A més d’intentar visitar Arnaldo Otegi a la presó de Logronyo, ha participat en diversos actes. Diumenge va ser la protagonista d’una entrevista a tres bandes a Bilbao
La Directa Gemma García. Bilbao 08-02-2016
"Volem la llibertat, volem poder per determinar el destí de la nostra comunitat negra". "Volem plena ocupació", "habitatges decents", "una educació que mostri la vertadera història". Són només quatre dels deu punts del programa amb què el Partit Pantera Negra (Black Panther Party, en anglès) va irrompre a l’escena política nord-americana l’any 1967. Per Angela Davis, continuen ben vigents perquè no s’ha produït cap canvi estructural. Als seus 72 anys, tot i haver estat perseguida pel racisme i l’anticomunisme durant les dècades convulses dels anys 60 i 70, conserva les idees, la lucidesa i el somriure. Aquests darrers dies, ha estat de gira pel País Basc, convidada per la Fundació Ipar-Egoa i l’Institut per la Promoció d’Estudis Socials (IPES). Diumenge passat, va ser entrevistada a tres bandes per Maider Eizmendi, Laura Mintegi i David Fernàndez en un acte organitzat per Naiz i 7K, magazín dominical del diari Gara, al museu Guggenheim de Bilbao.
Davis va intentar visitar Otegi a la presó, però, malgrat haver fet les gestions mesos abans, el funcionari va dir, ras i curt: "Angela no té autoritzada l’entrada"
Les primeres paraules d’Angela Davis van ser per expressar la seva solidaritat amb Arnaldo Otegi i el conjunt de presos i preses polítiques basques. Poques hores abans, havia intentat visitar Otegi a la presó de Logronyo, d’on hauria de sortir el pròxim 1 de març, acompanyada pel fill d’Otegi, la portaveu de Sortu Amaia Izko i Fermin Muguruza. Malgrat haver fet les gestions mesos abans, el funcionari de la presó els va dir, ras i curt: "Angela no té autoritzada l’entrada". L’activista afroamericana, juntament amb altres personalitats internacionals com Noam Chomsky o Pepe Mújica, dóna suport a la campanya internacional Free Otegi, Free Them All. Amb Otegi, comparteix una llarga trajectòria de lluita i el fet d’haver conegut la presó per raons polítiques. El 1972, Davis va ser acusada de còmplice en un tiroteig amb víctimes mortals al judici de l’anomenat cas d’Els Germans de Soledad i condemnada a mort. Ràpidament, van activar la campanya internacional Free Angela, que va aconseguir la seva llibertat.
Segurament, el seu pas per la presó (i el de tants altres companys de militància), així com la realitat penitenciària racista i classista dels Estat Units, van dur Angela Davis a estudiar el sistema penitenciari. Ha exposat els seus plantejaments abolicionistes en reiterades ocasions i, a Bilbao, ho va tornar a fer: "Ara més que mai, amb l’expansió de murs i presons arreu del món, tenim més raons per doblar els esforços". Precisament, quan l’abolició del complex industrial de presons sembla més utòpica que possible, Davis insisteix a dir que, "si no es tenen somnis, si no s’utilitza la imaginació, estarem actuant en connivència amb el sistema capitalista". Un posicionament en el qual s’entreveu la crítica que va fer W.E.B. Du Bois a la supressió de l’esclavitud: "No n’hi ha prou amb desfer-se de les cadenes".
Els darrers 40 anys, les condicions han canviat molt; durant la dècada dels 60, hi havia un fort moviment comunista. Davis militava al Comitè Coordinador No violent Estudiantil (SNCC) i al Partit Pantera Negra i, el 1968, es va afiliar al Partit Comunista. Un any després, va ser expulsada de la universitat on impartia classes de filosofia política, després de ser acusada per Reagan, aleshores governador de Califòrnia, per la seva militància. A vegades, afegeix Davis, "tendim a ser nostàlgics amb el passat i la nostàlgia no ha de suplantar l’acció en el present". L’activista no imagina la vida de cap altra manera que no sigui en revolta permanent: "Mantinc el sentit de la responsabilitat internacional en termes d’igualtat econòmica, racial i de gènere. No sé actuar de cap altra manera".
Origen, camí i fi
Davis no entén el compromís amb la transformació radical com un sacrifici: "Jo sempre he gaudit de la meva lluita". Parafrasejant el "long walk to freedom" de Nelson Mandela, explica que, a vegades, és necessari reposar per poder continuar i que s’han de transformar les relacions durant els mateixos "processos de lluita pel socialisme". Es mostra esperançada perquè considera que les noves generacions, al mateix temps que han interioritzat les teories i les anàlisis que intentaven explicar els anys 60, ara tenen més cura dels processos. Encara recorda que, durant els mesos que va passar a la presó, va començar a fer ioga i, quan en va sortir, no gosava dir-ho als camarades perquè tenien assumit que era una pràctica individualista. El ioga de Davis i un reconeixement autocrític del seu vot per Obama van arrencar les rialles del públic.
Davis subratlla que l’explotació racista i sexista és intrínseca al sistema capitalista: "Sovint, el que assumim com a natural és allò que té més construcció ideològica al darrere"
Angela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, el 1944, en un districte anomenat Dynamite Hill pels atemptats que hi perpetrava el Ku Klux Klan contra famílies negres. Eren anys d’autodefensa i el Partit Panteres Negres va néixer amb aquest cognom per fer front, també, als atacs i la impunitat policials. Com a dona, negra i comunista, va fer la seva primera classe d’autodefensa el 1967, però assegura que no vol dependre de l’autodefensa per garantir que les dones estaran protegides: "Hem de mirar cap a una societat on la violència de gènere estigui eradicada". En aquesta lluita, Davis sempre ha subratllat que l’explotació racista i sexista és intrínseca al sistema capitalista. "Sovint, el que assumim com a natural és allò que té més construcció ideològica al darrere". Així de contundent es mostra respecte a la discriminació de gènere i posa èmfasi en el fet que els homes han assumit privilegis als quals no volen renunciar i, per tant, "cal lluitar per abolir-los, igual que en l’àmbit econòmic".
A escala internacional, Davis apunta la lluita contra la islamofòbia com un dels reptes contemporanis més importants. Des del setembre de 2001, quan George Bush va declarar la lluita contra el terrorisme i va posar en marxa la Patriot Act, el dimoni del comunisme, assegura Davis, ha estat substituït per l’islam. En aquest context, Davis defensa l’articulació d’un nou internacionalisme que consideri la complexitat i la globalitat dels esdeveniments.
Com Otegi, Davis també s’ha convertit en una icona. El rostre de l’activista afroamericana quan tenia 26 anys apareix a cartells i samarretes. Al principi, reconeix, aquella sobrerepresentació la molestava, però, finalment, va comprendre que aquella imatge ja no es referia a ella com a individualitat, sinó com a col·lectivitat; com un moment de la història. Un dia, Davis es va apropar a una noia negra per preguntar-li per què lluïa una samarreta amb la seva imatge. Ella va respondre que, quan la duia, se sentia empoderada: "Em vaig reconciliar amb aquella imatge, que ja no em pertany a mi, sinó al món".
foto. Angela Davis, durante la charla ofrecida ayer en Bilbo. (Monika DEL VALLE / ARGAZKI PRESS)
RSS 2.0