus recorreguts i horaris. Convé habilitar una zona per a carrets i cadires de bebé, carros de compra i borses en els autobusos. Han de donar-se facilitats d’accés als autobusos que van als hospitals, ja que moltes persones que utilitzen aquest servici tenen la mobilitat reduïda.
• 3.  Una altra forma de reduir el trànsit passaria per fomentar l’ús d’automòbils compartits. A més, cal impulsar el transport no contaminant, com les bicicletes. Per a açò, cal crear vies específiques de suficient amplària i amb garanties de seguretat per a animar a la ciutadania a utilitzar este mètode de transport.
• 4.  Proposem l’eliminació de les barreres arquitectòniques per a facilitar la mobilitat de les persones amb minusvalideses, les persones amb cotxets i carrets i totes aquelles que tinguen mobilitat reduïda temporal.
• 5.  Respecte a la seguretat ciutadana, considerem que el medi en què vivim és violent en molts sentits. Ens interessa reduir el nivell de violència i per a això proposem mesures d’estil educatiu, d’atenció social, urbanístiques i medi ambientals. Per a això, proposem les següents mesures: combinar diferents usos en les zones peatonals, de manera que no es queden buides després de determinada hora i la seua utilització siga més segura; obrir finestres en els murs i el disseny de trajectes segurs, eliminant les zones mal il·luminades i passos subterranis.
• 6.  En l’aspecte policial considerem que les funcions de la guàrdia municipal consistixen a servir a la comunitat garantint el compliment de les ordenances municipals, ordenant el trànsit i vetllant per la ciutadania. Ens pareix inadequat i ens oposem que la guàrdia municipal port armes de foc. Creiem que açò no contribuïx a disminuir la perillositat del medi sinó a augmentar-la. Hi ha mitjans de defensa no violents l’eficàcia del qual pot assegurar-se a pesar de la poca experimentació que d’ells es fa. Per això proposem que totes les persones dels diferents cossos policials s’entrenen especialment en tècniques no violentes de resolució de conflictes.

 

2. PROMOCIÓ DE TREBALL

 En general, les dones presenten majors dificultats que els hòmens per a accedir a un treball remunerat i a més presenten condicions laborals desfavorables respecte als hòmens una vegada aconseguit el lloc de treball. Les dones solen treballar en llocs de menor consideració social i en conseqüència pitjor pagats. La majoria de les dones demandants d’ocupació no posseïx experiència laboral, tenen escàs nivell de formació i opten per ocupacions tradicionalment femenines. Però inclús en els casos en què les dones tenen una formació i capacitat semblant que els varons, se seguix prioritzant la contractació d’hòmens per a llocs de responsabilitat .Es dissenyaran estratègies d’ocupació i formació tenint en compte la situació de les dones i els factors personals i psicosocials que influïxen en els seus nivells reales d’ocupabilitat (edat, formació, experiència laboral, disponibilitat, etc.). Estes mesures tendiran a eliminar la desigualtat i/o discriminació directa o indirecta que sofrixen les dones quan accedixen al mercat laboral. És fonamental que el temps dedicat a les tasques domèstiques i l’cuidado de les persones siga valorat com un temps social perquè açò comporte una redistribució equitativa tant de les responsabilitats domèstiques com del món laboral. Plantegem la necessitat d’aconseguir una flexibilitat entre l’esfera privada i l’esfera laboral que ens permeta ser ames del nostre temps de viure.

PROPOSTES

1. Potenciar l’accés a professions en què les dones es troben subrepresentades. Sensibilitzar i implicar a l’entorn social i empresarial en el desenrotllament de mesures que faciliten la incorporació en igualtat de les dones al treball.
2. Les noves contractacions municipals -incloses les contractes a empreses- compliran el principi d’igualtat d’oportunitats.
3. Fomentar l’autoocupació dels col·lectius més desfavorits (jóvens, dones...) Oferir suport tècnic a les iniciatives locals d’ocupació promoguda per dones.
4. L’Ajuntament es personarà com a acusació particular en els casos de discriminació laboral.
5. Aconseguir drets laborals per a les aparadores i treballadors/es en precari: pensions,vacances,malaltia.
6. Renda bàsica per als aturats/es, i treballadors/és en precari.

BENESTAR SOCIAL.

 Considerem fonamental la intervenció de les institucions en l’àrea de benestar social. Proposem l’ampliació del pressupost a fi d’ampliar la xarxa de recursos i equipaments necessaris per a respondre a les necessitats de la població en situació de sobrecàrrega, precarietat i/o emergència (atenció de persones dependents, famílies monoparentals, maltractaments, persones afectades per la SIDA, emigrants, desocupats, etc.), que en la seua majoria són dones.
 Les dones són les receptores més freqüents de les polítiques socials, però també són els que amb la seua aportació a les tasques domèstiques i d’atenció de persones permeten l’existència de cert equilibri de benestar social. Es tracta, per tant, també de facilitar que la creixent incorporació de les dones a la vida social, cultural i laboral, s’acompanye progressivament d’una àmplia estructura de recursos socials de suport.

