DOCUMENT BASE DE LA XARXA DE MUNICIPIS SENSE VIOLÈNCIA DE GÈNERE DE LA C.V.
INTRODUCCIÓ
En paraules de la sociòloga Inés Alberdi, "ser capaços de reaccionar davant un fenomen social requereix prèviament que siguem capaços de veure-l i de posar-li nom". La violència contra les dones, que inclou la multiplicitat de pràctiques que coaccionen les dones pel fet de ser-ho, ha sigut invisible durant centenars d’anys. Ningú no la veia ni l’anomenava, ni tan sols les mateixes víctimes.
En parlar de violència contra les dones, la denominem violència de gènere per a assenyalar la importància que en això té la cultura, per a deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social, no una derivació espontània de la naturalesa.
Es mescla interessadament el fet biològic i el fet cultural per a justificar la desigualtat generada pels hòmens i ratificada per la cultura, i es fa semblar com a necessària el que no és més que una forma, entre les moltes possibles, d’organització social.
La preeminència reconeguda universalment als hòmens es recolza i es reprodueix en el repartiment desigual d’activitats productives i reproductives entre hòmens i dones.
El fenomen de la violència de gènere és com “els dibuixos amagats”, incorporats en làmines que contenen manifestament un altre tipus d’imatges i que, en una primera visió, són difícils d’advertir.
Abans d’identificar el dibuix amagat no aconseguim veure’l, veiem només les altres figures al seu voltant. Una vegada que hem localitzat el dibuix amagat ja el veiem sempre. Només una vegada que l’hem identificat estem preparats/des per a veure’l novament.
La violència de gènere suposa una amenaça potencial per a totes les dones pel fet de dirigir-se contra tot el seu grup. Els incidents concrets i particulars de violència contra una dona afecten col·lectivament totes pel fet d’influir, amb el seu exemple, en el conjunt de la societat i reforcen el poder simbòlic dels hòmens al mateix temps que atempten contra la igualtat de les dones.
La violència és una amenaça que existeix per a totes les dones i en cada nou episodi atemoreix col·lectivament el grup de les dones i reforça la superioritat dels hòmens.
La violència contra les dones influeix en tota la població i mou la resta de les dones a tolerar conductes masculines que no tolerarien si no tingueren por als hòmens.
DEFINICIÓ DE VIOLÈNCIA
El final de la violència és la mort i l’única forma d’evitar-la és que la societat impedisca l’inici d’aquest final que comença en la desigualtat i segueix amb les agressions “insignificants i anecdòtiques” tan tolerades per la cultura actual.
Així, entenem la violència envers les dones en un sentit ampli que inclou no sols les agressions clarament manifestes: físiques, psíquiques, mutilacions...sinó totes les situacions de desigualtat i exclusió social, que apareixen com quotidianes i normalitzades, que pateixen les dones en funció del seu gènere.
Aquestes situacions de desigualtat i exclusió social que pateixen les dones són:
La desigualtat en l’ús del temps i la dedicació de les dones pràcticament en exclusiva (fins i tot amb treball extradomèstic) a la cura dels altres que genera unes condicions en les quals la possibilitat de desenvolupament personal, formació intel·lectual i participació comunitària estan seriosament compromeses.
La desigualtat en el disseny i ús de l’espai (planejament de la ciutat, infraestructures urbanes i qualitat ambiental, mobilitat, accés al transport, seguretat, habitatge). Les dones viuen el temps personal d’una manera diferenciada que els ve donada per la multitud de facetes que representen: mares, filles, amigues, esposes, ames de casa, treballadores assalariades, ciutadanes participants en els moviments socials...No obstant això, les ciutats han sigut dissenyades fonamentalment sobre la base de les necessitats del treball productiu deixant fora les necessitats de més del 50% de la població.
La psicologització o psiquiatrització de malestars que tenen a veure amb l’exercici assignat i interioritzat per les dones.
Els valors i models obsolets que impedeixen la individualització, alliberament o desenvolupament personal de les dones, i que sancionen tota “transgressió a la norma” amb actituds, accions i missatges -explícits o implícits- que actuen com a reacció al canvi necessitat o experimentat per les dones (notícies en mitjans de comunicació, “investigacions” esbiaixades, determinades explicacions de les “causes” de la violència, mitificació dels rols tradicionals, reprotxes de les persones amb qui conviuen, missatges subliminars en instàncies de control social -baixa natalitat, “xiquets amb clau”-, etc)
La mitificació, o la funció social i econòmica de la maternitat - la pressió social internalitzada -, que fa que moltes dones se sotmeten “voluntàriament” a l’agressió que suposen les Tècniques de Reproducció Assistida. Estudis sobre els seus efectes evidencien que els trastorns associats a la infertilitat suposen un qüestionament de la identitat com a “dona”; que, independentment que el factor diagnòstic d’infertilitat siga masculí o femení, és la dona la que desenvolupa trastorns emocionals en major grau i gravetat: ansietat, depressió, emocions negatives, alteració de les seues relacions socials, familiars i sexuals, sentiment de culpa encara que la causa siga d’origen masculí... La inducció social i la interiorització del rol maternal com a realització personal exclusiva per a les dones. Les solucions que es donen per a pal·liar tals trastorns: a es defineix com “nou camp d’intervenció” en el mercat professional de la Salut Mental.
