“Passi el que passi, no estarem soles: ni abans, ni durant, ni després del judici”

Meritxell Guàrdia i Serentill 16/02/2022 Pikara

Deu feministes s’enfronten a 19 anys i mig de presó i més de 23.000 euros en multes per la vaga general del 8M de 2019 a Manresa.

Manifestació Hi Érem Totes. / Foto: Hi Érem Totes

El 22 i 23 de febrer se celebrarà al jutjat penal 1 de Manresa el judici contra deu feministes de les comarques del Bages i Moianès sota les acusacions de desordres públics, danys i atemptat contra l’autoritat, en el marc de la vaga general del 8 de març de 2019. La petició de Fiscalia suma en total 19 anys i mig de presó i més de 23.000 euros en multes. Des del grup de suport Hi Érem Totes s’ha anat teixint la resposta als carrers amb actes solidaris, xerrades, mobilitzacions i fins i tot una campanya de micromecenatge que ja va aconseguir els seus objectius per fer front als costos repressius del cas.

A poques setmanes del 8 de març d’enguany, el moviment feminista ha posat energia i esforços per difondre, un any més, que cap embat repressiu aturarà la seva lluita. I ho han fet en una manifestació, aquest passat dissabte, on hi han participat més de 1000 persones per mostrar la solidaritat amb les encausades pel 8 de març de 2019 a Manresa. El grup de suport de les represaliades, aplegades sota la campanya Hi Érem Totes, també va organitzar un acte polític en acabar la manifestació, on van estar presents les intervencions de diverses membres del grup de suport, Maribel Sabaté, mare de l’exiliada política Anna Gabriel Sabaté, la coordinadora Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans i el col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària. L’acte va ser presentat per la periodista Oye Sherman i va comptar l’actuació musical de Laura Flores. La marxa va transcórrer pels carrers de Manresa sota crits i lemes d’absolució per a les encausades i en contra de la repressió policial.

Els fets es remunten al context de vaga general pel 8 de març de 2019 on durant el dia es van produir més de 70 identificacions i altres actuacions policials com multes o requisició de material de difusió, segons va informar el comitè de vaga. Unes accions policials que “es van centrar en intentar limitar o impedir a les vaguistes a informar i manifestar-se”, han explicat des del grup de suport Hi Érem Totes. La jornada va començar a primera hora de la matinada, quan es va tallar la carretera BV-4511 d’accés a l’empresa RM Trade “per denunciar les condicions de treball d’aquesta empresa i informar a les treballadores de la jornada de vaga”, fet pel qual hi ha tres encausades acusades de desordres. Després, en el desenvolupament dels diversos piquets de vaga a la ciutat de Manresa, també hi va haver identificacions a l’exterior i interior de la Fundació Universitària del Bages (FUB) i posteriorment a un supermercat Mercadona. Quatre persones van resultar imputades per desordres i danys per aquests piquets. Tanmateix, els fets on fiscalia posa més atenció són les accions que van transcórrer en el marc de la manifestació de la tarda, on més de 5.000 persones es van manifestar per la vaga convocada. Segons fiscalia, un grup d’encaputxades van llençar pots de fum, ous i pintura contra la comissaria de la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra que la custodiaven. “Es va assenyalar la Policial Nacional, com a un dels cossos responsables de la repressió de l’1 d’octubre de 2017 i de la persecució quotidiana a les persones migrades”, van indicar des del comitè de vaga. Per aquesta acció, s’imputa a tres manifestants d’atemptat contra l’autoritat i danys, demanant una pena de tres anys de presó i una multa de 3.240 euros per a cada una d’elles.