PROPOSTES

1.   Consolidar una àmplia xarxa de guarderies o escoles infantils, menjadors escolars, ludoteques i biblioteques infantils, que responga de forma flexible i oberta a les necessitats de tota la població (en horaris, costos, edats, ubicació, prioritzant sempre als sectors més desfavorits).
2.  Ampliar els servicis de cura de persones ancianes i/o discapacitades (centres de dia, residències, pisos assistits o tutelats, famílies d’acollida, etc.) i estendre el servici d’ajuda domiciliària, entenent-ho no sols com a mera prestació social sinó incloent la promoció d’activitats lúdiques
3.   Potenciació d’una estructura específica dins de Benestar Social per a treballar la problemàtica específica de les dones, proporcionant informació i assessorament jurídic, social i psicològic.
4.   Realització de programes de prevenció i reinserció respecte a problemes de marginalitat social. Tractament de situacions de marginació de col·lectius específics de dones: prostitutes, recluses, mares fadrines, etc. Fomentar l’acollida i integració de persones immigrants i estrangeres.
5.  Sensibilització de la societat sobre la problemàtica dels maltractaments. Creació d’una Casa d’Acollida per a dones en situació d’emergència per causa d’agressió o maltracte. Estos llocs han de ser part d’un projecte orientat a que estes dones puguen reconstruir el seu autoestima i la seua vida.
6. Treballar per a evitar la pobresa de les dones, assegurant uns ingressos mínims a aquelles sense ocupació remunerat que per distintes causes (divorcio, maltractaments, viduïtat,...) presenten símptomes de precarietat.

SALUT I ESPORTS

 Les institucions locals, com a òrgans gestors de múltiples assumptes que afecten a la ciutadania, tenen molt que fer en aquest camp, en la mesura en què poden afavorir, ajudar a crear i augmentar el benestar de les persones, proporcionant ciutats i pobles saludables.
 Els sistemes sanitari i social són administrativament i financerament independents, sense òrgans de coordinació funcional que permeten una actuació complementària i harmònica entre estos dos. Esta descoordinació sociosanitària afecta negativament a moltes persones ja que els problemes de molts col·lectius necessiten un enfocament global i coherent. Per tot això, proposem la coordinació entre les institucions per a la provisió conjunta de servicis als grups amb necessitats específiques com les persones malaltes amb patologies cròniques invalidants, enllitades, majors amb mobilitat reduïda, amb necessitats de rehabilitació, etc.

PROPOSTES

• 1.  Fomentar el desenrotllament d’hàbits higiènics de vida. És a dir, eliminar els hàbits negatius (uso de drogues, excés de treball, és-tres) i adquirir hàbits positius (exercici moderat, descansar adequadament, relaxar-se, somriure), promovent especialment el desenrotllament d’hàbits alimentaris saludables. Açò hauria de complementar-se amb mesures efectives de control i inspecció de les condicions d’emmagatzemament, venda i consumo d’aliments.
• 2.  Atendre especialment a la població femenina per a potenciar una vivència positiva de la seua corporeïtat en la seua evolució vital. Cal recuperar el control dels nostres cossos i revalorar les seues formes i funciones, per el que valen en si mateixos i no pel que dicten les modes i la publicitat. La pressió publicitària actual fa estralls en moltes dones, que en l’afany d’imitar els tipus ideals es vine creixentment afectades per patologies com la bulímia i l’anorèxia.
• 3.  Promoure la realització de cursos d’educació sexual continuada per a diferents edats i col·lectius, entenent la sexualitat com una dimensió de les persones que es traduïx en la vivència del plaer, d’una manera no exclusivament heterosexual. Cal col·laborar en la valoració positiva de la diversitat sexual de les persones, com una cosa enriquidora.
• 4  Impulsar actuacions educatives de treball en grups que faciliten una millora de les relacions interpersonals fomentant les tècniques de comunicació, de resolució no violenta de conflictes, de cooperació, etc.
• 5.  Treballar per un projecte educatiu global sobre el respecte cap als altres i cap a la pròpia persona promovent accions per a incrementar la pròpia estima, especialment la de les dones. Cal dedicar especial atenció al benestar psicològic de les dones, especialment de les que més ho necessiten ja siga per la seua situació de soledat o perquè suporten un grau excessiu de responsabilitat afectiva o econòmica
• 6.  Reforçar les condicions que afavorixen la salut i eliminar els aspectes que l’amenacen en les diferents dimensions de l’entorn físic: control de les aigües de consum i de platges i piscines, compliment de les normatives sobre soroll, etc.

 

ESPORT. PROPOSTES.