La utilització que de la imatge de la dona es fa en la publicitat i en els mitjans de comunicació, relegant-la a un mateix i únic lloc simbòlic d’objecte (mater amantísima o dona fatal, o la “superwoman”, que està en tot, model inabastable si no és a costa d’un estrés d’emmalaltir).
La cotilla, el nou “burka occidental” de la talla 38, o sabates punxegudes amb tacons “d’agulla” (que tant em recorden aquelles pràctiques xineses per a no deixar créixer el peu de les dones); la cirurgia estètica que “modela” el cos i el rostre de les dones segons l’ideal que ven la indústria de “l’eternament jove i bella”; amb tots els riscs que comporta per a la salut de les dones (anorèxia, deformacions,traumatismes,etc) “voluntàriament”i assumits i “normalitzadament” induïts...
El tradicional repartiment del treball: remunerat-hòm ens, no remunerat-dones, perviu quan posem en relació Economia i Atenció; les dones fan el 81% del treball no remunerat i només el 30% del remunerat.
El Sistema de “Benestar” és el que es beneficia a costa de les dones. És per açò que considerem també violència a la tolerància social que existeix respecte al perfil i “condicions laborals” de les dones que treballen dins de la llar (ames de casa).
La imposició de l’heterosexualitat com a “model” i l’ocultació d’altres formes de relació i de grup de convivència diferent de la família tradicional.
Les regles de joc que regeixen el poder i la política que obstaculitzen en la pràctica la participació de les dones. La selecció de quadres i dirigents es fa des d’estructures de clan masculines que aposten pels seus iguals i no per les dones. El fet que aquestes, a més, hagen de compatibilitzar la política amb el treball professional i les responsabilitats familiars, cosa que encara no els ocorre als hòmens, dificulta la seua participació.
D’altra banda les dones no són educades per a l’exercici del poder o la presa de decisions polítiques. La visualització del poder com un reducte masculí és quelcom que les dones interioritzen, mancades de models alternatius. El conjunt de factors estructurals que impedeixen o dificulten la participació femenina en el poder i la vida política constitueix un mur invisible, l’anomenat “sostre de vidre”.
La violència que es produeix per acció o omissió en l’àmbit patrimonial, ja que una gran majoria de dones continuen depenent econòmicament del seu cònjuge o company o excònjuge o excompanys. En aquests casos es produeixen pressions i xantatges en relació amb les qüestions patrimonials i pecuniàries, que, a vegades, representen per la seua exigua quantia de mera subsistència. També a la privació intencionada i no justificada legalment de recursos per al benestar físic i psicològic de la dona (maltractada) i dels seus fills i filles o la discriminació en la disposició dels recursos compartits en l’àmbit familiar, en la convivència de parella o en les relacions posteriors a la ruptura d’aquestes.
Considerem també violència de gènere l’elaboració de Projectes de Llei, disposicions reglamentàries, normatives, plans, programes i actuacions que no valoren la incidència de tals mesures (impacte de gènere) en la igualtat de gènere. També anomenem violència institucional contra les dones el disseny de programes, plans específics per a dones però que es caracteritzen per absència de pressuposts, absència de suports de qualitat, etc.
LA DISCRIMINACIÓ, QUE EN SI ÉS VIOLÈNCIA, ÉS LA CAUSA DE LA VIOLÈNCIA QUE S’EXERCEIX, PER PART DELS HÒMENS, DE LA CULTURA PATRIARCAL, ENVERS LES DONES.
CAUSES DE LA VIOLÈNCIA
Considerem que les causes de la violència consisteixen en els rols desiguals que la societat patriarcal assigna a cada gènere. Tan important per a abordar la violència de gènere és conèixer les causes com el perquè i per a què es fa: l’objectiu de les accions violentes és el control de la dona i la dependència i subordinació d’aquesta.