Després de tres anys de campanya, des del grup de suport Hi Érem Totes estan contentes amb la mobilització aconseguida i amb el suport que s’ha generat amb altres moviments d’arreu del territori, sobretot amb aquells col·lectius feministes que també han estat represaliats. “A mesura que ens hem anat trobant a diversos espais, hem anat construint ponts que ens permeten treballar juntes, saber que hi ha mans arreu del territori disposades a ajudar i a cremar-ho tot en cas que realment la repressió pugui anar a més”, han explicat des del grup de suport amb relació a altres casos com el de Sant Cugat, Horta, Castelló o Corbera de Llobregat. Amb aquest escalf i acompanyament solidari, des del grup de suport i les represaliades s’encara el judici amb expectació i amb ganes de tancar aquest procés: “Passi el que passi, no estarem soles: ni abans, ni durant ni després del judici”. En el seu manifest, exigeixen l’absolució de les encausades, que es respecti el dret de les treballadores a la vaga general, que s’aturin les batudes racistes i la fi de la criminalització del feminisme anticapitalista i combatiu.

Més causes obertes arran les vagues del 8M

Les vagues del 8M han estat àmpliament reprimides arreu del territori, sobretot en les convocatòries anticapitalistes on el moviment feminista està organitzat amb altres lluites socials. Un feminisme que “qüestiona les formes d’organització econòmica i social que són la base de la desigualtat i la discriminació que pateixen les dones i les identitats de gènere i sexuals que no segueixen la norma, però també, dins d’aquestes, amb especial duresa, les treballadores, migrades i racialitzades”, puntualitzen des del manifest de Hi Érem Totes. Casos són el de Sant Cugat del Vallès (#8milmotius), Barcelona (Sants, Horta-Guinardó…), Castelló o València (#JoTambéVaigSerPiquetera), entre molts d’altres d’arreu de l’estat. Com més fort és el moviment feminista als carrers, més casos de vulneració de drets fonamentals es produeixen (com els de manifestació i reunió, llibertat d’expressió, dret a vaga, dret a la informació o dret a l’associació i reunió), com bé detalla l’informe ‘Represión al movimineto feminista en el estado español’ del col·lectiu Calala. I és que des del 2017, amb l’esclat de les grans mobilitzacions feministes, es registra un “augment en les identificacions de les activistes feministes”, amb desproporció policial moltes d’elles, i un “increment de les sancions administratives i quanties associades” a més d’un augment dels procediments i causes obertes en seu judicial, segons es desprèn dels dos últims informes de la Red de soporte ante la represión de la protesta – Red Malla. Tot això acompanyat per la intensificació punitiva, iniciada l’any 2015, amb la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) i la reforma del Codi Penal. A més, segons s’extreu de l’informe Calala i de diversos testimonis directes dels casos anteriorment citats, en les actuacions repressives de les mobilitzacions —i sobretot de les no mixtes— són notòries les actituds paternalistes i infantilitzants vers les activistes.

Per altra banda, no només es pot parlar de repressió policial i judicial, sinó que hi ha altres actors i violències estructurals que se sumen a la repressió de feministes i moviment LGBTIQ+, com són grups ultracatòlics i d’extremadreta (CitizenGo o Asociación de Abogados Cristianos) o la violència masclista en els seus diversos fronts. “Quan les dones, les migrants, les trans, s’atreveixen a trencar el setge i sortir als carrers, la violència masclista es fa servir com a mecanisme per frenar-les, per la qual cosa no podem fer una anàlisi sobre la repressió al moviment feminista sense tenir en compte aquest factor”, detalla l’informe de la Red Malla. També les formes o eines repressives vers el moviment feminista s’han anat amplificant i diversificant, amb l’augment dels assetjaments i els atacs en l’entorn digital en l’última dècada, segons detalla el monogràfic ‘Feminisme, misoginia y redes sociales‘ (2021). En aquest sentit, les investigadores Iolanda Tortajada i Teresa Vera conclouen que l’ús d’internet i de les xarxes socials per atacar i agredir a moviments activistes és “una pràctica globalitzada però també estratègica com a fòrum alternatiu als avenços, els assoliments, les polítiques i les pràctiques feministes”.