Xarxa Feminista PV
Portada del sitio > MUJERES EN EL MUNDO, MUJERES: MEMORIA HISTÓRICA > Refugiades sirianes al Marroc: Violència i discriminació masclista

Refugiades sirianes al Marroc: Violència i discriminació masclista

Miércoles 4 de mayo de 2016

Escrit per Leila Chafai, periodista. Rabat. Marroc dijous, 28 d’abril de 2016 La Independent

Les dones són les primeres víctimes d’una guerra que no han planejat ni han volgut. El fet de ser dones refugiades en societats patriarcals i masclistes les fa patir, a més del patiment dels refugiats homes. Una discriminació sexista, que té a veure amb el fet de ser dona en una cultura que les oprimeix.

Les refugiades sirianes al Marroc es queixen d’incidents d’assetjament i assalt sexual. Els tribunals marroquins han rebut darrerament més casos com expliquen alguns experts legals a la revista electrònica alemanya DW (Deustche Walle).

Segons un article publicat a l’Agència independent de notícies Naba (Naba News Agency), La Lina, una adolescent siriana de 15 anys, va entrar per la frontera algeriana a l’octubre passat al Marroc. El somni de la Lina era viure amb seguretat lluny de la guerra i les seves massacres; però el seu somni es va evaporar i la seva vida es va convertir un infern. Tres dies després de la seva arribada al Marroc, la menor d’edat va ser segrestada a la ciutat de Oujda a l’est del país.

La Lina es va mantenir oculta durant tres setmanes, la seva família va presentar una denúncia davant la Cort Penal a Rabat; dues setmanes més tard, la policia judicial a Rabat, va determinar el lloc de detenció de la Lina a Tànger, al nord del Marroc.

La Lina va arribar en un vehicle de la policia a l’Oficina de la Cort Penal a Rabat, on havien registrat els detalls del seu segrest. Amb molta emoció va dir que havia entrat al Marroc a través de la frontera d’Algèria. I amb dolor, va recordar que a la ciutat d’Oujda un jove la va enganyar i la va convèncer que la podia portar a casa d’un dels membres de la seva família que resideix a Casablanca, després que la seva família es retardés a Algèria.

La jove va afirmar que el segrestador li va demanar que l’acompanyés a la ciutat de Tànger, ella va acceptar. A Tànger la va obligar a tenir relacions sexuals amb ell amb violència, després d’haver-la detingut a l’interior d’una habitació d’un dels barris populars de la ciutat.

Agressions sexuals a menors

Bouchaib Soufi, un advocat de l’associació "matqisch waldi" (no toquis al meu fill), l’ONG que defensa als menors víctimes d’agressions sexuals al Marroc, va dir que estava molt sorprès per l’horror del que va succeir a aquesta menor d’edat, després d’haver fet una ullada als registres fets per la policia judicial encarregada d’investigar el cas de la Lina. El cas està encara al tribunal, mentre que l’adolescent siriana es va traslladar a viure en un centre d’acollida d’infants a Rabat.

L’advocat marroquí va dir que "les xarxes de desplaçament exploten sexualment a les refugiades, les enganyen per desplaçar-les a les ciutats " espanyoles" de Ceuta i Melilla. Segons Bouchaib Soufi "més de 20 refugiades sirianes es van posar en contacte amb ell l’any passat (2015) per representar-les davant els tribunals ", segons Naba News Agency.

L’Asmaa també és una jove de Síria que viu a Rabat des de l’any 2014, pidolant als carrers de la capital. Parla amb dolor de la seva exposició en diverses ocasions a l’assetjament sexual. Diu "demano pocs dírhams, però hi ha persones que em proposen 400 dírhams a canvi de sexe". Recorda com un jove marroquí va tractar de convèncer-la perquè l’acompanyes a casa seva a Salé per tenir relacions sexuals, i quan ella va rebutjar la seva sol•licitud li va donar una forta bufetada i va fugir a la motocicleta.

Assetjament com a prova de virilitat

L’assetjament sexual està molt estès en la societat marroquina. S’atribueix a moltes raons, entre elles: la dominació de la mentalitat masculina en la majoria dels joves marroquins, pensant que l’assetjament sexual és una prova de virilitat. Els assetjadors s’estan aprofitant de la tràgica situació de les refugiades sirianes per enganyar-les.

En un article publicat al desembre de 2015 a Andaluspress uns activistes de Drets Humans del nord del Marroc han condemnat la situació de les immigrants subsaharianes i sirianes que intentaven creuar a Ceuta i Melilla sense aconseguir-ho.

Mohamed Said Sussi, que representa el Centre de Drets Humans al nord, va descriure l’estat d’aquestes immigrants com "fràgil", explicant que les que es troben a la regió de Belyunich a prop de la ciutat de Ceuta o a la muntanya de kuruku, a prop de la ciutat de Melilla, estan vivint unes condicions miserables. Donant més detalls explica que les sirianes estan exposades a l’explotació sexual per part dels marroquins, al contrari de les africanes subsaharianes, justificant això perquè els immigrants africans estan ben organitzats mentre que els sirians encara no, donat que el seu nombre encara és limitat.

Mohamed Sussi demana a les autoritats trobar una solució urgent a aquesta categoria d’immigrants, com la construcció de refugis, i la creació d’oportunitats d’ocupació, en lloc de deixar que s’enfrontin a una destinació que sovint podria ser catastròfica.

En el moment en que algunes refugiades recorren a les organitzacions marroquines lluitant pels drets de les dones i dels infants, altres recorren a l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats ACNUR. Mohamed Almskem, advocat de la Comissió a la seva seu a Rabat, afirma que el nombre de persones refugiades sirianes al Marroc ha crescut de forma significativa en els últims dos anys, afirmant la seva defensa de les refugiades víctimes d’assetjament sexual. Sobre el nombre de dones víctimes de l’assetjament que ha defensat en els tribunals va dir que és difícil conèixer el nombre exacte de totes les ciutats marroquines.

Per la seva banda, Mohammed Akdid, un ex cap de la policia judicial a la ciutat de Salé, va dir que el dispositiu s’ocupa de les queixes de refugiades sirianes víctimes d’assetjament, de la mateixa manera que les de les ciutadanes marroquines. L’ex degà de policia va afegir que tan aviat com les refugiades posen les seves queixes, els investigadors recullen dades sobre els acusats abans de detenir-los i interrogar-los. Si es confirma la culpa de l’assetjament sexual, l’engany o de l’agressió, la policia els presenta al fiscal general per prendre les mesures adequades contra ells.

Comentar esta breve

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0