La Cimera Internacional sobre la Dona celebrada a Pequín en 1995 considera:
La violència contra les dones és un mecanisme social fonamental pel qual les dones estan en una posició de subordinació respecte dels hòmens. Produïda sovint en la família, es tolera i a penes es denuncia.
La violència contra les dones és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i hòmens, que han conduït a la dominació masculina, a la discriminació contra les dones per part dels hòmens i a impedir el seu ple desenvolupament.
La violència contra les dones al llarg del seu cicle vital té el seu origen en pautes culturals, la llengua i la religió que perpetuen la condició inferior que s’assigna a les dones en la família, en el treball i en la societat. La situació actual es produeix fonamentalment per la consideració devaluada de la dona després de segles de dominació masculina.
D’aquest plantejament es deriva que la violència de gènere ha de ser abordada modificant les estructures que sostenen les desigualtats de gènere.
PRINCIPIS BASICS DE LA XARXA
Ens posicionem a favor de la llei integral. Per què una Llei? Perquè no serveixen declaracions de drets o de voluntats, sinó l’obligatorietat que comporta l’existència d’una norma escrita d’obligat compliment.
¿Per què Integral? Si acceptem que les causes estan en les estructures socials, ha de ser una norma que intervinga i modifique les estructures educatives, assistencials, laborals, econòmiques, sanitàries, socials, etc.
A favor de les lleis d’igualtat estatals i autonòmiques. Sent conseqüents amb això anterior, ens posicionem a favor de les lleis d’igualtat estatals i autonòmiques, que incloguen mesures de discriminació positiva, i tinguen assignats pressuposts reals.
A favor de la intervenció en l’àmbit municipal. Considerem l’àmbit local com l’idoni per a lluitar contra la violència i a favor de la igualtat.
Considerem imprescindible la creació d’una Àrea d’Igualtat en cada Ajuntament i concreció en l’assignació d’una partida pressupostària municipal que facilite la coordinació i posada en marxa dels plans d’actuació, seguint el principi d’actuar a l’àmbit local des d’una perspectiva global.
Plantegem un enfocament transversal i integral de la violència. Integral: que aborde l’atenció a les dones en totes les dimensions del problema, econòmic, laboral, psicològic, etc.
Transversal: Coordinant i implicant, d’una banda, tots els/les professionals i agents socials que de forma directa o indirecta tenen relació amb aquest fenomen (policia, centres d’ensenyament, centres de salut, mitjans de comunicació, jutjats, associacions de dones, partits polítics) i d’una altra, incloent-hi mesures preventives i assistencials i introduint com a estratègia a llarg termini el “mainstreaming” de gènere en totes les decisions i actuacions polítiques.
Considerem fonamental la participació i implicació de la ciutadania i especialment de les associacions i moviments de dones, en l’elaboració seguimiento i control de tots els plans per a la consecució d’un grau de tolerància zero.
Considerem imprescindible la formació de tots els/les professionals (des de la perspectiva de gènere) que intervenen en el procés de prevenció i atenció a les dones(policia, professorat, psicòlogues...)
Creiem imprescindible la creació de xarxes socials de dones per a lluitar contra la violència.
Ens pronunciem en contra de destinar recursos públics per a la rehabilitació dels maltractadors. Els recursos socials disponibles són limitats i s’han de destinar a l’atenció, tractament i prevenció d’aspectes relacionats amb la violència de genere i no al tractament o reeducació dels agressors, demostrat estadísticament amb un quasi nul percentatge de recuperació.
Considerem que la rehabilitació dels maltractadors s’ha d’incloure en el marc de la resta dels delinqüents i mai plantejar-se-la com a alternativa a les penes,ja que aquestes mesures facilitaran que determinats tipus d’agressors participen en els tractaments per a evitar la sanció penal.
Estem en contra d’utilitzar la mediació familiar, en els casos de violència de gènere, desaconsellada per l’OMS. Encara que la nostra legislació la definisca com un instrument en la recerca de solucions i acords en els conflictes familiars, en els casos de violència de gènere són altres mesures (les de protecció, per exemple) les prioritàries i fonamentals que cal aplicar.
Fonts consultades:
Ponencia inaugural y conclusiones de las Jornadas “Respuestas a la violencia contra las mujeres“ Organizadas por la Casa de la Dona de Quart de Poblet y Marxa Mondial de les Dones de València. Febrero de 2003.
4ª Conferencia Mundial de la Mujer de Pekín. 1995.
Doc. de la Red de Municipios de la Comunidad de Madrid.
Anteproyecto de la Ley Integral contra la Violencia de Género
I. Alberdi y N. Matas. La violencia doméstica. Informe sobre los malos tratos a mujeres en España. Colección Estudios Sociales de la Fundación La Caixa.