• 1.  Sensibilitzar i motivar a les dones perquè participen en activitats esportives, facilitant els mitjans que faciliten la  participació: incrementar els recursos destinats a la pràctica esportiva femenina i recolzar econòmicament als equips esportius femenins existents
• 2.  Desenrotllar programes esportius adaptats a totes les edats. Impulsar la participació de les xiquetes en esports i activitats extraescolars intentant pal·liar l’absència de referències socials que els puguen servir d’incentiu. Fomentar l’activitat física de les dones adultes i majors, facilitant horaris adaptats a les seues necessitats
• 3.  Donar publicitat i recolzar les competicions esportives de les dones i impulsar la igualtat en la quantia dels premis de les competicions en les seues categories masculina i femenina. Afavorir la visibilitat pública de la pràctica esportiva de les dones per a crear referències socials en este sentit.
• 4.  Integrar en la xarxa dels Servicis i Patronats d’Esports aquelles activitats la pràctica de les quals conduïsca a una vivència integradora i equilibrada de les persones.

EDUCACIÓ I CULTURA

Que la coeducació s’integre plenament en les activitats de les institucions local. Tot document, tant d’intern com extern, estarà redactat segons les normes de coeducació.

PROPOSTES EDUCACIÓ

• 1.  Promoure la coeducació en les nostres ciutats i pobles.
• 2.  Potenciació de cursos sobre estratègies no violentes de resolució de conflictes des dels ajuntaments i diputacions.
• 3.  Ampliar el número d’escoles infantils i/o flexibilitzar el servici per a afavorir la conciliació entre les responsabilitats professionals, familiars i personals.

PROPOSTES CULTURA

1.  Promoure una major participació ciutadana en les programacions culturals. En este sentit, promoure l’activitat de les dones com a agents actius de la cultura.
2. Les dones han de ser receptores i agents de cultura, per lo que nostra política cultural treballarà per a afavorir l’accés de les dones a la cultura i potenciarà la cultura feta per dones.
3. Utilitzar llenguatge, imatges i continguts no sexistes en les ofertes locals.
4. Potenciar, promoure i difondre la cultura feta per dones
5. Adequar els horaris dels esdeveniments culturals a la vida de les dones. Posada en marxa de servicis sociocomunitaris (guarderies,...) que permeten l’efectiu disfrute de les activitats culturals a tota la població.
6. Les administracions locals han de garantir que ningú no se senta discriminat en el seu dret d’ús del valencià davant de qualsevol institució.

MEDI AMBIENT. PROPOSTES.

 

• 1.  Promocionar l’ús d’energies no contaminants, prioritzant-les a les habituals, aplicant-les directament als municipis amb una política de respecte al medi ambient: us de paper reciclat en la pròpia institució, instal·lació de mitjans alternatius d’energia en els edificis de les institucions o en els sistemes d’il·luminació. Facilitar les tasques de reciclatge a la ciutadania a partir de la col·locació de contenidors per a tot tipus de residus reciclables en totes les zones de les ciutats i pobles, fomentant el desenrotllament de projectes comunitaris d’elaboració de compostaje.
• 2.  Conservació, adequació i ampliació de les zones verdes de les ciutats i els pobles, potenciant-les com a zones d’esplai i cultura i no sols d’ornamentació, promovent accions participatives en la seua creació i manteniment. Fomentar un control urbanístic estricte de les proporcions aconsellades pels organismes competents quant a massa verda per unitat de superfície construïda i habitants
• 3.  Afavorir l’arreplegada de productes tòxics (pintures, laques, insecticides...) per part de les institucions

INFÀNCIA I JOVENTUT

És primordial l’existència de ludoteques en els pobles i barris, no com a llocs per a "aparcar" a xiquetes i xiquets, sinó com a espais on es treballa l’autogestió, l’autoconeixement, el respecte cap a ells/as mateixos/as i les altres persones, i inclús la participació social. Amb este objecte, es treballaran aspectes com a cooperació, esport, cultura, expressió, participació, resolució de conflictes, etc. S’han de treballar també aspectes inherents a cada edat: sexualitat, drogoaddicció, cultura de l’oci o del temps lliure, tècniques d’ocupació, orientació per a estudis, etc. segons les necessitats de cada etapa vital, encara que mai d’una manera rígida doncs el desenrotllament de les persones tampoc ho és. En totes les franges d’edat es treballarà de forma especial la coeducació.

PROPOSTES

• 1.  Temps lliure, Oci i Associacionisme: Informació sobre l’oferta cultural, esportiva i associativa de la zona. Publicació de guies. Potenciar la col·laboració de la joventut en el disseny i la programació d’actes festius. Creació de centres autogestionats per a jóvens i ludoteques infantils en els diversos barris. D’esta manera, es pretén treballar els espais oberts i recuperar el barri per a l’oci i les relacions dels més jóvens
• 2.  Educació: Informació sobre oferta educativa, beques, estancias en l’estranger, camps de treball, etc. Fomento de la coeducació en tots els programes amb finançament local.
• 3.  Sanitat: Informació sobre recursos sanitaris i sobre temes específics d’interés (SIDA, anorèxia, etc.). Campanyes informatives i creació d’estructures d’informació en relació a mètodes anticonceptius, vida sexual, etc.