Compromisos Xarxa de Municipis contra la Violència de Gènere de la C.V.
La invisibilitzada i silenciada violència de gènere, resultat de conductes basades en les relacions patriarcals de poder i de discriminació, adquireix diferents maneres de ser exercida que comprén un ventall molt ampli, incloent-hi no sols les agressions clarament manifestes: físiques, psíquiques, mutilacions... sinó totes les situacions de desigualtat i exclusió social que apareixen com normalitzades en la vida quotidiana: la desigualtat en l’ús del temps i de l’espai, la dedicació en exclusiva a la cura dels altres, la utilització de la imatge de la dona en publicitat, el tradicional repartiment del treball, i un llarg etc.
Els poders públics no podem ser aliens a aquesta situació i, per tant, tenim l’obligació d’adoptar mesures d’acció per a fer real i efectiu el dret de la dona a viure sense violència.
Els governs municipals, com l’administració més pròxima a la ciutadania, som els qui detectem les mancances i necessitats que quotidianament planteja l’atenció a les dones maltractades.
És fonamental que els municipis col·laborem i ens coordinem a través d’estructures que promoguen polítiques encaminades a la consecució de la tolerància zero, mitjançant la implementació de Plans Municipals que aborden el fenomen de la violència de gènere de forma integral, incidint en la prevenció i sensibilització social; per a unificar criteris i respondre a les exigències i necessitats ciutadanes; per a optimitzar l’actuació dels ajuntaments membres a través de l’intercanvi d’experiències i el debat continuat; per a construir i difondre models d’intervenció en matèria de violència de gènere.
Sent conseqüents amb aquests plantejaments, considerem que ha arribat el moment de crear l’estructura que possibilite intervenir de manera conjunta i materialitzar els principis de què partim.
Per això, declarem:
Que la violència exercida envers les dones s’ha de considerar en un sentit ampli incloent-hi totes les situacions de desigualtat i exclusió social, que apareixen com quotidianes i normalitzades.
Que el fenomen de la violència exercida contra les dones ha de ser abordat de forma integral, a través de l’aplicació de la Llei Integral contra la violència de gènere i que permetrà, junt amb altres mesures, la modificació dels patrons patriarcals que subjauen a aquest tipus de violència.
Que l’àmbit municipal és l’idoni per a lluitar contra aquest tipus de violència, ja que és el més pròxim a la ciutadania i permet conèixer les necessitats i mancances que planteja l’atenció integral a les dones i també és l’escenari per excel·lència per a dur a terme totes les accions preventives (de sensibilització, educatives, coeducació, etc) i que les dificultats que planteja un abordatge efectiu i real de la violència (recursos econòmics, humans, manca de models d’actuació de referència) fan imprescindible unir esforços i intercanviar experiències entre municipis de característiques semblants.
Els Ajuntaments ací reunits, sobre la base d’aquesta fonamentació i dels continguts del Document Base ens constituïm en XARXA DE MUNICIPIS SENSE VIOLÈNCIA DE GENERE CV i ens COMPROMETEM A:
Crear una Àrea d’Igualtat, encarregada de promoure, dissenyar, implementar, coordinar i avaluar totes les polítiques encaminades a la consecució de la tolerància zero.
Abordar el problema de la violència contra les dones amb actuacions prioritàries el marc de les quals ha de ser la creació de “Plans Municipals Integrals”.
Crear i mantenir assignacions pressupostàries que permeten un finançament suficient i estable per a la posada en marxa i desenvolupament dels Plans Municipals.
Els i les professionals encarregats de les actuacions per a abordar la violència envers les dones, han de tindre formació en gènere.
Facilitar l’intercanvi d’experiències, debat, recursos... de tots els Municipis membres de la Xarxa a fi de millorar de forma continuada les actuacions.
Impulsar la unificació de criteris d’actuació.
Exigir a l’Administració Autonòmica i Estatal el suport econòmic necessari per a atallar el fenomen de la violència de forma global, incloent-hi assistència integral a les víctimes, sensibilització, prevenció...
Unir esforços i coordinar accions per a impulsar els canvis legislatius i socials necessaris.
Impulsar la creació d’una Comissió Permanent dedicada a l’estudi, investigació i avaluació a fi de poder adequar els mitjans de protecció a la realitat.
Signat pels Ajuntaments de:
Albal, Alaquás, Quart de Poblet, Vinalesa, Xirivella, Benetússer, Requena, Picassent y la Mancomunidad del Barrio del Cristo, Aldaia-Quart de Poblet.
29 de Novembre del 2004
RSS 2.0